Efemèrides del 4 de febrer



-46 AC

Derrota pompeiana a Tapsos

Any 211

Mor Septimi Sever, deixant l'Imperi Romà en les mans dels seus dos fills Caracalla i Geta.
  

Any 546

Mor Vicent de Troyes, bisbe francès


4 de febrer del 708

Mor Sisini papa

4 de febrer del 856

Mor Raban Mauro, arquebisbe de Magúncia

Any 1043

Es nomena rei de la Taifa de Màlaga a Idris II.

Any 1169

Un fort terratrèmol sacseja la costa jònica de Sicília, causant desenes de milers de víctimes, especialment a Catània


4 de febrer de 1210

El rei Pere I d'Aragó dóna llicència al bisbe Arnau de Girona per construir un molí draper al riu Ter i fer altres millores a la vila de Domeny.

Any 1222

Mor Guillem I dels Països Baixos, noble holandès (n. 1167)


4 de febrer de 1223

Mor Guillem I d' Holanda

Any 1229

A Jaffa (Palestina), el soldà d'Egipte i l'emperador Frederic II Hohenstaufen signen l'Acord de Jaffa, pel qual aquest es compromet a no atacar Egipte a canvi de les ciutats de Jerusalem, Betlem i Natzaret.

Any 1249

En els Països Baixos, una marea ciclònica supera les dunes costaneres a Callantsoog (Den Helder), inundant els llogarets del nord d'Holanda, Frisia i Groningen.

4 de febrer de 1300

S'estableixen devers la Llotja dels genovesos de Ciutat, Ugolí Draper, que hi té un forn, Odone Caxina i Lafranqui Saba.

4 de febrer de 1311

Joan de Luxemburg i Isabel de Bohèmia coronats a Praga per Pere de Magúncia

Any 1386

Mor Hugh Segrave, polític anglès

4 de febrer de 1387

Joan I reconeix Climent VII

4 de febrer de 1396

Mor Agnès d´Evreux, comtesa de Foix

Any 1454

A la Guerra dels Tretze Anys, el concili secret de la Confederació prussiana lliura un acte formal de desobediència al Gran Mestre

Any 1459

Ferran I d'Aragó és coronat solemnement a la Catedral de Barletta com a rei de Nàpols

4 de febrer de 1488

Maximilià, presoner de Gant

4 de febrer de 1490

Neix François Rabelais a Chinon

Any 1493

Cristòfol Colón embarca des de l'illa de l'Espanyola (Haití i República Dominicana) cap a Espanya de retorn del seu primer viatge americà a bord de la Nena.

Any 1494

Mor Yuriy Drohobych, filòsof, astròleg i escriptor ucraïnès (n. 1450)

Any 1498

Mor Antonio del Pollaiuolo, pintor, escultor i orfebre italià

4 de febrer de 1505

Mor Jeanne  de Valois, monja, reina de França i duquesa de Berry

4 de febrer de 1508

Maximilia d'Habsburg emperador

Mor Conrad Celtis, poeta i humanista alemany (n. 1459)


Any 1543

A Asunción, es produeix un gran incendi que consumeix almenys 120 llars. La ciutat seguiria cremant per quatre dies més.

Any 1554

Mor Conrad Meyer, advocat i polític suís

Any 1580

Mor Lluís Felip I d'Hanau-Münzenberg, alemany (n. 1553)

Any 1590

Mor Gioseffo Zarlino, compositor italià i teòric de la música (n. 1517)

Any 1615

Mor Giovanni Battista Della Porta, filòsof, alquimista i dramaturg italià (n. 1535)
    
Any 1616

Juan de Silva, governador de Filipines, surt de Malacca amb una expedició de 16 naus i 500 soldats per acabar amb els pirates neerlandesos que, aliats amb els musulmans, ataquen les possessions espanyoles de l'arxipèlag. Abans, de Silva havia demanat la col·laboració dels portuguesos, que la van negar tot i guiar-los un interès comú.

Mor Samuel Pallache (en orígen Palacios) , comerciant sefardita, diplomàtic i pirata marroquí


Any 1624

Mor Vicente Espinel, poeta, novel·lista i músic espanyol (n. 1550)

Any 1640

Mor Hendrik Cornelisz Vroom, pintor, gravador i dibuixant holandès (n. 1562)

4 de febrer de 1650

Mor anegat quan pescava Antoni Thomàs, carnisser de Palma.


Any 1654

Mor Pietro Mazzarino (n. 1576)

Any 1663

Neva a la serra de Tramuntana (Mallorca).

Any 1713

Mor  Anthony Ashley Cooper, polític, filòsof i escriptor (n. 1671)

Any 1743

Mor Hilary Tranquil, teòleg i escriptor italià (n. 1668)
    
Any 1746

Mor Robert Blair, poeta escocès (n. 1699)
    
Any 1747

Mor Constanzo Beschi, missioner jesuïta i poeta italià (n. 1680)

4 de febrer de 1750

Mor Fra Joan Antoni Puigdorfila Dameto i és enterrat a la capella d'El Temple.

    
Any 1752

Mor Lluís I d'Orleans (m. 1703)
    
Any 1768

Mor Adeodat  Maria de Venècia, monjo i escriptor italià (n. 1701)
    
Any 1774

Mor Charles Marie de la Condamine, matemàtic i geògraf francès (n. 1701)
    
Any 1775

Mor Fernando Maria de Rossi, cardenal italià (n. 1696)
    
Any 1780

Mor Giovanni Battista Passeri, arqueòleg, escriptor i advocat italià (n. 1694)
    
Any 1781

Mor Josef Mysliveček, compositor txec (n. 1737)
    
Any 1782

Les tropes britàniques que s'havien apoderat de l'illa de Menorca es rendeixen davant l'atac de l'exèrcit hispà-francès.
    
El mariner José de Mazarredo realitza una sèrie d'observacions sobre els corrents marins de l'estret de Gibraltar.
    
Any 1783

Anglaterra declara oficialment la fi de les hostilitats als Estats Units.

Any 1784

Mor Frederica Lluïsa de Prússia (n. 1714)
    
Any 1785

Mor Buenaventura Luchi, mestre religiós i l'italià (n. 1700)
    
Any 1787

Mor Pompeo Batoni, pintor italià (n. 1708)
    

Any 1788

Mor Jerome Pompeia, poeta, dramaturg i traductor italià (n. 1731)


Any 1789

George Washington és elegit per unanimitat primer President dels Estats Units


Any 1792

George Washington és elegit per unanimitat per a un segon mandat com a president dels EUA
    
Any 1794

A França el govern elimina l'esclavitud.
    
Any 1797

A Riobamba (Equador) un terratrèmol de 8,2 graus en l'escala sismològica de Richter deixa un saldo d'almenys 44 000 víctimes. La Vila del Villar Don Pardo (avui Riobamba) és literalment empassada per la terra. Diversos turons limítrofs es desplomen i es va modificar la geografia de la regió central de la llavors Real Audiència de Quito.

Any 1799

Neix Almeida Garrett, nascut João Baptista da Silva Leitão de Almeida, escriptor portuguès del romanticisme.

Any 1809

Mor Filemó Dickinson, polític americà (n. 1739)

Any 1810

L'Armada britànica captura Guadalupe
    
Any 1813

AColòmbia es produeix la Independència de Valledupar.

Any 1815

Mor Solomon Fiorentino, poeta italià (n. 1743)
    
Mor Jacob van Strij, pintor holandès (n. 1756)

Any 1816

Mor Robert Hobart, quart comte de Buckinghamshire, polític anglès (n. 1760)

Any 1820

Mor Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratenc.

Any 1821

Mor Domenico Tempio, poeta italià (b. 1750)

Any 1824

Mor María Ana de Zweibrücken-Birkenfeld, princesa (n. 1753)
    
Any 1825

A la costa alemanya del mar del Nord moren ofegades unes 800 persones a causa d'una maror ciclónica.

Any 1832

Mor  François-Xavier-Marc-Antoine de Montesquiou-Fezensac, polític francès (n. 1757)

Any 1837

Mor John Latham, físic i naturalista anglès (n. 1740)

Any 1840

Mor Ferran Palffy, enginyer austríac i director de teatre (n. 1774)
    
Mor Domenico Antonio Sonni, religiós, acadèmic i polític italià (n. 1758)
    
Any 1847
    
Mor Henri Dutrochet, metge, biòleg i fisiòleg francès (n. 1776)
    
Any 1849

Mor Franz Xaver Gabelsberger, inventor alemany (n. 1789)
   
Any 1853

Mor David Boyle, polític escocès (n. 1772)
    
Mor María Amelia de Bragança, princesa brasilera (n. 1831)

Any 1857

Herman Schaafhausen anuncia oficialment el descobriment d'alguns ossos estranys en una pedrera, prop de Düsseldorf, que pertany a un "home arcaic", el que avui es denomina neandertal

Any 1859

Konstantin von Tischendorf descobreix el Codex Sinaiticus a la península del Sinaí
    

Any 1860

Els invasors espanyols derroten les forces patriòtiques marroquines a la batalla de Tetuan.

Any 1861

A Montgomery (Alabama) representants dels set estats secessionistes (Alabama, Florida, Geòrgia, Louisiana, Mississippi, Carolina del Sud i Texas) es reuneixen per formar els Estats Confederats d'Amèrica

Any 1862

Fundació de Bacardi

Any 1863

Mor Giuseppe Lillo, compositor italià (n. 1814)

Any 1865

Primer exemplar de la revista bretona Feiz ha Breiz.

Es funda l'Hospital de Nens de Chicago.

Any 1867

Mor Janko Čajak, poeta i ministre protestant eslovac (n. 1830)

Any  1868

Mor John Gorgone, metge i científic italià (n. 1801)
    
Any 1871

Mor Sisto Vinciguerra, jurista i patriota italià (n. 1815)
    
Mor Hermann von Pückler-Muskau, escriptor i artista alemany (n. 1785)
    
Any 1875

Mor Charles Burci, cirurgià italià (n. 1813)
    
Ruiz Zorrilla és desterrat.


Any 1880

Mor François de Laporte de Castelnau, naturalista, entomòleg i explorador francès (n. 1810)
    
Any 1884

Mor George Engelmann, botànic alemany (n. 1809)
    
Any 1888

A la província d'Huelva es produeix una de les primeres revoltes populars per l'explotació infantil i degradació mediambiental produïts per les mines de Rio Tinto.


Any 1889

Mor Adolphe Clémence,  obrer, comunard, membre del Consell de la Comuna (n. 1838)
    

Any 1890

Mor Antoni d'Orleans, noble (n. 1824)

Any 1892

Neix Andreu Nin polític i escriptor català (m. 1937).

Any 1893

Mor Concepción Arenal, escriptora gallega (n. 1820).

Any 1894

Mor Adolphe Sax, músic belga, inventor del saxòfon.
    
Any 1898

A la província del Neuquén (Argentina) es funda el llogaret de San Martín de los Andes.

Civils filipins afusellats en una rasa en el primer dia de la Guerra filipina-americana.

    
Any 1899

Comença la Guerra filipina-americana. El president nord-americà William McKinley -amb l'argument que Déu li havia indicat que no podia fer altra cosa més que educar i cristianitzar als filipins- fa executar a entre 250 000 i 1 000 000 civils de la incipient democràcia filipina.

    
Any 1900

Guerra anglo-bóer: les tropes britàniques comandades per el general Buller creuen novament el riu Tugela, iniciant una marxa cap a la ciutat de Ladysmith. Es diu que podria arribar el dia següent a la assetjada ciutat, on s'ha verificat un augment de les tropes bóeres. Per la seva banda, aquests últims informen que van atacar i van prendre la localitat de Ngutu, a Natal.

Els Estats Units i el Regne Unit arriben a un acord definitiu sobre els abastos del Tractat Clayton-Bulwer sobre els drets de construcció i control d'Estats Units del futur canal de Nicaragua. La potència europea renúncia al seu dret d'opinar sobre els assumptes de la cadena, s'elimina la clàusula del control dual i no es demana cap compensació.
    
La intensa onada de calor que des de fa una setmana pateix Buenos Aires, ha provocat la mort a 227 persones.
    
Any 1906

Són detinguts a Cadis, per no tenir la completa documentació, 21 jornalers andalusos que es disposaven a emigrar a Amèrica. La situació de misèria s'agreuja dia a dia a Espanya.

4 de febrer de 1910

El picapedrer d'Esporles Jordi Ferrer Frau, de 17 anys,  resulta ferit greu en el cap en caure de l'obra de l'hostal de la Plaça de la Mercè de Palma.

Judici a l'Audiència de Palma per contraban contra Josep Roca i Llorenç Cladera. Llorenç Cladera és absolt.

    
Any 1911

Es promulga a Argentina una llei de propietat literària i artística.

Any 1912

Mor Franz Reichelt, inventor austríac
    

Any 1913

En el parc Bolívar de Sant Salvador, tres homes -possiblement enviats pel cap de l'Exèrcit- ataquen a cops de matxet durant un concert al president Manuel I. Araujo, qui morirà cinc dies després. Mai es va investigar l'assassinat, ja que l'exèrcit va afusellar immediatament als sicaris, obstaculitzant la recerca de l'autor intel·lectual del magnicidi.
    
A Barcelona finalitzen els treballs promoguts per l'Institut d'Estudis Catalans per tal de normalitzar ortogràficament l'idioma català.
    
A Manila (Filipines) es realitza la primera edició dels Jocs del Llunyà Orient

Neix Rosa Parks, nascuda Rosa Louise McCauley, pionera del Moviment Americà pels Drets Civils (1955-1968) (m. 2005).

Thubten Gyatso, el tretzè Dalai Lama declara la independència del Tibet

    
Any 1914

El govern dels Estats Units concedeix absoluta llibertat per a l'exportació d'armes i municions a Mèxic.
    
En el Perú, el coronel Óscar Benavides encapçala un aixecament que enderroca el president Guillermo Billinghurst Angulo.

    
Any 1915

Execució dels serbis condemnats per l'atemptat de Sarajevo (que va causar la primera guerra mundial) contra l'aristòcrata austríac Francesc Ferran.

Alemanya imposa un bloqueig submarí en tot el Regne Unit

Mor Mary Elizabeth Braddon, escriptor anglès (n. 1837)

Any 1916

L'inventor del paracaigudes, François Reichelt, mor en saltar des de la Torre Eiffel per provar l'invent.
    
Any 1918

A Berlín, vaguistes impedeixen l'entrada dels obrers a les fàbriques de municions.

Any 1921

Mor Eugène Burnand, pintor suís (n. 1850)
    
Mor Carl Hauptmann, escriptor alemany (n. 1858)
    
Any 1922

El tractat xinès-japonès restitueix a la Xina el territori de Shantung.

Mor Francesco Gioli, pintor italià (b. 1846)

Any 1923

Neix Belisario Betancur, president colombià entre 1982 i 1986.
    
Any 1924

A l'Índia, el Govern britànic allibera el líder nacionalista Mahatma Gandhi.
    
Un hidroavió tripulat pel comandant Delgado i el capità Franco efectua un vol sobre el Teide (Illes Canàries).

La primera edició dels Jocs Olímpics d'Hivern es tanca a Chamonix, França.

Any 1925

Neix Russell Hoban, escriptor nord-americà.

Mor Robert Koldewey, arqueòleg alemany (n. 1855)

Any 1926

Mor  Adolphe Willette, pintor i il·lustrador francès (n. 1857)
    
Any 1927

En els Estats Units s'estrena la pel·lícula The jazz singer (El cantant de jazz), de Warner Bros, primera pel·lícula sonora de la història.
    
A Mèxic, el Govern aixeca la prohibició que pesava sobre els clergues estrangers per poder residir al país (però, la prohibició continua per als sacerdots espanyols).
    
El britànic Malcolm Campbell bat el rècord mundial de velocitat en automòbil amb una mitjana de 281,4 km / h.

Any 1928

Mor Hendrik Antoon Lorentz, físic i matemàtic neerlandès, premi nobel de física en 1902 (n. 1853).

Mor Salvatore Di Gregorio, pintor i decorador italià (n. 1859)

Any 1930


Més de 200 persones participen d'un homenatge a Antoni M. Sbert Massanet a qui el govern de Primo de Rivera ha confinat a Mallorca.
    
    

Any 1931

Neix  María Evita Martínez de Perón, presidenta argentina entre 1974 i 1976.

Mor Herman ten Kate, antropòleg neerlandès que féu un treball extens sobre els pobles indis de la Baixa Califòrnia.

    
Any 1932

A Lake Placid, Franklin Delano Roosevelt -governador de l'estat de Nova York- inaugura els III Jocs Olímpics d'Hivern.

L'Imperi del Japó ocupa Harbin a la Xina.
        
L'asteroide 1239 Queteleta és descobert per Eugène Joseph Delporte

    
Any 1933

A Hyde Park (Londres), 50 000 persones es manifesten contra l'atur.

Mor Archibald Henry Sayce, arqueòleg britànic (n. 1846)


Any 1934

L'asteroide 2824 Franke és descobert per Karl Wilhelm Reinmuth

Mor Ernesto Nazareth, pianista i compositor brasiler (n. 1863)

Any 1935

Mor Fasulo Aristarco, pastor protestant i assagista italià (n. 1885)

Any 1936

Mor assassinat a Davos Wilhelm Gustloff, polític nazi, per l'hebreu croata David Frankfurter (n. 1895)
   
    
Any 1937

A la República espanyola, el Ministeri de Justícia decreta la igualtat de drets civils per a tots dos gèneres. Aquesta llei serà derogada per la Dictadura franquista.

Neix  Félix Grande, escriptor

Tomàs Seguí Seguí, forner i socialista, batle d'Esporles,és assassinat pels feixistes a Porreres.
   
    
Any 1938

Hitler s'autoproclama comandant suprem de les forces armades alemanyes.
    
La companyia Walt Disney Company estrena oficialment el seu primer film, Snow White and Seven Dwarfs (Blancaneus i els set nans).
    
Any 1939


Les tropes franquistes ocupen Girona.

En els Estats Units s'estrena la pel·lícula d'Una nit a l'òpera, dels germans Marx.

Mor Giovanni Sorba, militar feixista, combatent contra Catalunya (n. 1911)

Mor Edward Sapir, etnòleg i lingüista nord-americà (n. 1884)

Any 1940

Neix George Romero, cineasta nord-americà.

Mor Nikolai Yezhov, polític soviètic (n. 1895)

Any 1941

Neix Guillermo Carrillo, arquitecte i polític mexicà

Mor en combat Guglielmo  Chiarini, aviador feixista italià que va combatra des de Mallorca contra la República (n. 1917)

Es crea la United Service Organization (USO) per a l'entreteniment de les tropes dels EUA

A Itàlia, els nord-americans comencen una sèrie de reunions secretes amb el comandant de la SS a Salo, el general Karl Wolf, oferint la rendició alemanya, sobre la base de garanties mútues
    

Any 1942

Neix Ovidi Montllor, cantautor

Mor Gino Olivetti, advocat, economista i polític italià president de la patronal Cofindustria que pels seus orígens hebreus va ser afectat per les lleis racials

italianes (n. 1880)
    
Any 1943

Submarins alemanys enfonsen tretze vaixells aliats d'un comboi carregat d'armes.

Mor Senjūrō Hayashi, polític japonès (n. 1876)
    
Mor Rudolf Rittner, actor, escriptor i director alemany (n. 1869)

Any 1944

Mor Arsén Kotsóiev, poeta soviètic (n. 1872).
   
Mor Costat Piščanc, sacerdot i poeta eslovè (n. 1914)
   
    
Any 1945

Els líders Winston Churchill (del Regne Unit), Franklin Delano Roosevelt (Estats Units) i Yosif Stalin (de la Unió Soviètica) celebren la Conferència de Yalta, a Crimea (Unió Soviètica). En la reunió s'acorda, entre altres pactes, dividir Alemanya en quatre zones, una per a cada una de les 3 potències participants a la conferència, més França. Berlín, tot i haver estat inclosa dins la zona soviètica, també es divideix en 4 sectors.
    
Les tropes alemanyes vençudes acaben d'evacuar Bèlgica.


Any 1946

Suïcidi de Milan Nedić, militar i president titella  de Sèrbia durant l'ocupació nazi (n. 1878)
    
Any 1947

En el Regne Unit, el Govern nacionalitza les empreses elèctriques.

Neix Dan Quayle, polític nord-americà.

Mor Luigi Russolo, compositor i pintor italià (n. 1885)
    

Any 1948

Ceilan (més tard anomenat Sri Lanka) es fa independent dins de la Commonwealth britànica.

Mor J. Keirn Brennan, compositor americà (n. 1873)
    
Mor Edward Stanley, comte de Derby XVII, polític, oficial i ambaixador britànic (n. 1865)
  
    
Any 1949

A Grècia, el general Markos, dirigent comunista, és «rellevat de les seves responsabilitats polítiques».

Mor Janko Leskovar, escriptor croat (n. 1861)
    
Mor Carlo Prato, pianista, compositor i director d'orquestra italià (n. 1909)

Any 1952

Mor Lluïsa d'Orleans, princesa francesa (n. 1869)

Any 1953

Neix  Kitaro, compositor japonès.

Mor James Flood, director de cinema nord-americà (n. 1895)
    
Any 1955

L'armador grec Stavros Niarchos adquireix per 0.4 milions de dòlars el quadre La Pietat, d'El Greco.

Mor Mikuláš Dzurinda, primer ministre eslovac.

Mor Hans Blüher, periodista i escriptor alemany (n. 1888)
   

Any 1957

Mor Miguel Covarrubias, pintor, dibuixant i caricaturista mexicà (n. 1904).

L'USS Nautilus, el primer submarí de propulsió nuclear, navega 60.000º milles nàutiques

Mor Luigi Repossi, comunista italià expulsat del PCI per haver-se negat quan era empresonat  a condemnar a Trotski. Va militar despés a l'Esquerra Comunista (n. 1882)

Any 1958

Mor Monta Bell, cineasta nord-americà (n. 1891).
    
Mor Henry Kuttner, escriptor nord-americà (n. 1915).
    
Any 1959

Després d'una retenció per la força i enèrgiques protestes dels Estats Units, és alliberat un comboi de l'exèrcit americà, interceptat per un lloc de control fronterer soviètic a Berlín Est.
    
Any 1960

És aprovada a França una llei que permet al general Charles de Gaulle legislar per decret.
    
Any 1961

La Unió Soviètica llança la sonda Sputnik 7 cap a Venus. La missió fracassarà per una fallada en el coet que havia de propulsar fora de l'òrbita terrestre.
    
Any 1962

La dictadura militar argentina prohibeix la designació de l'expresident Perón per a la candidatura de governador de la província de Buenos Aires.

Any 1966

Supressió de l'Índex de llibres prohibits (Index Librorum Prohibitorum), una llista de publicacions prohibides per l'Església Catòlica, creada el 1558 per la Congregació de la Santa Romana i Universal Inquisició, sota Pau IV .

Any 1967

Mor Igo Etrich, aviador i enginyer de l'Imperi Austro-Hongarès (n. 1879)
    
Mor Herman Teirlinck, escriptor i dramaturg belga (n. 1879)

Any 1968

Mor Neal Cassady, escriptor nord-americà (n. 1926).
    
Mor José Pedroni, poeta argentí (n. 1899).

Mor Stuart Palmer, escriptor nord-americà (n. 1905)
   

Any 1969

Yasser Arafat es fa càrrec de la presidència de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina

Mor Horace Condorelli, advocat i polític italià (n. 1897)
    
Mor Enzo Ferrieri, cineasta, periodista i guionista italià (n 1890).
    
Any 1970

En la RSS d'Ucraïna es funda la ciutat de Prípiat.

Mor Louise Bogan, poeta i crític literari (n. 1897)
   
Mor Manuel Hedilla, falangista (n. 1902)
   
    
Any 1971

En el Regne Unit, la companyia automobilística Rolls-Royce fa públic el seu expedient de fallida davant dels tribunals.
    
Any 1972

La sonda nord-americana Mariner 9 transmet imatges des de Mart.
    
Any 1974

Segrest de Patricia Hearst per l'Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament, néta del magnat de la premsa nord-americana, William Randolph, que s'unirà als seus raptors.

Mor Satyendra Nath Bose, físic indi (n. 1894)

Mor Mihail Andricu, compositor romanès (n. 1894)
    
Mor Ozaki Kihachi, poeta japonès (n. 1892)
    
Mor Mason Remey, arquitecte americà (n. 1874)

Any 1975

Neix Vittorio Arrigoni, escriptor i activista italià

Mor Anatoli Blagonravov, científic rus (n. 1895)
    
Mor Elo Havetta, director eslovac (n. 1938)
    
    
Any 1976

A Guatemala un terratrèmol de magnitud 7,5 graus en l'escala de Richter i de 30 segons de durada, afecta més d'un milió de persones i causa 26.000 morts.

Mor Blažo Jovanović, pòlític montenegrí

Any 1977

Mor Brett Halliday, escriptor nord-americà (n. 1904)
   
    
Any 1978

A Nicaragua, els sandinistes anuncien una guerra civil contra la Dictadura de Somoza.

Any 1980

L'aiatol·là Ruhollah Khomeini Abolhassan Banisadr és nomenat president de l'Iran

Mor Francesco Petrin, partisà italià lliberal (n. 1906)

Mor Erich Bauer a la presó , nazi condemnat a cadena perpètua per haver estat responsable de les cambres de gas del camp d'extermini de Sobibor.
    
Any 1981

A la Casa de Juntes de Guernica, una vintena de membres d'Herri Batasuna escridassen el discurs del Rei Joan Carles I.

Mor Michael Busiri Vici, arquitecte italià i urbana (n. 1894)
    
Mor Mario Camerini, director de cinema italià (n. 1895)


Any 1982

Mor Georg Konrad Morgen, magistrat i militar alemany (n. 1909)
   
    
Any 1984

A Long Beach (Califòrnia), una dona estèril dóna a llum després de la implantació d'un òvul fertilitzat en una altra dona.
    
ETA assassina un exmembre d'aquesta organització, l'enginyer i constructor Miguel Francisco Solaun.
    
Any 1985

Espanya signa la convenció de l'ONU contra la tortura.

Mor Jesse Hibbs, director de cinema nord-americà (n. 1906)
    
    
Any 1987

En les aigües del riu Jiao, al sud de la Xina, es produeix el naufragi d'un transbordador amb 120 passatgers, amb un balanç final de 31 morts i més de 60 desapareguts.
    
Mor Mina Keshav Kamal, activista afganesa (n. 1956)
    
Mor Carl Rogers, psicòleg americà (n. 1902)
    
Mor Nera Simi, pintora italiana (n. 1890)

Any 1988

El Congrés dels Estats Units, per 219 vots contra 211, rebutja la proposta del president Ronald Reagan de concedir 26 milions de dòlars a la contra  nicaragüenca.
    
Any 1989

El cirurgià i uròleg espanyol Aurelio Usón ha finalitzat amb èxit el canvi integral del sexe a una dona mitjançant la «tècnica Xangai», nou mètode quirúrgic.

Mor Grandizo Munis, escriptor i polític espanyol (n. 1912)
    
Mor Thorkild Hansen, escriptor, arqueòleg i periodista danès (n. 1927)
    
Any 1991

A Rimini (Itàlia), el Congrés del Partit Comunista Italià acorda canviar el nom de l'organització pel de Partit Democràtic de l'Esquerra.

Mor Rosanna Benzi, escriptora italiana (n. 1948)
   
    
Any 1992

A Veneçuela té lloc el fallit cop d'estat de febrer de 1992, encapçalat pels oficials de l'exèrcit Hugo Chávez, Francisco Arias Cárdenas, Yoel Acosta Chirinos, Jesús Urdaneta i José Miguel Ortiz Contreras, integrants del Moviment Bolivarià Revolucionari

Sobre l'Àrtic i els països del nord d'Europa es detecta una important disminució del nivell de la capa d'ozó.

Mor Pavel Vladimirovich Cybin, enginyer soviètic (n. 1906)
   
Mor Vittorio Gelmetti, compositor italià (m. 1926)
    


Any 1995

Mor Abel Santa Cruz, guionista i escriptor argentí (n. 1915).

Mor Patricia Highsmith, novel·lista nord-americana (n. 1921).
    
Any 1996

A la ciutat de Mariano Roque Alonso (Paraguai) es precipita a terra un avió de càrrega; moren les 25 persones que viatjaven a l'avió i 17 persones que es trobaven en terra.

Mor Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català (n. 1919).

Mor Alfredo Nobre da Costa, polític portuguès (n. 1923)
    
Any 1997

Els governs dels Estats Units, França i el Regne Unit decideixen crear un fons per compensar les víctimes de l'Holocaust, la base part amb 68 milions de dòlars en lingots.

OJ Simpson és sentenciat civilment responsable de la mort de Nicole Brown Simpson i Ronald Goldman.
        
En ruta cap al Líban, dos helicòpters israelians Sikorsky CH-53 de transport de tropes xoquen en l'aire al nord de Galilea. 73 víctimes.
        
Després de disputar inicialment els resultats, el president serbi Slobodan Milošević reconeix la victòria de l'oposició a les eleccions de novembre 1996
    
Any 1998

En la nova bandera de Bòsnia i Hercegovina desapareixen els símbols nacionals o religiosos.
    
Amnistia Internacional anuncia el tancament de la seva oficina a la capital colombiana, davant les creixents amenaces rebudes pels enemics dels drets humans.
    
L'Assemblea portuguesa aprova per majoria simple el projecte de despenalització de l'avortament durant les 10 primeres setmanes d'embaràs.
    
Un combinat de tres fàrmacs, usat en adults amb resultats satisfactoris en el control del virus de la sida, es prova amb èxit en nens.

Un terratrèmol de 6.1 graus en l'escala de Richter provoca més de 5.000 morts al nord-est de l'Afganistan

Any 1999

Mor Luigi Bernabo Brea, arqueòleg italià (n. 1910)

Any 2000

Mor Edgar Bowers, poeta americà (n. 1924)
   
   
Any 2001

Mor Iannis Xenakis, compositor i arquitecte francès d'origen romanès (n. 1922).

Mor Bautista Restelli, sacerdot i compositor italià (n. 1913)
    
Mor Pasquale Soccio, escriptor italià (n. 1907)
 
    
Any 2002

A Espanya, el Ministeri d'Educació anuncia que la reforma de l'ensenyament secundari inclourà la realització d'un examen per obtenir el títol de batxiller.

Mor Agatha Barbara, professor i polític maltès (n. 1923)
    
Any 2003

La República Federativa de Iugoslàvia passa a denominar-se oficialment Sèrbia i Montenegro, i adopta una nova constitució

Mor Benyoucef Benkhedda, polític algerià (n. 1920).
    
Any 2004

En els Estats Units, el president espanyol José María Aznar defensa la intervenció armada a l'Iraq davant el Congrés.
    
Entra en línia la xarxa social Facebook.

Mor Hilda Hilst, escriptora brasilera (n. 1930).

Mor Bruno Dominijanni, polític italià (n. 1922)

Mor Nikolai Ovchinnikov, pintor, historiador de l'art i crític d'art, rus (n. 1918)

    
Any 2005

A Ucraïna, el Parlament confirma com a primera ministra Iúlia Timoixenko, artífex de la Revolució Taronja.

Mor George Buchner, arqueòleg alemany (n. 1914)
    
    
Any 2006

A Damasc manifestants musulmans que protestaven per la reproducció de caricatures de Mahoma en diaris occidentals, incendien les ambaixades de Dinamarca i Noruega.
    
José Luis Rodríguez Zapatero inaugura la quarta terminal de l'aeroport de Barajas, que augmenta la seva capacitat fins als setanta milions de passatgers l'any.

Mor Betty Friedan, feminista i escriptora nord-americana (n. 1921).

Mor Friedrich Engel, militar de les SS autor de molts crims a Itàlia , del qual mai Alemanya va voler concedir l'extradició i que tot i ser finalment condemnat a 7 anys de presó, mai hi va ingressar.

Any 2007

Mor Jules Olitski, pintor i escultor (n. 1922)
    
Any 2008

En un centre comercial de Dimona (Israel), dos terroristes maten una dona israeliana; set persones van resultar ferides. La Brigada dels Màrtirs d'Al-Aqsa i la Brigada

Abu Ali Mustafa del Front de Resistència Popular es van atribuir l'autoria de l'atemptat.
    
En diferents ciutats del món -i principalment a Colòmbia- es produeixen manifestacions populars per vetar els actes de terrorisme en contra de la població civil per part de les FARC.
    
Thomas S. Monson és ordenat president de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies a Salt Lake City, Utah.
    
   
4 de febrer de 2009


El conseller de Sanitat, Vicenç Thomàs, declara que el cost del canvi del projecte arquitectònic del futur hospital de Son Espases va ascendir a 1.266.888 euros

Schaeffler posa en atur durant sis mesos a 20.000 treballadors

Col·lisió dels submarins britànic ''HMS Vanguard' i el francès 'Le Triomphant', tots dos amb caps nuclears a dins, enmig de l'oceà Atlàntic.

La protesta convocada pel SEPC contra el pla Bolonya ha acabat amb dos detinguts

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat d'anul·lar la venda del solar de Can Domenge a Sacresa i Ferràtur.

La Caisse d'Epargne de Normandie anuncia la supressió de 92 llocs de feina

 A la ciutat d'Ancud (Xile) es produeix un incendi que destrueix per complet el seu centre comercial.




4 de febrer de 2010


El senador autonòmic de les Balears, Pere Sampol (PSM), continuarà exercint aquest càrrec fins el final de la legislatura, després del vet d'IU a la dirigent d'Els Verds Marilena Tugores

La Policia deté Antoni Rebassa, gerent de l'àrea d'Inversions per a la Millora de l'Entorn Turístic (IMET).

Detinguts  Lluïsa Tortella, cap de l'Àrea d'Investigació i Tecnologies Turístiques (CITTIB) i casada amb un nebot de Maria Antònia Munar  i Álvaro Llompart, cap de la Unitat Econòmica Administrativa

Detingut Roger Gotarredona per haver-se afavorit mitjançamt l'empresa  Enquadre Investigació y Desenvolupament, S.L., de la Conselleria de Turisme

Arrestats el director de l'àrea d'Inestur, Antoni Rebassa; el director de l'Inestur, Alvaro Llompart; el propietari de l'agència de viatges Pollença Balear, Mateu M. i la seva parella Maria Lourdes.P.S.

Detingut el director general de Promoció Turística del Govern balear, Joan Sastre (UM), en l'operació anticorrupció iniciada en l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur) de les Balears

Mor Kostas Axelos, filòsof francès (n. 1924)


4 de febrer de 2011


JaumeFont funda la Lliga Regionalista.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma ha arxivat el conegut com cas Llicències, en el qual s'imputava per prevaricació a l'exbatlessa de Felanitx, Catalina Soler (PP)

El primer ministre de la Costa d'Ivori, Guillaume Soro, ha assegurat que més del 60% dels soldats ivorians van votar el president electe, Alassane Ouattara

Mor César Loustau, arquitecte uruguaià (n. 1926).

Mor Célestin Martial, polític haitià (n. 1913)

Any 2012

Mor Gian Pietro Galizzi, polític italià (n. 1931)
   
Mor Anacleto Verrecchia, filòsof i periodista italià (n. 1926)
  
    
Any 2013

Mor Beppe Devalle, pintor italià (n. 1940)
    

Any 2014

Mor Eugenio Corti, escriptor i assagista italià (n. 1921)