Efemèrides del 7 de febrer
Any 457
Lleó I
es converteix en emperador bizantí.
Any 572
Neix el Príncep
Shōtoku del Japó (m. 622).
Any 999
Mor Boleslau II, Duc de
Bohèmia.
Any 1045
Mor l'emperador Go-Suzaku del Japó (n.
1009).
7 de febrer de 1052
Amat Vivas, fill de Tresgòncia, fa
homenatge al bisbe Berenguer de Girona i li promet no perjudicar-lo des del
castell de Sant Sadurní.
Any 1074
A la batalla de Montesarchio (18
km al sud-est de Benevento, Itàlia), Pandolfo IV de Benevent mor lluitant contra
els invasors normands.
Any 1080
Edith d'Escòcia, reina consort
anglesa (m. 1118).
7 de febrer de 1102
Neix
Matilde(Maud),emperatriu d´Alemanya i reina d´Anglaterra, filla d´Enric I
d´Anglaterra a Winchester
7 de febrer de 1187
Mor Guillaume de
Fougères
Any 1238
A Rússia, els mongols tàrtars incendien el
llogaret de Vladímir (fundada el 1108).
Any 1301
Eduardo de
Caernarvon (qui arribarà a ser el rei Eduard II d'Anglaterra) es converteix en
el primer príncep de Gal·les.
Any 1317
Mor Robert de Clermont,
fundador de la casa de Borbó (n. 1256).
7 de febrer de 1319
El rei
Sanxo institueix una Cavalleria dotada amb una renda anual de 35 lliures en feu
a favor de Guillem Sacosta, escuder reial, amb l'obligació de mantenir un cavall
i un cavaller permanentment armats per a la defensa del regne de
Mallorca
7 de febrer de 1323
Els gibel.lins es retiren de
Gènova
7 de febrer de 1324
Conquesta d'Esglésies o Villa di Chiesa
(Sardenya) per les tropes d'Alfons després de 6 mesos de setge.
Any
1461
Les Corts catalanes s'alcen en armes i envien tropes per alliberar
Carles de Viana.
7 de febrer de 1478
Neix Thomàs More a
Londres
Dijous llarder, 7 de febrer de 1521 els menestrals no estan per
anar de festa .El barreter Pere Rosselló, germà de Pasqual i habitant de
l'illeta de Carras surt amb el tambor, acompanyat de Pere Pou, sabater
amb la bandera de Sant Pere Màrtir i dirigeixen una protesta dels menestrals que
pugen la costa de Sant Nicolau fins a la presó (al costat de Cort) per a
posar en llibertat els presos agermanats.
Uns surtien d’una reunió a una
casa de Sant Nicolau Vell, i altres, més de cent calatravins abans s'havien
concentrat a la porta del Moll. El virrei Miguel Gurrea a cavall i
Francesc Burgués el governador, amb el batle Pere de Pacs, el veguer i altres,
arribant al carrer de la Bosseria topen amb els agermanats que demanen la
llibertat dels seus companys empresonats.
Pere Joan Safortesa i
Nicolau Quint, que volien unir-se al virrei per a contenir l’avalot es troben
els calatravins que volen rompre les portes de la presó situada al
costat de la Sala de la Universitat, a Cort o Plaça de Sant Andreu (on
és ara l’edifici nougòtic del carrer de Palau).
Jaume Pou, (de l’illa
d’Armadans) va amb la bandera de Sant Pere Màrtir, i Pere Rossello (illa de
Carràs) , germà de Pasqual, empresonat, amb el tambor. També hi va amb
una bandera Miquel Seguí, sastre ( illa de la font de la Ferreria) que tirà
l’espasa al mig de Cort a les 16 hores en senyal de revolta.
Quan arriba el
virrei Gurrea no el deixen passar, l’assetjen amb piques, espingardes i espases.
Alliberen tots els presos. Gurrea fuig d’allà cap al Palau Reial, perquè
ningú és de la seva part. El virrei Gurrea mantenia des de feia temps una
posició d'equilibri molt inestable perquè s'havia enfrontat amb l'inquisidor
Navardú , amb el regent Jaume Roca i no mantenia bona relació amb
Burgues.
Gaspar Oliver, Gregori Genovart, canonge, i el doctor Pere
Ballester, mestre de teologia, intenten sense èxit contenir l’avalot. El
governador Francesc Burgues, el regent Jaume Roca, i altres oligarques
no estan per la defensa d’un virrei que no volen.
Bartomeu Clar, un
blanquer amb les orelles tallades per delinqüència, fa sonar la trompeta en
senyal de ban perquè tots els caps d’ofici i sobreposats acudeixin a la
Sala. En arribar, Joan Carreres, calceter, fa llevar els bastons dels
oficials reials i de la Sala agafen 300 piques i 76 espingardes. Antoni Cardona,
teixidor de lli, és el primer en prendre espingardes de la
Sala.
Any 1497
A Florència, el monjo catòlic Girolamo Savonarola i
els seus seguidors cremen milers de llibres, instruments musicals i obres d'art
en l'anomenada Foguera de les vanitats. Sandro Botticelli tira les seves
pintures originals sobre temes mitològics clàssics.
Any 1500
Neix
João de Castro, navegant portuguès (m. 1548).
Any 1518
A
Valladolid, Carles I jura les lleis de Castella davant les Corts
castellanes.
Any 1560
Mor Baccio Bandinelli, escultor italià (n.
1493).
Any 1569
A Amèrica s'estableix la Inquisició
espanyola.
7 de febrer de 1579
Van morir 800 soldats d'infanteria
a conseqüència de la destrucció d'una nau genovesa pel temporal a la Platja de
Salavert.
7 de febrer de 1583
És condemnat a galeres durant 3
anys per heretgia i blasfèmia el manacorí Joan Galmés.
Any
1612
Neix Thomas Killigrew, dramaturg anglès (m. 1683).
Any
1626
Mor Guillem V, Duc de Baviera (n. 1548).
Any
1632
A Madrid es convoquen les Corts.
Any 1652
Mor Gregorio
Allegri, compositor italià (n. 1582).
7 de febrer de 1655
Per
oposició eclesiàstica i dels exempts (Sant Ofici i altres) se suspèn l'exacció
del segon plaç del tall motivat en ocasió de la pesta de 1652.
Neix
Jean-François Regnard, dramaturg francès (m. 1709).
7 de febrer de
1675
El Col·legi de la Mercaderia aporta 500 lliures per al sosteniment a
Roma mitjançant el canonge Guillem Rossinyol del plet dels caputxins per tal
d'instal·lar el seu convent a Mallorca.
7 de febrer de 1684
S'enfonsa una casa davant Monti-Sion i causa la mort de tres
persones.
Any 1693
Neix Ana Ivanovna, emperadriu russa (m.
1740).
Mor Paul Pellisson, escriptor francès (n. 1624).
Any
1705
Forces
franco-espanyoles assalten Gibraltar.
Any 1736
Mor Stephen Gray,
astrònom anglès (n. 1666)
Any 1741
Neix Henry Fuseli, pintor suís
(m. 1825).
Any 1749
Mor André Cardinal Destouches, compositor
barroc francès (n. 1672).
Any 1758
Neix Benedikt Schack,
compositor txec (m. 1826)
Any 1765
A Anglaterra, Horace Walpole
(1717-1797) publica El castell d'Otranto, la primera novel·la gòtica de la
literatura universal.
Neix Joseph Nicéphore Niépce, químic francès,
inventor de la fotografia juntament amb Daguerre (m. 1833).
Any
1779
Mor William Boyce, compositor anglès (n. 1711).
Any
1783
A Soriano Calabro (Calàbria, Itàlia) succeeix el tercer terratrèmol
(d'una sèrie de 5, en 50 dies) d'una intensitat estimada de 6,6 graus en
l'escala de Richter. Els següents terratrèmols seran l'1 i el 28 de
març, i deixaran un saldo d'unes 50 000 víctimes.
Any 1786
Neix
Antonio José d'Irisarri, militar xilè (m. 1868).
Any
1792
Àustria i Prússia signen una aliança contra els revolucionaris
francesos.
Any 1793
La Convenció Nacional francesa declara la
guerra a Espanya per la seva adhesió al ja executat monarca Lluís XVI.
7
de febrer de 1797
Surten de Ciutat cap a Eivissa 500 guàrdies suïssos
per a reprimir un aldarull.
Any 1799
Mor Qianlong, emperador xinès
(n. 1711).
Any 1804
Neix John Deere, fabricant nord-americà (n.
1886).
Any 1807
A Eylau (a Polònia, actualment a Rússia,
38 km al sud de Kaliningrad) es lliura la Batalla d'Eylau: Napoléon comença la
seva lluita contra les forces russes i prussianes.
Any
1812
A Nueva Madrid (Missouri) a les 9:45 succeeix un terratrèmol de 8,0
graus en l'escala sismològica de Richter). És el tercer terratrèmol intens en
menys de dos mesos: el primer (de 8,1 graus) va ser el 16 de desembre de
1811 a al mateix lloc, el segon (de 7,8 graus) va ser el 23 de gener de 1812. Es
canvien diversos cursos de la llera del riu Mississipí.
Neix
Charles Dickens, escriptor britànic (m. 1870).
Any 1819
A
Singapur, Thomas Stamford Raffles abandona l'illa tot just després d'haver-la
pres, deixant-la en mans de William Farquhar.
Any 1822
Ferran
VII demana ajuda a la Santa Aliança i les potències integrants decideixen
intervenir per enderrocar als liberals i reposar al monarca en l'ús de la seva
plena sobirania.
Neix Joaquín Gaztambide, compositor espanyol (m.
1870).
Any 1823
Mor Ann Radcliffe, escriptora i novel·lista
britànica (n. 1764).
Any 1824
Neix William Huggins, astrònom
britànic (m. 1910).
Any 1833
Neix Ricardo Palma, escriptor peruà
(m. 1919).
Any 1834
Neix Estanislao del Campo, militar i escriptor
argentí (m. 1880).
Any 1837
Mor Gustau IV Adolf, rei suec (n.
1778).
Any 1841
Neix Auguste Choisy, arquitecte francès (m.
1909).
Any 1842
Neix Alexandre Ribot, polític francès (m.
1923).
Any 1845
Neix Mercedes Cabello de Carbonera,
escriptora peruana (m. 1909).
Any 1852
A Madrid és penjat
públicament el sacerdot Martín Merino, que havia atemptat contra la vida
d'Isabel II.
Any 1861
En aigües d'Alacant, Narcís Monturiol
realitza proves satisfactòries de la seva submarí Ictíneo, encara que no
aconsegueix suport oficial.
Any 1862
Mor Francisco Martínez de la
Rosa, poeta, dramaturg i polític espanyol (n. 1787).
Any
1863
A la costa d'Auckland (Nova Zelanda) s'enfonsa el vaixell HMS
Orpheus. Moren 189 persones.
Any 1867
Neix Laura Ingalls,
novel·lista nord-americà (m. 1957).
Mor José Eduvigis Díaz, militar
paraguaià (n. 1833).
Any 1870
Neix Alfred Adler, psicòleg
austríac (m. 1937).
Any 1871
En els Estats Units el dentista
James Beall Morrison patenta un trepant accionat amb el peu, que en poc temps
troba una àmplia difusió.
Mor Leopoldina de Bragança, princesa brasilera
(n. 1847).
Mor Heinrich Engelhard Steinweg, fabricant alemany de
pianos (n. 1797).
Any 1873
Neix Thomas Andrews,
constructor navilier irlandès (m. 1912).
Mor Sheridan Li Fanu, escriptor
irlandès (n. 1814).
Neix Magdalena Santiago Fuentes, pedagoga i
escriptora espanyola (m. 1922).
Any 1875
A París s'inaugura
l'edifici de l'Òpera, dissenyat per Charles Garnier.
Any
1876
En els Estats Units., Alexander Graham Bell patenta la invenció del
telèfon, la idea havia pres de l'italià Antonio Meucci.
Any
1877
Neix Godfrey Harold Hardy, matemàtic britànic (m. 1947).
Any
1878
Mor Pius IX, papa catòlic italià (n. 1792).
Any
1884
Una butlla del papa Lleó XIII crea la diòcesi de
Madrid-Alcalá.
Any 1885
Neix Romualdo Galdós, religiós, publicista
i escriptor espanyol (m. 1953).
Neix Miquel Ferrà Juan.
Neix
Sinclair Lewis, novel·lista nord-americà, Premi Nobel de Literatura en 1930 (f.
1951).
Neix Hugo Sperrle, militar alemany de la Luftwaffe, que va
combatre amb la Legión Condor a Espanya i que va ser absolt acabada la guerra
(m. 1953).
Any 1887
Neix Eubie Blake, pianista i compositor
nord-americà (m. 1983).
Neix Néstor Martín-Fernández de la Torre,
pintor i artista espanyol (m. 1938).
Any 1890
Mor Claudio Moyano,
polític espanyol (n. 1809).
Any 1894
A Cripple Creek (Colorado)
comença una important vaga de miners.
Any 1897
Benito Pérez
Galdós ingressa a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.
Mor Galileu
Ferraris, físic italià (n. 1847).
Any 1898
A França,
l'escriptor Émile Zola és jutjat per apologia del delicte per la seva defensa
contra l'antisemitisme de la seva J'accuse.
Any 1901
A Bakú
(Imperi rus, actual Azerbaidjan) es produeixen incendis en els camps
petrolífers.
A l'Haia se celebra les noces de la reina Guillermina
amb el duc Enrique de Mecklenburg.
Any 1902
A Tweebosch
(Transvaal) -en el marc de les Guerres dels Bóers-, succeeix l'última victòria
dels afrikaner.
Any 1904
A Baltimore (EE. UU.) Un incendi
destrueix 1500 cases a 30 hores i causa centenars de morts.
A
Valladolid, manifestació de dones demanant «pa i treball»; la Guàrdia Civil les
ataca i deixa moltes ferides.
Any 1905
Neix Ulf von Euler,
fisiòleg suec (m. 1983).
Neix Paul Nizan, escriptor francès (m.
1940).
Any 1906
A Sant Sebastià se celebra la cerimònia
de conversió al catolicisme de la princesa Victòria Eugènia de
Battenberg.
El govern finlandès decideix donar dret de vot als homes
i dones majors de 24 anys, exclosos els disminuïts i els no inscrits en les
llistes de l'impost.
Neix Puyi, emperador xinès (m. 1967).
Neix
Oleg Antonov, dissenyador aeronàutic soviètic (m. 1984).
Any
1907
A Montecarlo Jules Massenet estrena la seva òpera Therese.
Hondures i Nicaragua trenquen relacions diplomàtiques.
A Londres
es realitza la Mud March, la primera gran processó organitzada per la NUWSS
(Unió Nacional de Societats per al Sufragi de la Dona).
Any
1909
Neix Hélder Câmara, sacerdot brasiler (m. 1999).
Neix
Wilhelm Freddie, pintor danès (m. 1995).
Neix Amedeo Guillet,
militar italià (m. 2010).
Neix Anna Świrszczyńska, poeta polonesa
(m. 1984).
Any 1910
Bèlgica, Gran Bretanya i Alemanya
marquen les fronteres entre les seves respectives colònies africanes: Congo,
Uganda i l'Àfrica Oriental.
Eduard VII del Regne Unit arriba en
visita oficial a París.
Any 1911
El Consell Nacional suís
decideix importar carn congelada dels Estats Units per pal·liar l'escassetat
alimentària.
Any 1913
Alfons XIII efectua un vol en el
dirigible Espanya.
Any 1914
Neix Ramón Mercader, estalinista
espanyol, assassí de Lleó Trotski (m. 1978)
Any 1915
Neix Teoctist
Arăpaşu, patriarca romanès (m. 2007).
Any 1916
El Canceller
del Reich prohibeix l'exportació de ferro i acer.
Mor Josep Torras i
Bages, bisbe espanyol impulsor del catalanisme (n. 1846).
Any
1918
Alemanya i Finlàndia signen un tractat de pau i amistat.
Any 1920
A Madrid, els mauristes guanyen les eleccions
municipals.
Mor Aleksandr Kolchak, militar rus (n. 1874).
Any 1921
A França es produeixen requises i detencions de
comunistes, per la distribució de pamflets i realització de reunions
antimilitaristes.
Mor Lucas Mallada, geòleg, paleontòleg i escriptor
espanyol (n. 1841).
Any 1922
Presentació del tenor Miguel
Fleta al Teatro Real de Madrid, on va obtenir un gran èxit amb l'òpera
Carmen.
Neix Jan Skácel, poeta txec (m. 1989).
Any
1923
Neix George Henry Hubert Lascelles, 7è Comte d'Harewood, noble i
empresari britànic (m. 2011).
Mor Julio Flórez, poeta colombià (n.
1967).
Any 1924
A Uruguai s'aprova un projecte de llei
que imposa el treball individual col·lectiu obligatori.
Any
1925
Mongòlia Exterior és ocupada per l'Exèrcit Vermell de la
URSS.
Any 1927
A Barcelona, el governador civil prohibeix les
audicions de sardanes a llocs cèntrics de la ciutat.
Neix Juliette Gréco,
cantant francesa.
Any 1928
Primera expedició postal aèria
Madrid-Barcelona.
Any 1931
Es restableixen les garanties
constitucionals i es convoquen eleccions legislatives a Espanya.
Els
bisbes alemanys de la província eclesiàstica de Colònia adverteixen dels perills
del nacionalsocialisme.
Any 1932
El Bremen travessa l'Oceà
Atlàntic en 4 dies i 17 hores, amb el que aconsegueix la "cinta
blava».
Neix 1932: Gay Talese, escriptor nord-americà.
Any
1934
A València, Juan de la Cierva fa una prova de descens i enlairament
amb el seu autogir en la coberta del portaavions Dédalo.
Neix Eddie
Fenech Adami, president maltès.
Mor Rogelio Vigil de Quiñones, metge i
militar espanyol (n. 1862).
Any 1936
Les tropes alemanyes
d'Adolf Hitler ocupen la zona desmilitaritzada de Renània.
Any
1937
A Metlaui (Tunísia) la gendarmeria assassina a 19 miners.
Mor
Elihu Root, polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau el 1912 (n.
1845).
Any 1938
A Barcelona s'estrena la pel·lícula La casta
Susana, un dels pocs films estrenats en època de guerra.
Mor Harvey
Firestone, industrial nord-americana (n. 1868).
Any 1939
A
Londres s'inaugura una conferència per solucionar el problema palestí.
Any 1940
En el Regne Unit, el Govern executa a dos militants de
l'IRA.
Any 1941
La primera disposició del Reich sobre
protecció davant els raigs X i les substàncies radioactives regula les mesures
protectores contra aquestes radiacions en l'àrea no mèdica.
Any 1942
En el Gazale queda detinguda l'ofensiva alemanya a
Líbia.
Any 1944
A Anzio (Itàlia) les forces nazis llancen una
contraofensiva durant l'operació aliada Shingle.
Any 1945
A
Portugal es reglamenta el toreig.
Any 1946
Durant la
reforma agrària a la zona d'ocupació soviètica, han estat repartides 53.000
empreses agrícoles entre nous camperols, amb una superfície total de 2,6 milions
d'hectàrees.
El Secretari de Guerra dels Estats Units dóna
suport als plans de MacArthur per reactivar les exportacions
japoneses.
Neix Héctor Babenco, cineasta brasiler.
Any
1947
A l'Antàrtida, els xilens estableixen la base naval Arturo
Prat.
Any 1948
El Govern de Juan Domingo Perón proposa que,
en una conferència entre Argentina, Xile i Gran Bretanya, es discuteixi
l'assumpte de les Malvines.
Any 1950
Els Estats Units i Gran
Bretanya reconeixen al Govern vietnamita de Bao Dai.
Leopold III,
rei de Bèlgica, rebutja abdicar a favor del seu fill.
Islàndia és
admesa en el Consell d'Europa.
Any 1951
Arriba a l'aeroport
madrileny de Barajas el futbolista argentí Roque Olsen, contractat pel Reial
Madrid.
Any 1953
A Bilbao, s'amplia el camp de futbol de San
Mamés.
Any 1956
El govern de Pedro Eugenio Aramburu
anuncia que continua vigent la prohibició de la instrucció religiosa a les
escoles públiques d'Argentina.
Falangistes assalten la facultat de dret
de Madrid.
Neva a Muro
Any 1957
Les
forces policials controlen un intent de vaga en la mineria asturiana promogut
pels comunistes.
Any 1958
Neix Matt Ridley, escriptor científic
britànic.
Any 1959
Mor Daniel Malan, polític sud-africà (n.
1874).
Any 1960
Mor Ígor Kurtxàtov, físic rus (n. 1903).
Any 1962
A Alemanya l'explosió de grisú a la mina Luisenthal
(Völklingen) deixa un balanç de més de 600 miners morts.
Entra en
vigor l'embargament nord-americà contra Cuba.
Any
1963
L'editor del setmanari alemany Der Spiegel, Rudolf Augstein, és
alliberat del seu empresonament.
A l'Argentina detenen l'ex dictador
Isaac Rojas.
Any 1964
La diòcesi de Lleó cedeix a l'INI el
convent de San Marcos.
Mor Sofoklis Venizelos, polític grec (n.
1894).
El grup musical britànic The Beatles visita per primera
vegada els Estats Units, on no són encara molt coneguts; la gira i les
actuacions a El Show d'Ed Sullivan són
un èxit i suposen la seva
consagració mundial.
Any 1965
La Força Aèria dels Estats
Units inicia la utilització de napalm sobre Vietnam del Nord.
Any
1966
El ministre d'Informació i Turisme espanyol, Manuel Fraga, es banya
a la platja de Palomares (Almeria), davant el temor popular a la radioactivitat
d'una bomba H estatunidenca perduda en el mar després d'un accident
aeri. Anys després es descobriria que la platja on es va banyar Manuel Fraga no
era la de Palomares.
El Consejo provincial del Movimiento se pronuncia a
favor de la fundació d'una universitat a Palma.
Nota del
"Paris-Baleares" 133:
Estimats compatriotas mallorquins: Es amb profunda
tristor que ens veïm amb la obligació de comunicar- vos, a vosaltres llegidors
aficionats a les nostres lletres i a la nostra cultura, que possiblement a
partir d'ara redactarem la crònica de Fornalutx en castellà més espesses
vegades. Aquesta innovació, contraria als nostres sentiments i al nostre ideari,
obeix a una disposició presa pel ministeri espanyol d'Informació i Turisme i que
afecta a tots els periòdics que s'imiprimeixen a Espanya entre ells
"PARIS-BALEARES".
Any 1967
L'immunòleg
nord-americà Thomas Marchioro informa que el sèrum antilinfocitos obtingut de
cavalls mitiga la reacció de rebuig dels trasplantaments de ronyó.
Una gran part (2643 km²) de l'illa australiana de Tasmània és assolada per
un incendi, que causa 22 morts.
Any 1970
Neix Arnaldo Samaniego,
economista i polític paraguaià.
Any 1971
A Suïssa, un
referèndum popular aprova -per majoria de dos terços- la concessió del dret al
vot a la dona.
A Mèxic és assassinat Melchor Ortega, expresident del
Partit Revolucionari Institucional (PRI).
Any 1972
El
cardenal Vicente Enrique i Tarancón és triat president de la Conferència
Episcopal Espanyola.
Mor Walter Lang, cineasta nord-americà (n.
1896).
7 de febrer de 1975
A l'Argentina els montoneros assassinen
a Antonio Muscat, directiu de la Fàbrica Alba.
Mor PG Wodehouse,
escriptor humorístic britànic (n. 1881).
Any 1976
A Xina, Hua
Guofeng succeeix a Zhou Enlai com a primer ministre.
Any
1977
En el Pakistan, Zulfikar Ali Bhutto obté la victòria en les
eleccions legislatives.
Any 1978
L'FMI concedeix un crèdit de
300 milions de dòlars a Espanya.
A Espanya es trenca el consens
sobre la Constitució espanyola. El PSOE abandona la ponència.
Mor Blas
Pérez González, jurista i polític espanyol (n. 1898).
Any
1979
A la República Popular del Congo, el coronel Denis Sassou-Nguesso es
converteix en el nou president.
El planeta nan Plutó es mou dins de
l'òrbita del planeta Neptú.
Neix Tawakkul Karman, activista pels drets
humans amb el grup "Domes periodistes sense cadenes" i membre de la islamista
Congregació iemenita per la reforma
Mor Josef Mengele, metge nazi alemany
(n. 1911)
Any 1980
En les costes de Bretanya passa una nova
marea negra després del naufragi del petrolier malgache Tanio.
Any
1983
A Espanya es realitza el primer trasplantament de pàncrees.
Iran porta a terme una gran ofensiva contra l'Iraq.
A Madrid
s'obren les portes del remodelat Palau del Pardo, destinat en el futur a
residència de Caps d'Estat estrangers en visita a Espanya.
Any
1984
El president Ronald Reagan anuncia la retirada dels marines als
vaixells ancorats davant Beirut.
Any 1985
ETA assassina a
Carlos Díaz Arcocha, cap de l'Ertzaintza.
Any 1986
A Haití,
un aixecament popular fa sortir fora del país al dictador Baby Doc.
A l'Hospital Westend de Berlín, el cirurgià Emil Bücherl porta a terme la
primera operació realitzada a Alemanya amb un cor artificial. El pacient, de 39
anys, mor quatre dies més tard.
Any 1987
A Madrid, en
el congrés extraordinari del AP, Antonio Hernández Mancha es proclama nou
president amb 1930 vots (enfront dels 729 aconseguits per Miguel Herrero i
Rodríguez de Miñón).
A Seül es produeix una batalla campal
entre els manifestants i la policia, amb el resultat de més de 2000
detencions.
Any 1988
A Santo Tomé i Príncep, el Front
Nacional de Resistència (FNRSTP) dóna un cop d'Estat contra el president Manuel
Pinto da Costa, que serà sufocat.
Any 1989
El conflicte
nacionalista entre Armènia i Azerbaidjan ha causat 91 morts i 1532 ferits,
segons dades oficials.
Es trenquen les negociacions entre el govern
espanyol i els sindicats sobre mesures socials relatives a les reivindicacions
de la vaga general del 14 de desembre de 1988.
Any
1990
A Moscou, el ple del Comitè Central del PCUS aprova, amb un sol vot
en contra, la renúncia al seu monopoli de poder a l'URSS.
A
Brussel·les fracassa la Conferència del GATT, per discrepàncies en la qüestió de
les subvencions agràries.
Any 1991
El ple del Congrés aprova
la creació de l'Institut Cervantes, que té per objectiu la difusió de la llengua
i la cultura espanyoles a l'estranger.
L'IRA llança un atac de
morter contra la casa de Govern (10 Downing Street) durant una reunió de
gabinet.
A l'Argentina, a la 1:00 (hora local) cauen els trossos
ardents de la nau Saliut 7. Es recuperen algunes parts a la zona cordillera de
San Juan, a Capità Bermúdez (a 20 km de Rosario), Venado Tuerto,
Firmado, Piedritas i Puerto Madryn.
Any 1992
A Maastricht
(Països Baixos) s'estableix la Unió Europea.
Any 1993
La
borsa espanyola va caure un 23% en el passat any 1992.
Any
1994
A Barcelona, membres d'ETA assassinen a trets el coronel Leopoldo
García Campos, de 59 anys.
Mor Witold Dolsławski, compositor polonès (n.
1913).
Any 1995
A Islamabad (Pakistan), forces
nord-americanes arresten i extradeixen a Ramzi Yousef, l'ideòleg del bombardeig
de les Torres Bessones el 1993.
Any 1997
Els Estats Units
veten l'esborrany d'una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides
elaborat per la UE contra els plans israelians de construir un barri jueu
a Jerusalem oriental.
Any 1998
El canceller Helmut
Kohl ofereix a Bill Clinton la possibilitat d'utilitzar les bases
nord-americanes en territori alemany durant el conflicte del Golf.
S'inauguren els Jocs d'Hivern a l'Estadi Olímpic de Nagano, amb la presència
de l'emperador del Japó, Akihito, i el president del Comitè Olímpic
Internacional, l'antic falangista Joan Antoni Samaranch.
A Xile, enmig de les
protestes dels ciutadans i dels partits polítics democràtics a Xile, l'ex
dictador Augusto Pinochet és nomenat «comandant en cap benemèrit» de
l'Exèrcit, en reconeixement al seu comandament de més de 24
anys.
Mor Lawrence Sanders, escriptor nord-americà (n. 1920).
Any 1999
A Jordània, Abdul·là es converteix en el nou rei després
de la mort del seu pare, el rei Hussein.
El Govern d'Ucraïna
decideix posar en marxa el tercer reactor de la central nuclear de Txernòbil,
amb la consegüent preocupació d'Occident, temorós de patir un nou
desastre nuclear.
A Guinea Equatorial, el Partit Democràtic
(PDGE), del president Teodoro Obiang, aconsegueix 75 dels 80 escons de la Cambra
de Representants del Poble, en les segones eleccions legislatives des de
la independència del país.
Mor Hussein I, rei jordà (n. 1935).
Mor
Bobby Troup, actor, pianista i compositor nord-americà (n. 1918).
Any 2000
A Belgrad, el ministre de defensa Pavle Bulatovic és
assassinat a trets en un restaurant.
A Croàcia, la victòria de
Stjepan Mesić a les eleccions presidencials suposa la fi del règim del difunt
Franjo Tuđman.
El laboratori Pfizer (creador del Viagra) i l'empresa
Warner-Lambert es fusionen en una operació de 90.000 milions de dòlars.
Neix la segona major entitat bancària del món després de la fusió dels bancs
alemanys Deutsche Bank i Dresdner.
Any 2001
A l'Equador, el
president Gustavo Noboa signa un acord amb Antonio Vargas, líder de la
Confederació Nacional d'Indígenes de l'Equador (CONAIE).
A Israel,
el líder ultraconservador del Likud, Ariel Sharon, és investit primer ministre
amb el suport de 73 dels 120 diputats del Congrés.
Any
2003
Belize, Guatemala i Hondures signen un acord en el si de l'OEA per
proporcionar a Guatemala un accés al Mar Carib.
El Govern espanyol
aprova el projecte de llei que modifica el Codi penal per introduir l'increment
i el compliment íntegre de les penes per als condemnats per terrorisme i
crims greus.
A Espanya, el riu Ebre inunda diversos municipis i
obliga a desallotjar a gairebé un miler de persones.
En el Club la
Noguera, a Bogotà (Colòmbia) explota un cotxe bomba. Moren 33 persones. S'acusa
les FARC.
Mor Augusto Monterroso, escriptor guatemalenc (n.
1921).
Any 2004
A Gaza, l'exèrcit israelià mata el cap
militar de la jihad islàmica.
A Haití moren catorze persones durant
els disturbis contra el president Aristide.
A la costa nord-est de
Madagascar, un cicló deixa 43 morts i desenes de desapareguts.
Any
2005
La britànica Ellen MacArthur estableix en 71 dies i 14 hores el
rècord de la volta al món en solitari en un veler.
El submergible
Kaiko, dirigit per un grup de científics japonesos, troba mostres de vida a la
Fossa de les Mariannes, la zona més profunda del planeta Terra.
Comença el procés de regularització extraordinària d'immigrants, que tracta
de legalitzar la situació de gairebé un milió de treballadors estrangers que
viuen a Espanya.
A Berna (Suïssa) tres homes armats assalten
el consolat espanyol.
Aslan Maskhàdov, líder independentista txetxè,
ordena una treva als seus coreligionaris i reclama una negociació al
Kremlin.
A la República Dominicana moren més de 130 presos en
l'incendi d'un presó.
Any 2006
A Atlanta, quatre
presidents nord-americans van als funerals d'Coretta Scott King, vídua del líder
negre assassinat Martin Luther King.
Un equip de científics alemanys
assoleix un registre històric en trepar el gel de l'Antàrtida fins a arribar als
2774 m de profunditat.
A la ciutat de Benarés (Índia) moren 21
persones en un triple atemptat contra un santuari de pelegrinatge
hinduista.
El ple del Consell de Mallorca ha declarat bé d'interès
cultural el monestir de la Real amb un perímetre de protecció de dos-cents
metres i no dels cinc-cents que reclamaven les entitats
ecologistes.
Any 2007
Mor Gerardo Vallejo, cineasta argentí
(n. 1942).
Mor Antonio Enríquez Savignac, polític mexicà (n.
1931).
7 de febrer de 2009
El Consell de Ministres del
Govern que dirigeix Silvio Berlusconi ha aprovat un pla de suport als sectors
industrials més afectats per la crisi econòmica per valor de 2.000
milions d'euros
El Jutjat Penal número 2 de Pamplona ha dictat la primera
sentència absolutòria a l'Estat espanyol per al conductor d'una motocicleta que
es va negar a realitzar les proves d'alcoholèmia des de la reforma del
codi penal d'1 de desembre de 2007
Moren 10 milicians en una operació
conjunta de seguretat a la província de Helmand
Moren 171 persones com a
conseqüència dels incendis sense control del estats de Victòria i Nova Gal·les a
Austràlia
Repsol YPF troba un important jaciment de petroli en el pou
submarí denominat Buckskin, en el Keathley Canyon, situat a 300 quilòmetres de
la costa de Houston
Moren 84 nens a Nigèria amb símptomes d'enverinament
després de prendre el xarop per a la dentició 'My Pikin', contaminat amb
dietilenglicol.
Moren 30 persones a Antananarivo i un centenar resulten
ferides per tirs dels soldats de la guàrdia presidencial contra els manifestants
contraris al president Marc Ravalomanana que es dirigirien al Palau de
la Presidència
Francisco Serrano, jutge sevillà veu injusta la Llei
Integral contra la Violència de Gènere i adverteix del seu possible ""efecte
pervers"" en protegir ""situacions d'abús"" i no les dones que realment
pateixen maltractament"
Unes 150 persones es concentren davant de
l'edifici que acull la Subdelegació del Govern de l'Estat a Girona per tornar a
demanar l'absolució de Núria Pòrtulas
Mor un cap de policia i el seu
guardaespatlles en l'atac dels insurgents talibans a un hotel de la principal
autopista que enllaça la capital, Kabul, amb la ciutat de
Jalalabad
Mor un civil afganès i dos més resulten ferits per
trets de les forces internacionals en no detenir el seu vehicle davant d'una
ordre de detenció en un lloc de control de la província de
Jost
Mor el funcionari encarregat de la gestió de la població de Bati Kot
en un atac amb bomba
Mor el sotsdirector del consell provincial de la
regió de Nangarhar en un atac dels talibans
Prop de 500 dimonis, d’una
vintena de colles de l’Illa, es manifesten a Ciutat en contra de la directiva
2007/23/CE
Moren set policies com a conseqüència d'un atac contra un lloc
de control de la policia a la ciutat de Mianwali, al Pakistan
El bisbe
ultraconservador Richard Williamson ha assegurat que de moment, malgrat la
petició del Papa, no pensa retractar-se de la seva negació de
l'Holocaust
Moren tres milicians en un atac contra la Shell a la
localitat nigeriana de Utoguru (delta del riu Níger).
Mor Marco Antonio
Montes d'Oca, poeta i pintor mexicà (n. 1932).
7 de febrer de
2010
Ataquen la seu d´Iniciativa a Girona llançant-hi pintura en
suport a Núria Pòrtulas
Moren 166 persones i 125 més resulten ferides a
conseqüència d' una gran allau de neu en el pas de Salang, situat a la província
del nord de Parwan
Timoshenko no reconeix la victòria de Ianukóvitx
mentre que els observadors internacionals defensen la legalitat de les
eleccions
Moren dues persones per l’explosió d’una canonada de gas en una
planta elèctrica en construcció a la ciutat de Middletown, estat de Connecticut
(EUA)
7 de febrer de 2011
La Conselleria d'Ensenyament
de la Generalitat ha comunicat formalment als sindicats que retallarà un 61 %
l'oferta de places d'oposició a Secundària, passant de les 3.196
compromeses pel conseller Ernest Maragall a 1.245.
El Govern egipci ha
reduït aquest dilluns les hores en què està vigent el toc de queda, que a partir
d'ara començarà a les 20.00 hores i durarà fins a les 6.00
El Govern
britànic estudia introduir canvis aq les lleis d'immigració per reduir
significativament les traves a les peticions de residència al país per part de
grans fortunes estrangeres que expressin el seu propòsit d'invertir en
territori britànic
El vicepresident d'Egipte, Omar Suleiman, i
representants de l'oposició, entre els quals es troben destacats líders dels
Germans Musulmans es reuneixen per a parlar de la transició del
règim
Uns 36 membres de les principals tribus jordanes han instat el rei
Abdul·là II a emprendre una sèrie de reformes democràtiques per frenar la
ingerència de la reina Rània acusada de malgastar els diners
públics
Milers d'egipcis continuen a la plaça Tahrir (Alliberament) del
Caire per catorzena nit consecutiva per exigir la dimissió del president, Hosni
Mubarak.
L'enviat especial de Barack Obama per a la crisi a Egipte, el
diplomàtic Frank Wisner, treballa per a un bufet d'advocats de Nova York i
Washington que també treballa per al president egipci, Hosni Mubarak,
segons informa el periodista Robert Fisk.
Moren 18 persones durant un
enfrontament entre delinqüents a l'estat mexicà de Tamaulipas.
L'alcalde
de la població de Kombo-Inditi, Cornelius Edonde, ha confirmat el rapte de
l'alcalde i deu funcionaris de l'ajuntament del pròxim municipi de
Kombo-Abedino.
.