Any 1451:Obres als porxos de la
Peixateria de Ciutat. Reforma de la torre a santa Fe. Condemna contra
37 rebels forans. Els forans tornen a l'acció. Vida escandalosa de les
monges terceroles.
Any 1451-Joan de Copons és nomenat
castellà del palau reial.
Any 1451-Bartomeu Albertí és cessat del
seu càrrec de lloctinent de l'assessor governamental Joan de Copons,
després de ser acusat per abús en el seu càrrec. El substitueix el
jurista Jaume Pau.
Any 1451-Esporles té 150 habitants.
Sencelles té 561 habitants.
Any 1451-Joan Dameto era el propietari de
Biniatzar (Bunyola).
Any 1451-Miquel Vaquer és el castellà de
Kruje (Albània).
Any 1451-Baltasar Malrich, tintorer,
tenia un alberg a la travessera d'en Saura a la parròquia de sant Jaume.
Any 1451-Bartomeu Ferdinan, advocat,
tenia un alberg en el carrer del Vi.
El 7 de gener de 1451 es renova
l'executiva del Sindicat Forà a Sineu. En formen part, Romeu Cerdà de
Pollença, Jaume Morro de Selva, Antoni Barra de Campos, Pere Arrom de
Sencelles, Feliu Ballester de Manacor, Pere Totosaus d'Alcúdia i
Bartomeu Mosqueroles de Sóller. Nadal Riera d'Inca i Jaume Morell
d'Artà són els clavaris.
9 de gener de 1451- El Gran i General
Consell debat la possibilitat d'enderrocar les dues torres situades
davant la Llotja de la mercaderia per tal d'embellir-la.
9 de gener de 1451- Contracte entre Martí
Creix, picapedrer i els prohoms de la confraria dels teixidors de lli
(Bartomeu Pareta, Bernat Mulet, Jaume Romaguera, Antoni Asbert, Joan
Aulet, Melcion Jover, Gabriel Palou i Gabriel Salvà ) per tal de
construir una capella a l'altar de la Mare de Déu de l'Esperança a
l'església del Sant Esperit del convent dels trinitaris de Ciutat.
Febrer de 1451- Berenguer d'Oms visita
Sineu per tal de pacificar la vila.
23 de febrer de 1451- Extret de la carta
dels jurats als consellers de Barcelona en la qual demanen un subsidi
de mil quarteres de blat..."com los pagesos daquest Règne per la
rebellio, e obcidio que lany prop passât han temptada contra aquesta
Ciutat, no han permes ne encara vuy en dia permeten, ans ab insults e
commocions ab crit de concordia entre ells, han prohibit, e prohibexen
que alscuns blats axi de homens de la dita Ciutat com de altres, no
entren en aquella, Sis vol sien de propries collites, o de delmes per
los homens de la dita Ciutat comprats, ne encara han vulgut pagar los
censals de forment ne de diners que fan als pobladors de la dita
Ciutat".
28 de febrer de 1451 - Els jurats del
Regne relleven Guillemó Flexes de la talaia del cap de Trafalempa i en
el seu lloc elegeixen Arnau Baltasar que ha de fer de talaier juntament
amb Simó Baltasar amb el salari de 25 lliures anuals. (EU 9, f. 11 v.)
1 de març de 1451 - "ítem al primer de
mars any mil ccccli. paga o per ell micer Gabriel Castanyer, son
lochtinent, an Christofol Villasclar e Anthoni Segrera, picapedres de
Mallorques, a ells bastretes per anar tallar pedre al port de Fellanig
a obs del senyor Rey en lo Castellnou de Nàpols"
15 de març de 1451-Gabriel Vallseca,
bruixoler, reconeix deure 14 lliures i 10 sous a Nicolau Despuig per un drap pla de color. (ARM, Prot. C-105,
76.).
19 de març de 1451- Guillem Vilasclar
contracta amb Ramon Safortesa i Bernat Cotoner, defenedors del Col·legi
de la Mercaderia, la realització de les claraboies de les sis finestres
a la Llotja per dues-centes-vuitanta lliures, quatre de les quals havia
començat Guillem Sagrera.
31 de març de 1451- Ordenances que
regulen la custòdia dels captius.
Que nengun catiu no gos jaura fora lo alberch de son Senyoir ni daltre.
Primerament que daci auant negun catiu no gos jaure nigun vespre fora
lo alberch de son senyor ne casa logade... ...Item qu elo magnifich
Gouernador dona ses veus e dona auctoritat e ple poder que les
exequcions dels demunt dits Capitols sien fets per lo dit mestre dela
guayte eque ell be ediligentment regira lo dit offici seruant los drets
al Senyor Rey ebinifici de son Regne. Albertinus vidit.
Com lo dit Gouernador mane que los demunt dits Capitols sien seruats...
...on poran aquelles veure e pendre de aquelles translat si hauer ne
volran per ço que dela observacio de aquelles algu nos pusca scusar.
Dat en Mallorques a XXXI de Març any Mill CCCCLI. Albertinus vidit.
Abril de 1451-Jaume Cadell recluta 80
soldats a Porreres per lluitar contra els revoltats.
Abril de 1451- Es posa preu als
avalotadors de Sineu:Esteve Font, Cirer, Ramon Gaià i Guillem
Rosselló. Julià Jover, avalotador de Sineu és executat.
Dia 8 d'abril de 1451- Berenguer d'Oms
imposa als forans el pagament anual de 2000 lliures.
Representants de la vila de Sineu
accepten els càstigs que imposa el governador.
Dia 9 d'abril de 1451 el governador
Berenguer d'Oms proclama una sentència condemnatòria contra 37 rebels
forans. Aquest dia es fan obres als porxos de la peixateria de Ciutat.
9 d'abril de 1451: micer Pere Llucià
Coromines, mestre en Arts, regint Escoles en lo present Regne, que com
per cas fortuit el passàs per aquesta ciutat per anar en València, on
tenia son domicili, els jurats l'aturaren per regir escoles i mostrar
gramàtica amb salari de 30 11. Després els jurats li otorgaren
franquesa de capellà per 20 anys si portava sa muller. Ha venut tot el
que tenia a València i transportat son domicili. Els jurats li han
retirat el salari, cosa que reclama (ARM, AGC-5, f. 15).
Dia 11 d'abril de 1451 el governador
Berenguer d'Oms convoca als representants de les viles a Binissalem per
fer lectura de la sentència reial condemnatòria contra els rebels
forans. Devers 2000 forans es posen en contra del governador arriben a
La Real i tallen el pas de l'aigua de la Font de la Vila a Ciutat.
Amb la intervenció del prior de la Cartoixa, Francesc Roig, es pacta
una treva entre els forans i l'autoritat, que és aprofitada per aquesta.
"Per tant com los
forans cominen ques donaran al duch Rayner ..."
Deliberacions
del Consell de Catalunya a 6 de maig de 1451
La
possibilitat d'un acord dels rebels forans amb René d'Anjou va
pesar en tot moment sobre els privilegiats de Mallorca, però la
realitat era ben diferent perquè bona part de la derrota forana va ser
possible per la seva submissió a una monarquia que volgueren comprar,
sense poder competir en donacions amb els poderosos que
multiplicaven l'oferta monetària dels forans al rei. Només el
dominic Joan Tey tenia clares les tasques que els forans no feren, com
tampoc les tengueren clares en la Germania, 70 anys més tard, travelant
en la mateixa pedra, per la submissió del moviment a la pretesa
neutralitat de la monarquia.
14 d'abril de 1451- "Lo Governador ha
strets dos homens de les dites villes los quals tenia presos en la
preso dels principals del primer insult los quals han confessât que
tots havien delliberat que si podien entrar dins la Ciutat de metra la
a sacho e de matar tots los mascles e de les fameles tenir les ab tota
desonestat.
E que après si lo Senyor Rey nols perdonava de donarse al Duch Reyner,
Los quals dits homens lo Governador vuy que havem XI1IJ de Abril ha
fets rossegar per la Ciutat degollar escorterar "
16 d'abril de 1451-Carta del Procurador
Real al Consellers: "la maior part dels pobladors de les dites
villes se son ajustats ab llurs armes en una villa que diuen Incha a
quatre leugues de la Ciutat ab pus de dos Milia combatents e sebent lo
dit aiust lo Governador ab molts homens de condicio a cavall en nombre
de vuytanta rossins e docents homens a peu ab la bandera de sa magestat
caualca la llur via per fer los desapegar, los quals no volent
obtemperar sos manaments feren la via sua per resistirlo, Lo qual
Governador li covench tornarsen dins la Ciutat". Els pagesos
.."continuadament tot jorn se apleguen anant per la Illa destrohint e
robant totes les terres e lochs dels homens de la Ciutat"..."Los homens
de la Ciutat no son per exir los a resistir com no gosen desempañar la
Ciutat, dubtantse dels manestrals, part dels quals no havem be per
catolichs.....
"vuy divendres que comptant XVJ de Abril com la nit propassada hagues
trames, fora la Ciutat alguns gentils homens e ciutadans en nombre de
XXV a caval, per spiar e veure hon eren e quina via fahien los
traydors, e si fer se podia pendre de aquells per saber e sentir de
lurs fets, se son encontrats
ab part dels dits traydors. E feta brega entre ells se es seguit que
dels dits pagesos traydors, ne son romases morts en la dita brega
quatre homens, e dels restants ne han menats Sis, entre los quals ni
havia dels pus principals promovedos del dit avalot e rebellio".... "E
axi encontinent ne leta justicia fahent part de aquells penjar, e part
squarterar rossegant tots aquells per la Ciutat, E aximateix, e feta
rossegar e penjar vna dona comovedora del dit avollot"
18 d'abril de 1451-Davant l'orde de
pagament de 2000 lliures anuals els forans s`alcen i es planten davant
les murades de Ciutat.
22 d'abril de 1451- Neix Isabel de
Trastàmara, la Catòlica filla d'Isabel de Portugal i Enrique IV, a
Madrigal de las Altas Torres.
El 29 d’abril de 1451 surt de Ciutat una
expedició, dirigida pel lloctinent del governador, Jaume Cadell, amb
l’objectiu de reclutar un exèrcit de forans fidels al governador. Passa
per Llucmajor, Porreres, Manacor i recluta gent, moltes vegades
forçada, arribada d'Artà, Campos, Felanitx, Santanyí, Montuïri ,
Algaida, Petra i Sineu. L' exèrcit format per nou-cents forans acampa a
Sineu.
Aleshores Simó Ballester amb dos centenars de forans surt de sa Pobla
en direcció cap a Muro,i l’exèrcit de Cadell va contra ell per
aturar-lo. A prop del torrent, l'exèrcit de Cadell és sorprès. Plou amb
força i els forans reclutats decideixen desertar i
refugiar-se a Muro, on s'ajunten a Simó Tort. Cadell es veu
obligat a refugiar-se al palau dels Sant Joan, amb alguns fidels
i al dia següent, s'atreveix a tirar una llança sense èxit a Simó
Ballester. Així i tot Simó Tort el deixa tornar a Ciutat.
2 de maig de 1451- Lo qual Jaume
(Cadell) ses apleguat ab molts de les dites parroquies en nombre
de Mil e sincheents homens a peu, e Cent sinquanta Rossins. Lo qual
stant a Sineu los de la vila de Muro li trameteren a dir hi anas per
socorrer aquella, car los rebelles e traydors los venien dessus, quils
eren a un quart de légua, e lo dit cadell, per socorrer lo dit loch
cuyta ab los Cent sinquanta Rossins, e Siscents homens a peu, los ltres
venien après, e quan fou al dit loch de Muro vahe que lo Tort ballester
ab los altres
traydors, e rebelles en nombre de entorn Docents homens tiraven la via
del dit loch, acorda de ferir sobre ells, e a la ferida nos troba sino
ab sinch, o ab sis de casa mia, hun dels quals ni ha mort, que caygue
ab un Rossi, e negu dels altres pagesos qui eren ab ell no volgueren
tirar hun passador ne donar hi un cop ne costada, ans tots pleguats se
son mesclats,e sen son entrats dins lo dit loch, e de hora en hora
speram tornaran damunt la ciutat,
4 de maig de 1451- Dimarts - Sermó del dominic Joan
Tey favorable als forans, diguent que val més perdre'n quatre o cinc
que perdre tota la Ciutat, que allò que fan els pagesos està ben fet ,
que els ciutadans no estimen Déu i Déu tampoc els estima, que no hi ha
justícia per als pobres, que la justícia és de Déu i que a Venècia hi
havia ducs representats amb el cap tallat per no haver governat amb
justícia (ARM,AH 4468, Procés general, folis 375 a 392).
5 de maig de 1451-Dimecres -Nou setge forà contra
Ciutat.
maig de 1451- Pagesos de Manacor reunits
a la plaça condicionen la fidelitat al rei al resultat de l'ambaixada
enviada a Nàpols i manifesten que si el rei és present a Mallorca per a
reprimir als forans el mataran. (ARM, AH Procés general...4468, foli
392 r). Els ambaixadors forans a Nàpols oferiren 4000 lliures al rei
per comprar l'adhesió a la seva causa i en canvi, en canvi els de la
Universitat demanaven la repressió dels forans amb una sanció de 50.000
florins, un terç dels quals oferien directament al rei.
7 de maig de 1451-Els forans avancen cap
a la Porta Pintada i ataquen externament la ciutat amb les fones
i ballestes. Berenguer d'Oms respon a l'atac a trets de bombarda.
Aleshores, els forans es retiren.
19 de maig de 1451- "......los pagesos
quinze dies ha passats en nombre de Quatre milia tenen la Ciutat
assatgada, han toltes les aygues los molins e prohibides a aquella tota
natura de viures e tota natura de forniments, Donen combats cascun dia
a la Ciutat en moltes parts e bombardegen la de nit e de dia cruelment
han enderrocat fins açi algunes sgleyes e ediflicis, tiren sagetes
anarbades e han morta e naffrada alguna gent, destroexen los blats e
asplets de la terra, e los bestiars qui ia per la maior part son
destruhits. Roben generalment tot quant poden e fan tantes creltats que
pijors no porien esser e tantes que séria molt larch scriure..." Car
coses fan que no les farien moros, ells tiren ab sagetcs ab erba, e de
dia e de nit tiren bombardes a la Ciutat fahents dans per les cases
dels ciutadans, car a la muralla poden fer poch dan, tallen los arbres
e destruhen les plantes e maten e devoren los bestias de la ylla que si
fossen infels no farien la mitât " ... "dos deis principáis yo he fet
rossegar per la ciutat e squorterar, lo un altre penjar, tench ne
daltres de presos en quantitat de vint als quais yo fas lo procès axi
com se pertany"(Documentació de l'Arxiu Municipal de Barcelona-Carta
del Procurador reial Joan Albertí als Consellers de Barcelona)
23 de maig de 1451- Joan Ramon Folch de
Cardona, comte de Prades i Joan Marimon, ciutadà de Barcelona, enviats
de la reina Maria per a la mediació amb els forans de Mallorca.
26 de maig de 1451- Acord entre els jurats, Antoni Prats i Pere Monserrat, picapedrers, per a fer els graons per a la torre que es reforma a Santa Fe.
Juny
de 1451- El rei Alfons ordena fer fora dels seus dominis els florentins
i que no puguin practicar comerç.(ACA reg.2736 f 26r)
15
de juliol de 1451- Se paga en Jacme
Marçal, pintor e torner, per traball de pintar e acursar un panó reyal
a obs e servey del honor Moss. Baranguer d'Olms, governador, per anar a
las parròquias e part forana contra los rebelles pagesos. (AHM. -Llibre
de dades 1451 - 52, I, p. 259.)
16 de juliol de 1451 - Tercer setge forà
a Ciutat.
9 d’agost de 1451 El regent de la
governació Berenguer d’Oms és destituït per la reina Maria, i el
substitueix Arnau Vilademany Blanes (senyor de Santa Coloma de Farners).
13 d'agost de 1451 - Els jurats de la Universitat i Regne de Mallorques contracten amb Jaume Martí, courer, la fabricació d'una bombarda.
Setembre
de 1451 -Protestes populars a Barcelona contra l'enviament de la galera
de guàrdia en suport als ciutadans contra l'alçament forà. per tal
d'evitar l'extensió de la revolta a Barcelona els consellers la fan
tornar a port.
10 de novembre de 1451-Denúncia per la
vida escandalosa de les monges terceroles:
Com alguns hòmens joves e altres, no attenents quan es greu cosa e a
Déu creador lur molt desplasent, destorbar les esposes sues e al seu
servir ab vot solemne restretes ededicades, posposada del tot la temor
del dit Senyor creador e redemptor Jesús, e la correcció temporal, se
sien esforçats los temps passats, e encara se esforcen, entrar en la
casa e monestir dit de la Terça Regla de la present ciutat, axí contra
voluntat de la prioressa del dit monestir, com cn altra manera
scandalosamcnt, hoc c so que pitjor es, fer forats en les parets dels
orts de aquell monestir, e los forats closos destapar en gran deshonor
de Déu, perill evident de les ànimes, e scàndol no poc del poble
cristià, segons novament es stat denunciat al honorable mossèn Martí
Garcia, canonge reglar de Ceragossa e vicari general del molt
reverend senyor bisbe de Mallorques.
18 de novembre de 1451-Testament d'Elionor de Pacs Segarra, esposa de Pere Espanyol que vol ser enterrada en el vas familiar de la Sala Capitular de sant Domingo.
