Any 1522

Any 1522-Manresa (Lloret) és propietat de Sebastià Armadans.

Any 1522- Antoni Esteva, renegat de la seva terra i lleial a l'emperador és el nou batle d'Andratx.

Any 1522- Catalina Tomàs té feina de criada de Mateu Safortesa-Tagamanent a Raixa.

Any 1522 -Joan Botí de Ciutat obté Xiclati (Artà)

Any 1522-Pere Terrencs i Miquel Frau treballen un retaule de Sant Domingo per al convent de predicadors de Ciutat.


Any 1522-Mor ofegat Salvador Sureda fill del batle Pau Sureda.


Any 1522 - Mor Miquel de Samboray, fiscal de la Inquisició i el succeeix Jordi Miquel Alber, notari i fiscal del poble adversari de Gurrea. (AHN, Inquisició, llibre 317, f 376 u).

Any 1522- Hi havia nou tintorers agermanats: Esteva de Dino; Bartomeu Moragues;Gabriel Cerdà "Magoi"; Vicenç Agost; Antoni Pons "Tarragoní"; Joan Benejam; Ramon Terrassa; Miquel Fiol i Guillem Mora.


Any 1522 - Cases expropiades als mascarats i ocupades pels agermanats: Joan Calafat, bracer, habitava la casa de mossèn Caulelles; Joan Ripoll, bracer, es va fer senyor de la casa den Salvà, notari;Antoni Cardona, teixidor de llana, i altres se feren senyors de la casa de Na Terrers; Joan Orell, paraire, i dos fills seus s'eren fels senyors de la casa dels Cotoner; Bernat Sagrera, paraire, era's fet senyor de la casa de mossèn Sureda.

Bernat Dalmau, Nofre Mesquida, Joan Sitjar de la Torre, Antoni Artigues, Mateu Cases, Joan Cerdà i Guillem Marimon,tots de Porreres es tanquen a Alcúdia en alçar-se el camp agermanat.

 El 1 i 2 de gener, Gabriel Bibiloni, agermanat del pla de Ciutat i majordom de Francesc Colom requisa béns de la propietat de Carles Despuig (Biniorella -Son Fortuny) , juntament amb Cosme Bonet,els Armengol de Galatzó, Bisbal, Pere Pujol i Gabriel Bibiloni . Carles Despuig i família, els propietaris, que acullen en aquell moment al mercader Jeroni Plomall, alcen el pont per tal d'impedir l'accés als agermanats, però després pacta amb ells , els quals després de requisar alguns béns i armes, hi deixen dos guàrdies per tal de controlar als propietaris. A més de les armes, prenen un ca i adhereixen a la germania tres esclaus negres, un dels quals va morir en la batalla de Rafal Garcès i altre de pesta en la ciutat assetjada.


2 de gener de 1522 - Un grup d'agermanats dirigit per Bartomeu Alemany es dirigeix a Biniorella, acusen als guardians de la torre de connivència amb els Despuig perquè tenen el pont llevadís alçat. Aleshores pacten la no agressió amb els Despuig (Carles i Joan Miquel) si els deixen accedir a la torre. Aleshores Bonanat Jovera els escomet amb les armes i els Despuig fugen, però no eviten ser capturats i morts pel mateix Jovera. després maten a la mare i a les dues filles.

El 12 de gener de 1522 la Generalitat de Catalunya es declara contra la Germania de Mallorca.

El 15 de gener de 1522 Francesc Gurrea, fill del virrei deposat pels agermanats, surt cap a Flandes en sol·licitud d'ajut per a la repressió dels mallorquins alçats.

El 21 de gener de 1522 els agermanats expropien 14 quarteres de civada a Guillem Tallades de Campos.


23 de gener de 1522:
Ara hoiats que mana enotifica en nom een persona del Emperador e Rey nostre Senyor don Carles beneuenturadement regnant lo spectable y magnifich misser berenguer sbert doctor en cascun dret loctinent de Regent lo canciller e Regent lo ofici de la gouernacio atot hom generalment de qualseuol grau condicio que sia ainstancia dels magnifichs Jurats edels honorables sindichs dela part forana edels elets deaquella e dels honorables mossen Johanot Colom emestre pau casesnoues instadors del poble edels caps dels officis edels elets ede tot lo poble que no sia nigu qui gos contradir ala sancta quitacio la qual es lohada e fermada com asancta ebona per los dits magnifichs Jurats eper tot lo regne epersa Spectable Senyoria es lohada aprouada edecretada evol sa Senyoria e mana que promptament se fassa e que no si posa dilacio alguna elos qui en aquella contradirán ab grans penes sien forsats de contribuir en aquella. E promet sa Spectable Senyoria e aximateix los magnifichs jurats esser dels primers qui pagaran lo que tatxats serán en la dita quitacio. E guard si qui guardar si ha e no sia nigu qui contradirhi gosa sots pena de L liures ala sancta quitacio applicadores. Dat. en Mallorques a XXIII de Janer de M. D. XXII
—Sbert loctinent Regent.


El procurador reial Francesc Burgues considera il·legítims tots els nomenaments de successors de Miquel Gurrea:
«la extractio de tots los officials del regne de Mallorques, axi reyals com universals no’s faça entrevenint y persona per part de sa magestat, qui per aço tingue legittim poder, com lo senyor virey, qui acustuma de fer tal extrectio, y es cosa notoria que apres de la expulsio fete per los pobles del senyor don Miquel de Gureya, loctinent general, no ha aguda persona legittima elegida per sa magestat, segons cove, per a ffer tals extractions ni altres actes necessaris per lo regiment de la cosa publica» (ARM AH 690, f. 38.)

El 24 de gener de 1522 Bartomeu Ventayol, agermanat desplaçat a Valladolid, ofereix les claus d'or de Ciutat (ara en un museu israelià) a l'emperador en senyal de submissió.

Joan i Francesc Colom es salven perquè s’amaguen a la casa del paraire Antoni Company. Jordi Miquel Alber, notari i fiscal de poble es nega a matar als germans Colom.


24 de gener de 1522 A instàncies de Berenguer Sbert, set agermanats són executats a la Plaça de Cort per la seva implicació en les morts en l'assalt del castell de Bellver: Jeroni Ferrer, síndic del poble agermanat,
els germans Pere i Bernadi Burguera, un paraire i l’altre forner detinguts amb l'ajut de Jaume Febrer, teixidor de llana; Pere Oliver “Botifoc” de Sóller, Francesc Llunes, sabater, matador de l’antic lloctinent Pere de Pacs a Bellver que és trossejat, Andreu Sard, fill de Martí, ferrer,  i Jeroni Ferrer, notari, Síndic del poble. Berenguer Sbert es veu obligat a fugir a Sicília. Antoni de Verí és el nou lloctinent (ARM AH 554, f. 10v-11.), no reconegut pels agermanats, que anomenen governador Pere Joan Albertí.(ARM AH 554, f. 8v-9.)
Pau Casesnoves després de l'intent mascarat sermoneja als agermanats des del pedrís de Sant Andreu.

27 de gener de 1522 - El lloctinent general escriu al batle d'Inca per tal que faci tornar les robes preses a Bernadí Burguera i als seus companys (AH 267 f.138/g)

28 de gener de 1522 - Bartomeu Figuera ven per 50 lliures el rellotge per a la vila de Llucmajor

El 29 de gener de 1522 Fra Barceló, franciscà que va anar a Barcelona a predicar a favor de la Germania és detingut.


30 de gener de 1522
Davant la Protesta del Prior de la Cartoixa per el segrest del bestiar del monestir cartoixà a la possessió de Capocorp de mossèn Galiana  pels agermanats de Llucmajor a instàncies dels jurats i electes, el lloctinent general intervé fent valer la salvaguarda reial per tal d'aturar qualsevol execució de dit bestiar.
 (Lletres Comunes, t. 267, fol 153 v.)

1 de febrer de 1522- Pere Joan Albertí ordena que es celebri la caiguda de Tournai en mans de l'emperador i l'entrada de les tropes del mateix a Milà amb repicar de campanes, alimares, prohibició del dol i festa.


Any 1522-Mor executat Salvador Sureda fill del batle Pau Sureda, capturat després de fugir de la Seu on estava refugiat.


6 de febrer de 1522- Joanot II de Togores hereda les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta.

El 6 de febrer es tria una nova comissió negociadora agermanada que haurà de negociar la presa d'Alcúdia  formada per Jordi Joan, paraire de Sant Miquel, Pere Pont, bisbe de Cluni i inquisidor en funcions, Pau Casesnoves, instador forà, Jaume Barberà, cap d’ ofici de ferrer, Antoni Bestard, Miquel Torrents i Bernat Fàbregues, forans, Andreu Damià, ferrer, fabricant d’armes, Jaume Barberà, cap d’ofici de ferrer, i Antoni Doménec.


 8 de febrer de 1522-Una provisió reial anul·la totes les entregues destinades a la redempció de censals.

El 9 de febrer, les autoritats autoritzen als pollencins a l’autodefensa contra les incursions dels alcudiencs que practiquen el saqueig de les seves terres i béns.

11 de febrer de 1522 -  El Regent de la Governació escriu als batles i jurats forans que no admetin una capitulació tramesa pels instadors Joanot Colom i Pau Casesnoves perquè és escandalosa, incitadora de commocions i no és aprovada ni per el rei, ni pel Lloctinent, ni per cap jutge. (AH 268 f.158)

13 de febrer de 1522 - El Regent de Governació escriu als batles i jurats forans diguent que els instadors de la Santa Quintació Joanot Colom i Pau Casesnoves han suplicat que per tal de donar prompta resolució a la quitació es faci l'elecció de nou estimadors de la vida d'Inca. El governador ordena que es faci pels nou estimadors assignats en la sentència del rei Fernando al temps que dóna instruccions per recaptar les taxes de la quitació (AH 268 f.159)

El 15 de febrer de 1522 els reialistes vencen els agermanats en un combat a Pollença.

El 19 de febrer de 1522 Pere Pont, inquisidor, i Joanot Sales van en delegació a Alcúdia a pactar una concòrdia.

El mes de març de 1522 es produeix un alçament mascarat a Manacor dirigit per Antoni Nadal i Gabriel Domenge que acaba amb la mort de sis mascarats.

El 5 de març de 1522, els jurats varen protestar per la detenció d’emissaris a Barcelona.

El 8 de març, Francesc Burgues Bartomeu, governador mascarat, obté poders reial de reclutament d’un exèrcit per una suma de 20.000 ducats.
8 de març de 1522 - El Regent de la Governació escriu al batle d'Inca per tal que doni posada i assisteixi a dos jurats del Regne que amb companya de clergues han de passar per Inca camí d'Alcúdia  per a negociar la pacificació. (AH 268 f.188 g).


El 2 d’abril, quan es reuneixen quatre dels jurats: Fuster, Salas, Pagès i Pardo, es presenten Joanot Colom i Cosme Bonet exigint-lis que avalin un prèstec de 2000 lliures que han demanat al florentí Antonio Ambrosi.

Dia 7 d'abril de 1522 l'arquebisbe i lloctinent de Catalunya, Pere de Cardona , és nomenat procurador contra la Germania de Mallorca.

El 13 d’abril, agermanats dels pobles propers a Alcúdia fan saquejos, tallen els arbres i cremen propietats.

El 14 d’abril, els agermanats que tallen arbres i saquegen els voltants d’Alcúdia maten l’alcudienc Jaume Bonet quan pasturava bous. A Selva detenen a Joan Simonet que, demanant una aturada per cagar a prop de Marratxí, aprofita la situació , fuig i s’amaga a una cabana de Santa Maria. Aleshores maten els seus criats.

El 22 d’abril, enfrontament entre pollencins i alcudiencs. Els pollencins seguen ordi i són atacats per alcudiencs que els maten. Moren entre 15 i 26 agermanats al combat dels Braçals.

El 23 d’abril, Pere de Pacs, capità d’Alcúdia surt amb 500 infants i Bartomeu Rossinyol amb 20 cavallers i ocupen el pujol de Son Sabater (Crestatx). Amaguen la cavalleria a l’alzinar i els infants a les síquies de Ses Barranques. Els agermanats aplegaren gent dels pobles propers i van a per els mascarats, però no poden amb ells tot i que reben reforços de Sa Pobla. També els mascarats en reben: una columna de 50 procedent de Muro, i una de 300 infants manada per Antoni Maura. La derrota agermanada permet als mascarats el control de la zona de Muro i Sa Pobla fins al segon setge d’Alcúdia. En el combat moren 26 agermanats.



El 29 d’Abril, Miquel Sampol, notari, procurador fiscal de la Germania, es enviat a Barcelona per tal d’evitar l’agressió contra la Germania. Sampol traeix la Germania. El mateix dia els agermanats (entre ells Llorenç Vadell de Santanyi i Miquel Galmes) maten el donzell Joan Desbac a Ses Forques de Petra (camí de Sant Joan, encreuament amb camí de Sineu), propietari de la possessió de Rigolf i un molí. Després, els agermanats (devers 60 a cavall) arriben fins a la possessió de Gabriel Castanyer, mascarat, refugiat a Alcúdia i saquegen les cases.

El 5 de maig el governador demana als forans que vagin en ajut de Pollença i contra Alcùdia.

El 13 de Maig, Pau Casesnoves posa un impost als gentilhomes i ordena l’embargament dels mascarats. Onofre Roure, de Sa Pobla, dirigeix la possessió de Sa Bastida de Sant Joan. Els “elets” d’Esporles segresten els fruits, bestiars i sementers de Canet, dels Bartomeu que eren a Flandes. El mateix passa amb els de Joanot Riera també d’Esporles, amb Bernat Albertí de Muro o Perot Jover de Sencelles. Joanot Granollers, mercader de Sant Jaume pren la caravela de Mn.Sala Cosme Bonet, mariner, segrestà la barca de Mn.Pere Joan de Sant Joan, gendre de Príam Villalonga, que havien detingut amb la fusta d’en Bartomeu Móra, paraire. Joan Orell, paraire de Sant Jaume, s’ha ensenyorit de la casa dels Cotoners. Bernat Sagrera, peraire,s’havia ensenyorit de la casa de Mn. Sureda. Joan Calafat, corredor, posava a casa de Mn. Caulelles. Francesc Ripoll, havia pres la casa del notari Salvà. Jaume Cardona havia pres la casa de Terrers. Miquel Garau, botiguer de la Bosseria, anava amb un cavall de Mn. Anglada Antoni Genovard, cap d’ofici de sabaters, anava amb el cavall d’en Garcia Galceran Simonet anava amb el cavall de Jordi Santacília Antoni Frau, brodador, anava amb el cavall de Pau Sureda Francí Garau, peraire, anava amb el cavall de Mn. Gaspar Thomàs Baptista Garau, paraire, roba barrils de grec (vi) a Berard Llorenç Messeguer requisa el blat de Mn. Caulelles Gabriel Domingo,calceter, habitava la casa de misser Fortesa

15 de maig de 1522 - El Regent de la Governació ordena als batles forans que requisin i captin penyores de llanes, forments, ordis, civades, olis. diners, robes o pensions de censals dels mascarats refugiats a Alcúdia i d'aquells que els ajuden, a instància dels instadord Joanot Colom i Pau Casesnoves. (AH 268 f. 185)


El 22 de maig els agermanats fan pagar als jurats Pelai Fuster i Bartomeu Pagès, 500 i 800 lliures per a les despeses de l’armada del poble.

25 de maig de 1522 - Carles V és a Calais

30 de maig de 1522 -  Els dirigents actuen agermanats contra els robatoris:

Ara hojats que notifica lo spectable y magnifich mossen Pere Johan Alberty, donzell ette. Com a noticia sua nouement sia pervingut que  algunes persones poch temerosas de Deu ni la correcio Reyal serian entrades per los camps, orts y vinyes de la présent ciutat, prenguent y robant las fraytas de aquells y aquelles, per so volent provehir sa spectable Sria. a tals desordres, a suplicacio e instancia deis magnifichs jurats e del señor mossen Johanot Coloni, instador de tot lo poblé, provehex e mana a tothom generalment de qualsevol grau, condicio o stament sia que de si avant no gosen ni presumesquen palesament ni amagada entrar en nengun ort, camp, ni vinya axi dins la présent ciutat com fora los termens de aquella pera pendre ni robar ninguna manera de fruytes ni altres coses que sien en los dits camps, orts y vines, sots pena de cent sous per cascuna vegada que seran atrobats, y de pagar tots los dans, applicadors, so es lo hun ters al acusador, laltre ters al spital general, y laltre ters als coffrens del Rey nostre señor ultra les altres penes a arbitri de sa spectable Sria. reservades. E si sera sclau o persona que no puga pagar, correrá la vila y stara dins las carcers reyals a conaguda de sa Spec. Sria sens algune gracia y merce. Dat en mallorques a xxx de maij M.D.xxij.—Pere Jo. Alberti.—An. de Verino loc. ten. regent.

2 de juny de 1522-El regent de la governació ordena tornar a Francesc Berard els seus  béns incautats pels agermanats  i els de la seva dona, filla d'Antoni de Verí,per valor de 2500 lliures. (AH 268 f. 192)


El 5 de juny, Francesc Colom dirigeix una expedició de 4 fustes i 5 barques contra Gurrea que s’ha fet fort al castell d’Eivissa, perquè tornin un bergantí agermanat que ha segrestat amb 22 mariners, però els agermanats són vençuts a la Platja de Talamanca. En aquesta expedició moren els agermanats Antoni Xeverí, pintor, Ramon Arguimbau, teixidor de llana, Nicolau Horrac, Jordi Lombardo, paraire, Bartomeu Vilalta, teixidor de lli, Bartomeu Miquel, boter, Gabriel Sot, teixidor, Galceran Noguera, sabater, Pere Remolar, fuster, Antoni Dureta, mesurador d’oli, Antoni Canyelles, espaser, Miquel Garau, calceter, Bernat Isern, paraire. Antoni Doménec, paraire és donat als cans i mort, i Jaume Ribes, paraire és esquarterat. Hipòlit Roca, sastre, cau presoner. Lleonard Genovès és condemnat a galeres i fuig i Llorenç Sitges, paraire, en surt ferit. El mateix mes s’intenta des de Mallorca l’alçament de Menorca sense èxit.

5 de juny de 1522 - Es multiplica el segrest de béns dels mascarats reclosos a Alcúdia. 

6 de juny de 1522 -  Miquel Berga, picapedrer, compra Rodamilans (Sineu) al notari Cristòfol Mir.

6 de juny de 1522 -  Desembarcament agermanat a la platja de Talamanca. Moren en combat per la possessió d'Eivissa els agermanats mallorquins Antoni Xeverí, pintor de l'illeta de Tornamira i Bartomeu Vilalta, teixidor de lli que habitava la mateixa illeta; Jaume Ribes, paraire del'illeta de Manera, que va morir esquarterat; Joan Ferrer "Figuera", ferrer de l'illeta de Costa/Riudamenya, Ramon Arguimbau, teixidor de llana de l'illeta de Verí a Sant Nicolau , el mateix que matà Gaspar Bibiloni; Llorenç Sitges, paraire que vivia a l'illeta de Mateu de Sant Joan resulta ferit en el combat. També moren en combat els agermanats Galceran Noguera,sabater que vivia a l'illeta d'armadans,Bernat Isern, paraire i carceller que vivia a l'illeta de Jaume Pujals, Antoni Doménech, paraire que vivia a l'illeta de Gabriel Balaguer i que va ser donat als cans;Jordi Lombardo, paraire que vivia a l'illeta de Carles Despuig, Pere Remolar, fuster, que vivia a la mateixa illeta; Gabriel Sot, teixidor que vivia a l'illeta de Puigdorfila; Antoni Dureta, mesurador d'oli; Nicolau Horrach, habitant de l'illeta de Sant Esperit; Miquel Garau, calceter que era criat de misser Muntanyans; Antoni Canyelles, espaser que vivia a l'illeta de Macià Costa;Bartomeu Miquel, bóter que vivia a la Casa dels paraires de Sant Nicolau. A Eivissa varen quedar empresonat Antoni Vey, teixidor, i Hipòlit Roca, sastre. Lleonard Genovès que va ser condemnat a galeres, va aconseguir fugir. Un fill de Bartomeu Casado va ser executat a la forca. També participaren a l'expedició i en sortiren vius Domingo Genovés, mariner de Santa Creu i Pere Salleres, teixidor.
 

El 20 de Juny de 1522 surt una ambaixada agermanada cap a Barcelona formada per Pau Casesnoves, instador, Jaume Sbert, notari, Pere Osona, Antoni Tomàs "Tirich", donzell, síndic i capità de Llucmajor, Guillem Colom, capità de la parròquia de santa Eulàlia, jurat i capità, cosí de Joanot, i Jaume Moix, mercader. Són detinguts.

El 26 de Juny, Joanot Colom envia a Bernat de Brossa amb 200 menestrals contra Alcúdia. Eloi Damià, bombarder, era el capità.

2 de juliol de 1522 - Mor Enric II comte d'Empúries, enemic aferrissat dels agermanats valencians i catalans.

7 de juliol de 1522 -Encarreguen a Martí Comes un retaule per a la Confraria de les Ànimes de Llucmajor.

7 de juliol de 1522- Sebastià Terrassa, notari reial, per decissió de la dona de Vives  regeix l’escrivania d’Inca, després que Llorenç Vives, gestor de la  notaria reial s'ha reclòs a Alcúdia.(AH-268 f. 232 g).El mateix dia el Regent de Governació es dirigeix al batle, jurat i elets d'Inca i ordena que no es faci l'execució de béns contra la viuda Joana Fuster a qui es vol fer pagar les despeses d'un cavall seu que des de fa quatre mesos tenen els elets d'Inca al servei del setge contra Alcúdia.(AH-268 f. 226 ).

12 de juliol de 1522 - El Regent de la Governació es dirigeix al batle d'Inca amb mandat d'evitar l'execució de béns contra el pare de Gabriel Ramis, mascarat reclòs a Alcúdia, perquè el pare no ha de pagar pels fets del seu fill.(Aquesta actitud va ser ben diferent en les posteriors represàlies contra els agermanats, perquè aleshores els fills dels agermanats pagaren i molt pel fet de ser fills d'agermanats. Les represàlies contra els descendents de Joanot Colom són prou clares).

Al llarg de la cronologia es pot veure que l'activitat del Regent de Governació va sempre a la contra de l'activitat del moviment agermanat, situació que explica una vegada més que no es poden sostenir situacions de doble poder contraposades. El respecte dels agermanats en el manteniment de les institucions que servien als poders establerts els va sortir ben car.

14 de juliol de 1522- Amonestacions a Felanitx contra el tamborer agermanat Pere Garau, i els agermanats Miquel Prohens, Bartomeu Sunyer i els dos Antoni Colom, major i menor per haver generat avalots.

20 de juliol de 1522 -Joan Oliver, llibertí musulmà de l’illeta de Ferrandell a Sant Miquel i la seva esposa Magdalena es reconcilien amb el Sant Ofici.

22 de juliol de 1522- El corredor Bernat Boga es reconcilia amb el Sant Ofici després de ser acusat de practicar la religió dels jueus.

El 24 de Juliol, Andrea Doria, genovès, aleshores aliat de França , es presenta amb 14 vaixells de rem, 8 galeres, 2 galions i bergantíns i bombardeja Palma i les torres de Porto Pí. En principi, Doria esperava tenir bona acollida dels agermanats que havien demanat ajut francès però el bisbe de Cluni, inquisidor en funcions i negociador Pere Pont aconsegueix aturar Joanot Colom. El sastre agermanat Pere Bonet, que viu als set cantons de Ciutat, és un partidari ferm del rei de França, enemic de Carles I. Altres com el calafat agermanat Gabriel Mulet prefereixen pactar amb Barbarrossa, el corsari grec al servei dels otomans, i els seguidors de les profecies de la tresca i la verdesca esperen l’arribada del rei Encobert (Antoni Far de Sineu, Antoni Genovard, de Muro). A més de bombardejar Ciutat, Andrea Doria fa cremar les naus de Pere de Pacs i Antoni Mas. El virrei Gurrea, des d’Eivissa envia ambaixadors a negociar: Pere Joan Safortesa, Joan Crespí, notari, Tomàs Andreu i Pere Villalonga. Els agermanats per la seva banda envien a l’inquisidor Pere Pont, però aviat es senten traïts per aquest i es veu obligat a amagar-se al campanar de Sant Miquel.


El 28 de Juliol es fan festes per l’arribada del rei a la Península Ibèrica, perquè un dels juraments de la Germania és el de ser fidels al rei, a qui no consideren ben informat dels esdeveniments. De fet, en tot moment, els agermanats volgueren ser rebuts per Carles I, de tal manera que els qui arribaren a la cort foren executats, com l’instador Pau Casesnoves, a Valladolid, o altres tornaren amb la sentència de mort de Valladolid mateix. 

29 de juliol de 1522- El regent de la governació ordena la restitució de censals a Arnau Garcia perquè no es tracta d’un mascarat reclòs a Alcúdia

3 d’agost de 1522- Es produeix una incursió agermanada poblera contra els mascarats  del terme d’Alcúdia. Es tallen els ceps i calciguen les veremes. Perot Jaume, batle de Montuïri, fent cas a la crida de Pau Casesnoves envia montuïrers contra Alcúdia. El regent Francesc Obach surt cap a Mallorca amb voluntat de resoldre el conflicte al temps que es produeixen saquejos dels agermanats en els camps d’Alcúdia.

El 5 d’agost, Francesc Obac, regent de la cancelleria, arriba a Alcúdia, enviat a pacificar el regne.

7 d’agost de 1522 Pere Terrencs i Miquel Frau contracten la pintura del retaule de Sant Domingo amb el prior Alfonso de Castro.

El 8 d’agost es produeix un intent de submissió d’Inca que fracassa.

El 15 d’agost Dia de la Nostra Dona, es produeix un enfrontament armat a Sa Pobla, on moren Francí Caldès, mascarat de Castell-Llubí i Guillem Comes, mascarat de Muro. El mateix dia, Berenguer Serralta, refugiat a Alcúdia, germà d’Agustí, desenterrat de Sant Domingo mor a trets i coltellades dels agermanats a Sa Marjal.

25 d’agost de 1522- Joanot Colom i Cosme Bonet obliguen als jurats a avalar crèdits a favor del moviment agermanat. Pelai Fuster, importador de blat, és obligat a donar crèdit amb les espases tirades.Pelai Fuster i Bernat Juny, importador de blat, es neguen i aquells els envesteixen. Pere Maura ho arregla.
 

1 de setembre de 1522 - L'exèrcit reial venç als agermanats valencians a Bellús (Vall d'Albaida).

El d1 de setembre de 1522, l’exèrcit agermanat es planta davant les muralles d’Alcúdia i comença un nou setge. Els capitans de l’artilleria agermanada Bartomeu Baró de Muro i Mut de Llucmajor centren el bombardeig en una torre. Els agermanats caven una trinxera de branca i terra i arriben a molt poca distància de la muralla, però 5 alcudiencs amb torxes i quitrà li calen foc. Francesc Ubach crida que es detengui el setge i posen la bandera de seguretat per parlamentar i entregar cartes als capitans agermanats.

Bartomeu Pol, fuster i profeta, feia escales per l’assalt d’Alcúdia.

 

4 de setembre de 1522- Els mascarats refugiats a València designen una comissió formada  per Ramon Safortesa, Miquel Tèrmens i el mercader Joan Ribes i arriben a un acord per a posar fi a la revolta agermanada, reunint fins a 10.000 quarters de blat per a l'expedició militar. L'aportació del Reial Patrimoni Valencià per a l'expedició contra la germania mallorquina és de 3.442 lliures (2.573 de les quals es destinen a una mensualitat de 526 soldats), en tant que l'aportació de l'exili mascarat és d'unes 4.000 lliures.


5 de setembre de 1522- Derrota agermanada a Talamanca.

7 de setembre de 1522 - El Lloctinent General escriu al batle d'Inca per tal que llevi la condemna a Joan Massana  al qual ha fet pagar a Antoni Serra de Sa Pobla els dos moltons que els agermanats d'Inca es menjaren a la seva casa i que els homes que es menjaren els moltons els paguin a Massana. (AH 268 f 263-g)

10 de setembre de 1522 -Atac agermanat contra Alcúdia. L’agermanat Bartomeu Forner mor en l’intent.

11 de setembre de 1522 -El rei des de Valladolid informa als diputats donant creença al arquebisbe de Tarragona i Miguel de Gurrea pel lliurament de les 15.000 lliures sobrants de la Cort de Barcelona per a la reducció del poble de Mallorca a la reial obediència. 


El 17 de setembre, els agermanats amb escales i una torre d’assalt intenten entrar (l’agermanat Baltasar Llodrà arriba casi a l’artilleria de la vila), però son rebutjats pels trets de ballesta, escopeta i pedres.

18 de setembre de 1522 -Es propaga la pesta a Mallorca al temps del setge d’Alcúdia.


Joan Serra, sabater que llegia profecies i deia que l’exèrcit reial s’havia de perdre davant el puig de Randa, mor en combat. Vivia prop de l’actual carrer de Sanç a Ciutat.

24 de setembre de 1522 El Sant Ofici dirigit per Pere Pont executa Coloma, esposa del pelleter Bartomeu Aguiló de l’illeta de Cristòfol Mir. També executa el notari Jaume Llop, habitant de l’illeta de Francesc Armadans,i Isabel, esposa del mercer Gabriel Rotger, de l’illeta de Ballester. En estàtua executen Elionor, esposa de l’argenter de l’illeta de Falcó, Miquel Torres i el pelleter Jaume Aguiló i la seva esposa Aldonça, habitants també de l’illeta de Cristòfol Mir.

28 de setembre de 1522-Lluis de Villalonga és el rector de Montuïri.

30 de setembre de 1522 -  Benet de Prats, llibreter, lloga per sis anys al botiguer Martí Mascaró unes cases a la Plaça Nova per 32 lliures anuals.(Arxiu de Protocols del notari Jeroni Real).

13 d'octubre de 1522 - Tiren ancles a Ciutat les quatre galeres comandades pel general Velasco que van acompanyades d'altres 13 vaixells i condueixen un exèrcit de 2.000 homes


Dia 13 d’octubre l’armada reial i mascarada es presenta a la badia de Ciutat. El capità Juan de Velasco s’entrevista primer amb els agermanats Pedro de Alvarado, copropietari del bergantí Santa Maria, Nicolau Ripoll peraire i Miquel Garau, botiguer, Joanot Saragossa, ferrer, i més tard amb els també agermanats Joan Oliver, apotecari Bartomeu Ventallol, mercader i el mariner Joanot Ferrer, i Bartomeu Reyes, peraire. Pere Joan Albertí, amb sobrevesta de governador i Joanot Colom es neguen a parlar amb Gurrea.

Miquel Garau, amb el moll expectant de gent, torna a la galera de Juan de Velasco i li diu a Gurrea que parteixi.

El 15 d’octubre els canons de Ciutat bombardegen l’esquadra reial que surt de la badia cap a Alcúdia. L’esquadra reial respon i enfonsa part de la casa de Rafel Ripoll, un dels presos agermanats quan començaren els avalots i també tira contra la Torre de Senyals que guardava Bartomeu Massanet, calderer, obligant-lo a fugir cap a Ciutat.Velasco s'allunya de Porto Pi per tal d'evitar els bombardeigs. Arriben fins a Sa Porrassa per tal d'obtenir menjar i aigua, però els pastors andritxols els ataquen i maten una desena de soldats de Velasco.

24 d’octubre de 1522- Les tropes espanyoles (és la primera vegada que entren tropes espanyoles a Mallorca) demanen la capitulació de Pollença, però els pollencins no es rendeixen.

27 d'octubre de 1522 - Els agermanats prenen a Gaspar Bordils, macip d'Isabel Fustera 24 quarteres de forment d’una casa d’lnca que eren del seu germà i de la seva mare. (AR 275 foli 2/g ).

El 29 d’octubre les tropes del virrei assalten a sac la vila Pollença, i calen foc a les portes de l’església on s’hi havien refugiat més de 200 homes, dones i infants pollencins que moren ofegats per el fum. Mn. Bernat Brossa enlairava el penó de les tropes agermanades que combatien contra l’exèrcit reial. Els agermanats perderen 500 homes en el combat. Santjoaners com Pere Mates, porrerencs com Nicolau Tomàs, Pere Móra i Joan Cervera, sineuers com Pere Gili, hi moren. Però també a conseqüència de les ferides moren a Alcúdia els mascarats Nicolau Quint i el seu fill Francesc.

El 30 d’octubre, l’expedició mascarada va cap a Sa Pobla, i els agermanats poblers es dirigeixen a Muro a unir-se a l’exèrcit agermanat que dirigeix Joanot Colom.

31 d'octubre de 1522- Molt spectable Sr. Don Miquel de Gurrea visrey del present regne, lo balle jurats y prohomens de la Pobla han vistes les dites letres de se Cesarea Majestat y lo edicte per vostra Senyoria fet y son se molt alegrats del bon recort y compassió que teniu de ells y de tot aquest regne y son promptes v aparellats obeyr los reals manaments y vostres y agreciam vos ho molt pregant a nostre Senyor vos lexe fer coses qui sien a son servici y de la real magestat. Ya Senyor teniem proposat ab mossèn Bernat Caldes vicari de aquesta vila de anar aqui ah tota la gent que porem haver ab processó per a demanar misericòrdia a Déu y a Vostra Senyoria y a causa de las guardes qui stan per los camins v passos no ses puscut fer; Emperò Senvor stam posats en aquex article que tostemps que puscam y la plasa sie segura anar hi sens falla y stam tots als manaments de sa noble Senyoria per lo portador serà avisat mes largament pregam lo ques detingué per que stam ab sperança ques fara algun bon principi. De la Pobla a xxxj de octubre MD.xxij. Prest als manaments de se Senvoria Lo balle y jurats de la Pobla.


El dia 1 de novembre, Joanot Colom i les tropes agermanades no deixen que l’edicte reial es llegeixi a Muro.

1 de novembre de 1522- En repressàlia al crim de Pollença grups d’agermanats (entre ells Bernat Galiana, peraire, Nadal Vadell, fuster, Perot Andreu, corder Miquel Ribes, carnisser i Bernat Sagrera, teixidor, entraren al convent de Sant Domingo i mataren 13 mascarats que hi havia refugiats, amenaçaren Fra.Esteva i robaren a la cambra de Fra.Jeroni Peyri). Entre els morts mascarats hi havia  missèr Baptista de Bonapart, mossèn Espanyol, Joan Anglada i el seu gendre, Jordi Sitges , Jaume Castelló, el fill de mossèn Biondo, un home anomenat Sala, un ferrer anomenat Roig, Arnau Garcia i Hèrcules Najello.

2 de novembre de 1522-Testament d'Elionor Desmàs, esposa de Jaume Desportell que vol ser enterrada en el vas del seu marit, en el claustre de sant Francesc.
 

El dia 3 de novembre, prop de Sa Pobla quatre homes a cavall detenen el vicari de Sa Pobla, Bernat Caldés, quan s’hi dirigia per llegir l’edicte reial i fer que la vila es rendis al rei Carles. Joanot Colom entrevistà al vicari i el tancà a l’església de Muro.

Els agermanats sortiren cap a Sa Pobla i  atravessaren el torrent de Muro cap a Sa Pobla i l’exèrcit reialista els ataca amb l’artilleria a Son Fornari. En la batalla hi moren 21 murers agermanats.

 

" los del poble de Mallorqua ixquere[n] a[m]b tres o quatre milia hòme[n]s, e lo dit don Miguel a[m]b dos milia hòmens envestí a la dita gent del poble e rompé aq[ue]lls, en la qual batalla morire[n] p[ro]p de mil p[er]sones de una p[ar]t y de altra"

 

 

Dels agermanats de Manacor moriren en aquesta batalla Nadal Gelabert, Gabriel Rossell, Pere Ballester Rigo, Guillem Llodrà “Cavaller”, Gabriel Gelabert, Bartomeu Mesquida.

De Muro hi moriren Antoni Ballester, Joan Ballester, Pere Albertí, Joan Carbonell, Miquel Carbonell, Jaume Brotat, Miquel Quetgles, Miquel Gibert, Bernat Suau, Antoni Joan, Rafel Torrents, Miquel Nava, Jaume Picó, Joan Melià, Joan Pou, Gabriel Sot, Llorenç Comes.

De Castell-Llubí: Rafel Font, Rafel Torrents, Sebastià Morey, Antoni Alomar, Miquel Alomar, Nicolau Català .

De Porreres, Miquel Servera, Antoni Ferran, Joan Munar. Miquel Gornals, Joan Sitjar Roig, Miquel Jaume.

De Sineu: Jaume Pocoví, Antoni Pastor, Jaume Nicolau, Antoni Nicolau, Joan Nadal, Gabriel Nadal, Antoni Puigros, Pere Garriga, Miquel Gacies, Joan Prats, Antoni Torrent, Miquel Puigros, Gabriel Real, Martí Roig, Antoni Sala, Miquel Gibert, Antoni Vanrell, Bernat Valens, Antoni Torelló, Miquel Gil, Joan Joan, Antoni Mas, Jaume Caimari, Antoni Coll, Pere Font, Antoni Verger, Miquel Florit, Joan Ferragut traginer, Jaume Florit, Antoni Viver.

De Petra: Joan Caules, Joan Miquel Ferrer, Jaume Vidal, Miquel Forner, Llorenç Ferrer.

D’Algaida: Joan Oliver, Bernat Pelegrí, Jaume Prats.

De Montuïri: Bartomeu Oliver, Joanot Cerdà.

De Ciutat: Sebastià Pou, Damià Ferrer, Pere Catany, Joan Damià Bogelles.

De Sant Joan: Baptista Salom

De Campos: Joan Carbó

A Sa Pobla esquarteraren al manacorí Pere Melcior Riera.

Aquests són alguns dels agermanats morts en aquesta batalla.

4 de novembre de 1522- Joan Bover, refugiat a València rep poders dels reclosos per a reclutar soldats contra la Germania.

El 5 de novembre, Juan de Velasco. Ramón Carróç, Pere de Pacs, Francesc Burgues i Francesc Obac entren a Sa Pobla al front de 3000 reialistes, però a la vila hi troben només 2 homes i un clergue. Ramon de Carroç era el capità de l'estol i amb ell hi havia el mestre de camp Tristán Duarte, el sergent major Ramon Lladró, Marià de Milan, oficials, suboficials i tamborers, 83 escopeters i 420 albarders, dirigits pels capitans Andrés Sedano, Juan Pérez de Marquina, Fernando de Aguilera i Alonso Enríquez. Havien arribat a Mallorca des d'Alacant amb la nau Renteria (Marieta) comandada per Juan de Arrieta i Martín Tolosa i la caravel·la de mossèn Miquel Benet Gualbes, comandada per Baltasar Blanch de sant Feliu.Entre els reialistes destinats a la repressió dels agermanat va arribar a Mallorca el saragossà Paulo Cortés, que després es va instal·lar a aquesta terra fundant una nissaga familiar diferent dels Cortès d'orígen xueta.

En aquests dies els agermanats maten l'esposa i quatre fills de Pere Joan Safortesa, un dels organitzadors de l'expedició mascarada, les esposes de Ramon Vivot i Pere Espanyol, l'esposa i fills de Jordi Botí i una filla del notari Avinyó.


6 de novembre de 1522 - Beatriu Brondo mata amb un punyal  un agermanat que la sol·licitava sexualment quan registraven la seva casa.

6 de novembre de 1522 - Derrota agermanada a prop de Muro contra les tropes del Virrei. La vila de Muro pateix la pesta.

El 6 de novembre, a Felanitx cremen la casa del batle Onofre Ferrandell, acabat de designar per part del virrei i aparegut a Felanitx per a llegir les cartes reials. Onofre Ferrandell hi mor juntament amb els mascarats Pere Oliver de Moranta (mort per Cosme Vicens), Pere Cantallops, Gabriel Ballester, Romeu Sabet, Bernadí Andreu i Guillem Gelabert de Manacor.

El 7 de novembre, Felanitx cau en poder de l’exèrcit ocupant.

El 10 de novembre, Joanot Gual escriu des de València demanant la reducció de la Germania, amb cartes del lloctinent general de València, de l’infant Enric i de Gurrea per al governador Onis de Santjoan. Els agermanats apleguen gent a Petra i Manacor, entren a sac a Montuïri i es dirigeixen a Algaida i Llucmajor.



14 de novembre de 1522- L’exèrcit reial ocupa Sineu, on es llegeix l’edicte de perdó general.

Els procuradors d’Inca i Binissalem s’ofereixen a l’exèrcit reial. En passar per Algaida, el virrei només troba tres persones i, arriba a Llucmajor, deshabitat, on l’exèrcit hi permaneix vuit dies. Els agermanats tornen a entrar dies després a Sineu i maten el batle reial.

El 21 de novembre es desfà el setge de Santueri.

Un dia abans de la batalla de Rafal Garcès els agermanats van a Inca i maten la guarnició que havia deixat l’exèrcit reialista. Entren a sac a Binissalem i Alaró per la seva rendició als reialistes.


També saquegen la casa de Violant Descatlar, esposa d'Antoni Dameto a la que prenen vuit peces de roba i onze quarterades de blat (AH 1459).


Darreries de novembre de 1522 -Batalla del Rafal Garcès, situat entre Inca i Binissalem, on moriren uns 500 agermanats. Quaranta presoners varen ésser penjats a Inca i altres setanta penjats i esquarterats als voltants de Binissalem. Un centenar d’agermanats varen ésser penjats en el camí de Ciutat. A les darreries de novembre te lloc la batalla del Rafal Garcès, on l’exèrcit agermanat és derrotat altra vegada. Aquests són alguns dels agermanats que hi moren en combat : De Sant Joan: Guillem Llucroig De Porreres: Blai Ginard De Petra: Martí Alsamora De Santanyi: Ramon Fullana, Antoni Pons, Gregori Albert, Bernat Pou,Vicenç Albert, Antoni Barceló, Antoni Pou, Cosme Jaume, Joan Vidal, Blai Bonet, Sebastià Pou De Felanitx: Andreu Mesquida, Antoni Mesquida, Joan Mesquida, Lluc Mesquida, Sebastià Barceló, Jaume Artigues, Antoni Cerdà, Sebastià Siquier, Antoni Soler, Jaume Jordi, Pere Oliver, Nadal Albons, Miquel Prohens, Rafel Colom, instador de Felanitx, Andreu Gaià, tamborer i abanderat, Jordi Huguet, Nicolau Cipola, De Muro: Antoni Garrover, paraire De Ciutat: Joanot Aguiló, pelleter, Perot Torner, cotamaller, Pere Moll, peraire, Antoni Figuera De Manacor: Bartomeu i Pere Esplugues, Bartomeu Sureda També consta la mort de mascarats com Mateu Isern, i Cristòfol Genovard d’Algaida.

A principis de Desembre l’exèrcit reial es concentra a La Real. Xàtiva i Alzira capitulen. A La Real hi pengen a la forca molts d’agermanats. Entre ells Mateu Vaquer, del Pes del carbó a Ciutat, Pere Pons, hostaler de Ciutat fet presoner a Pollença, Antoni Ferrer “Gorefa” de Manacor.

A conseqüència del setge es fa difícil sortir a treballar extramurs. A Rafel Gamundí, conrador, el maten a la creu del camp d’en Salavert (Porta del Camp). També moren en combat  mascarats com Miquel Llaneres d’Algaida.

El 5 de desembre el virrei Gurrea concedeix guiatge als desertors de les files agermanades, i amenaça els parents dels forans que es refugien a Ciutat. Francesc Colom, Joan Doménec i Joan Binimelis intenten emmetzinar les aigües d’on beu l’armada reial.

El 13 de desembre, l’exèrcit reial ocupa Petra i Manacor. A Ciutat Mestre Borràs era a enderrocar les cases de Pere de Sant Joan. Gabriel Salom, capdeguaita, enderroca els tints d’en Garau. Tambe enderrocaren un alberg de Baptista Salom prop de la muralla. La necessitat de llenya durant el setge de Ciutat va fer que tallessin els arbres dels corrals i horts dels mascarats. 

Desembre de 1522-El governador valencià Cabanyelles interroga sobre la Germania als exilats mascarats mallorquins Jaume Picornell, Rafel Nadal, Guillem Perelló, Jaume Soler, Martí Faria, de Muro, Miquel Pellicer, de Manacor que eren paraires, als  notaris  Antoni Valero i Pere Antich, al llaurador Antoni Antich, de Sineu, al sabater Jaume Gibert, d'Inca), al teixidor de flassades Joan Arnau, al violista  Joan Ferrer, al jurista Pere Joan Safortesa.


1 de desembre de 1522 - L'exèrcit de l'emperador posa setge a Ciutat.La defensa del castell de Bellver és encarregada al capità  Joan Vicens de Calvià i entre els homes que el guarden hi ha els germans Armant (Antoni i Bartomeu), Arnau Moragues, Mateu Coves, Nicolau Perpinyà i Antoni Jofre, andritxols.

any 1505 a Mallorca ixent