AVUI FA TRES ANYS...

tornar 

Fa tres anys, la ciutadania ocupava els carrers dels pobles i ciutats arreu del món, en un intent d'impedir la ignomínia de la guerra, en un acte cívic de denúncia cap als qui la promovien, cap als bruts negocis que la van motivar i cap a les mentides que van adornar aquella decisió assassina. No obstant d'això, es va fer realitat l'acció criminal més devastadora dels últims lustres: el 20 de març de 2003 es va produir l'atac a Iraq per part dels exèrcits nord-americans i les seves comparses, consumant les amenaces que sobre els iraquians (i sobre les esperances de tots els ciutadans del món) havia llançat el Trio de les Açores: Bush, Blair i Aznar, amb Durao Barroso de mestre de cerimònies...

 

Els temors dels qui sortirem al carrer contra la guerra d'Iraq es varen fer realitat, i les pitjors previsions que llavors fèiem es van complir, per desgràcia, fil per randa: Centenars de milers de morts, ferits, mutilats, malalts; la destrucció pràcticament total de les infrastructures i les poblacions de ciutats senceres, amb la utilització d'armes de destrucció massiva (aquestes sí, de bon de veres) i substàncies teòricament prohibides per les convencions internacionals. I l'aparició o reactivació multiplicada del terrorisme integrista, interessadament barrejat amb les accions armades de la resistència iraquiana, dins una política informativa controlada pels invasors, i administrada a través d'un còctel de mentides i silencis.

 

Tres anys després, tot sembla indicar que poc o gens importa recórrer el camí de l'infern, ja que la cada vegada més previsible derrota militar de Bush i la seva colla (amb unes inversions en despesa militar sense precedents) acompanya les impressionants xifres de negoci privat de les corporacions armamentístiques, i d’altres dedicades al saqueig dels recursos. La nova estratègia dels agressors intenta abocar la situació cap a l'aparença d'un enfrontament civil, darrere del qual s'amaga un doble objectiu: aniquilar la resistència de la població mitjançant les accions, generalitzades i impunes, d'esquadrons de la mort i, de passada, justificar la continuïtat de l'ocupació.

 

L'alimentació descarada de l'integrisme religiós, en un escenari global d'enfrontament entre occident i el món musulmà, i el caos creixent a l’orient mitjà, suposa una ferida que, en el millor dels casos, trigarà dècades a cicatritzar. Mentre tot això succeeix, els bruts negocis de la guerra continuaran donant astronòmics resultats a la camarilla interessada en atiar la barbàrie.

 

Però tot depèn, com fa tres anys, de l’actitud de consciència ciutadana, a través del compromís ètic i polític de dir basta. El 20 de març, estem citats per a tornar a ocupar els carrers contra la guerra, contra el conformisme, contra l'amnèsia, contra la mentida. Tenim legítim dret a dirigir la nostra indignació cap als responsables, alguns dels quals, com Aznar i els seus subalterns, segueixen en aquests dies insultant la nostra intel·ligència, amb els seus disbarats. El 20 de març, declarem-nos insubmisos davant la guerra d'Iraq, i davant totes les guerres, injustícies i exclusions. Posem en pràctica l'instint de supervivència que se suposa ens és inherent.

 

Dilluns, dia 20 de Març de 2006, a les 20,00 hores, concentració contra totes les guerres, al Passeig d’es Born, de Palma.

 

Pep Juárez,

Secretari general de CGT-BALEARS

20 de març de 2006