AVUI FA TRES ANYS...
Fa tres
anys, la ciutadania ocupava els carrers dels pobles i ciutats arreu del món, en
un intent d'impedir la ignomínia de la guerra, en un acte cívic de denúncia
cap als qui la promovien, cap als bruts negocis que la van motivar i cap a les
mentides que van adornar aquella decisió assassina. No obstant d'això, es va
fer realitat l'acció criminal més devastadora dels últims lustres: el 20 de
març de 2003 es va produir l'atac a Iraq per part dels exèrcits nord-americans
i les seves comparses, consumant les amenaces que sobre els iraquians (i sobre
les esperances de tots els ciutadans del món) havia llançat el Trio de les Açores:
Bush, Blair i Aznar, amb Durao Barroso de mestre de cerimònies...
Els temors
dels qui sortirem al carrer contra la guerra d'Iraq es varen fer realitat, i les
pitjors previsions que llavors fèiem es van complir, per desgràcia, fil per
randa: Centenars de milers de morts, ferits, mutilats, malalts; la destrucció
pràcticament total de les infrastructures i les poblacions de ciutats senceres,
amb la utilització d'armes de destrucció massiva (aquestes sí, de bon de
veres) i substàncies teòricament prohibides per les convencions
internacionals. I l'aparició o reactivació multiplicada del terrorisme
integrista, interessadament barrejat amb les accions armades de la resistència
iraquiana, dins una política informativa controlada pels invasors, i
administrada a través d'un còctel de mentides i silencis.
Tres anys després, tot sembla
indicar que poc o gens importa recórrer el camí de l'infern, ja que la cada
vegada més previsible derrota militar de Bush i la seva colla (amb unes
inversions en despesa militar sense precedents) acompanya les impressionants
xifres de negoci privat de les corporacions armamentístiques, i d’altres
dedicades al saqueig dels recursos. La nova estratègia dels agressors intenta
abocar la situació cap a l'aparença d'un enfrontament civil, darrere del qual
s'amaga un doble objectiu: aniquilar la resistència de la població mitjançant
les accions, generalitzades i impunes, d'esquadrons de la mort i, de
passada, justificar la continuïtat de l'ocupació.
L'alimentació descarada de
l'integrisme religiós, en un escenari global d'enfrontament entre occident i el
món musulmà, i el caos creixent a l’orient mitjà, suposa una ferida que, en
el millor dels casos, trigarà dècades a cicatritzar. Mentre tot això
succeeix, els bruts negocis de la guerra continuaran donant astronòmics
resultats a la camarilla interessada en atiar la barbàrie.
Però tot depèn, com fa tres
anys, de l’actitud de consciència ciutadana, a través del compromís ètic i
polític de dir basta. El 20 de març, estem citats per a tornar a ocupar els
carrers contra la guerra, contra el conformisme, contra l'amnèsia, contra la
mentida. Tenim legítim dret a dirigir la nostra indignació cap als
responsables, alguns dels quals, com Aznar i els seus subalterns, segueixen en
aquests dies insultant la nostra intel·ligència, amb els seus disbarats. El 20
de març, declarem-nos insubmisos davant la guerra d'Iraq, i davant totes les
guerres, injustícies i exclusions. Posem en pràctica l'instint de supervivència
que se suposa ens és inherent.
Dilluns, dia 20 de Març de
2006, a les 20,00 hores, concentració contra totes les guerres, al Passeig
d’es Born, de Palma.
Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS
20 de març de 2006