ACTUALITAT
Izquierda Unida amb Carrillo i Fidalgo
L’opció del canvi de nom d’Izquierda Unida a Izquierda Unida-Verdes no passa
El programa econòmic del PSOE és de dreta
L’impacte de l’IPC és major per a empobrir als pobres
Nomenament antidemocràtic de Villarejo
Dates per a la reflexió
Segons el Banc d’Espanya fins el tercer trimestre de 2003 els beneficis de les empreses havien crescut un 15,4%.
Beneficis d’usura en relació a la inflació: Espanya va bé per als accionistes.
El salari mínim interprofessional puja de 451,20 fins a 460,50 euros, el més mal pagat d’Europa, després del portuguès.
Però hi haurà gent que ni en això arriba, perquè un treballador ocupat (així li diuen els cervellots de les estadístiques) que faci 6 hores al mes, no hi arriba...
El 91,24% dels contractes que s’han formalitzat al llarg de l’any són temporals, segons un estudi de Javier Ramos-Díaz, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i en base a fonts de l’INEM. La concatenació de contractes fa que l’Estat Espanyol sigui el que més ocupació genera
Altres diríem que és el que més paperassa genera..
Les pensions pujaran un 2%, més un 0,8% de revalorització.
Gràcies al Pacte de Toledo, ja tenim la Seu plena d’ous.
Cal ser moderats perquè res no canviï.
A l’Estat Espanyol ja no hi ha tant d’atur com hi havia:
A/ Perquè els aturats no registrats no existeixen.
B/ Perquè qui treballa més d’una hora a la setmana té una ocupació, i en conseqüència no és un aturat (segons el PP i altres).
C/ Perquè gràcies als accidents laborals (dels quals tenen la culpa els treballadors segons les instàncies judicials que cada dia es superen per demostrar-nos que la justícia és un “cachondeo”) es pot generar nova ocupació—Especialment si el treballador es mata....
De 14 milions de famílies que hi ha a l’Estat Espanyol, 8 milions tenen problemes per arribar a final de mes (Un 57,70%) segons una enquesta feta pública per l’INE amb base a les dades del tercer trimestre de 2.003
Ben segur que els del PP no en tenen...
Segons va dir Rato dia 10 de Desembre, les parelles espanyoles destinaven el 19 % del sou per viure a un pis, casa o xalet. Segons la Caixa de Catalunya, la compra d’un pis a Balears suposa el 57 % dels ingressos d’una família..
Es veu que la gent de Balears no vivim al país de “Rato i les mil meravelles”.
No contents només amb donar canya als nacionalistes, el PP i el PSOE s’han tornat ajuntar, aquesta vegada contra els drets humans dels immigrants amb una nova Llei d’Estrangeria que introdueix els camps d’internament, o sigui la vella presó de Ciutat.
No s’ajunten que no s’assemblin.
Tot un detall d’humanitat per a alegrar les festes de Nadal amb pau, amor i harmonia.
Izquierda Unida amb Carrillo i Fidalgo
Una imatge val més que mil paraules. Llamazares al costat de Santiago Carrillo i Fidalgo en la foto de l’Assemblea d’Izquirda Unida expressen la regressió de la formació cap els seus orígens: a un costat els pactes de la transició que tan mal feren a la classe obrera i que contribuïren a desactivar els moviments socials, i a l’altre la presència del representant del neoliberalisme sindical.
En canvi, Julio Anguita era silenciat en el documental de pur estil estalinista que intentava manipular l’evolució d’Izquierda Unida.
L’opció del canvi de nom d’Izquierda Unida a Izquierda Unida-Verdes no passa
La maniobra d’intentar incloure com un afegitó d’Esquerra Unida, l’espai polític verd, de manera semblant al model d’Iniciativa-Verds, no va obtenir la majoria dels vots a l’Assemblea de la formació.
Els Verdes, havien denunciat públicament la maniobra d’apropiació de sigles.
El programa econòmic del PSOE és de dreta
La reducció d’imposts a les societats forma part de les “novetats” del PSOE per a les properes eleccions. És a dir que, els rics que amaguen les seves fortunes en aquest tipus de societats pagaran menys.
No hi ha en canvi cap element de correcció que vagi en favor d’incrementar les despeses socials que a l’Estat Espanyol suposen un 20,1% del PIB quan la mitja comunitària és del 27,3% del PIB.
El ministre de Treball i Assumptes
Socials, Eduardo Zaplana, ha adquirit recentment un pis a Madrid que li ha
suposat una inversió de 1.622.732,68 euros, quantitat que correspon
exactament a 270 milions de les antigues pessetes.
El pis comprat per Zaplana està situat en una de les zones més cotitzades i
cares de la capital d'Espanya: en ple Passeig de la Castellana. L'edifici,
dedicat íntegrament a habitatges habituals, alberga un habitatge per planta.
La nova propietat de Zaplana pot considerar-se molt àmplia, ja que disposa
de 532 metres quadrats (!!!) útils. Així es desprèn de la descripció
detallada que es fa del pis en el corresponent registre de la propietat de
Madrid .
El pis consta, segons l'escriptura, d'un vestíbul, un saló amb xemeneia, una
sala d'estar, un menjador, una cambra d'armaris, dues cambres de bany i un
de condícia per als senyors, una cambra de vestir, quatre dormitoris per als
senyors, un despatx, un vestíbul per als nens, ofici, menjador per al servei,
cambra de planxa, un dormitori per al servei, una cambra de bany i quart
d'entrada i armaris, i cuina.
Zaplana retorna el crèdit amb quotes mensuals de 8.044,47 euros, pagadores a
trimestres vençuts, durant el primer any. En aquest termini inicial el tipus
d'interès aplicable és fix, al 3,36% anual, segons es recull en l'escriptura
que detalla les condicions del crèdit hipotecari. Aquestes quotes mensuals,
equivalents més de 1,3 milions de les antigues pessetes, són sensiblement
inferiors al seu sou com ministre, fixat anualment pels pressupostos
generals de l'Estat. Concretament, la retribució bruta anual d'un ministre
del Govern com Zaplana queda establerta per a aquest any de 2003 en
72.048,96 euros (uns 12 milions de pessetes).
Aquest sou es percep en dotze mensualitats, sense pagues extraordinàries,
segons l'article 23.1 de la llei de pressupostos generals de l'Estat vigent.
Per tant, el sou de Zaplana com ministre és de 6.004,08 euros al mes. La
diferència entre el seu sou i les quotes mensuals del crèdit hipotecari és
de 2.040,39 euros. Els membres del Govern no reben altres retribucions i la
legislació sol contempla, al marge de les despeses reportades, unes dietes
fixes quan viatgen fora de Madrid, similars a les dels funcionaris de major
rang. Així mateix es preveu el pagament de l'habitatge quan un ministre
procedeix de fora de la capital d'Espanya (Zaplana ha estat residint des del
seu nomenament en l'habitatge existent en el seu ministeri).
En l'escriptura del préstec no figuren avalistes tercers o altres garanties
addicionals aportades. L'únic bé que el garanteix és el propi pis. Per a
això, segons recull l'escriptura, està taxat «per a subhasta» en la
quantitat de 2.658.723 euros (més de 442 milions de pessetes), xifra que
supera en un milió d'euros al del preu de la compra-venda. El pagament
d'aquestes quotes de 8.044, 47 euros es preveu durant el primer any, ja que
després s'aplica l'interès variable pactat per a la resta de la vigència del
préstec: l'índex euribor augmentat en 0,40 centèsimes. Aquest índex de
referència, el més habitual en operacions hipotecàries, està actualment
fixat en el 2,504%.
Les condicions del crèdit hipotecari estableixen que durant els tres primers
anys -el primer amb interès fix i els dos següents variable- hi ha una manca
per a retornar el capital prestat. Només a partir del tercer any i durant un
termini de 300 mesos (25 anys), segons s'estableix en l'escriptura.
s'amortitza el principal, 1,62 milions d'euros, i els corresponents
interessos pendents fixats, a l'alça o a la baixa, segons el euribor més
0,40 centèsimes.
(Informació publicada en l'edició digital del periòdic Levante)
Delegat sindical sancionat per escriure un article contra la política del
govern en la guerra contra l'Iraq.
Javier Ramos Sánchez, funcionari d'Institucions Penitenciàries i membre de
la Junta de Personal de l'Administració de l'Estat a Biscaia ha estat
sancionat amb set mesos de suspensió d'ocupació i sou i possible trasllat
posterior, com a conseqüència d'haver escrit un article d'opinió, en
qualitat de ciutadà, el dia 18.03.03 en un diari d'àmbit basc, sense esment
alguna a la seva condició funcionarial o al departament al que pertany.
L'Administració considera que ha ofès al President del Govern, que és el seu
superior, fins i tot quan escriu com ciutadà, per dir que la política del
Govern del Sr. Aznar és subalterna i seguidista, actuant amb la manca de
crítica d'un porter de discoteca complint les ordres del President dels EUA
en la guerra d'agressió a l'Iraq i per la impopular participació de l'Estat
espanyol en aquesta guerra. Per aquest motiu el Ministeri de l'Interior li
imposa la sanció de SET MESOS de suspensió d'ocupació i sou i posterior
trasllat, perquè implica la pèrdua del lloc de treball.
Aquesta és la llibertat d’expressió que el govern del partit popular permet
a mes de dos milions de ciutadans (funcionaris).
Membres de la Fundació 'Humanisme i Democràcia'
implicats en negocis amb el govern de Sadam Hussein
Les influències comercials del Partit Popular espanyol a L'Iraq
Carlos Hernández
La Clave
Destacats membres de la Fundació apareixen vinculats a negocis desenvolupats
a l'Iraq de Sadam Hussein. José Félix González Noriega va ser soci de Basem
Kakish un dels espanyols que apareix com beneficiari al costat de Javier
Rupérez.
Quatre destacats membres d'Humanisme i Democràcia estan relacionats amb
negocis de distinta naturalesa desenvolupats a l'Iraq durant el règim de
Sadam Hussein. José Félix González Noriega, secretari de la Fundació, va
constituir en 1994 una empresa destinada originalment a comerciar a l'Iraq i
en altres nacions d'Orient .
José Guell Ramón, vocal de la Fundació, és l'Administrador de Luxor Trading
una companyia dedicada a la intermediació en exportacions i importacions de
productes. Ricardo de León Egues, coordinador general de la Fundació, és
conseller de MTS Tobacco una empresa participada pel govern de Navarra que
va subscriure almenys dos contractes amb el Govern iraquià. Al costat d'ells
es troba el president de la Fundació i actual ambaixador espanyol a
Washington, Javier Rupérez el nom del qual va aparèixer en la llista
publicada el passat 25 de gener pel diari de Bagdad Al Mada com beneficiari
de contractes per a la compra de 9,8 milions de barrils de petroli.
El cas més significatiu, a part de Javier Rupérez és el de José Félix
González Noriega. El membre de l'àrea de Relacions Internacionals del Partit
Popular i secretari de la Fundació Humanisme i Democràcia va constituir en
1994 l'empresa Cisarabtrade S.L. Una societat limitada en la qual ocupa el
càrrec de conseller sotssecretari del consell d'administració, segons consta
en el registre mercantil de Madrid. El més cridaner és que un dels dos
consellers delegats solidaris de l'empresa és Basem Kakish l'empresari
espanyol d'origen jordà que apareix al costat de Rupérez en la llista d'Al
Mada com beneficiari d'un contracte per a la compra de disset milions i mig
de barrils de petroli. Kakish i González Noriega van ser per tant socis
fundadors d'una empresa l'objecte social de la qual era "la compra, venda i
mediació en el mercat internacional de comerç de tota classe de productes de
consum".
Kakish ha declarat a la Clave que la companyia es va crear amb la finalitat
clara de realitzar diversos negocis a l'Iraq i en altres països d'Orient .
No obstant això l'empresari jordà afirma: "em vaig desvincular de l'empresa
al setembre de 1996, poc abans que s'engegués el programa de les Nacions
Unides 'petroli per aliments' en el qual posteriorment vaig participar
legalment amb una altra de les meves empreses".
Milers de ciutadans bascs no podran expressar políticament les seves idees perquè la justícia espanyola ha decidit que no són políticament correctes.
Independentisme: cap ni un, ni tan sols el judicial.....
L’impacte de l’IPC és major per a empobrir als pobres
El 30% de les llars espanyoles de menor nivell de renda ha suportat un increment de preus entre 2001 i 2003 en la seva cistella de la compra del 10,9%, tenint en compte els productes i serveis que consumeixen amb més freqüència. Enfront d'això, el 30% de les famílies amb més renda ha sofert un alça del cost de la vida del 9,8%.
Aquesta diferència de l'impacte de l'IPC entre els diferents nivells de renda és determinant en el càlcul de la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, que veuen lligat l'increment del seu sou a la variació de l'IPC.
Les famílies de menys renda tenen un fort consum de béns de primera necessitat, que són els que més han pujat en general, situació que genera diferències amb les de renda alta.
A l’Estat Espanyol, el 10% de les llars més pobres dedicaven, l'any 2000, el 67% de la seva despesa a béns i serveis de primera necessitat o de consum habitual, com aliments i begudes no alcohòliques (40,2%), despeses associades a habitatge (19,3%), comunicacions (5%) i begudes alcohòliques i tabac (2,5%).
Aquesta proporció disminuïa de forma dràstica en el 10% de llars més riques, fins situar-se en el 25,4%. En aquestes famílies predominava la despesa en transports (27,6%), hostaleria i restauració (11,5%) i vestit i calçat (8,3%).Els EUA donen a Aznar el tribut al seu suport en l’aventura d’Irak. Sense dubtes tenen molt a aprendre d’ell i seria convenient que José Mari hi restés per a sempre. A la fi el seu model social és el dels EUA, i segurament es trobarà millor allà que aguantant als social-liberals dels PSOE.
Allò que no li desitjam és la sort, perquè la seva sort implica la desgràcia de milers de persones. Aznar vol ser un bon cap de pont dels interessos de les multinacionals espanyoles que exploten els sudamericans.
Nomenament antidemocràtic de Villarejo
La convocatòria de les eleccions europees a l’Estat Espanyol, pel que fa a l’esquerra, no fa albirar massa esperances. Esquerra Unida amb el nomenament antidemocràtic de Villarejo ha mostrat les seves vergonyes. Alguns nacionalistes, com els verds no saben on ubicar-se .Tot plegat els qui no creuen en aquesta Europa dels mercaders i en la seva constitució d’esquena a la ciutadania no gaudeixen d’una força d’esquerra a l’Estat Espanyoil que pugui expressar el rebuig al model de construcció europea.