Actualitat de l'agost
de 2004 (Veure altres articles)
13
d'agost de 2004
El preu del petroli ha arribat a un nou rècord en situar-se en 46,58
dòlars
14
d'agost de 2004
Gabriel Escarrer va aportar 100 milions de pessetes a la campanya de Sa
Clau segons Rabasco (U.H.)
18
d'agost de 2004
Ecologistes en Acció contrari que la central de Vandellòs subministri
electricitat a les Balears
La UIB s'oposa a la supressió de la Junta Avaluadora de Català per part
del PP
Balears bat un nou rècord de consum elèctric en arribar als 914 megawats
19
d'agost de 2004
Unes 800 persones volgueren impedir que Catalina Cirer entràs al
monestir de La Real
Un incendi forestal destrueix 7'8 hectàrees de pineda i alzinar en el
terme municipal de Sóller
Macià Batle, primer viticultor de les Illes Balears en assumir la gestió
de les Bodegues de Santa Caterina
Reconvertir la Platja de Palma podria tenir un cost d'uns 1.000 milions
d'euros i 15 anys d'obres
Renovadors del PSM rebutgen consolidar l'opció de Progressistes de les
Illes
L'Ajuntament de Palma ha regularitzat 374 piscines il·legals
20
d'agost de 2004
Radiotelevisió de les Illes Balears adjudica els informatius a Canal 4
per 12,4 milions d'euros
L'antic càmping Platja Blava (Muro) obre de nou convertit en un complex
de luxe
21
d'agost de 2004
Un incendi forestal que afecta a unes 5 o 6 hectàrees de pinar es
produeix a la zona militar des Cap des Pinar, a Alcúdia
24
d'agost de 2004
Veïnats del Secar de La Real han presentat denuncia als jutjats contra
els agents de la batlesa Cirer
Enfrontaments a s'Illot entre policies i un grup de joves d'ètnia gitana
Inaugurat al port de Sóller el Museu de la Mar
Unes drassanes mallorquines fan el primer vaixell d'energia solar
25
d'agost de 2004
ERC demanarà al Congrés aclariments pel «possible tracte de favor» que
rep Pedro J.Ramírez en l'ús d'una piscina pública
El PSOE es nega a augmentar al 50% el descompte per al transport dels
residents promès en campanya electoral
Els pacients de Son Dureta amb necessitat d'operació tarden 80 dies de
mitja.
Càritas denuncia que 7531 famílies de les Illes Balears no tenen cap
tipus d'ingrés
L'Ajuntament d'Alaior cedeix a l'Ibasan els terrenys per a la
construcció d'una nova depuradora.
28
d'agost de 2004
Els precontractes per regularitzar immigrants sense papers es venen fins
a 800 euros i a la Part Forana encara són més cars
Membres de les plataformes antiautovia es concentren als terrenys de
l'antiga teulera de Campanet
Moren 5 persones i 32 són ferides pels atacs aeris nord-americans sobre
la ciutat de Fal·lujah
Powell anul·la la seva visita a Grècia després de les manifestacions
L'ajuntament d'Artà, participat per Esquerra Unida-Verds esborra del
padró als immigrants sense papers
29
d'agost de 2004
Un estudi del Consell recomana un màxim de 22 camps de golf a Mallorca,
però ja n'hi ha 26 autoritzats
Els municipis balears gasten set milions d'euros anuals en la factura
d'enllumenat públic
Actualitat d'agost de
2004
30
d'agost de 2004
Agost de 2004
Sant Bernat i la Mare de Déu de la Salut
JOSEP
JUÁREZ I L'ESQUERRA OFICIAL
EL
PP ENS VOL EDUCAR
RENOVADORS, DE QUÈ ?
CRISI DEL TURISME ?
PUJEN ELS PREUS I BAIXEN ELS SALARIS GRÀCIES A CC.OO.
I UGT, INSTRUMENTS DEL CAPITAL CONTRA LA CLASSE TREBALLADORA
Sant Bernat i
la Mare de Déu de la Salut
Entenc que les idees religioses partanyen al terreny de la vida privada,
però quan s'utilitzen una vegada i una altra de manera electoral i/o
política passen a formar part de la pràctica política d'aquella persona.
Puc entendre que la ciutadana Catalina Cirer o el ciutadà José María
Rodríguez vulgin anar a demanar la benedicció de Sant Bernat, com tants
de milers de ciutadanes i ciutadans ho fan el dia de la seva festa, el
que no em queda gens ni mica clar és que la batlessa i el conseller
puguin imposar la seva presència a un recinte privat i religiós, desprès
d'haver-los fet saber que no hi anassin perquè no serien ben rebuts.
Sé que no ès democràtic utilitzar els mitjans públics, que són de tots,
per a interessos privats i/o particulars. Quants de policies nacionals i
locals, d'uniforme i de paisà, formaren part de l'operatiu? Quantes
hores dels comandaments i dels dirigents polítics per dissenyar-lo? Són
hores de treball que pagam entre tots dels nostres imposts. I tot per
demostrar qui comanda a ca nostra... A la senyora Presidenta de la Fepae,
també del PP, tan preocupada per la seguretat ciutadana, no la preocupa
aquesta malversació de recursos humans i econòmics, que en principi
s'haurien d'emprar per prevenir i per combatre la delinqüència?
També em preocupa que el senyor cònsol del Vaticà a Mallorca,
responsable màxim del monestir de la Real, deixi «al pairo» el seu
rector, com si la protecció de La Real no anàs amb ell, i encara
consider més greu que amb pocs dies de diferència a la mateixa ciutat, i
protagonitzades per les mateixes persones, tenguin lloc les Festes de la
Mare de Déu de la Salut, amb misses oficials i ofrenes florals que tenen
més a veure amb actes polítics que religiosos, en aquest cas no amb el
silenci i sí amb la presència i la benedicció del senyor bisbe. Crec que
més d'un han perdut els papers...
Jo no vaig ser a La Real el passat dia 19, però crec que que la tasca de
defensar La Real no pot ser només dels veïnats i del rector, sinó que és
obligació de tots els qui estimam Mallorca i Ciutat, i per això sí que
pens anar a la «Romería» del dia 4 de setembre, de La Real a Cort.
Francisco Mengod Bonet. Palma.
JOSEP JUÁREZ I L'ESQUERRA OFICIAL
MIQUEL LOPEZ CRESPI
D'ençà la desfeta del Pacte de Progrés i la davallada progressiva dels
percentatges electorals de PSM, Esquerra Unida i Verds, el senyal
d'alarma s'ha encès en tots els partits «petits», propers ja a
l'extraparlamentarisme. Molts d'aquests partits, especialment el PCE (els
predecessors d'Izquierda Unida) mai no imaginaren que els pactes amb el
franquisme reciclat en temps de la transició, l'acceptació de la llei
D'Hont, que els serví a la perfecció per a desfer-se de l'esquerra
alternativa a finals dels anys setanta, serviria també al sistema per
desfer-se igualment d'ells. Quin despertar més amarg! Serà allò que
«Roma no paga traïdors?». Podria ser. El cert és que d'ençà que els
partits en teoria situats a l'esquerra del PSOE perden electorat i
diputats, alguns només tenen ja el 2 o el 3 per cent dels vots, les
reunions, les trobades més o manco secretes, els nervis, la conspiració
contínua, són a l'ordre del dia.
Però, vista i comprovada la magnitud de la desfeta dels partits més
petits de l'esquerra oficial... la gent es demana si hi seran a temps
per a la «refundació», per a la «renovació», per a «recuperar les senyes
d'identitat». Quan ja s'està en el 2,90 % dels vots i es perden regidors,
diputats i vots a les totes, el futur, evidentment, es presenta tenebrós.
Sembla, emperò que als poders fàctics ja els va bé el bipartidisme PP-PSOE.
Segurament, si no hi ha un miracle, si no es troba en aquests tres anys
la «fórmula màgica» que permeti la permanència dels petits, la condemna
a mort, la reducció al més pur i dur extraparlamentarisme dels grups en
teoria situats a l'esquerra del PSOE.
Davant aquesta crisi tan punyent i tan real... què en diuen els
moviments alternatius, els sindicats no reformistes, el moviment
antimundialització, els corrents d'esquerra anticapitalista existents en
la nostra societat? Hem estudiat el document d'anàlisi de la crisi
escrit pel dirigent de la CGT Josep Juárez i hem de convenir que, a més
d'extremament clarificador, és molt crític amb el nefast paper
desenvolupat per les burocràcies polítiques fracassades aquests darrers
anys. El treball analitza també els errors de la candidatura «Progressistes
per les Illes», la fracassada coalició de PSM, Izquierda Unida i ERC,
muntada pels cims, explica el dirigent de la CGT. Com diu Josep Juárez,
l'error principal dels partits agrupats en la coalició va ser no anar
més enllà d'uns acords entre dirigents, entre comitès de direcció.
Juárez pensa que va ser un camí equivocat. I proposa, com proposà
l'esquerra alternativa, un camí diferent: «Es tractava de, al fil de les
mobilitzacions socials, construir entre tots, organitzacions polítiques
i entitats socials, un projecte clar, més enllà del calendari electoral,
obert a la ciutadana, horitzontal, participatiu i democràtic». No es va
fer així i ja es varen veure els resultats.
Juárez es prou crític amb aquesta esquerra oficial que, a la
desesperada, pugna per tornar a trepitjar moqueta. Però ja s'ha vist que
el poble, els sectors de l'esquerra autèntica de les Illes, no confien
gaire en aquestes direccions expertes en tota mena de trucs de
prestidigitació per a poder continuar fruint de substanciosos sous i
altres privilegis que comporta la gestió del sistema. Juárez, i amb el
dirigent de la CGT molts de ciutadans i ciutadanes, opten per bastir
noves formes d'entendre la pràctica de la política. Els responsables
d'haver perdut l'oportunitat de bastir una autentica política reformista
al servei del poble de les Illes a causa d'haver fet fracassar el Pacte
de Progrés, ho tenen molt complicat per a continuar .
En efecte, som molts els que pensam que determinats sectors d'aquesta
esquerra oficial més que un ajut són una rèmora , un entrebanc del qual
els diversos moviments ciutadans s'han de desfer com més aviat millor.
Com explica molt bé el dirigent de la CGT: «Davant l'absència d'una
expressió política útil i pròpia, cal definir, doncs, si els moviments
ciutadans... s'han de limitar només a organitzar el debat social i la
protesta o si, a més de tot això, han d'ocupar els terrenys fins ara en
mans dels professionals de la política. En altres paraules si per a dur
a terme la voluntat de la gent, s'han de treure els intermediaris».
EL PP ENS VOL EDUCAR
Es el Govern el que debe gobernar. También en Educación.
El Mundo, dia 13 d’agost de 2004, aplaudia la decisió del PP a favor de
l’extinció de la Junta Avaluadora de Català i de passada atacava el
sindicat STEI . El Mundo vol ni més ni menys que les “massetes de picar
esquerda” que ens governen a les Illes Balears governin en Educació.
Però què ens poden ensenyar aquesta colla de brètols llevat d’altar
fumats, misses de tres, i processons de la beata amb Sor Catalina
d’abanderada. Ens poden ensenyar com millorar l’entorn familiar
mitjançant les lliçons del regidor Nadal, o com fotre els doblers del
poble al Rasputín i tenir un Institut florer que no piula davant els
fets. Ens poden ensenyar “humanitats” amb les maneres com tracten als
immigrants, o com respectar la naturalesa trinxant la terra d’asfalt.
Ens poden ensenyar a traïr la memòria del nostre poble menyspreant la
llengua com ho fan als autobusos de Ciutat. Ens poden ensenyar a fer
parts i quarts subvencionant a un diari d’extrema dreta que es diu
lliberal i que vol que el mercat ho reguli tot (menys les seves
subvencions). Allò que més ens poden ensenyar però és a predicar allò
que no creuen en funció dels seus interessos. De la doble moral en saben
molt.
Renovadors, de què ?
S’ha d’aturar la deriva del PSM.
L’emergència de l’anomenat sector renovador dins el PSM, a la reunió de
Bunyola va demostrar la seva escassa presència. La manca de suport
militant dels renovadors demostra la impossibilitat d’establir-se com un
projecte alternatiu amb credibilitat dins el nacionalisme.
Mancat de programa i de projecte alternatiu, el discurs renovador es
centra més en el canvi de cares a la direcció nacionalista que en les
propostes, de manera que apareix davant el públic com una simple
operació burocràtica. Aquest aspecte és el més destacat de totes les
intervencions públiques del “sector renovador” que, de noves maneres de
fer política n’ha parlat ben poc, i en canvi ha ajudat al menys
mediàticament a magnificar l’aparença de crisi interna.
Allò que els seguidors de la política institucional hem pogut esbrinar
de tot això és que hi ha un nou candidat, Sansó que vol situar el partit
més a la dreta.
Que el PSM no és un partit massa esquerrà és evident, tot i que encara
hi ha socialdemòcrates dels d’abans i no dels que s’ho diuen i fan
polítiques liberals com el “thatcherista” senyor Blair. Però,
precisament el seu allunyament de la realitat en la gestió de govern es
fonamenta en el fet que no ha satisfet al seu electorat tradicional, i
que s’ha oblidat de les demandes de la seva gent.
Allò que no vol la gent que vota tradicionalment al PSM és la política
adreçada als botiguers—que no els voten--, ni a enaltir als
intel·lectuals del franquisme com Llorenç Villalonga , Estelrich, ni a
conservadors com Miquel dels Sants Oliver.
La gestió del PSM de rehabilitació de “pseudocatalanistes” que a l’hora
de la veritat estaven al costat dels assassins franquistas no ajuda en
absolut la seva causa. Els camíns a seguir no són aquests.
El PSM no és un partit rupturista. Ens ho deixa clar Sansó. I ara cal
respondre’s francament, si és posible l’emancipació social i nacional
sense cap mena de ruptura?.
Són ja massa anys de contenció, de fer costat al poder, de cercar el
recer d’una burguesía nacional inexistent, de cercar botiguers o
hotelers progressistes. La realitat s’imposa amb total claredat:s’ha de
baixar al solc, al lloc de treball, on mai no arriben els esforços
normalitzadors, i ni tan sols s’ha intentat.
I al final què tenim: guàrdies civils que no ens entenen i jutges que
ens demanen que ens expressem en castellà.
CRISI DEL TURISME ?
Més de 350.000 passatgers, arriben els dies 6,7 i 8 d’agost de 2004 a
l’aeroport de Son Sant Joan (Mallorca). Es tracta d’una xifra una mica
inferior a la població de dret de la Ciutat la que arriba en només tres
dies. Malgrat tot, aquest estiu es parla de crisi, però la crisi de la
que parlen es diferent per a la gent treballadora que per aquells que la
generen.
La massificació de la construcció a llarg del anys, feta amb el vist i
plau dels diversos governs que, a la dreta o al pacte de progrés, no són
sinó l’expressió dòcil dels interessos de la patronal
constructora-hotelera, s’ha fet sense cap mena de crítiques per part
dels sectors que controlen i dominen l’economia. Ara parlen de crisi del
model que ells mateixos han generat. El turisme bat nous records
d’arribades als aeroports de les Illes, però els hotelers es queixen de
la manca d’estades als hotels. Què passa aquí ?.
És evident que la gent que arriba (gairebé la meitat de la que arriba)
no va a parar als hotels , i que ha fet opció per gaudir dels avantatges
donats pels mateixos hotelers mitjançant el seu govern titella a les
places no legals, moltes de les quals van en benefici dels propis
hotelers, i de les segones residències (més de 50.000 propietats estan
en mans estrangeres) que ells mateixos han potenciat.
Darrera tota aquesta comèdia dels hotelers s’amaga la veritable intenció
de desregular encara més el sector, alliberant places legals amb
connivència amb l’administració, i obtenir ajudes per a reconvertir
places hoteleres legals en habitatges, desfent-se del personal.
Alliberades 15.000 places hoteleres, amb el seu cost social
corresponent, podrien vendre-les com si de pisos es tractés, i amb els
guanys podrien construir 30.000 places hoteleres més explotant
l’interior de l’illa.
Un projecte que a més es vol vendre emmarcant-lo en una política de
“sostenibilitat”, i que es complementa amb nous camps de golf i asfalt
(es diuen carreteres, però són veritables autovies, legals o camuflades
en desdoblaments ). La questió és consumir territori al temps que es
redueixen costs salarials. La resta és comèdia.
PUJEN ELS PREUS I BAIXEN ELS SALARIS GRÀCIES A CC.OO. I UGT, INSTRUMENTS
DEL CAPITAL CONTRA LA CLASSE TREBALLADORA
Els convenis col·lectius nous signats el primer semestre de l''any han
obtingut una pujada salarial mitjana del 3%.Per altra banda els convenis
revisats han obtingut un increment mitjà del 2,9%, segons dades de
l''Estadística de Convenis Col·lectius del Ministeri de Treball. A les
Illes Balears els increment encara són menors.
Mentre la moderació salarial es fa crònica en virtut dels Acords
Interconfederals subscrits entre patronal ,CC.OO. i UGT, la cistella de
la compra dels productes bàsics es dispara. Les possibilitats d’accés a
un habitatge signifiquen la disposició mitjana de tres quartes parts del
salari mensual d’una persona, i a més els articles bàsics per a la
supervivència s’encareixen. Les dades oficials són clares: l’oli d’oliva
ha pujat un 21,6% en un any, els ous un 17%, les patates un 19,1%, les
bledes un 9,3%, les cebes i pastanagues més d''un 20, i els tomàquets un
8,80%.
Les pomes han pujat més d''un 27%, els plàtans de Canàries un 15,5 % en
els últims dotze mesos. El preu del pa, el mes de gener ja havia
triplicat les previsions d’inflació del govern.
El pollastre ha pujat un 11,8%, i el conill un 10,7%. els musclos
pujaven un 15,5 % mentre abaixaven els preus de les cigales (-2%) o el
salmó (-2,5%) , menjars que no són de consum quotidià en casa del pobre.
Els sindicats no responen a les necessitats de la major de les famílies
que tenen problemes per a estirar el salari fins al final de mes, i
l’endeutament familiar creix excessivament. L’esquerra política es
dedica a parlar de Gibraltar, com el temps de Franco, i del sexe dels
àngels.
És necessari i urgent que els treballadors ens organitzem en sindicats
anticapitalistes com la CGT, sindicats encara petits però ben útils per
a fer front a les agressions del capital en connivència amb la
burocràcia sindical ben pagada de CC.OO. i UGT.
Encara hi ha esquerra per a impedir la regressió social a que ens
sotmeten, però per això cal denunciar a la falsa esquerra sindical i
política, i desfer l’apropiació d’un nom que no li correspon.
|