Rato, Caja Madrid i les fusions de les Caixes d’Estalvi

Tot apunta que, després de més d’un any de guerra fratricida, el serial del relleu en la presidència de Caja Madrid toca a la seva fi.

El 28 de gener està convocada una Assemblea General Extraordinària, per a la renovació dels consellers pertanyents a les corporacions municipals, Assemblea de Madrid i entitats representatives. Després està previst que el nou Consell d’Administració beneeixi el nomenament del Sr. Rato.

Hem viscut una guerra pel poder i per al poder. Però, això sí, que ningú s’enganyi : tot ha estat pel benefici de la plantilla i de la clientela de l’Entitat. Almenys això ens conten els implicats en la interminable i vergonyosa guerra : PP, PSOE, IU, Comunitat de Madrid, Ajuntament de Madrid, Govern central ; i els sindicats "més representatius" (de la Caixa i de fora d’ella).

Per a acontentar a tots (i aconseguir el pes desitjat en el Consell d’Administració i en la Comissió de Control), s’han fet "malabarismes" legals i mercantils : augmentar el nombre de components del Consell d’administració (de 22 a 24) ; assignar llocs de conseller en altres empreses del Grup (per a compensar el retard en l’entrada en els òrgans d’algun membre sindical).

La majoria de les veus implicades (no totes) defensen l’actual model de Caixes d’Estalvi. Però defugen debatre un model de Caixes com servei públic ; un model de Caixes com banca pública. Tenen por que s’acabin les seves tripijocs si accepten un model veritablement no polititzat i social ? Mentre que el crèdit no arriba a les famílies i a les pymes, de forma impúdica es concedeixen crèdits multimilionaris a empreses administrades per consellers de la Caixa —per a comprar ferraris ?—.

Assistim als moviments de fusió que s’estan produint en el sector d’estalvi. El nou invent és el SIP (Sistema Institucional de Protecció), que és el qual s’està emprant per a les fusions "virtuals". Vol passar-se de la modalitat d’entitat financera de crèdit (que no pot captar dipòsits) a entitat financera —CIU diu que així s’evitaria la posterior transformació en un banc—. En qualsevol cas tota aquesta enginyeria financera deixes dubtes jurídics i de futur per a les Caixes —que, des de sempre, volen ser mossegades per la gran banca—.

Gairebé cada dia ens desdejunem amb els milers de llocs de treball "sobrants" (es poden llegir xifres que van dels 10.000 als 30.000, sumant bancs i caixes), que es posen sobre les taules de negociació. El grup Lloyd’s Espanya ha presentat un ERO (el primer del sector, des de la crisi dels 90) per a retallar 189 llocs de treball. En les fusions de caixes en curs es remena un "excedent" a curt termini de 4.000 llocs de treball. Fins a setembre de 2009 s’han tancat 1.350 oficines de bancs i caixes (el 3,5%).

El panorama, evidentment, no és molt encoratjador. És preocupant escoltar a algun sindicat incloure les baixes incentivades entre les solucions no traumàtiques (juntament amb les prejubilacions i les jubilacions parcials) ; en realitat sabem que en els moments de pressió aquestes baixes no són gens "voluntàries".

En aquest context Caja Madrid està abocada a jugar un paper (forçat o no), que es desentranyarà amb l’entrada del nou president. Sembla que els dictats estan preparats, vengen del Banc d’Espanya, dels governs (central i autonòmics) o de qualsevol altre poder.

Hi ha hipòtesi que apunten a fusions amb Caixa Galícia —encara que Núñez Feijóo vulgues forçar la fusió gallega, i ha modificat la llei el 31 de desembre—, Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) i, fins i tot, La Caixa. Cada govern autonòmic no vol deixar perdre el seu poder de fer i desfer amb "la seva(s)" Caixa(s). Sigui menjo sigui, no hi ha motius per a pensar que el procés vagi a ser "incruent".

Davant el futur previst el sindicalisme de classe (aquest que pretenen vendre’ns que està passat) és més necessari que mai. Fesibac-CGT ha de ser un actor important en aquest procés ; i ha de cridar, cridem, a la unitat de tots els treballadors i treballadores, del sector d’estalvi i de tots els altres, a la unitat d’acció en la defensa dels nostres llocs de treball.

Juan Carlos Rubio Encinas Secretari General SABEI-CGT Secció Sindical Estatal Caja Madrid

Palma, gener de 2010