andritxoles.htm

Segle I- Materials romans de Son Bosch (Andratx)

Any 1232-Berenguer de Palou estableix l'alqueria Benytyamor (Ses Penyes-Andratx) a Bernat de Santjoan.

27 de febrer de 1337-Roger de Rovenach an Johan Basset batle de Andraig y de la Palomera, que tots lenys que sien en los ports de son Batliu fassa venir de continent al molí de Mallorques per tal com se teñen noves certes de dues galees y una sagetia de genovesos güelfos qui son estades vistes en los mars de Sent Feliu y de cada dia s'espera sien en los nostres. Mana mes avant que trameta els noms de tots aquells
patrons a qui haurá fet semblant manament, y que dega posar talayes y escoltes en la forma acustumada. (Fol 24-Rúbrica de Lletres Comunes).

17 de març de 1517 - El Consell i els prohomes d'Andratx es dirigeixen al Jutge del Pariatge denunciant Pere Sanxís, oficial de la jurisdicció perquè sigui privat del seu ofici i castigat per cobrar salaris i dietes duplicats, per corrupció i altres malifetes. Aquesta reivindicació no té èxit per la connivència del mateix Jutge del Pariatge amb l'autor dels fets denunciats.
Dia 4 d'abril de 1517 el Sant Ofici executa en efígie el paraire Bartomeu Coll i la seva esposa Úrsula que vivien a l'illeta de Palou a Sant Miquel. També en efígie són executades Beatriu, esposa de Pere Valleriola, Angelina, esposa de Gabriel Torres, Julià Colom, sabater, i Pau Bonnín, un sastre que vivia a l'illeta de Macià Costa de Santa Eulàlia. En canvi el Tribunal reconcilia Francesca Boga, esposa del paraire Cristòfol Pasqual,habitant de la Casa de Paraires a la parròquia de Sant Nicolau i Isabel Bennàsser, esposa del corraler Tomàs Valleriola que vivilia a l'illeta de Genovard a Sant Nicolau.

29 d'octubre de 1519 - El bisbe de Barcelona disposa que durant tota la seva vida aportarà 25 lliures anuals per a la fortificació d'Andratx.

Any 1520

Enfrontaments als voltant del Galatzó entre els Armengol i els Vic. El bàndol dels Alemany era dirigit per Pere Palmer de l'Alqueria i Joan Mateu Simó de la Palomera liderava els del Vic. Feien bàndol amb els Vic, Cosme Ferrà, Joan Moner, Jaume Ferrà, els Torrella de Ciutat, Joanot Soldevila de Ciutat, Antoni Palliser de Calvià, Rafel Gil Palliser de Calvià, Bartomeu Planes d'Esporles, Nadal Valent , Bernat Pujol de la Palomera, Joan Vidal. Formaven part del bàndol dels Alemany, Pere Ferrer Palmer del Port, Baltasar Alemany, el batle, i el seu germà Gabriel Alemany, Antoni i Joan Jofre, Gabriel Calafell, Andreu i Bernat Barceló, Miquel Bosch, Pere i Rafel Bonet, Antoni Armant pare i Antoni Armant fill, Rafel Corso, Nicolau Perpinyà de Son Perpinyà, Francesc Viguet, Arnau i Mateu Moragues, Jaume Rigo i Pere Vic , menor que havia canviat de bàndol.

Any 1521- Antoni Ferrer Palmer, del bàndol dels Alemany i lleial a la germania, és el batle d'Andratx. Els agermanats d'Andratx són la majoria dels homes d'armes de la vila: Bartomeu Alemany, Antoni Armant, Bartomeu Armant, Cosme Bonet, Pere Bonet, Gabriel Calafell, Nicolau Costa, Mateu Coves, Antoni Ferrer major, Antoni Ferrer menor, Joan Ferrer Palmer, Antoni Jofre, Bonanat Jovera, Julià Masó, Arnau Moragues, Andreu Mulet, Antoni Obrador, Nicolau Perpinyà, Joan Pujol, Mateu Pujol, Pere Pujol, Lluc Serra, Bartomeu Tries, Llorenç Tries i altres 40.

13 de febrer de 1527

.....com per causa de la contensio que es entre la jurisdictio del pariatge, ço es entre lo Senyor rey e lo bisbe de barselona, sobre los de andraig, calvia y altres lochs de dita jurisdictio, los desmendats y agermanats resten inpunits e no son castigats ni punits de tan grans delictas hi ofensas que han fetas, com sien stats en dits lochs dels pijors que poguessen esser y perqué es gran afronta y vergonya de la justitia y molt perjuy a la vniuersitat que no sien condempnats y composats per pagar los dans y despesas, que plasia a sa M.' proveir de vna manera o altre, perqué los delictas e mals factors no resten impunits.

Any 1528

Cognoms dels homes d'armes d'Andratx (102 en total):

Alemany (Pere, Gaspar,Baltasar,Antoni, Joan, Martí, Gabriel, Gaspar, Antoni, Baltasar, Bartomeu i Pere), Alzina (Antoni, Bartomeu, Pere) , Armant (Antoni, i Bartomeu), Bonet (Berenguer, Joan) ,Calafell (Sebastià, Gabriel, Joan ,Arnau), Cardell (Pere), Castell (Guillem), Corso (Antoni i Rafel), Covens (Guillem i Mateu),Covera (Pere), Ensenyat (Nadal, Pere, Pere), Esteva (Joan, Joan, Antoni i Jaume), Falquet (Miquel i Joan), Ferrer (Antoni, Joan, Macià, Guillem, Jaume), Freixes (Joan, Guillem, Jaume, Bernat) Fuster (Pere i Pere), Jofre (Antoni, Pere) , Jovera (Bonanat, Bartomeu, Bonanat, Antelm), Moner (Joan, Jordi), Mulet ( Mateu, Andreu) , Muntanyola (Joan), Pallicer (Antoni, Sebastià), Palmer (Jaume, Ferrer, Pere, Pere, Jaume, Tanmino, Sebastià, Miquel, Jaume), Perpinyà (Bartomeu, Joan), Pieras (Mateu), Porcel (Guillem, Jaume, Joan, Guillem) ,Pujol (Antelm, Mateu, Bartomeu, Joan, Berenguer, Antelm), Simó (Jaume, Miquel, Mateu i Mateu), Terrades (Lluís), Torres (Antoni, Pere, Antoni), Vaq (Bentl), Vic (Joan, Jaume i Joan), Vicens (Jaume), Viguet (Francesc).

10 d'agost de 1553 - Els turcs provinents de 24 fustes desembarquen a sant Elm i van cap a Andratx on els descobreixen dos guardians a peu i un a cavall a 2000 passes de la vila. Aleshores els pirates es divideixen en dos grups i es tornen a reagrupar en el serral de la Coma del Gos.

11 d'agost de 1553 - Deliamar cap dels pirates moros a Andratx fa una crida en la que demana les claus als habitants i la senyoria del castell amenaçant al poble amb sang i foc, i comença el saqueig mentre Jordi Fortuny i Gabriel Alemany van amb 16 genets a cavall al voltant de la vila seguits de 40 homes d'armes. Un total de 25 homes d'armes s'havien refugiat a la torre que els pirates intentaven prendre sense aconseguir-ho i perdent homes en l'escomesa, la qual cosa els condueix a la retirada.

10 de novembre de 1595 - Joanot Gelabert és elegit alcaïd de la fortalesa del Port d'Andratx.

1 de juliol de 1597 - Benet Verger amb companyia de Pere Sanç , va a la torre de sant Elm d'Andratx enviat del virrei Sanoguera i en ella troba els guardians Andreu Mulet i Pere Simó, una peça d'artilleria de bronze en bon estat amb 20 lliures de pòlvora i sis bales; també va a la torre de na Rabassada d'Andratx on troba els guardians Pere Jofre i el seu fill. En aquesta hi ha una peça d'artilleria en bon estat, dos mosquets, dos arcabussos,dotze lliures de pòlvora i 10 bales de la peça, 10 més de mosquets i altres 10 d'arcabussos; també visita Na Guinovera, torre del cap de llebeig de la Dragonera, guardada per Francesc Socias i Julià Perpinyà. Hi troba una peça d'artilleria de bronze en bon estat, dos mosquets, dos arcabussos, 50 lliures de pòlvora, 14 bales d'artilleria i 24 dels mosquets, una aixada, un fester per fer foc i una alfàbia per tenir aigua. A la mateixa Dragonera visita la torre Pòpia on hi troba l'alcaïd Bernat Jovera i Guillem Jofre, que són els guardians. També disposa d'una peça d'artilleria de bronze en bon estat, tres mosquets de forqueta i un de posta, tres arcabussos, 24 lliures de pòlvora, 16 bales de la peça, 10 lliures de bales de prom dels mosquets i arcabussos, una destral i un fester, tres alfàbies, dos barrils de portar aigua, una romana, una serra, un uixol,martell, tenalles i barrina. Per acabar visita el castell del Port d'Andratx i troba als guardians Miquel Freixa i Bartomeu Pau, els dos d'Andratx. En el castell hi ha dues peces d'artilleria de bronze en bon estat, dos mosquets de murada i altres dos de forqueta amb 40 bales, quatre arcabussos amb 100 bales, una ballesta amb dos tirs, cinc piques, una aixada i un fester per fer foc, setanta lliures de pòlvora en un barril i 26 bales d'artilleria.

2 de juliol de 1597 - Benet Verger amb companyia de Pere Sanç , va a la torre d'Andritxol enviat del virrei Sanoguera i en ella troba els guardians Joan Jofre i Jan Jofre "Rei", una peça d'artilleria de ferro en bon estat amb 18 lliures de pòlvora i cinc bales;dos mosquets amb una lliura de pòlvora i un fester per fer focs.

Abril de 1598 - Finalització de les obres de fortificació de l'església d'Andratx.

22 d'agost de 1617 - Sentència relativa al plet promogut per Jeroni Orlandis contra Maties Ensenyat de l'Almudaina en disputa de la muntanya d'Almudaina. La sentència estableix que és dels Orlandis des de l'amarador al Coll del Pi i d'aquí a la serra de la Creu fins a la mar. La propietat costanera dels Orlandis va des de la Cova Roja al Cap Falcó.

16 de maig de 1622 - S'instrueix expedient contra Mateu Pujol per haver ferit de mort d'una punyalada en el costat esquerre a Baltasar Pujol enmig de la plaça d'Andratx.

3 de juny de 1658 - El jutge del Pariatge invalida l'elecció dels dos Alemany a Andratx sota pena d'establir una sanció de 50 lliures, fonamentant-se en que el Gabriel era qüestor per a la redempció de captius i en que el segon era pregonat per causa criminal, però l'Inquisidor major obliga al Consell a mantenir els Alemany. Davant els fets el Consell decideix suspendre el jurament, però no la votació ni el nomenament i el jutge del Pariatge decideix executar la multa de 50 lliures al batle i imposar-ne 200 lliures més als jurats cas de no invalidar l'elecció. No obstant el Consell es nega a obeir i expulsa de la vila als agents del tribunal que procedien als embargaments.

30 de març de 1659 - Fundació de la Confraria i col·legi de pescadors i mariners d'Andratx a la rectoria de la vila. Els patrons són Antoni Alemany, Jaume i Pere Bosch, Jaume Covens, Pere Joan Pujol, Rafel Juan, Gabriel i Guillem Jover i Mateu Valent. Els mariners i pescadors són amb el cognom Bosch: Antoni (3), Bernat, Jaume (6) , Joan , Macià, Mateu , i Miquel (3). Amb el cognom Palmer: Joan, Pere i Llorenç. Amb el cognom Alemany: Antoni, Baltasar, Jaume (4), Joan (2),Macià, Mateu, Miquel, i Pere (2). Amb el cognom Valent: Antoni, Baptista, Joan (2). Amb el cognom Jofre: Antoni,Bernat (2) ,Jaume i Pere. Amb el cognom Coves: Guillem i Mateu. Amb el cognom Ferrer: Joan ,Pere, Rafel i Sebastià. Amb el cognom Flexas: Antoni i Bernat. Amb el cognom Juan: Joan i Rafel. Amb el cognom Porcell: Joan i Miquel. Amb el cognom Simó: Antoni i Miquel. Altres marriners i pescadors són: Gaspar Armant, Lluc Tortella, Macià Covens, Pere Mahó, Bartomeu Vich. Guillem Cifre, Mateu Pujol, Jaume Colomar (2), Joan Sureda.

3 de març de 1666 - Mor assassinat a trets d'arcabúç Pere Antoni Alemany de l'Alqueria. El batle d'Andratx Guillem Jovera responsabilitza dels fets al bàndol dels Canamunt.

6 d'abril de 1671 - Guillem Bonet "Comafreda" i Jaume Esteva de S'Arracó segrestren el saig d'Andratx i quan el batle Sebastià Palmer de Son Miquel i els jurats Joan Ensenyat de Son Ensenyat , Jaume Alemany i Guillem Fleixes de Son Vic van a ajudar-lo responen a trets i feren el batle. Els agressors fomaven part d'una banda dirigida per Pere Rosselló "Ballatia" de Binissalem. Per aquest motiu varen ser condemnat a cinc anys de galeres i a pagar les costes processals.

16 de juny de 1678 - El talaier substitut de Pere Palmer, captiu dels moros, a la torre Pòpia de la Dragonera enverina a l'altre talaier Gabriel Jovera per tal de continuar en l'ofici.

19 de juliol de 1689 - El talaier d'Andratx Jaume Esteva, bandejat, des del cementiri de l'església d'Andratx fer d'un tret d'arcabuç a l'oficial reial Gabriel Pujol "Vinent".

21 de juliol de 1689 - El talaier d'Andratx Jaume Esteva, bandejat, acusat de la mort del torrer de la torre Pòpia a la Dragonera, Gabriel Jovera, que morí enverinat, és capturat dins l'església d'Andratx on s'havia refugiat en una sepultura de la capella del Nom de Jesús armat d'una escopeta, dos arcabussos, pòlvora, perdigons, bales i cartutxos. Jaume Esteva era el substitut del torrer Pere Palmer, capturat pels moros i havia de tornar la plaça al titular si era rescatat. Als dos anys de substitució, Pere Palmer va tornar després del pagament del rescat i volgué ocupar la seva plaça, de manera que Jaume Esteva quedaria sense feina. Així que va decidir enverinar a l'altre talaier Gabriel Jovera.

23 d'agost de 1689 -El talaier d'Andratx Jaume Esteva, empresonat i clavat a la torre de sant Miquel acusat de tres assassinats i d'haver disparat contra les autoritats, capturat a la mateixa església armat d'una escopeta amb perdigons, renuncia a l'exercici de la immunitat eclesiàstica i accepta la pena de servir a les galeres reials tota la vida.

21 d'octubre de 1689 - L'escrivà i els algutzirs Miquel Ventayol i Llorenç Verd, al servei del Procurador Reial, amb el pretext de segrestrar uns mobles de Guillem Porsell d'Andritxol, acompanyats del batle Baltasar Pujol de l'Evangèlica i de Guillem Fleixas de Son Vic, lloctin3nt de procuradoir reial, arribats al lloc on suposadament havien de segrestrar els mobles, desarmen al batle d'Andratx i l'arresten. Després el condueixen lligat de la mà esquerra i dels peus damunt un mul cap a Ciutat on serà empresonat durant cinc dies i alliberat per la intervenció de la cúria del Pariatge..

3 d'abril de 1690 - Es condemna als preveres Joan Alemany i Pere Joan Pujol a excomunió per haver-se barallat i ferit amb motiu d'una disputa per voler dir primer la missa al pagament de 25 lliures cadascún o al desterrament de la vila d'Andratx durant 6 mesos en cas d'insolvència.

9 d'abril de 1701 - Entredit del bisbe Pedro de Alagón per delictes del poble d'Andratx contra el prevere Joaquim Mayol. El poble d'Andratx és condemnat a pagar 200 lliures de sanció.

25 de setembre de 1706 - Els homes d'armes d'Andratx i Calvià són reclamats perquè vagin a Ciutat en suport a l'arxiduc Carlos. Les partides de Calvià estan dirigides per Joan Simó, propietari de La Cova. A Andratx Guillem Covas "Paloni" dirigia la partida del barri de Sa Coma major; Guillem Pujol de Son Moner , Guillem Porsell d'Andritxol i Maties Palmer "Guida" eren capitans d'altres partides austriacistes. Salvador Truyols de Son Mas era el dirigent principal. Pràcticament tot Andratx era austriacista llevat del propietari de Son Fortuny i pocs seguidors més.19 de gener de 1707 - Bartomeu Tugores, portador de lletres, executa embargaments a Andratx al servei del tribunal del Pariatge i és rebut amb hostilitat pels andritxols.

20 de gener de 1707 - Andritxols revoltats contra el portador de lletres al crit de "Visca Carlos III i s'en vagi el portador i si hi ha cap botifler, visca Carlos III" van a cercar-lo a la Torre on està refugiat i tiren les portes avall. El batle i els regidors armats han el protegeixen de la fúria de les masses i l'ajuden a fugir a cavall fins a Son Fortuny.