Any 1075
Bernat el Vell comença la construcció de la catedral
de Santiago de Compostel·la (1075-1130), el major temple romànic
conservat del món, per ordre del bisbe Diego Peláez, qui mana
enderrocar les modestes construccions dels seus antecessors.
Per aquestes dates Alfons VI ordena aixecar les muralles i fortalesa d'Allariz (Orense).
Alfons VI visita Oviedo (en la seva comitiva es
troba El Cid), a la qual atorga els seus primers furs i dóna a
l'església de Sant Salvador (la catedral, on procedeix a la solemne
obertura de l'Arca Santa que conté valuoses relíquies) la jurisdicció
de Langreo (1075-1581), que inclou l'actual terme de San Martín
del Rey Aurelio (Astúries).
Urraca Fernández, filla primogènita de Ferran I i
Sancha de Lleó, reforma l'església de Sant Pelai de Lleó, mausoleu dels
reis.
El Ministeri de Santa Eufemia de Cozuelos (Palència) és patrimoni d'Alfons VI.
Alfons VI suprimeix les seus episcopals d'Amaya,
Valpuesta, Muñó, Sasamón, Oña i Gamonal i restaura la diòcesi canònica
de Oca, però situant-la a Gamonal (avui barri de Burgos)
Al voltant d'aquest any neix a Tudela (Navarra) Judah ha-Levi (Yehudá Ha-Leví), poeta i filòsof hispanojueu
L' opressiu bisbe d'Urgell, Guillem Guifré, de la
família dels comtes de Cerdanya, és assassinat pels seus súbdits i el
substitueix Bernat Guillem (1075-1092).
Soldats del comte Guillem Ramon de Cerdanya irrompen
violentament al monestir de Cuixà (Conflent) i expulsen d'ell al comte
Gilabert de Rosselló.
Pacte entre els comtes de Rosselló i Empúries pel
qual es reconeix la possessió per part del primer del castell de
Requesens (Girona) (1075-1147), que ha aixecat en les últimes dècades
en un alou de la seva propietat, però situat dins del comtat d'Empúries.
Com a conseqüència de la reforma eclesiàstica de
Cluny, el Mº de Sant Benet de Bages (Barcelona) perd la seva
independència i passa a dependre del de Sant Ponce de Tomeras
(Llenguadoc) (1075-1105?).
Els Queralt apareixen com a propietaris del castell del mateix nom, a Bellprat (Anoia, Barcelona).
Primera menció del castell de Montbrió de la Marca (Conca de Barberà; Tarragona).
Al-Ma'mun, rei de Toledo, ocupa Còrdova (Gen-Feb)
(1075-1078), matant al governador, un fill de l'emir de Sevilla i amb
ajuda d'Alfons VI, conquesta Úbeda (Jaén)
Mor a Sevilla Imad al-Dawla Rageu ibn Muhammad ibn
Nuh al-Dammari, que va lliurar a aquesta ciutat la seva taifa de Morón
a 1065/6 (o 1076).
L'emir almoràvit Yusuf ibn Tasufin conquesta
Fes i Al-Mutamid de Sevilla el convida a socórrer, però aquell refusa,
al·legant que abans ha de conquerir Tànger i Ceuta.
Any 1075
Abd Allāh al-Murtadā governa la taifa independent de Mayûrqa.
Any 1075
Neix Ordericus Vitale,monjo
9 d'abril de 1075
El comte Guillem Ramon de Cerdanya concedeix carta de població a Vilafranca de Conflent (9 abr).
15 d'abril de 1075
Mor Erlembardo Cotta, cap militar de la revolta patarina a Milà
10 de juny de 1075
Mor Ernest de Babenberg, marcgravi d'Àustria
28 de juny de 1075
Al -Mamun és enverinat per Al-Mútamid i mor a Còrdova : el
substitueix el seu nét Al-Qadir (Yahya ibn Ismail ibn Yahya al-Qadir ) com a rei de Toledo
(1075- 85) i València, però els valencians recuperen la seva
independència, sota el governador toledà Abu Bakr ibn Abd al-Aziz
(1075-1085), germà de l'últim rei independent Abd al-Malik, que s'alia
amb Alfons VI.
