Any 1112
Els comtes de Portugal Teresa y Enrique donen la ciutat de Braga al seu
arquebisbat, el titular és el llemosí Maurici Burdino (Maurici Bourdin)
(1109-1118), futur antipapa Gregori VIII.
El papa Pascual II fa oficial la nul·litat del matrimoni d'Alfonso I i
Urraca I, amenaçant-los amb excomulgarlos si romanen junts, el que farà
efecte en l'aragonès, profundament religiós.
La reina Urraca es dedica a aglutinar l'oposició contra el seu marit ia
reforçar la seva pròpia posició a Galícia. També negocia el canvi de
bàndol de la seva germana Teresa i el seu marit Enric, comtes de
Portugal (mar), que havien donat suport al seu espòs en la campanya de
l'any anterior. En tot això comença a participar el seu fill Alfonso
Raimúndez, que torna a Galícia (maig) (1112-1113), possiblement a la
llar dels comtes de Trava, a qui la reina fa una important donació
(possessions a la vall del riu Deza i al Salnés, al S del Tambre).
Una donació de la comtessa Islonza, filla de Gómez Díaz, membre
destacat de l'aristocràcia gallega, a favor d'uns monjos cluniacencs,
afirma que a Galícia reina "Idelfonso cum matre sua Urraca".
La reina Urraca dóna el burg de Viveiro (Lugo) (1ª esment del mateix)
al bisbe de Mondoñedo, entaulant una pugna per això (1112-1346).
Primer esment del Monestir de Sant Salvador, a Celorio (munic. Llanes;
Astúries), la fundació un historiador atribueix a Ferran I (1037-65).
Don Diego és nomenat bisbe de Lleó (1112-1130). Villadangos del Páramo (Lleó) passa a ser Senyoriu eclesiàstic (1112-1580).
Setge de Carrión dels Comtes (Palencia), plaça en mans d'Alfons I el
Bataller, que acaba AMB 1 breu treva. En Voltant de este any Álvar
Fáñez és Nomenat alcaid del castell de Peñafiel (Valladolid).
Restauració de la diòcesi de Segòvia, en ser Nomenat bisbe Pere d'Agen
(1112-1149?). Construcció de l'església romànica de Bustasur
(Cantàbria).
El burgalès Sant Joan d'Ortega, deixeble i successor de Sant Diumenge
de la Calçada, Pelegrina a Roma ia Terra Santa, d'on portarà nombroses
Relíquies.
El vescomte de Besiers Demana a Alfons I que protegeixi el seuestat, ja que marxa a Terra Santa.
Els almoràvits llancen un atac contra Osca i la zona NE de su Regió. El
Ministeri de Sant Genís de Bellera (munic. Senterada; Pallars Jussà;
Lleida) passa a dependre del de Lavaix (munic. Del Pont de Suert; Alta
Ribagorça, Lleida).
Comença a intervenir a els Assumptes del sud de França, on te més
terres que a la Península. En agraiment, Ramon Berenguer cedeix a
Eimeric Fenollet i Perapertusa, obtinguts l'any anterior.
Consagració de l'església romànica de Santa Maria de Badalona
(Barcelonès, Barcelona), de la qual tot just queden uns quants blocs de
pedra reaprofitats a l'actual del s. XVIII.
Ramon Berenguer III cedeix el castell de Querol (Alt Camp; Tarragona) a Guerau Alemany de Cervelló
Primera menció documental de la població del Pont d'Armentera (Alt Camp; Tarragona)
3 de febrer de 1112- Ramon Berenguer III contreu a Arles un tercer matrimoni amb
Dolça, comtessa de Provença (heretada de su mare: 1112-1127), Millau i
Gavaldà (Gévaudan, S del massís central francès) i vescomtessa de
Carlat (els 3 Heretats del SEU pari: 1107-1127), que li donarà 3 Fills
i 4 filles, ia l'costat- del seu germà uterí Eimeric II, vescomte de
Narbona (1106? -34), organitza un poderós xèrcit amb el qual recupera
la sobirania sobre el comtat de Carcassona i el vescomtat de Rasès,
herència del seu avi arrabassada per Bernat Ató, vescomte de Besiers;
Aquest mateix any Bernat Ató és declara el Seu vassall (mantindrà el
títol de vescomte de Carcassona)
21 abril 1112
Mor Beltrán de Saint-Gilles, comte de Tolosa (n. 1065).
25 d'abril de 1112
Mor Waldric, bisbe de Laon
1 de novembre de 1112
Enrique de Borgoña mor en el setge d'Astorga (Lleó) el seu
fill Alfonso Enríquez hereta el comtat de Portugal (1112-1139), sota
regència de la seva mare Teresa (1112-1128), qui farà servir el títol
de reina , s'aferrarà al poder i mantenir estrets vincles amb Galícia i
Lleó.
