Any 1124

   

Concili de Compostel·la, al qual assisteixen els prínceps i magnats del regne: la Pau i Treva de Déu és proclamada per 1ª vegada en el regne castellà-lleonès.
  

Alfons VII renúncia a la intervenció règia en futures designacions de prelats compostelanos.
  
 
La reina Teresa de Portugal funda el monestir de Montederramo (Ourense): en el document de donació apareix per 1ª vegada la denominació "Ribeira Sacra" per a aquesta zona.
   
Una ofensiva musulmana conquesta en castell de Lousa (Coimbra, Portugal).
   

Primer esment de la torre i el castell de Sales (Astúries), que donarà lloc a la població, en ser donat aquest per la reina Urraca al comte Sèrum (o 1120).
   

Concili de Palència.
   

Pedro de Lara és tinent del castell de Torremormojón (Palència).
   


Alfons VII reconquesta Zorita (Guadalajara), que havia estat presa pels almoràvits.
  



   


El consell de Medinaceli (Soria) atorga fur a aquesta vila amb el beneplàcit del rei Alfons I el Batallador.
   
El normand Robert d'Aguiló, conegut per Robert Bordet, enrolat en la host que va arribar a Aragó al comandament del comte Rotrou de Perche, és nomenat per aquest alcalde de Tudela (Navarra) i comandant militar del seu castell (1124-1126) ( actuarà com a governador a partir de 1125 per la marxa de Rotrou a Normandia).
   

Després de solucionar els problemes interns a Haro (la Rioja), Alfons I torna a la frontera mora, s'instal·la a Monreal, la repobla entre Carinyena i Singra, conquesta els castells de Maria d'Huerva i Alcanyís de la Huerva (avui de Alcañicejo; munic
. Tossos) (Saragossa) ia l'hivern ataca València, fent una expedició fins a la Penya Cadiella (avui serra de Benicadiell, que separa les províncies de València i Alacant), el castell conquisten en nom seu el vescomte Gastón IV de Bearn i el comte Rotrou III de Perche el Gran (tots dos veterans de la I Croada) (finals d'any), per assegurar el futur pas de l'exèrcit d'Alfonso I a Andalusia.
   


Per aquestes dates consta la instal·lació d'un poderós contingent mossàrab a Otiello o Otielo (avui Utiel (València) per part d'Alfons I (o 1123 o 1125).
   

Alfons I atorga cartes de poblament a Aínsa (Sobrarbe; Osca) (concedint-li el fur de Jaca) ia Cariñena (Saragossa) (a favor de Pere Ramon, que participés en la seva conquesta per les terres que aconsegueixi poblar, encara que sempre serà de realengo).
   

Fortún Garcés Cajal és nomenat tenente de Daroca (Saragossa) (1124-1134).
   


Ramon Berenguer III és derrotat pels almoràvits en una sagnant batalla al castell de Corbins (Segrià; Lleida), que es perd per als cristians (o 1125 o 1126): hi mor el comte Bernat Ramon de Pallars Jussà (succeït per la seva
nebot Arnau Mir: 1124? -74) i s'atura l'avanç fronterer dels comtats de Barcelona i Urgell.
   

Mor Artau II: el seu fill Artau III comte de Pallars Sobirà (1124-67).
   

Bernat Ató, aliat del rebel Alfons Jordà, reconquesta Carcassona, ciutat lleial a Ramon Berenguer III, que no pot ajudar pels seus problemes al front musulmà.
   

Poc després de la batalla de Corbins Sant Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, visita Terra Santa, on és obsequiat pel bisbe de Trípoli (Líban) i pel patriarca d'Antioquia (Turquia), estant de retorn a 1127.
   

Al voltant d'aquest any l'emir Ali ibn Yusuf convoca a Marràqueix al seu germà Ibrahim ibn Yusuf i el metge sevillà Avenzoar, que formava part del seu seguici queda aquí empresonat per uns 10 anys.



2 de febrer de 1124 - Mor Bořivoj II, duc de Bohèmia

17 de febrer de 1124 - Mor Constable, abat de Cava di Tirreni (Campania)


19 de març de 1124 - Mor Volodar Rostislávich príncep de Peremyshl i de Novigorod

23 d'abril de 1124 - Mor Alexandre I d'Escòcia

27 d'abril de 1124 - David I es converteix en rei d'Escòcia


25 de maig de 1124 -Alfons VII és armat cavaller el dia de Pentecosta , en un acte oficiat per l'arquebisbe Diego Gelmírez de Santiago.

12 de juny de 1124 - Mor Hasan ibn Sabbah, reformador ismailita nazarí, cap de la secta dels assassins

juliol de 1124 -Diego López d'Haro i el noble alabès Ladrón  Íñiguez o Ladrón de Guevara inicien una rebel·lió contra Alfons I que s'estén per Àlaba i el N de Burgos: el rei contraataca afermant la seva autoritat a Logronyo, recull el suport d'un dels seus fidels, Fortún Garcés Cajal, senyor de Nájera i màxima autoritat en la Rioja, concedeix prerrogatives a Sant Domingo de la Calçada per atreure aliats a la zona i posa setge a Haro (juliol), possiblement capturant aquesta tinença de Diego López.

Agost de 1124 - Diego López d'Haro domina Pangua (comtat de Treviño) i amenaça la Vall Salada (avui Salines d'Añana), Terme (avui Santa Gadea del Cid) i Valdegovía, les bases de poder de tots dos rebels. En aquesta campanya és molt possible que mori Diego López d'Haro i li succeeixi el seu fill Lope Díaz d'Haro com a quart senyor de Biscaia (1124-1170), sotmès al rei Alfons, mentre que Ladrón  de Guevara, possiblement derrotat, es reconcilia amb el seu rei (en 1125 apareixerà com tenente d'Àlaba i Estíbaliz i poc després gaudirà dels honors de les fortaleses de Salines d'Añana, Falces i Haro).

13 de desembre de 1124 - Mor Calixte II , papa

endavant