Any 1124
Concili de Compostel·la, al qual assisteixen els prínceps i magnats del
regne: la Pau i Treva de Déu és proclamada per 1ª vegada en el regne
castellà-lleonès.
Alfons VII renúncia a la intervenció règia en futures designacions de
prelats compostelanos.
La
reina Teresa de Portugal funda el monestir de Montederramo (Ourense):
en el document de donació apareix per 1ª vegada la denominació "Ribeira
Sacra" per a aquesta zona.
Una
ofensiva musulmana conquesta en castell de Lousa (Coimbra, Portugal).
Primer esment de la torre i el castell de Sales (Astúries), que donarà
lloc a
la població, en ser donat aquest per la reina Urraca al comte Sèrum (o
1120).
Concili
de Palència.
Pedro
de Lara és tinent del castell de Torremormojón (Palència).
Alfons
VII reconquesta Zorita (Guadalajara), que havia estat presa pels
almoràvits.
El
consell de Medinaceli (Soria) atorga fur a aquesta vila amb el
beneplàcit del rei Alfons I el Batallador.
El
normand Robert d'Aguiló, conegut per Robert Bordet, enrolat en la host
que va arribar a Aragó al comandament del comte Rotrou de Perche, és
nomenat per aquest alcalde de Tudela (Navarra) i comandant militar del
seu castell (1124-1126) ( actuarà
com a governador a partir de 1125 per la marxa de Rotrou a Normandia).
Després
de solucionar els problemes interns a Haro (la Rioja), Alfons I torna a
la frontera mora, s'instal·la a Monreal, la repobla entre Carinyena i
Singra, conquesta els castells de Maria d'Huerva i Alcanyís de la
Huerva (avui de Alcañicejo; munic .
Tossos) (Saragossa) ia l'hivern ataca València, fent una expedició fins
a la Penya Cadiella (avui serra de Benicadiell, que separa les
províncies de València i Alacant), el castell conquisten en nom seu el
vescomte Gastón IV de Bearn i el comte Rotrou
III de Perche el Gran (tots dos veterans de la I Croada) (finals
d'any), per assegurar el futur pas de l'exèrcit d'Alfonso I a Andalusia.
Per
aquestes dates consta la instal·lació d'un poderós contingent mossàrab
a Otiello o Otielo (avui Utiel (València) per part d'Alfons I (o 1123
o 1125).
Alfons
I atorga cartes de poblament a Aínsa (Sobrarbe; Osca) (concedint-li el
fur de Jaca) ia Cariñena (Saragossa) (a favor de Pere Ramon, que
participés en la seva conquesta per les terres que aconsegueixi poblar,
encara que sempre serà de realengo).
Fortún
Garcés Cajal és nomenat tenente de Daroca (Saragossa) (1124-1134).
Ramon
Berenguer III és derrotat pels almoràvits en una sagnant batalla al
castell de Corbins (Segrià; Lleida), que es perd per als cristians (o
1125 o 1126): hi mor el comte Bernat Ramon de Pallars Jussà (succeït
per la seva nebot
Arnau Mir: 1124? -74) i s'atura l'avanç fronterer dels comtats de
Barcelona i Urgell.
Mor
Artau II: el seu fill Artau III comte de Pallars Sobirà (1124-67).
Bernat Ató, aliat del rebel Alfons Jordà, reconquesta Carcassona,
ciutat
lleial a Ramon Berenguer III, que no pot ajudar pels seus problemes al
front musulmà.
Poc
després de la batalla de Corbins Sant Oleguer, bisbe de Barcelona i
arquebisbe de Tarragona, visita Terra Santa, on és obsequiat pel bisbe
de Trípoli (Líban) i pel patriarca d'Antioquia (Turquia), estant de
retorn a 1127.
Al
voltant d'aquest any l'emir Ali ibn Yusuf convoca a Marràqueix al seu
germà Ibrahim ibn Yusuf i el metge sevillà Avenzoar, que formava part
del seu seguici queda aquí empresonat per uns 10 anys.
2 de febrer de 1124 - Mor Bořivoj II, duc de Bohèmia
17 de febrer de 1124 - Mor Constable, abat de Cava di Tirreni (Campania)
19 de març de 1124 - Mor Volodar Rostislávich príncep de Peremyshl i de
Novigorod
23 d'abril de 1124 - Mor Alexandre I d'Escòcia
27 d'abril de 1124 - David I es converteix en rei d'Escòcia
25 de maig de 1124 -Alfons VII és armat cavaller el dia de Pentecosta ,
en un acte oficiat per l'arquebisbe Diego Gelmírez de Santiago.
12 de juny de 1124 - Mor Hasan ibn Sabbah, reformador ismailita nazarí,
cap de la secta dels assassins
juliol
de 1124 -Diego
López d'Haro i el noble alabès Ladrón Íñiguez o Ladrón de Guevara
inicien una rebel·lió contra Alfons I que s'estén per Àlaba i el N de
Burgos: el rei contraataca afermant la seva autoritat a Logronyo,
recull el suport d'un dels seus fidels, Fortún Garcés
Cajal, senyor de Nájera i màxima autoritat en la Rioja, concedeix
prerrogatives a Sant Domingo de la Calçada per atreure aliats a la
zona i posa setge a Haro (juliol), possiblement capturant aquesta
tinença de Diego López.
Agost
de 1124 - Diego
López d'Haro domina
Pangua (comtat de Treviño) i amenaça la Vall Salada (avui
Salines d'Añana), Terme (avui Santa Gadea del Cid) i Valdegovía, les
bases de poder de tots dos rebels. En
aquesta campanya és molt possible que mori Diego López d'Haro i li
succeeixi el seu fill Lope Díaz d'Haro com a quart senyor de Biscaia
(1124-1170), sotmès al rei Alfons, mentre que Ladrón de Guevara,
possiblement derrotat, es reconcilia amb el seu rei
(en 1125 apareixerà com tenente d'Àlaba i Estíbaliz i poc després
gaudirà dels honors de les fortaleses de Salines d'Añana, Falces i
Haro).
13 de desembre de 1124 - Mor Calixte II , papa
