El bisbe d'Astorga (seu vacant: 1177-1190) obté una butlla papal per
construir una església prop de Villafranca del Bierzo (Lleó) que podria
ser la de Santiago, on els pelegrins impossibilitats de continuar
puguin assolir el jubileu.
El cavaller portuguès Alonso Meléndez de Borns, germà llec del monestir
de Santa Maria de Moreruela (a Granja de Moreruela; Zamora) cedeix al
mateix les viles de Borns, Cernadilla, Valdeprados i Sant Joan de la
Ribera.
Alfons VIII dóna al bisbe de Burgos el monestir de Sant Pere de
Cervatos (Cantàbria) a canvi del de Santa Eufemia de Cozuelos
(Palència), que uns dies després dóna a l'Ordre de Santiago.
Maria Fernández funda el monestir de San Pelayo de Perazancas (Palència).
L'abat de Santa Maria d'Aguilar compra heredades en Pozancos (Palència).
Construcció de l'església romànica de San Julián i Santa Basilisa, en Rebolledo de la Torre (Burgos).
Diego López II d'Haro, senyor de Biscaia, figura ja com a governador de
la Rioja, Castella la Vella, Astúries de Santillana, Àlaba i Guipúscoa.
Alfons VIII funda la ciutat de Plasencia (Càceres) en terres de
l'acabat d'adquirir senyoriu de Trujillo i cedeix la resta del mateix a
l'Ordre de Santiago, amb la meitat de les seves rendes perquè aquesta
repueble les terres entre el Tajo i el Guadiana; també concedeix un
primitiu fur a Alarcón (Conca) (1186-1256).
Els cavallers de Sant Joan de Jerusalem (hospitalaris)
conquereixen Alcázar de San Juan (Ciutat Real), que serà el seu capital
a Espanya durant els segles XIV-XVI i afegeixen la seva església del
Crist de la Llum de Toledo ( Toledo) (29 jul) per autorització de
l'arquebisbe de Toledo Gonzalo Pérez (1182-1191) a prec d'Alfons VIII,
amb la condició de no poder tenir feligresos ni cobrar delmes.
Martín López de Pisuerga, bisbe de Sigüenza (Guadalajara) (1186-1192),
qui serà conegut per les seves habilitats militars, a més de
eclesiàstiques.
Tropes d'Alfons VIII conquisten Mandrona la Gran (avui Iniesta; Conca),
nucli econòmic dels musulmans basat en el cultiu del safrà, la
ramaderia lanar i la fabricació de catifes.
El bisbe d'Urgell Arnau de Preixens fa jurar als andorrans que no
reconeixeran com a senyor al vescomte Arnau de Castellbò sense el seu
consentiment.
Ermengol VIII d'Urgell lliura unes terres a la seva mare Dolça, en què
aquesta funda el monestir cistercenc femení de Santa Maria de les
Franqueses (munic. Balaguer; Noguera; Lleida), aixecat en estil romànic.
Mor Barisone I de Lacon Serra, giudice (semblant a un rei) d'Arborea
(un dels estats de Sardenya) i des del 10 ago 1164 rei de Sardenya,
casat amb Agalbursa de Cervera, nomenant hereu al nebot d'aquesta, Hug
II de Cervera, vescomte de Bas (1185-1221) (Hug I d'Arborea)
(1186-1221), que inicia la dinastia catalana, sota regència de Ramon de
Torroja, marit de Gaia, la germana de Agalbursa.
Abu-l-Hasan Ali ibn Ruburtair, com el seu pare general en cap dels
exèrcits del soldà del Marroc (en aquest cas almohade), és enviat pel
califa Abu Yusuf Yaqub a Mallorca per conquerir-la, però el captura
l'almirall almoràvit Ali ibn Maymun; no obstant això, aconsegueix
escapar i revoltar a l'illa i torna a Àfrica.
Any 1186
Constança d'Hauteville es casa amb Enric VI fill de l'emperador Frederic Barbarrossa
Gener de 1186
Tractat d'Ágreda entre Alfons VIII i Alfons II: els castells d'Aguilar
del Riu Alhama, Cervera (la Rioja) i Ágreda (Soria) es posen en mans de
Diego Jiménez, com a garantia del pacte entre tots dos reis, que
fracassen per segona vegada en el seu intent d'annexionar el senyoriu
independent d'Albarracín (Terol) , defensat per Pedro Ruiz d'Azagra.
18 de maig de 1186
Neix Constantí de Rostov, príncep rus
Setembre de 1186-Urbà III confirma els drets de Pisa sobre Còrsega.
16 de novembre de 1186
Pedro Ruíz de Azagra mor i el succeeix el seu germà Fernando Ruiz
d'Azagra com a senyor d'Albarrasí i d'Estella (1186-1196), que en ser
vassall d'Alfons II (és senyor de Daroca i Calataiud) arriba a
paralitzar la coalició castellà-aragonesa contra aquest estat
independent.