Una butlla del papa Honori III descriu les possessions del monestir de
Santa Maria la Real d'Aguilar (Palència), entre les que apareix per 1ª
vegada l'església de Corvio (Palència).
Suposada donació del papa Honori III als cavallers templers de la
relíquia del Sant Madero de Jesús, guardada en la seva església de la
Vera-Creu de Segòvia.
Apareix Álvaro Díaz com senyor de Enciso (La Rioja).
Neix Tomàs d'Aquino
Neix Miquel VIII Paleòleg
El senyoriu de Biscaia es converteix en estat virtualment independent
(1224-1379), sota Lope Díaz II d'Haro, alferes major de Castella i
cunyat de Fernando III (casat amb la seva germana Urraca Alfonso, filla
de l'amant del seu pare Inés Íñiguez de Mendoza).
Se celebra a Toledo les noces de Berenguela de Lleó, germana de
Ferran III, amb Joan de Brienne, rei de Jerusalem (1210-1225):
tindran 3 fills i 1 filla.
L'arquebisbe Rodrigo Jiménez de Rada concedeix Fur a la vila de Brihuega (Guadalajara).
Cessió de Garadén i Alcalá del Xúquer (Albacete) als frares de l'ordre
francesa de la Silva Major (La Gran Selva), ja establerta a la Corona
d'Aragó.
Ferran III conquesta Tíscar, saqueja Quesada i després arrasa els
castells de Toya (en Peal de Becerro), Lacra (9 km al SO de Quesada) i
Pals (a la riba esquerra del Guadalquivir i prop de la confluència amb
el Guadiana Menor); destrueix el castell d'Espeluy i la població pacta
la seva entrega a canvi de marxar en pau, quedant com a lloc de
realesa (tots a Jaén).
Jaume I reclama la seva majoria d'edat i convoca als nobles a Terol per
a una campanya contra terres valencianes, però només van uns pocs
(Blasco de Alagón, Artal de Lluna, Atho de Foces i els prelats de
Tortosa i Tarragona), el que augmenta la tensió.
Una part de la noblesa aragonesa, amb el suport de les ciutats bastant
autònomes d'Osca, Jaca i Saragossa, es rebel·la i captura al seu rei,
Jaume I (en aquesta data el deute real amb el noble Pedro Fernández de
Azagra, contreta en temps de Pere II, ascendeix a 24.267 morabatins
alfonsíes, 30.000 mazmudines, ambdues quantitats en monedes d'or i
10.000 sous).
Es funda a Saragossa la leproseria de Sant Llàtzer.
Mor Guillem Ramon I de Montcada i el seu fill Guillem II de Montcada
hereta els vescomtats de Bearn, Gabardan i Brulhois i el senyoriu de
Montcada (1224-1229).
Les hosts de Guillem de Montcada saquegen la vila reial de l'Arboç (Tarragona).
Bernat de Campanisa, comendador templer de Miravet, atorga carta de població de Vilalba dels Arcs (Tarragona), a 4 pobladors.
Al-Sufi acaba a Ceuta el seu "Tractat sobre les estrelles fixes", avui conservat a la Biblioteca Vaticana de Roma.
El príncep almohade Abd Allah ibn Muhammad al-Bayasi ("el baezano"),
nomenat valí de Jaén pel mort califa, és reemplaçat per Abu-l-Rabi ibn
Abu Hafs, oncle del nou califa Al-Majlu i l'ofès
Al- Bayasi es posa al servei de l'altre aspirant, Al-Adal (o Al-Adil),
qui li encarrega reclutar nous adeptes, com Abu Zayd (germà d'Al-Bayasi
i que ha succeït al seu oncle com a governador de València (1223- 29),
on ara és virtualment independent perquè no accepta a Al-Majlu i
sotmetre Sevilla a la seva causa, cosa que aconsegueix, sotmetent al
valí de la ciutat Abd al-Aziz, amb el suport del valí de Còrdova i
germà d'Al- Adil, Abu-l-Ula Idris al-Mamun. Al-Adil trasllada la seva
cort a Sevilla, però en lloc d'atorgar el seu govern al victoriós
Al-Bayasi, com aquest esperava, nomena valí de la capital al seu germà
Abu-l-Ula ia Al-Bayasi de la menys important Còrdova, de manera que
aquest es proclama emir independent a Còrdova i aviat se li uneix Baeza
(Jaén), la seva ciutat natal, i amplia ràpidament la taifa amb les
actuals províncies de Còrdova, Jaén, S de Badajoz i S de Ciutat Real.
El califa reacciona enviant a Abu-l-Ula, que sotmet tota la taifa,
menys Baeza, on Al-Bayasi es rendeix, però al poc es proclama emir
(aquesta vegada de Baeza: 1224-1226) i comença a reconquerir les terres
perdudes .
6 de gener del 1224
Mor a Marràqueix el califa Yusuf Abu Yaqub al-Mustansir (a
conseqüència de la cornada d'una vaca al jardí del seu palau i s'inicia
la crisi successòria entre els almohades, hàbilment aprofitada per
Ferran III: a Marràqueix li succeeix el seu fill Abu Muhammad
al-Majlu (Abdul-Wahid I), assassinat als pocs mesos
(set).. Li reconeixen tots els almohades
excepte els d'Ifriqiya i el seu nom s'esmenta en les oracions de les
mesquites d'Al-Andalus i el Magrib (8 set) (1224-1227). Durant el seu
regnat altres dos germans aspiraran al tron amb suports castellà i
marroquina.
7 de gener del 1224 - Lluites pel poder a Còrdova
14 de gener del 1224
Capitulació d'Amauri VI de Montfort que cedeix a Lluís VIII Les Carcasses i l'Albigès
Setge a Carcassona per part de Ramon II Trencavel
Febrer de 1224
Amauri VI de Montfort es rendeix al rei Lluís VIII de França i li cedeix els seus drets sobre el comtat de Tolosa.
22 de febrer de 1224 - Constitució de Frederic II contra l'heregia pública a Pàdova
6 de març del 1224
Els musulmans d'Al-Andalus proclamen califa a Múrcia al seu governador Abd Allah ibn Yaqub al-Mansur ibn Yusuf ibn Abd
al-Mumin ibn Ali al-Kumi, amb el títol d'Al-Adal Hakam Allah (El just
en la justícia de Déu) i també anomenat Abu Muhammad, fill del
califa Yusuf Abu Yaqub i de la captiva cristiana de Santarem Mansada
Syr al-Hassan
12 de març de 1224 -Amb el manifest de Catània , l'emperador Frederic II garanteix la seguretat de tots els pobles bàltics convertits i els posa sota la protecció de l'Imperi..
27 d'abril del 1224 - Jaume I atorga a Osca donacions al bisbe de Tortosa (Tarragona) en territoris per conquerir al sud
30 d'abril de 1224 - Ferran III i Rodrigo Rodríguez de Girón, comte de Saldanya i Carrión signen el Fur d'Agüero (Buenavista de Valdavia).
1 de juny del 1224 - Mor Yusuf II al-Mustansir, califa Almohades
5 de juny de 1224 - Fundació de la Universitat de Nàpols per Frederic II
Juny de 1224 - El bisbe Martín II de Zamora (1217? -38) Concedeix un
fur als habitants de Bamba (Zamora), que millora les condicions
d'alimentació dels jornalers
5 de juny de 1224 - Fundació de la universitat de Nàpols per a la formació de funcionaris
15 de juliol de 1224 - Posada en marxa del setge a La Rochelle que acaba presa al angesos També Lluís VIII es fa amb Saintonge, Limousin i Périgord . Bordeus resisteix.
30 d'agost de 1224 - Henri III d'Angleterra signa a Londres una carta
comunal a Bordeaux (modificada el 13 de juny de 1235). Bordeaux pren el
lloc de La Rochelle en la prédominancia del comerç de ví amb Anglaterra
Setembre de 1224 - El califa Abu Muhammad
al-Majlu (Abdul-Wahid I) és assassinat
8 de setembre de 1224 - Els xeiks marroquins destitueixen Abd el-Ouahid
10 de setembre del 1224 - Els franciscans desembarquen a
Douvres per a formar comunitats a Canterbury, Londres, Oxford,
Cambridge, Lincoln i York.
Desembre - El Dèspota d'Epir Teodor Ange reprèn Tesalonica als llatíns i també la corona imperial
