Any 1229

Any 1229- Inici del Duomo de Siena.

Any 1229-Amira al Mahzumi cadi de Mallorca


17 de gener de 1229 - Mor Albert de Riga, arquebisbe i polític alemany (n. 1165)


4 de febrer de 1229

A Jaffa (Palestina), el soldà d'Egipte i l'emperador Frederic II Hohenstaufen signen l'Acord de Jaffa, pel qual aquest es compromet a no atacar Egipte a canvi de les ciutats de Jerusalem, Betlem i Natzaret.


14 de febrer de 1229- Mor Ragnvald Godredsson, sobirà noruec.



18 de febrer del 1229 - A Palestina, durant la Sisena Croada, Frederic II, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, signa una treva de deu anys amb al-Kamil, recuperant Jerusalem, Natzaret i Betlem sense cap lluita ni suport del papat.

12 de març de 1229 - Mor Blanca I de Navarra, comtessa consort de Xampanya


13 de març de 1229 - Mor Sança de Portugal

Mor Pietro Ziani, dux venecià

17 de març de 1229 -Entrada triomfal a Jerusalem de Frederic II, en la conclusió de la sisena croada


18 de març de 1229 - A  Jerusalem, Frederic II, del Sacre Imperi Romà Germànic s'autoproclama rei de Jerusalem.

9 abril 1229 - Mor Abu l-Qasim Ibn Hassan, poeta nascut a Sevilla.


12 d'abril de 1229

Tractat de París, signat entre St. Louis i el comte Ramon VII de Tolosa cedint la major part de la regió de Llenguadoc a França i posant fi al conflicte albigès..

13 d'abril de 1229 - Neix Lluís II del Palatinat 


20 d'abril de 1229- A Calatayud,  s'estableix un tractat de pau de Jaume I i una lliga amb el rei sarraí de Valéncia Zeit Abuceit, prometent aquest posar en mans de delegats de D. Jaume els castells de Morella, Penyíscola, Cullar, Alpont, Xèrica i Segorb, i pactant sobre les conquestes a fer en el territori valencià.


23 d'abril de 1229 - Ferran III de Castella conquesta Càceres.

 

Mural de la conquesta (MNAC). L'Almudaina. L' Arc de mig punt de la Torre de Xaloc, a l'esquerra després de la muntanya ha sobreviscut a les modificacions cristianes i encara es manté.

Jaume I

  27 d'agost de 1229 - Jaume I, reconeix a l’arquebisbe Aspàreg de la Barca, al paborde Ferrer de Pallarès i al capítol haver rebut 600 quarteres d’ordi per al viatge a Mallorca com a donatiu.

28 d'agost de 1229-Nunyo Sanç acorda la propietat del castell de Santueri en cas de prosperar la conquesta de Mallorca.

5 de setembre de 1229- Dimecres -Surten 55 vaixells de Salou cap a Mallorca.

10 de setembre de 1229-Dilluns - Els mayurkins han establert el campament a la platja de sant Telm. Part de la flota catalana , les naus més grans, arriben a Sa Porrassa, mentre el rei es dirigeix acompanyat de 12 galeres i 12 tarides a Santa Ponça. Les naus de Jaume I arriben a Sa Caleta on són observades pels mayurkins disposats a la defensa.

Els primers invasors, dirigits pels Montcada, elsTemplers, Bernat de Santa Eugènia, i Gilbert de Cruïlles s'avancen per terra a Peguera amb 700 homes i Bernat de Riudamenya planta el penó en el cim del turó. Amb ells hi anaven 50 homes a cavall que feren fugir als defensors mayurkins, causant molts morts en la fugida. Més tard desembarca el rei i es lliura un nou combat.

11 de setembre de 1229 - Amb  part de les naus fondejades a Peguera , s'intal·la el rei Jaume vora les platges, en tant que continuen la resta a Sa Porrassa on a terra, els mayurkins preparen la defensa.


12 de setembre de 1229- Dimecres- Guillem II de Bearn i Montcada, amb un grup de cavallers intenta prendre el Puig de sa Batalla.Guillem de Montcada dirigia l’exèrcit amb tots els seus homes, acompanyat de la cavalleria dels Templers. El rei Jaume i Nunó Sanç eren a la reraguarda amb tots els altres barons. Davant d'ells hi ha un coll, i al darrere l'exèrcit almohade. Aleshores avancen cap al coll (dels Cocons) i quan hi arriben topen amb l'exèrcit almohade i els ataquen. En Guillem de Montcada té un puig ( el de la Ginestra) davant seu que domina tota la serra i decideix fer-se amb el control del mateix, perquè pensa que és imprescindible per a vèncer. Aleshores es separa del gruix dels seus homes i amb un grup de cavallers ataca els almohades dirigits per Abu-l-Ala Idris al Mamun i els venç.

Els almohades decideixen conquerir el puig i pujen on hi havia Guillem de Montcada, que davant la superioritat numèrica dels adversaris no pot mantenir la posició, i mor defensant-la. Ramon de Montcada també cau mort en combat.

Aleshores la reraguarda, dirigida per al propi rei entra en combat per tal de recuperar el cim. Desembarquen altres tropes que s'uneixen a la batalla i a la fi aconsegueixen controlar el puig. Els defensors almohades fugen a la cerca de millor refugi en el bosc i les muntanyes. En el combat moren altres cavallers com Hug des Far, Guerau de Cabrera, posseïdor del comtat d'Urgell i Hug V de Mataplana. 

14 de setembre de 1229-Setge de Madîna Mayûrqa des del campament de La Real.

El 18 de setembre de 1229, a Tarragona, Jaume I es compromet  davant els magnats que estan amb ell i que contribueixen en l'empresa de Mallorca a concedir-los una porció del territori conquistat segons el nombre de cavallers i homes d'armes que mobilitzin; a canvi els barons es comprometen a acudir amb les seves respectives comitives, sumant en total 680 homes d'armes: cf. CO.DO.IN., vol. VI, pàg. 98-101.





Novembre de 1229- Proposta d'Abú Yahia  a Jaume I de deixar Madina Mayurqa a canvi de vaixells per anar a Barbaria, que no és acceptada.

21 de novembre de 1229 - Mor Dalmau II de Rocabertí a Mallorca.

30 de novembre de 1229- Rebutjat l'assalt català  a Madîna Mayûrqa.

1 de desembre de 1229- Nova derrota catalana que es reprodueix també el dia 2.

Zeyt Abuzeyt rei de València demana ajut a Jaume I per a recuperar la ciutat en poder de Zaen de Múrcia.

Ben Abet (Ibn Abbat)  sotmet part de l'illa als catalans. Jaume Sanç de Montpeller és el batle dels musulmans lleials a Jaume I.

En el moment de la conquesta Mallorca tenia 816 explotacions agràries.

25 de desembre de 1229- El mariner alemany Carroç és armat cavaller per Jaume I.

Final de desembre de 1229- Ibn Sahyrî, en veure que els cristians s'havien apoderat de la planura i que la ciutat no resistiria massa temps, la va abandonar d'amagat i se n'anà cap a l'interior de l'illa amb els que el volgueren seguir-lo. (Bernat Desclot).

Uns 30.000 musulmans fugen per les portes de Berbelet i la de Portopí (Madina Mayurqa) cap a la muntanya. (Jaume I, Llibre dels Feits, capítol 86)

conquesta

Així interpretà l'entrada de Jaume I a Palma el pintor Faust Morell Bellet, marquès de Solleric (1903)

"...e els hòmens de peu anaren-se a amagar per les cases, casco com mills podia: e no s’amagaren tan bé que vint milia no n’hi morissin a l’entrar”.

“Ordenà el rei  el còmput dels morts i el seu nombre arribà als vint i quatre mil” (p. 129).(“Kitab Tarih Mayûrqa” d’ Ibn ‘Amira al-Mahzumi)

 
31 de desembre de 1229- Jaume I conquesta Madina Mayurka (Ciutat de Mallorca).
Al front de les tropes de Nunó Sanç hi havia els cavallers Dalmau i  Jofré  III de Rocabertí, Oliver de Termes, Ramon de Canet, Chabert de Barbaira, Bernat Espanyol, Bernat Olivers, Bernat de Montesquiu, Arnau de Vernet, Castellà Ruiz , i dos barons castellans. Dalmau V de Rocabertí va morir en el setge .
Oliver de Termes i Chabert de  Barbaira, occitans, havien lluitat abans contra Simó de Montfort i eren protectors dels càtars. Una germana del mateix Nunó Sanç tenia per marit un membre dels Niort, acusat d'heretgia. En compensació a la seva participació, els Barbaira obtingueren terres al Rosselló.
Al front de les tropes de Guillem de Montcada hi participaven Guillem de Sant Martí, Guillem de Cervelló, Ramon Alamany, Guillem de Clarmunt, Hug de Mataplana, Guillem de Sant Vicenç, Ramon de Bell-lloc, Bernat de Centelles, Guillem de Palafolls i Berenguer de Santa Eugènia.
Repartiment de la Ciutat: De les cinc cases que s'adjudica el rei a l'Almudaina, la d' Omar Abu-Alí Aben-Homen és atorgada al paborde de Tarragona; la d'Abul Abbés fill del xeic, a Ramon Berenguer d'Ager; la d' Abn-Abi- Marwan, a Ramón de Saclusa, i després a mestre Nicolau; la d'Abu-Zeyt, és donada a Martí Píris i després a Pere Nunis, cavaller; la d'Azambo és donada Ramón de Santmartí.

De les deu cases més importants que té el rei a la resta de la ciutat dona la d'Abin-Zeyt a Ferran Piris de Pina, la d' Almohac ó de Mofaquc a  Guillem de Montcada, la d'Aben-Nazar Al-Amir á Pere de Sant Melió escrivà reial, la d'Azeizarí á Jaume de Galiana, la de Jucef Aben-Obeidala a Guillem d'Assalit , la de Yahia Abdalla Aben-Jusuf a Llop Ximenis de Luesia, la d'Aben-Aaroz ó Arráez á Berenguer de Mont-real, la d' Omar Aben-Xerif al sacrista en un canvi , la d'Aben-Halifa ó Galifa a Pere d'Ortella, i la d' Aliuba a Pere Cornel.
Les principals cases que correspongueren als magnats que acompanyaren el rei varen ser: a l'Almudaina, les d'Abo-Embran, Azeyt, Aben-May-mon, Abu-Jucef , i Al-jaení; a la resta de la ciutat, les de May-mon, Aben Ayxa, Aben-Mari, Aben-Toffayl, Alcumeiex, Ahuarzucí, Alfarguí , Alboniolí, Arrende i Aben-Tayb.
La resta de la ciutat va ser repartida en 8 districtes que es dividiren en 4 a favor del rei i dels seus porcioners i altres 4 a favor dels magnats.
Dels districtes que correspongueren al rei, en el primer hi havia 283 cases habitades i 121 sense habitar, 6 forns, 8 horts i 80 obradors  i estava situat entre la Portella i el Temple. En el segon districte, situat entre El Temple i la Porta de sant Antoni 479 cases habitades i 152 sense habitar, 6 forns, 3 horts i 80 obradors. En el tercer districte del rei, entre la Capelleria i sant Miquel, va obtenir 373 cases habitades, 6 forns, 3 horts i 80 obradors. En el quart districte, entre sant Miquel i la Rambla hi havia 357 cases habitades,  221 deshabitades, 6 forns, 3 horts, i 80 obradors.
Els magnats obtingueren els districtes de la part baixa de la Ciutat corresponents a les parròquies de sant Jaume, santa Creu i bona part de sant Nicolau.

 

En total, la  Ciutat alta tenia 1492 cases poblades i 494 cases despoblades. En el repartiment  derivat de la conquesta, els templers en tenien 393, i els homes de l'arquebisbe de Tarragona, 307. Els homes de Marsella en tenien 298. Els marsellesos van rebre 323,5 jovades (3.676,5 hectàrees).

Els homes de Lleida en tenien 226 i també 226 els de Barcelona. Altres 100 cases van ser pels homes de Carroç, i un nombre igual per als de Montpeller. Un total de 28 cases correspongueren als homes d'Osca i 14 per a la gent de Pere Martell.

En el repartiment els homes de Tortosa van obtenir un carrer, amb les seves cases prop de la porta d'Hualbelet (devers la Portella). Aprop d'aquesta porta obtingueren béns Berenguer de Llorac i Ramon de Conilles.

El repartiment d'obradors segons el Còdex Català:

E son en la p(a)rtida del Senyor Rey CCC.XXI. obradors, zo es en aquela meytat la qual ad el p(er)ta(n)nyia per part. E son en la p(ar)tida del Senyor Rey XXVII. obradors entre los carnicers, els venedors de oles. E en los venedors veys dels olers .XVII. obradors. E son XXV. obradors aquels en los quals carbó se venia, eyera obrat argent. E en lo mercat en lo qual venien avarques, et espart, e ferramenta, eren XL.VI. obradors. E de la porta de Lalmudayna entro ad Alfagenos son XXVIII. obradors. Et aquela partida la qual es garda a la p(ar)t de Orient Dalmaza .XL. obradors. E en aquela tira la qual esguarda amigdia en Almaza VIII. obrador. E de la costa de Misca entro lo beuredor son XC.II obradors. E de la casa Dabolazat entro a la porta de Balbelet son .XL.III. obradors. Et en lo barri de Alhag Algazel .V. obradors, e daquels .V. son .II.obradors de Alahg. E senes aqueles ha lo Senyor Rey en Alqueleria .II. carreres e miya, e .XX. entre alatias e alaquecerias. (Còdex Català , ff. 75v-76r.)

El  rei disposà de 266 obradors.

El Temple es convertí en beneficiari de 55 obradors (5 d'ells a la Porta de l'Almudí i 20 a l'Alcaisseria, 14 entre la costa de Misca i l'abeurador, 11 des de la casa de Dabolacat a la Porta de Balbelet), i de 389 cases (12 a l'Almudaina). Disposà de 2 molins a la síquia de Canet, 4 forns a Palma, 6 alqueries, 2 rafals i una almúnia a Palma... En total disposava de 525,5  cavalleries amb la jurisdicció total.

Ferrer de Santmartí, paborde de Tarragona, va obtenir 19 obradors, 87 jovades de terra entre Palma i Inca, 66 cases, 2 horts, 2 molins i 1 forn a Ciutat. Va rebre també un cementeri musulmà i les cases que l'envoltaven.

Els homes de Tarragona obtingueren 21 obradors. En el repartiment de les terres de Mallorca als homes de Montblanc els foren repartits, entre altres propietats, tres obradors a la ciutat de Mallorca, una granja en el propi terme i cinc en el de Petra.

Carroç, fill del comte d'Albània, va obtenir 7 obradors situats en el carrer de la Síquia (Sant Miquel) i un forn a Ciutat. Va obtenir alqueries i rafals a Sineu, Montuïri i Petra.

Els homes de Barcelona van ser premiats amb 877 cavalleries de la porció real; 9 alqueries de 32 jovades en el terme de Ciutat; 28 en el d'Inca; una en el terme de Pollença; 7 en el terme de Montuïri,  226  cases dintre de la ciutat i 30 obradors.

Els homes de Marsella obtingueren 27 obradors al carrer de la Síquia i de santa Eulàlia, 9 d'ells devers la carnisseria dels sarraïns (carrer de Paraires) i 4 propers a l'Honor del Temple.

Els homes de Lleida obtingueren 6 obradors, els de Cervera 3, i altres 3 els de Montblanc. N'obtingueren 2 els homes de Caldes, de Girona, de Manresa, de Vilafranca, de Tortosa.

En el conjunt de l'illa de Mallorca, el rei i els que el servien directament obtingueren 6.692 cavalleries i mitja. D'aquest total, 525 varen ser per a l'Orde del Temple.


          

         

any1230 a Mallorca