Mural de la conquesta (MNAC). L'Almudaina. L' Arc de mig punt de la Torre de Xaloc, a l'esquerra després de la muntanya ha sobreviscut a les modificacions cristianes i encara es manté.
Any 1229
Any
1229-
Inici del Duomo de Siena.
Any 1229-Amira al Mahzumi cadi de Mallorca
17
de gener de 1229 - Mor Albert de Riga, arquebisbe i polític alemany (n.
1165)
4
de febrer de 1229
A Jaffa (Palestina), el soldà d'Egipte i l'emperador Frederic II
Hohenstaufen signen l'Acord de Jaffa, pel qual aquest es compromet a no
atacar Egipte a canvi de les ciutats de Jerusalem, Betlem i Natzaret.
14 de febrer de 1229- Mor Ragnvald Godredsson, sobirà noruec.
18 de febrer del 1229 - A Palestina, durant la Sisena Croada, Frederic II, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, signa una treva de deu anys amb al-Kamil, recuperant Jerusalem, Natzaret i Betlem sense cap lluita ni suport del papat.
12 de març de 1229 - Mor Blanca I de Navarra, comtessa consort de Xampanya
13
de març de 1229 - Mor Sança de Portugal
Mor Pietro Ziani, dux venecià
17 de març de 1229 -Entrada triomfal a Jerusalem de Frederic II, en la conclusió de la sisena croada
18 de març de 1229 - A
Jerusalem, Frederic II, del Sacre Imperi Romà Germànic s'autoproclama
rei de Jerusalem.
9 abril 1229 - Mor Abu l-Qasim Ibn Hassan, poeta nascut a Sevilla.
12 d'abril de 1229
Tractat de París, signat entre St. Louis i el comte Ramon VII de Tolosa
cedint la major part de la regió de Llenguadoc a França i posant fi al
conflicte albigès..
13 d'abril de 1229 - Neix Lluís II del Palatinat
20 d'abril de 1229- A
Calatayud,
s'estableix un tractat de pau de Jaume I i una lliga amb el rei sarraí
de Valéncia Zeit Abuceit, prometent aquest posar en mans de delegats de
D. Jaume els castells de Morella, Penyíscola, Cullar, Alpont, Xèrica i
Segorb, i pactant sobre les conquestes a fer en el territori valencià.
23 d'abril de 1229 - Ferran III de
Castella conquesta Càceres.
Mural de la conquesta (MNAC). L'Almudaina. L' Arc de mig punt de la Torre de Xaloc, a l'esquerra després de la muntanya ha sobreviscut a les modificacions cristianes i encara es manté.
27
d'agost de 1229 - Jaume I, reconeix a l’arquebisbe Aspàreg de la Barca,
al paborde Ferrer de Pallarès i al capítol haver rebut 600 quarteres
d’ordi per al viatge a Mallorca com a donatiu.
28
d'agost de 1229-Nunyo Sanç acorda la
propietat del castell de Santueri en cas de prosperar la conquesta de
Mallorca.
5
de setembre de 1229- Dimecres -Surten 55
vaixells de Salou cap a Mallorca.
10
de setembre de 1229-Dilluns - Els mayurkins han establert el campament
a la platja de sant Telm. Part de la flota
catalana , les naus més grans, arriben a Sa Porrassa, mentre el rei es
dirigeix acompanyat de 12 galeres i 12 tarides a Santa Ponça. Les naus
de Jaume I arriben a Sa Caleta on són observades pels mayurkins
disposats a la defensa.
Els primers invasors, dirigits pels Montcada, elsTemplers, Bernat de Santa Eugènia, i Gilbert de Cruïlles s'avancen per terra a Peguera amb 700 homes i Bernat de Riudamenya planta el penó en el cim del turó. Amb ells hi anaven 50 homes a cavall que feren fugir als defensors mayurkins, causant molts morts en la fugida. Més tard desembarca el rei i es lliura un nou combat.
11
de setembre de 1229 - Amb part de les naus fondejades a Peguera ,
s'intal·la el rei Jaume vora les platges, en tant que continuen la
resta a Sa Porrassa on a terra, els mayurkins preparen la defensa.
12 de setembre de 1229- Dimecres- Guillem II de Bearn i Montcada, amb un grup de cavallers intenta prendre el Puig de sa Batalla.Guillem de Montcada dirigia l’exèrcit amb tots els seus homes, acompanyat de la cavalleria dels Templers. El rei Jaume i Nunó Sanç eren a la reraguarda amb tots els altres barons. Davant d'ells hi ha un coll, i al darrere l'exèrcit almohade. Aleshores avancen cap al coll (dels Cocons) i quan hi arriben topen amb l'exèrcit almohade i els ataquen. En Guillem de Montcada té un puig ( el de la Ginestra) davant seu que domina tota la serra i decideix fer-se amb el control del mateix, perquè pensa que és imprescindible per a vèncer. Aleshores es separa del gruix dels seus homes i amb un grup de cavallers ataca els almohades dirigits per Abu-l-Ala Idris al Mamun i els venç.
Els
almohades decideixen conquerir el puig i pujen on hi havia Guillem
de Montcada, que davant la superioritat numèrica dels adversaris no pot
mantenir la posició, i mor defensant-la. Ramon de Montcada també cau
mort en combat.
Aleshores
la reraguarda, dirigida per
al propi rei entra en combat per tal de recuperar el cim. Desembarquen
altres tropes que s'uneixen a la batalla i a la fi aconsegueixen
controlar el puig. Els defensors almohades fugen a la cerca de millor
refugi en el bosc i les muntanyes. En el combat moren altres cavallers
com Hug des Far, Guerau de Cabrera, posseïdor del comtat d'Urgell i Hug
V de Mataplana.
14
de setembre de 1229-Setge de Madîna
Mayûrqa des del campament de La Real.
El 18 de setembre de 1229, a Tarragona, Jaume I es compromet davant els magnats que estan amb ell i que contribueixen en l'empresa de Mallorca a concedir-los una porció del territori conquistat segons el nombre de cavallers i homes d'armes que mobilitzin; a canvi els barons es comprometen a acudir amb les seves respectives comitives, sumant en total 680 homes d'armes: cf. CO.DO.IN., vol. VI, pàg. 98-101.
Novembre de 1229- Proposta d'Abú
Yahia a Jaume I de deixar Madina Mayurqa a canvi de vaixells per
anar a Barbaria, que no és acceptada.
21 de novembre de 1229 - Mor Dalmau II
de Rocabertí a Mallorca.
30 de novembre de 1229- Rebutjat
l'assalt català a Madîna Mayûrqa.
1 de desembre de 1229- Nova derrota
catalana que es reprodueix també el dia 2.
Zeyt Abuzeyt rei de València demana
ajut a Jaume I per a recuperar la ciutat en poder de Zaen de Múrcia.
Ben Abet (Ibn Abbat) sotmet part
de l'illa als catalans. Jaume Sanç de Montpeller és el batle dels
musulmans lleials a Jaume I.
En el moment de la conquesta Mallorca tenia 816 explotacions agràries.
25 de desembre de 1229- El mariner
alemany Carroç és armat cavaller per Jaume I.
Final de desembre de 1229- Ibn Sahyrî,
en veure que els cristians s'havien apoderat de la planura i que la
ciutat no resistiria massa temps, la va abandonar d'amagat i se n'anà
cap a l'interior de l'illa amb els que el volgueren seguir-lo. (Bernat
Desclot).
Uns 30.000 musulmans fugen per les portes de Berbelet i la de Portopí (Madina Mayurqa) cap a la muntanya. (Jaume I, Llibre dels Feits, capítol 86)
Així interpretà l'entrada de Jaume I a Palma el pintor Faust Morell Bellet, marquès de Solleric (1903)
"...e els hòmens de peu anaren-se
a amagar per les cases, casco com mills podia: e no s’amagaren tan bé
que vint milia no n’hi morissin a l’entrar”.
“Ordenà el rei el còmput
dels morts i el seu nombre arribà als vint i quatre mil” (p.
129).(“Kitab Tarih Mayûrqa” d’ Ibn ‘Amira al-Mahzumi)
En
total, la Ciutat alta tenia 1492 cases poblades i 494 cases
despoblades. En el repartiment derivat de la conquesta, els
templers en tenien 393, i els homes de l'arquebisbe de Tarragona, 307.
Els homes de Marsella en tenien 298. Els marsellesos van rebre 323,5
jovades (3.676,5 hectàrees).
Els
homes de Lleida en tenien 226 i també 226 els de Barcelona. Altres 100
cases van ser pels homes de Carroç, i un nombre igual per als de
Montpeller. Un total de 28 cases correspongueren als homes d'Osca i 14
per a la gent de Pere Martell.
En el repartiment els homes de
Tortosa
van obtenir un carrer, amb les seves cases prop de la porta d'Hualbelet
(devers la Portella). Aprop d'aquesta porta obtingueren béns Berenguer
de Llorac i Ramon de Conilles.
El
repartiment d'obradors segons el
Còdex Català:
E
son en la p(a)rtida del Senyor Rey
CCC.XXI. obradors, zo es en aquela meytat la qual ad el p(er)ta(n)nyia
per part. E son en la p(ar)tida del Senyor Rey XXVII. obradors entre
los carnicers, els venedors de oles. E en los venedors veys dels olers
.XVII. obradors. E son XXV. obradors aquels en los quals carbó se
venia, eyera obrat argent. E en lo mercat en lo qual venien avarques,
et espart, e ferramenta, eren XL.VI. obradors. E de la porta de
Lalmudayna entro ad Alfagenos son XXVIII. obradors. Et aquela partida
la qual es garda a la p(ar)t de Orient Dalmaza .XL. obradors. E en
aquela tira la qual esguarda amigdia en Almaza VIII. obrador. E de la
costa de Misca entro lo beuredor son XC.II obradors. E de la casa
Dabolazat entro a la porta de Balbelet son .XL.III. obradors. Et en lo
barri de Alhag Algazel .V. obradors, e daquels .V. son .II.obradors de
Alahg. E senes aqueles ha lo Senyor Rey en Alqueleria .II. carreres e
miya, e .XX. entre alatias e alaquecerias. (Còdex Català , ff. 75v-76r.)
El
rei disposà de 266 obradors.
El
Temple es convertí en beneficiari de
55 obradors (5 d'ells a la Porta de l'Almudí i 20 a l'Alcaisseria, 14
entre la costa de Misca i l'abeurador, 11 des de la casa de Dabolacat a
la Porta de Balbelet), i de 389 cases (12 a l'Almudaina). Disposà de 2
molins a la síquia de Canet, 4 forns a Palma, 6 alqueries, 2 rafals i
una almúnia a Palma... En total disposava de 525,5 cavalleries
amb la jurisdicció total.
Ferrer
de Santmartí, paborde de
Tarragona, va obtenir 19 obradors, 87 jovades de terra entre Palma i
Inca, 66 cases, 2 horts, 2 molins i 1 forn a Ciutat. Va rebre també un
cementeri musulmà i les cases que l'envoltaven.
Els
homes de Tarragona obtingueren 21
obradors. En el repartiment de les terres de Mallorca als homes de
Montblanc els foren repartits, entre altres propietats, tres obradors a
la ciutat de Mallorca, una granja en el propi terme i cinc en el de
Petra.
Carroç,
fill del comte d'Albània, va
obtenir 7 obradors situats en el carrer de la Síquia (Sant Miquel) i un
forn a Ciutat. Va obtenir alqueries i rafals a Sineu, Montuïri i Petra.
Els
homes de Barcelona van ser premiats
amb 877 cavalleries de la porció real; 9 alqueries de 32 jovades en el
terme de Ciutat; 28 en el d'Inca; una en el terme de Pollença; 7 en el
terme de Montuïri, 226 cases dintre de la ciutat i 30
obradors.
Els
homes de Marsella obtingueren 27
obradors al carrer de la Síquia i de santa Eulàlia, 9 d'ells devers la
carnisseria dels sarraïns (carrer de Paraires) i 4 propers a l'Honor
del Temple.
Els
homes de Lleida obtingueren 6
obradors, els de Cervera 3, i altres 3 els de Montblanc. N'obtingueren
2 els homes de Caldes, de Girona, de Manresa, de Vilafranca, de Tortosa.
En el conjunt de l'illa de Mallorca, el rei i els que el servien directament obtingueren 6.692 cavalleries i mitja. D'aquest total, 525 varen ser per a l'Orde del Temple.
