Any 1252

Any 1252-Constància de l'existència de l'imatge de Nostra Senyora del peu de la Creu a Pollença.

Any 1252 - Els cònsols de la Ciutat de Mallorques són: Ferrer de Sant Martí, Ramon Desclergue, Valentí Ses Torres, Berenguer de Pinós, A. De Lleida, P. F.

Any 1252- Bernat de Palau, porter del rei, i el jueu Astruch de Portella, que apartanyia a una de les quatre famílies jueves més influents en la corona d'Aragó, reconeixen haver rebut de Berenguer de Tornamira, batle i lloctinent reial a Mallorca, per mandat del rei i en nom de Bonancist de Porta, 1092,5 quarteras de blat i 907 d'ordi.

23 de gener de 1252

Inocenci IV confirma la possessió de La Gorgona sobre San Martinu di Aquafrigida, San Sixtu di Nebbiu, San Cerlinu, Santa Susanna di , à Munticellu, San Ghjorghju, à Ruglianu, San Paulu di
Meria, Sant’Augustinu, à Mursiglia ;  sobre Santa Maria della Capella, a Capicorsu, San Niculaiu di Tuminu, San Cerbone di Valanetu, a Nebbiu, Santa Riparata di Balagna, Santa Lucia di A Marana, San Ipulitu di A Venzulà

Mor Isabel, reina de la Petita Armènia

El 26 de febrer de 1252 el canonge Berenguer Olset compra unes cases i un corral propers a l'Almudaina.

25 de març de 1252  - Neix Conradí de Sicília, duc de Suàbia.

Maig de 1252- Jaume I estableix que el baptisme dels jueus només ha de ser possible en ocasió de la Pasqüa, Pentecosta o Nadal.
 

15 de maig de 1252 -El Papa Innocenci IV fa pública la butlla papal ad extirpanda, en la qual s'autoritza, amb alguns límits, la tortura d'heretges a càrrec de la Inquisició.
  
30 maig 1252 - Mor a Sevilla Ferran III El Sant i Muhammad I de Granada, per honrar al seu amic determina que cent nobles parteixin cap a Sevilla amb un ciri cada un, repetint en cada aniversari.

1 juny 1252 -És proclamat Rei de Castella i Lleó Alfons X, "El savi".

19 de juny de 1252 . Mor Pere de Bar, cardenal

27 d’agost de 1252 -Joan Bennàsser compra la verema de Biniforani per 500 sous.

4 de setembre de 1252- S’estableixen a S’Alanjassa, a Rull de Catí, Pere Figuera, Domingo Albomar i Ferrera Madrinyac. Confronten amb les terres de Pere Terrades i Berenguer Palauet.