Any 1304

Any 1304 -Mor el rei ziànida Othman ibn Yaghmoracen i el succeeix Abou Zeyan Mohammed Ier, Ibn Othman amb capital a Tlemcen.
         

Any 1304.-Inici de les obres de l’església de Sant Nicolau Nou a Ciutat.
         

15 de març de 1304- El papa Benet XI designa bisbe de Mallorca a Guillem de Vilanova, canonge de Barcelona.
         

2 d'abril de 1304-Benet XI confirma el conveni entre el bisbe de Mallorca i els frares dominics sobre el dret d'enterrar en el cementiri del convent.

9 d'abril de 1304- Neix Venturino de Bérgamo,predicador

Abril de 1304- El franciscà Bernat Deliciós ofereix a l’infant Ferran de Mallorca, durant una trobada a Montpeller, l’homenatge del cònsols de Carcassona i la direcció d’un alçament en el Llenguadoc. Aquesta conspiració és desbaratada per Jaume II de Mallorca que no vol un enfrontament amb el rei de França.  (M. Roquebert, Histoire des Cathares, Paris, Perrin, 2002, pp. 468-471)

27 d'abril de 1304 - Mor Pere Ermengol de Rocafort, mercedari, antic bandoler   

29 d'abril de 1304-Jaume II escriu una carta al seu lloctinent a l'illa de Menorca, el cavaller Dalmau de Garriga, per tal que ordenés al  procurador Puigdorfila l'elecció de tres menorquins perquè procedissin a la taxació de l'alqueria Ihalor (Alaior) per a fundar una nova vila amb l'objecte de fundar-hi una població nova

         

9 de maig de 1304-El papa autoritza el matrimoni a Robert, Duc de Calàbria, primogènit del Rei de Sicília, i a Sança, filla del Rei de Mallorca,dispensant-los del segon grau d'afinitat i quart de consanguinitat existent entre ells.


11 de maig de 1304 - Mor Mahmud Ghazan, mandatari mongol (n. 1271).


23 de maig de 1304 - Mor Jehan de Lescurel, poeta

4 de juny de 1304 - Mor Sambor, príncep de Rugen


6 de juny de 1304 - Mor Abū Saʿīd ʿUthmān ibn Yaghmurāsan , sobirà zayanida del regne del Tlemcen


21 de juny de 1304 - Boda de Robert de Nàpols-Sança de Mallorca a Cotlliure

19 de juliol de 1304 - Jaume II ordena a Bernat de Puigdorfila, procurador reial, triar lloc per a la nova església de sant Nicolau.
        

19 de setembre de 1304-Boda a Cotlliure (el Rosselló) del rei Robert I de Nàpols amb Sança de Mallorca.
         

24 de setembre de 1304- Establiment d'un honor on  abans hi havia una mesquita fet per Pere Struch a Pere Paratge a canvi d'un cens de 40 lliures reials de Mallorca pagadores anualment per Nadal, més 20 sous d'entrada.

           L'Orde del Temple era el rovell de l'exèrcit creuat del papa de Roma. Una Orde militar que havia aconseguit un gran poder econòmic, de manera que exercia les funcions d'una autèntica banca, que gaudia d' una gran autonomia, i era poc manejable, però tenia enemics als que s'havia enfrontat amb armes en el propi camp creuat com els Hospitalers de Sant Joan. L'any 1297 l'Orde del Temple havia fet un prèstec de 2.500 lliures al rei Felip el Bell i un any després el prèstec arribà a les 50.000 lliures. Els prèstecs havien servit per a finançar les campanyes bèl·liques del rei francès, que ofegat econòmicament va voler carregar d'impostos als seus súbdits, trobant l'oposició del papa de Roma Bonifaci VIII. Felip el Bell, per tal de sostenir-se econòmicament va reprimir primer als jueus i als banquers italians. La mateixa operació es va fer després contra l'Orde del Temple, després d'aconseguir el control del papat, ajudat pel gran inquisidor dominic Guillem Imbert.

          Guillem de Nogaret, que havia sotmés als càtars en la creuada contra Albi era l'encarregat d'executar els plans del rei francès. Nogaret juntament amb la família Colonna, adversària de Bonifaci VIII arrestaren el papa a Anagni per tal de condicionar la celebració d'un nou concili i imposar un papa fidel als interessos del rei Felip. La mort de Bonifaci VIII a conseqüència de les ferides patides per l'arrest donà pas a un papa de transició, el general dels  dominics Benet XI que durà poc, perquè no era prou dòcil. Felip l'Hermós que ambicionava el poder de l'Orde del Temple i necessitava d'un papa submís al seu poder, el va trobar en l'arquebisbe de Burdeus Bertrand de Got que va regir l'església coronant-se a Lió  amb el nom de Climent V. Més tard passà a Avinyó que aleshores formava part del Regne de Nàpols.

 


endavant