Any 1391- El rei empara als corruptes "leals e feels vassalls nostres" contra els forans. Els castellans, estrangers.


Any 1391-Els bous d'en Nicolau Perpinyà es mengen un sementer de blat a Son Bunyola (Banyalbufar).
   
L’any 1391 es produeix el saqueig del Call dels jueus de Ciutat, i 300 jueus i 3 cristians són assassinats.

Els jueus com Jafuda Cresques, cartògraf, per por es converteixen al cristianisme i canvien de nom (Jaume Ribas),
Samuel Faquim passa a ser Pere Brondo; Leví Estruc passa a ser Julià Pelegrí; Issac Sussen passa a ser Jaume Flor; Abrahím Cohen passa a ser Blai de Juny; Jahiha Netiar passa a ser Lluís Sagranada; Mahabuf Faquim passa a ser Joan Amat;
Barrahom Marili passa a ser Rafel Amat; Issac Aaron passa a ser Antoni Soler;  Issac Ses Portes passa a ser Berenguer Portes; Bonjach Maní passa a ser Joan Bach; Salomó Daviu passa a ser Pere Zaforteza; Alaffin Cohen passa també a ser Pere Zaforteza;  Mahir Sazara esdevé també Pere Zaforteza; Aaron Tanhill passa a ser Gregori Zaforteza;  Moixí Netiar passa a ser Gabriel Fuster; altre Moixí Netiar passa a ser Antoni Agustí;Issac Sussen passa a ser Antoni Munar; Salomó Castell passa a ser Jaume Ravell;Iucef Barbarroja esdevé Huguet Roig; Mardufay Farrissol passa a ser també Huguet Roig; Astruc Cohen passa a ser Pere Roig;  Iucef Comilles passa a ser Pere Valentí; Jacob Nebot passa a ser Jaume Valentí; Issac ben Ahín passa a ser Guillem Valentí; Benvenist Vidal passa a ser Joan Grau; Mardufay Mandil esdevé Gabriel Carbó; Issac Tuel esdevé Joan Cambó; Moixí Caruhí passa a ser Llorenç Esteva; Mosse Barbarroja esdevé Jaume Fortí;  Iucef Sentini esdevé Cristòfol Castelló;  Aaron Tangí es converteix en Jordi Julià; Nahara ben Abrafim passa a ser Arnau Albertí; Iucef Dresan passa a ser també Arnau Albertí; Samuel Abeyt passa a ser Pere Andreu; altre Samuel Abeyt passa a ser Maties Aimeric;  Maimó Sussen passa a ser Pere Manresa; Jahuda Sussen passa a ser Joan Cerdà; Ayon ben Said esdevé Joan Roget;  Mosse Rimos passa a ser Ramon Bartomeu; Issac de Tunis passa a ser Miquel Quadres; Issac Abbes esdevé Salvador Jaume;  Issac Naffuti passa a ser Jaume Corretger; Vidal Squeleta passa a ser Jaume Bovera; Magaluf ben Salem esdevé Pere Cases; Abrafim Cabis passa a ser Nicolau Marí; Iucef Alatzar esdevé Joan Fontcuberta; David Dahua esdevé Manuel Fontcuberta; Simó Magaluf esdevé Nicolau Dameto; Bonsenyor Gràcia passa a ser Pere Gràcia;altre Bonsenyor Gràcia passa a ser Miquel Gràcia;  Isua Raboch esdevé Joan Vilar; Estruc Adret passa a ser Francesc Umbert; Natam de Navarra passa a ser Francesc Badia; Issac Mandil esdevé Francesc Garriga; Bobaix ben Allon es converteix en Arnau Pujal; Mossé Vinà esdevé Julià Sorà; Ahim ben Salema esdevé Gabriel Murta; Samuel Alahí esdevé Arnau Janer; Salomó Luquial esdevé Pau Piquer; Salomó Xullell es converteix en Antoni de Requesens, Aaró Abdallac (Inca)  passa a ser Galceran de Requesens; Moixí Abdallac (Inca) passa a ser Daniel de Requesens; Estruc Saydó esdevé Galceran de Requesens; Magaluf Barbarí esdevé Pere Ferrari; Issac Leví esdevé Bernat Aguiló; Abrahim Namor esdevé Joan Terrades; Jacob Subirà esdevé Pere Ribalta; Madgaluf Ahim esdevé Jaume de Galiana; Jaffuda Beniade esdevé Berenguer de Galiana; Maimó Xullell es converteix en Francesc Sagarriga; Jucef Mili esdevé altre Francesc Sagarriga; Jacob Abdallac esdevé Pere Onís; Jacob ben Maimó passa a ser també Pere Onís;  Maimó Faraig passa a ser Pere Salvador; Aaron Massot esdevé Bernat Camut; Magaluf Ayon esdevé Antoni Savi; Maimó Abdelac esdevé Bernat Vidal; Issac ben Magaluf esdevé Antoni Vidal; Jacob Bofill passa a ser Jaume Vidal;  Mahir Çaçon passa a ser Gabriel Vilamunta; Jabob Darsan esdevé Antoni Viabrera; Issac Tenhill esdevé Raimon Bassó; Barahon Galifa esdevé Nadal Sarrià; Sussen Senyoret passa a ser Jaume Martí; Samuel Carchos passa a ser Maties Viladestres; Moixí ben Abrafim es converteix en Ferrer Gonyalons; Hay Asmulí esdevé Arnau Cerdó; Barahan Fara passa a ser Jaume Serralta; Mossé Benjuhà passa a ser Pere Moyà; Mossé Darahí passa a ser Miquel Bennàsser.
   
10 de gener de 1391- Que d'aqui avant negú gos cassar en neguna manera ultra la forma acustumada de cassar en lo dit règne, so es ab senderes, filats, linyals, ne ab uxols ne ab altres enginys no acustumats. Fol. 119. (Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.)

1 d'abril de 1391- Brancaleone Doria conquesta el castell de Càller (Sardenya).
   
13 d'abril de 1391- Que qualsevol qui tendra o sabra diners, forment, robes, cartes, scriptures e altres bens qui sien e es pertanguen a 'n en Bernat Capó prevere, bénéficiât en la esglesia de Moss. Sent Jacme, lo qual esta près e detingut per el Rev. Vicari del Sr. Bisbe per raho de crims de usures e altres contractes illicits, los dega denunciar al dit. Rev. Vicari o a 'n en Johan Riera notari.

6 juny 1391

Engrescats per l'arcedià d'Écija (Sevilla) Fernando Martínez i al crit de "mort als jueus", un nombrós grup de sevillans entren al barri del Call (actuals barris de Santa Creu, Santa Maria la Blanca i Sant Bartolomé) i maten a 4000 jueus.
nbsp;  

14 de juny de 1391

El Consell de la ciutat de València emet un bàndol en què prohibeix la pràctica del joc de pilota als carrers.

25 de juny de 1391 - Batalla d'Alessandria entre els florentins , que tenien el suport de bàvars i francesos , i milanesos. En combat és ferit de mort

   
1 de juliol de 1391- Arnau Sureda Puigdorfila compra l'Honor de sant Martí d'Alanzell.
  
9 de juliol de 1391- Saqueig del Call de València.
   
10 de juliol de 1391- Es produeixen algunes baralles al voltants del Call de Palma.
   
12 de juliol de 1391-Ban del governador Sagarriga : Que negû gos fer a la aljama dels juheus o singulars d'aquella, injuria, greujes, oppresions e concitacions, sots pena de perdre lo cap si sera hom de paratje o de penjar per lo coll si sera hom de peu. Fol. 124. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
   
25 de juliol de 1391- Prohibicions als bàndols -Prohibeixen el pas a la vila d'amunt de Palma al bàndol dels aragonesos format per Ramon Santmartí, Santmartí Ortís, Felip Malferit , en tant que prohibeixen el pas a la vila d'avall a Pau Santmartí, Esbert Roaix, Jordi Brondo, Ramon Savila i altres. Que tots aquells qui son o es farân de companya den Garau Adarró, ne den Sbert de Roaix, donsells, ne den Pau Sanmarti, ne den Jordiet Brondo, ne den Ramon Savila, que negun no gos entrar en la vila de avall ne passar la riera sots pena del peu a perdre. Item que los qui son o es farân de la companya den Ramonet o den Ortis Sant Marti, donzells, o den Felip Malferit, que no gosen entrar en la vila d'amunt ne pasar la riera sots la dita pena del peu a perdre. Fol. 127. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
   
27 de juliol de 1391-Un total de 4000 pagesos es situen davant els murs de Ciutat i saquegen els horts i les vinyes. Una de les més afectades va ser les del mercader Jaume Canyelles.

Dimecres, 2 d'agost de 1391- Inici de l'avalot pagès. Els forans arriben  a Ciutat a la matinada amb la intenció de saquejar les cases dels cavallers, que els ofegaven amb el deute dels censals i amb la la voluntat de "tornar la terra en bon stament e perseguir tots aquells que havien regit la ciutat e regne de Mallorques axi civilment com criminalment".Aviat es van sumar nous descontents, i així, de sis a set mil forans armats arribaren extramurs de la Porta de Sant Antoni.   El governador Francesc Sagarriga seguit de soldats va intentar calmar-los, en el camí d'Inca, però, va haver de retirar-se davant l'escomesa forana contra els soldats al caure el seu cavall ferit i veure que havien matat el cavall del seu lloctinent Jaume Llobera. Aleshores, per tal d'evitar el saqueig de les seves cases manifestaren que la culpa de la situació era dels jueus que amb interessos d'usura gravaven els capitals concedits. Va ser Lluis Bellviure (espós de la conversa Joaneta Requesens), el castellà de Bellver qui els va encaminar cap al Call, on anaren dirigits  per Antoni Sitjar "Brou de Pella" al crit de "baptisme o mort". Després del saqueig del Call asaltaren algunes cases dels nobles i la Universitat .  La defensa dels jueus va ser encomanada al paraire Antoni Matas que dirigia 10 ballesters. En la revolta hi moriren 300 jueus i 3 cristians.
    El notari Salzet descriu la mobilització : «per tres jorns continuus prenent per grat e per forsa las vituallas qui eren en lo terme de la ciutat, de que ses seguit gran dan a molts que havien bestiars e altres vitualles, car se digué que lo dit dan donat montá a més de 52.000 liures»

3 d’agost de 1391 Conseqüències de l’assalt forà al Call: un privilegi permet als síndics de la Part Forana presentar propostes davant el Consell.
   
5 d'agost de 1391- Assalt al Call jueu de Barcelona.

7 d’agost de 1391 El veguer prohibeix la sortida dels jueus que després de l’assalt al Call volen fugir de Mallorca.
   
8 d'agost de 1391 -El governador Sagarriga envia Francesc Guimerà amb un llaüt a Tarragona per informar al rei de l'avalot.

9 d'agost de 1391 - Tots els béns de l'Aljama són confiscats i aportats al patrimoni reial.

11 d'agost de 1391 - El governadors es tanca en el Palau Reial.

14 d'agost de 1391- Els forans fan proclamar als jurats la franquícia d'ajuts i impostos que graven els aliments i la roba, mesura que afavoreix a tota la població.

     Que haventse llevat de tot en tot per conseil dels jurats e del Governador las ajudes e imposicions que s'era acustamat de pagar en el dit regne, no sia negû que pach res als colectors per setsé de vin, ajuda de carn, molige de blat, tall de drap, ne altres qualsevols ajudes o imposicions.

16 d'agost de 1391 - Brancaleone Doria ocupa Sàsser i Osilo (Sardenya).

17 d'agost de 1391 - El governador en un ban insta als batles perquè bandejin a l'antic  batle de Ciutat i castellà de Bellver, Lluís de Bellviure que  recluta homes per entrar a Ciutat i assaltar el Call jueu. (ARM RP 3460,foli.73r). Aquest missatge interessat del governador ,el de l'assalt al Call és el que necessita transmetre per tal de desviar l'atenció, però no és allò que pretenen ni Lluís Bellviure ni els forans.
   
23 d'agost de 1391-Matança de jueus a la Cuirassa de Lleida.
   
24 d'agost de 1391- Publicació del ban que declara abolides les ajudes i les  imposicions de la Ciutat i de les parròquies foranes.(ARM AH 419, Cúria de la Governació, foli 10 bis ).
   
25 d'agost de 1391-Que tot hom castellâ o estranger que hic sia ab alcuna fusta decontinent se dega entrar en son navili sots pena de penjar. Que sots dita pena ningun hostaler no gos acullir negun castellâ ni altra persona estrangera. Que tôt senyor de catius los dega encontinent tençhar sots pena de perdre aquells. Fol. 128. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
   
27 d'agost de 1391- Uns 4000 forans saquegen els horts i les vinyes al peu de les muralles de Ciutat que tanca les portes.
   
29 d'agost de 1391- Que negun, sots pena de penjar, gos exir fora la ciutat per anar als ajusts o aplechs dels homens de fora, ne gos portar o trametre a aquells vitualles algunes. Que tots aquells qui son ordonats a fer guayta o guarda que cascun va al loch ordonat sots pena de la feeltat que son tenguts al Sr. Rey- Fol. 11 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
   
1 de setembre de 1391 - Els jurats i el Consell General aproven amb algunes esmenes els capítols demandats pels forans en el mes d'abril de l'any 1390 i que fins al moment s'havien negat a acceptar.
   
1 de setembre de 1391- Que negú gos entrar dins lo call sots pena de perdre lo peu. Fol. 11 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
   
3 de setembre de 1391 - El rei amenaça amb la confiscació de béns a qualsevols cristians o jueus que s'ofenguin mutuament.Davant aquesta disposició reial els jurats i síndics protesten.
   
23 de setembre de 1391- El rei vol que s'apliquin "aspres punicions" contra els més actius de la revolta forana. (ACA,Cancelleria-Majoricarum-reg.1995, foli3 v).
   
27 de setembre de 1391 - Segons el notari Mateu Salzet uns 4.000 forans es planten davant les muralles de Ciutat.
   
30 de setembre de 1391- Els forans amenaçant davant les portes de la muralla fan promulgar 12 capítols presentats pels seus síndics  relatius a l'exclusió perpètua dels que havien fet mal ús dels seus càrrecs públics i la confirmació de l'abolició de tots els impostos, l'anul·lació dels deutes contrets amb jueus o conversos, la cancel·lació de crèdits i contractes usuraris contrets amb cristians, la redempció de censals pel seu valor nominal, la reconversió de censos en espècie a diners a raó d'un 8%, que els censos de temps passats deguts per la Universitat fossin redimits en el termini de 4 anys, que els pocessos judicials es resolguin en el temps contemplat en les franqueses,  moratòries en el pagament dels deutes i remodelacions en l'administració pública, amb una major influència forana de manera que es necessiti una majoria de 3/4 parts per establir acords en el Consell General i d'una majoria de 4/5 parts en el Consell Menor (format per 30 membres, 10 dels qual serien forans).
    Els forans exigeixen també la destitució d'Antoni Castell, notari de la ciutat, de l'assessor de la ciutat, l'advocat Joan Llobera i del síndic Sala, i volen que els seus síndics formin part del Consell General, perquè són els que estan més ben informats dels problemes locals pel fet de ser regidors i administradors de les viles.
   
30 de setembre de 1391.- El governador vol impedir l'acció dels estrangers contra els jueus, perquè mariners estrangers havien intervingut en l'assalt al Call de Barcelona —Que los converses e tots sengles sards no deguen portar armes ni tenirles en lur cases, mes aquelles deguen comenar a alcuns amichs lurs catalans de natura, d' hont no les deguen traer fins que en altra manera hi sia provahit. Que tots los catius per la nit primer vinent e demá por tot lo jorn deguen star tancats sots pena de cent assots. Que tots los strangers quino sien de la senyoria del Senyor Rey d'Aragó d'aqui avant deguen star e habitar en los vaxells en los quals son venguts o en los quals servexen sots pena de penjar, exceptat los mercaders que per tractar lurs negocis mercantivols han de estar precisament dins la ciutat. (ARM AH 419, folis 14 bis).
    Que tots los mariners e homs de mar encontinent ab lurs armes sien a la  sglesia de Sant Johan e stien a ordinació e manament dels clavaris de la caxa deis dits mariners Fol. 14 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
   
1 d'octubre de 1391 - Mor assassinat Pere Seriol d'Andratx, delegat dels forans a Ciutat, i s'acusa de la seva mort a jurats i consellers al mateix temps que el governador organitza la defensa de Ciutat militaritzant els gremis.
   
2 d'octubre de 1391 - Gairebé set mil rebels forans acampen davant Ciutat i dirigits per Pere Mosqueroles posen setge al castell de Bellver on s'ha refugiat el jurat en cap Pere Safortesa i altres deu amics i parents del mateix.
   
2 d'octubre de 1391- Davant el perill forà: Que tot hom tenga demá los obradors tancats sots pena de C. sous, exceptats los forners e flaqueres, carnisers e pescadors. Item que tots los catius stiguen tancats en axi que no vagen per la ciutat.Fol. 17 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
    El mateix dia: Que negú no gos treura de la illa de Mallorques per aportar en terra de moros enamichs del Senyor Rey algún juheu o juhia, sots pena de penjar e de cremar la fusta ab que 'ls hic trauría.
   
3 d'octubre de 1391- Çafortesa ,Cerdà i altres detinguts en el castell de Bellver acusats de corrupció presten sagrament i homenatge de no sortir de Mallorca sense llicència.
   
4 d'octubre de 1391- L'enviat del governador, el vicari general Pere Solanes, el conseller dels forans Arnau Albertí, el  dirigent menestral Pere Duran, paraire  i Pere Mosqueroles, representant forà volen negociar amb els tancats en el castell, però aquests no admeten Mosqueroles, que reclama li entreguin l'advocat Llobera i el seu fill i el notari Antoni Castell, representant dels ciutadans. L'alcaid del castell manifesta que ni Llobera ni Antoni Castell es troben a Bellver.
    Més tard, Mosqueroles és admés i planteja 56 capítols per a la reforma de l'administració. Entre tant es retira el setge a canvi d'hostatges i del pagament d'una fiança de 27.000 lliures. En aquests capítols, els forans exigeixen la conversió obligatòria dels jueus en un plaç màxim de vuit dies, l'anul·lació dels deutes envers els jueus, i la suspensió de les excomunions establertes pels clergues contra aquells que han segrestrat béns dels jueus. El capítols es llegeixen a la plaça de sant Andreu després de ser acceptats per el governadors i els jurats.
   
7 d'octubre de 1391 - Instància al governador per tal que deixi sortir a Jordi i Bernat Sant Joan i els alliberi de tot sagrament i homenatge.( Fol. 51 bis.Llibre de Pregons...)
   
10 d'octubre de 1391 - Requeriment al governador del jurat menestral Serra i altres jurats sospitosos de la mort del forà Seriol.
   
13 d'octubre de 1391 - El governador ordena al batle de Campos que  publiqui el ban de l'abolició d'imposicions.
   
21 d'octubre de 1391 - Es posa en marxa el procés de conversió massiva dels conversos.
   
24 d'octubre de 1391- Dissabte-Que 'ls conversos, qui han alberchs en lo Call, los denuncien, é si volen star, ó si'ls volen logar. (Fol 57 bis Llibre de Pregons..)
   
25 d'octubre de 1391- S'ordena que ningú no gosi de treure de Mallorca robes o altres béns provinents del Call. (Fol.68 bis del Llibre de Pregons...)
   
8 de novembre de 1391 - Es prohibeix fer aplecs o ajusts dins la Ciutat i Illa de Mallorques. (Fol.68 bis del Llibre de Pregons...).

22 de novembre de 1391-Antoni Sitjar (Brou de Pella), implicat en la revolta forana és detingut.
   
22 de novembre de 1391 - El rei escriu als corruptes Antoni Castell i Joan Mora, els defineix com "leals i feels vassalls" i el mateix dia mana al governador que anul·li els capítols aprovats pels jurats i el Consell General.

30 de novembre de 1391 - El notari Joan Martí compra la Sinagoga, ubicada a l'espai actual del Seminari Vell a Ciutat.
   
Desembre de 1391-Els jurats i els sobreposats del gremi de teixidors presenten a l'aprovació del lloctinent els seus estatuts.
   
4 de desembre de 1391 el rei Joan I, per manca de recursos econòmics, ven a l'arquebisbe de Tarragona, Énnec de Valterra, tots els drets de la corona sobre Cambrils, Vilafortuny, i altres poblacions del Camp de Tarragona.
   
7 de desembre de 1391 - El rei ordena que li trametin a Barcelona per a ser jutjat al dirigent dels forans Lluís Bellviure, vulnerant les franqueses dels mallorquins.
   
8 de desembre de 1391 - El rei agraeix al governador de Menorca la captura de Lluís Bellviure.
   
14 de desembre de 1391- Suplicació al governador per tal que alliberi als detinguts en el castell de Bellver.
   
16 de desembre de 1391- Entre el 14 i el 16 de desembre de 1391 un total de 23 revoltats mallorquins són executats a Barcelona. (Quadrado, Islas Baleares, pàg.110).

23 de desembe de 1391 - Bernat d'Algaida, boter d'Inca implicat en la revolta és empresonat.

l'any 1405 a Mallorca ixent