Any 1391- El rei empara als
corruptes "leals e feels vassalls nostres" contra els forans. Els
castellans, estrangers.
Any 1391-Els bous d'en Nicolau
Perpinyà es mengen un sementer de blat a
Son Bunyola (Banyalbufar).
L’any 1391 es produeix el saqueig
del Call dels jueus de Ciutat, i 300
jueus i 3 cristians són assassinats.
Els jueus com Jafuda Cresques,
cartògraf, per por es converteixen al cristianisme i canvien de nom
(Jaume Ribas),
Samuel Faquim passa a ser Pere Brondo;
Leví Estruc passa
a ser Julià Pelegrí; Issac Sussen passa a ser Jaume Flor; Abrahím Cohen
passa a ser Blai de Juny; Jahiha Netiar passa a ser Lluís Sagranada;
Mahabuf Faquim passa a ser Joan Amat;
Barrahom Marili passa a ser
Rafel Amat; Issac
Aaron passa a ser Antoni
Soler; Issac Ses
Portes passa a ser Berenguer Portes; Bonjach
Maní passa a ser Joan Bach; Salomó Daviu passa a ser Pere
Zaforteza; Alaffin Cohen
passa també a ser Pere Zaforteza; Mahir
Sazara esdevé també Pere Zaforteza; Aaron Tanhill passa a ser Gregori
Zaforteza; Moixí Netiar passa a ser Gabriel Fuster; altre Moixí
Netiar
passa a ser Antoni Agustí;Issac Sussen passa a ser Antoni Munar; Salomó
Castell passa a ser Jaume Ravell;Iucef
Barbarroja esdevé Huguet Roig;
Mardufay Farrissol passa a ser també Huguet Roig; Astruc Cohen passa a ser Pere Roig; Iucef Comilles passa a ser Pere Valentí; Jacob Nebot passa a ser Jaume Valentí;
Issac ben Ahín passa a ser Guillem Valentí; Benvenist Vidal passa a ser Joan Grau; Mardufay Mandil esdevé
Gabriel Carbó; Issac Tuel esdevé Joan Cambó; Moixí
Caruhí passa a ser Llorenç Esteva;
Mosse Barbarroja esdevé Jaume
Fortí; Iucef Sentini esdevé Cristòfol Castelló; Aaron Tangí
es converteix en Jordi Julià;
Nahara ben Abrafim passa a ser Arnau
Albertí; Iucef Dresan passa
a ser també Arnau Albertí; Samuel Abeyt
passa a ser Pere Andreu; altre Samuel Abeyt passa a ser Maties
Aimeric; Maimó Sussen passa a ser Pere Manresa; Jahuda Sussen
passa a ser Joan Cerdà;
Ayon ben Said esdevé Joan Roget; Mosse
Rimos passa a ser Ramon Bartomeu; Issac de Tunis passa a ser Miquel
Quadres; Issac Abbes esdevé Salvador
Jaume; Issac Naffuti passa a
ser Jaume Corretger; Vidal Squeleta passa a ser Jaume Bovera; Magaluf
ben Salem esdevé Pere Cases;
Abrafim Cabis passa a ser Nicolau Marí;
Iucef Alatzar esdevé Joan Fontcuberta; David Dahua esdevé Manuel
Fontcuberta; Simó Magaluf esdevé Nicolau Dameto; Bonsenyor Gràcia passa
a ser Pere Gràcia;altre
Bonsenyor Gràcia passa a ser Miquel
Gràcia; Isua Raboch esdevé Joan Vilar; Estruc Adret passa a ser
Francesc Umbert; Natam de
Navarra passa a ser Francesc Badia;
Issac
Mandil esdevé Francesc Garriga; Bobaix ben Allon es converteix en Arnau
Pujal; Mossé Vinà esdevé
Julià Sorà; Ahim ben Salema esdevé Gabriel
Murta; Samuel Alahí esdevé Arnau Janer; Salomó Luquial esdevé Pau
Piquer; Salomó Xullell es
converteix en Antoni de Requesens, Aaró Abdallac (Inca) passa a
ser Galceran de Requesens; Moixí Abdallac (Inca) passa a ser Daniel de
Requesens; Estruc Saydó esdevé Galceran de Requesens; Magaluf Barbarí
esdevé Pere Ferrari; Issac Leví esdevé Bernat Aguiló; Abrahim Namor
esdevé Joan Terrades;
Jacob Subirà esdevé Pere Ribalta; Madgaluf Ahim
esdevé Jaume de Galiana; Jaffuda Beniade esdevé Berenguer de Galiana;
Maimó Xullell es converteix en Francesc Sagarriga; Jucef Mili esdevé
altre Francesc Sagarriga; Jacob Abdallac esdevé Pere Onís; Jacob ben
Maimó passa a ser també Pere Onís; Maimó Faraig passa a ser Pere
Salvador;
Aaron Massot esdevé Bernat Camut; Magaluf Ayon esdevé Antoni Savi;
Maimó Abdelac esdevé Bernat Vidal;
Issac ben Magaluf esdevé Antoni
Vidal; Jacob Bofill passa a ser Jaume Vidal; Mahir Çaçon passa a
ser Gabriel Vilamunta; Jabob Darsan esdevé Antoni Viabrera; Issac
Tenhill esdevé Raimon Bassó; Barahon Galifa esdevé Nadal Sarrià; Sussen
Senyoret passa a ser Jaume Martí;
Samuel Carchos passa a ser Maties
Viladestres; Moixí ben Abrafim es converteix en Ferrer Gonyalons; Hay
Asmulí esdevé Arnau Cerdó;
Barahan Fara passa a ser Jaume Serralta;
Mossé Benjuhà passa a ser Pere Moyà;
Mossé Darahí passa a ser Miquel Bennàsser.
10 de gener de 1391- Que d'aqui
avant negú gos cassar en neguna manera
ultra la forma acustumada de cassar en lo dit règne, so es ab senderes,
filats, linyals, ne ab uxols ne ab altres enginys no acustumats. Fol.
119. (Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la
Governació.)
1 d'abril de 1391- Brancaleone
Doria conquesta el castell de Càller
(Sardenya).
13 d'abril de 1391- Que qualsevol
qui tendra o sabra diners, forment,
robes, cartes, scriptures e altres bens qui sien e es pertanguen a 'n
en Bernat Capó prevere, bénéficiât en la esglesia de Moss. Sent Jacme,
lo qual esta près e detingut per el Rev. Vicari del Sr. Bisbe per raho
de crims de usures e altres contractes illicits, los dega denunciar al
dit. Rev. Vicari o a 'n en Johan Riera notari.
6 juny 1391
Engrescats per l'arcedià d'Écija
(Sevilla) Fernando Martínez i al crit de "mort als jueus", un nombrós
grup de sevillans entren al barri del Call (actuals barris de Santa
Creu, Santa Maria la Blanca i Sant Bartolomé) i maten a 4000 jueus.
nbsp;
14 de juny de 1391
El Consell de la ciutat de València emet un bàndol en què prohibeix la
pràctica del joc de pilota als carrers.
25 de juny de 1391 - Batalla
d'Alessandria entre els florentins , que
tenien el suport de bàvars i francesos , i milanesos. En combat és
ferit de mort
1 de juliol de 1391- Arnau Sureda
Puigdorfila compra l'Honor de sant
Martí d'Alanzell.
9 de juliol de 1391- Saqueig del
Call de València.
10 de juliol de 1391- Es produeixen
algunes baralles al voltants del
Call de Palma.
12 de juliol de 1391-Ban del
governador Sagarriga : Que negû gos fer a
la aljama dels juheus o singulars d'aquella, injuria, greujes,
oppresions e concitacions, sots pena de perdre lo cap si sera hom de
paratje o de penjar per lo coll si sera hom de peu. Fol. 124. Llibre 1
dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
25 de juliol de 1391- Prohibicions
als bàndols -Prohibeixen el pas a la
vila d'amunt de Palma al bàndol dels aragonesos format per Ramon
Santmartí, Santmartí Ortís, Felip Malferit , en tant que prohibeixen el
pas a la vila d'avall a Pau Santmartí, Esbert Roaix, Jordi Brondo,
Ramon Savila i altres. Que tots aquells qui son o es farân de companya
den Garau Adarró, ne den Sbert de Roaix, donsells, ne den Pau Sanmarti,
ne den Jordiet Brondo, ne den Ramon Savila, que negun no gos entrar en
la vila de avall ne passar la riera sots pena del peu a perdre. Item
que los qui son o es farân de la companya den Ramonet o den Ortis Sant
Marti, donzells, o den Felip Malferit, que no gosen entrar en la vila
d'amunt ne pasar la riera sots la dita pena del peu a perdre. Fol. 127.
Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
27 de juliol de 1391-Un total de
4000 pagesos es situen davant els murs
de Ciutat i saquegen els horts i les vinyes. Una de les més afectades
va ser les del mercader Jaume Canyelles.
Dimecres, 2 d'agost de 1391- Inici
de l'avalot pagès. Els forans
arriben a Ciutat a la matinada amb la intenció de saquejar les
cases dels cavallers, que els ofegaven amb el deute dels censals i amb
la la voluntat de "tornar la terra en bon stament e perseguir tots
aquells que havien regit la ciutat e regne de Mallorques axi civilment
com criminalment".Aviat es van sumar nous descontents, i així, de sis a
set mil forans armats arribaren extramurs de la Porta de Sant
Antoni. El governador Francesc Sagarriga seguit de soldats
va intentar calmar-los, en el camí d'Inca, però, va haver de retirar-se
davant l'escomesa forana contra els soldats al caure el seu cavall
ferit i veure que havien matat el cavall del seu lloctinent Jaume
Llobera. Aleshores, per tal d'evitar el saqueig de les seves cases
manifestaren que la culpa de la situació era dels jueus que amb
interessos d'usura gravaven els capitals concedits. Va ser Lluis
Bellviure (espós de la conversa Joaneta Requesens), el castellà de
Bellver qui els va encaminar cap al Call, on
anaren dirigits per Antoni Sitjar "Brou de Pella" al crit de
"baptisme o mort". Després del saqueig del Call asaltaren algunes cases
dels nobles i la Universitat . La defensa dels jueus va ser
encomanada al paraire Antoni Matas que dirigia 10 ballesters. En la
revolta hi moriren 300 jueus i 3 cristians.
El notari Salzet
descriu la mobilització : «per tres
jorns continuus prenent per grat e per forsa las vituallas qui eren en
lo terme de la ciutat, de que ses seguit gran dan a molts que havien
bestiars e altres vitualles, car se digué que lo dit dan donat montá a
més de 52.000 liures»
3 d’agost de 1391 Conseqüències de
l’assalt forà al Call: un privilegi
permet als síndics de la Part Forana presentar propostes davant el
Consell.
5 d'agost de 1391- Assalt al Call
jueu de Barcelona.
7 d’agost de 1391 El veguer
prohibeix la sortida dels jueus que després
de l’assalt al Call volen fugir de Mallorca.
8 d'agost de 1391 -El governador
Sagarriga envia Francesc Guimerà amb
un llaüt a Tarragona per informar al rei de l'avalot.
9 d'agost de 1391 - Tots els béns
de l'Aljama són confiscats i aportats al patrimoni reial.
11 d'agost de 1391 - El governadors
es tanca en el Palau Reial.
14 d'agost de 1391- Els forans fan
proclamar als jurats la franquícia
d'ajuts i impostos que graven els aliments i la roba, mesura que
afavoreix a tota la població.
Que
haventse llevat de tot en tot per conseil
dels jurats e del Governador las ajudes e imposicions que s'era
acustamat de pagar en el dit regne, no sia negû que pach res als
colectors per setsé de vin, ajuda de carn, molige de blat, tall de
drap, ne altres qualsevols ajudes o imposicions.
16 d'agost de 1391 - Brancaleone
Doria ocupa Sàsser i Osilo (Sardenya).
17 d'agost de 1391 - El governador
en un ban insta als batles perquè
bandejin a l'antic batle de Ciutat i castellà de Bellver, Lluís
de Bellviure que recluta homes per entrar a Ciutat i assaltar el
Call jueu. (ARM RP 3460,foli.73r). Aquest missatge interessat del
governador ,el de l'assalt al Call és el que necessita transmetre per
tal de desviar l'atenció, però no és allò que pretenen ni Lluís
Bellviure ni els forans.
23 d'agost de 1391-Matança de jueus
a la Cuirassa de Lleida.
24 d'agost de 1391- Publicació del
ban que declara abolides les ajudes
i les imposicions de la Ciutat i de les parròquies foranes.(ARM
AH 419, Cúria de la Governació, foli 10 bis ).
25 d'agost de 1391-Que tot hom
castellâ o estranger que hic sia ab
alcuna fusta decontinent se dega entrar en son navili sots pena de
penjar. Que sots dita pena ningun hostaler no gos acullir negun
castellâ ni altra persona estrangera. Que tôt senyor de catius los dega
encontinent tençhar sots pena de perdre aquells. Fol. 128. Llibre 1
dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
27 d'agost de 1391- Uns 4000 forans
saquegen els horts i les vinyes al
peu de les muralles de Ciutat que tanca les portes.
29 d'agost de 1391- Que negun, sots
pena de penjar, gos exir fora la
ciutat per anar als ajusts o aplechs dels homens de fora, ne gos portar
o trametre a aquells vitualles algunes. Que tots aquells qui son
ordonats a fer guayta o guarda que cascun va al loch ordonat sots pena
de la feeltat que son tenguts al Sr. Rey- Fol. 11 bis. Llibre 1 dels
Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
1 de setembre de 1391 - Els jurats
i el Consell General aproven amb
algunes esmenes els capítols demandats pels forans en el mes d'abril de
l'any 1390 i que fins al moment s'havien negat a acceptar.
1 de setembre de 1391- Que negú gos
entrar dins lo call sots pena de
perdre lo peu. Fol. 11 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de
l'Antiga Cúria de la Governació.
3 de setembre de 1391 - El rei
amenaça amb la confiscació de béns a
qualsevols cristians o jueus que s'ofenguin mutuament.Davant aquesta
disposició reial els jurats i síndics protesten.
23 de setembre de 1391- El rei vol
que s'apliquin "aspres punicions"
contra els més actius de la revolta forana.
(ACA,Cancelleria-Majoricarum-reg.1995, foli3 v).
27 de setembre de 1391 - Segons el
notari Mateu Salzet uns 4.000 forans
es planten davant les muralles de Ciutat.
30 de setembre de 1391- Els forans
amenaçant davant les portes de la
muralla fan promulgar 12 capítols presentats pels seus síndics
relatius a l'exclusió perpètua dels que havien fet mal ús dels seus
càrrecs públics i la confirmació de l'abolició de tots els impostos,
l'anul·lació dels deutes contrets amb jueus o conversos, la
cancel·lació de crèdits i contractes usuraris contrets amb cristians,
la redempció de censals pel seu valor nominal, la reconversió de censos
en espècie a diners a raó d'un 8%, que els censos de temps passats
deguts per la Universitat fossin redimits en el termini de 4 anys, que
els pocessos judicials es resolguin en el temps contemplat en les
franqueses, moratòries en el pagament dels deutes i remodelacions
en l'administració pública, amb una major influència forana de manera
que es necessiti una majoria de 3/4 parts per establir acords en el
Consell General i d'una majoria de 4/5 parts en el Consell Menor
(format per 30 membres, 10 dels qual serien forans).
Els forans
exigeixen també la destitució d'Antoni
Castell, notari de la ciutat, de l'assessor de la ciutat, l'advocat
Joan Llobera i del síndic Sala, i volen que els seus síndics formin
part del Consell General, perquè són els que estan més ben informats
dels problemes locals pel fet de ser regidors i administradors de les
viles.
30 de setembre de 1391.- El
governador vol impedir l'acció dels
estrangers contra els jueus, perquè mariners estrangers havien
intervingut en l'assalt al Call de Barcelona —Que los converses e tots
sengles sards no deguen portar armes ni tenirles en lur cases, mes
aquelles deguen comenar a alcuns amichs lurs catalans de natura, d'
hont no les deguen traer fins que en altra manera hi sia provahit. Que
tots los catius per la nit primer vinent e demá por tot lo jorn deguen
star tancats sots pena de cent assots. Que tots los strangers quino
sien de la senyoria del Senyor Rey d'Aragó d'aqui avant deguen star e
habitar en los vaxells en los quals son venguts o en los quals servexen
sots pena de penjar, exceptat los mercaders que per tractar lurs
negocis mercantivols han de estar precisament dins la ciutat. (ARM AH
419, folis 14 bis).
Que tots los
mariners e homs de mar encontinent ab
lurs armes sien a la sglesia de Sant Johan e stien a ordinació e
manament dels clavaris de la caxa deis dits mariners Fol. 14 bis.
Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
1 d'octubre de 1391 - Mor
assassinat Pere Seriol d'Andratx, delegat
dels forans a Ciutat, i s'acusa de la seva mort a jurats i consellers
al mateix temps que el governador organitza la defensa de Ciutat
militaritzant els gremis.
2 d'octubre de 1391 - Gairebé set
mil rebels forans acampen davant
Ciutat i dirigits per Pere Mosqueroles posen setge al castell de
Bellver on s'ha refugiat el jurat en cap Pere Safortesa i altres deu
amics i parents del mateix.
2 d'octubre de 1391- Davant el
perill forà: Que tot hom tenga demá los
obradors tancats sots pena de C. sous, exceptats los forners e
flaqueres, carnisers e pescadors. Item que tots los catius stiguen
tancats en axi que no vagen per la ciutat.Fol. 17 bis. Llibre 1 dels
Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
El mateix dia:
Que negú no gos treura de la illa de
Mallorques per aportar en terra de moros enamichs del Senyor Rey algún
juheu o juhia, sots pena de penjar e de cremar la fusta ab que 'ls hic
trauría.
3 d'octubre de 1391- Çafortesa
,Cerdà i altres detinguts en el castell
de Bellver acusats de corrupció presten sagrament i homenatge de no
sortir de Mallorca sense llicència.
4 d'octubre de 1391- L'enviat del
governador, el vicari general Pere
Solanes, el conseller dels forans Arnau Albertí, el dirigent
menestral Pere Duran, paraire i Pere Mosqueroles, representant
forà volen negociar amb els tancats en el castell, però aquests no
admeten Mosqueroles, que reclama li entreguin l'advocat Llobera i el
seu fill i el notari Antoni Castell, representant dels ciutadans.
L'alcaid del castell manifesta que ni Llobera ni Antoni Castell es
troben a Bellver.
Més tard,
Mosqueroles és admés i planteja 56
capítols per a la reforma de l'administració. Entre tant es retira el
setge a canvi d'hostatges i del pagament d'una fiança de 27.000
lliures. En aquests capítols, els forans exigeixen la conversió
obligatòria dels jueus en un plaç màxim de vuit dies, l'anul·lació dels
deutes envers els jueus, i la suspensió de les excomunions establertes
pels clergues contra aquells que han segrestrat béns dels jueus. El
capítols es llegeixen a la plaça de sant Andreu després de ser
acceptats per el governadors i els jurats.
7 d'octubre de 1391 - Instància al
governador per tal que deixi sortir
a Jordi i Bernat Sant Joan i els alliberi de tot sagrament i
homenatge.( Fol. 51 bis.Llibre de Pregons...)
10 d'octubre de 1391 - Requeriment
al governador del jurat menestral
Serra i altres jurats sospitosos de la mort del forà Seriol.
13 d'octubre de 1391 - El
governador ordena al batle de Campos
que publiqui el ban de l'abolició d'imposicions.
21 d'octubre de 1391 - Es posa en
marxa el procés de conversió massiva
dels conversos.
24 d'octubre de 1391- Dissabte-Que
'ls conversos, qui han alberchs en
lo Call, los denuncien, é si volen star, ó si'ls volen logar. (Fol 57
bis Llibre de Pregons..)
25 d'octubre de 1391- S'ordena que
ningú no gosi de treure de Mallorca
robes o altres béns provinents del Call. (Fol.68 bis del Llibre de
Pregons...)
8 de novembre de 1391 - Es
prohibeix fer aplecs o ajusts dins la Ciutat
i Illa de Mallorques. (Fol.68 bis del Llibre de Pregons...).
22 de novembre de 1391-Antoni
Sitjar (Brou de Pella), implicat en la
revolta forana és detingut.
22 de novembre de 1391 - El rei
escriu als corruptes Antoni Castell i
Joan Mora, els defineix com "leals i feels vassalls" i el mateix dia
mana al governador que anul·li els capítols aprovats pels jurats i el
Consell General.
30 de novembre de 1391 - El notari
Joan Martí compra la Sinagoga, ubicada a l'espai actual del Seminari
Vell a Ciutat.
Desembre de 1391-Els jurats i els
sobreposats del gremi de teixidors
presenten a l'aprovació del lloctinent els seus estatuts.
4 de desembre de 1391 el rei Joan
I, per manca de recursos econòmics,
ven a l'arquebisbe de Tarragona, Énnec de Valterra, tots els drets de
la corona sobre Cambrils, Vilafortuny, i altres poblacions del Camp de
Tarragona.
7 de desembre de 1391 - El rei
ordena que li trametin a Barcelona per a
ser jutjat al dirigent dels forans Lluís Bellviure, vulnerant les
franqueses dels mallorquins.
8 de desembre de 1391 - El rei
agraeix al governador de Menorca la
captura de Lluís Bellviure.
14 de desembre de 1391- Suplicació
al governador per tal que alliberi
als detinguts en el castell de Bellver.
16 de desembre de 1391- Entre el 14
i el 16 de desembre de 1391 un
total de 23 revoltats mallorquins són executats a Barcelona. (Quadrado,
Islas Baleares, pàg.110).
23 de desembe de 1391 - Bernat
d'Algaida, boter d'Inca implicat en la
revolta és empresonat.