Any 1401-Jurat en cap del bàndol
mallorquí. Crisi institucional i
lluita dels bàndols pel control institucional.
Any 1401- Bernat Febrer del bàndol dels mallorquins és jurat en cap.
Any 1401- L'esclau tàrtar Lluc intenta fugir del taller del seu
amo, el pintor Lluís Borrassà.
Any 1401- El governador ordena al batle de Felanitx que estableixi una
ronda totes les nits amb deu homes per a detenir als qui portin armes o
siguin sospitosos de promoure bandositats.
Any 1401-Sisa del vi: per quascuna bota vergada de CXII quortés e per
cascuna somada pach al size de XXV quortés. El jueu que compri verema
per fer vi ha de pagar la sisa abans de fer el vi.
Cent grams de formatge de
Mallorca, que és el més consumit a Barcelona, valen tres diners.
Any 1401- Antoni Gost és el rector d'Inca
Any 1401- Davant l'Almudaina hi havia un fossar
Any 1401- Pere Massot, mestre de la Seu, treballa en el penya-segat del davant per tal d'evitar enderrocs.
Any 1401 -Guillem de Montornès té Sa Torre a Sineu
Any 1401- Guillem Palmer té Son Orlandis (Andratx)
Gener de 1401 - Jaume Valentí i Pere Sala són reelegits en el seu
càrrec, cosa que no permet la pragmàtica d'Anglesola que no permet la
repetició en els càrrecs durant els quatre anys posteriors.
Gener de 1401 - Joan Sagranada, elegit jurat, Vicenç Salzet, advocat i
el notari Venals, escrivà no són admesos pel bàndol que controla el
Consell.
17 de gener de 1401- El rei Martí autoritza als frares jeronis la
residència a Miramar (HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 619)
El 13 de gener de 1401 el rei Martí atorga el privilegi a la població
mallorquina de ser tractada com la catalana.
15 de gener de 1401- Concessió del rei Martí l'Humà per evitar els
abusos que hi ha en el mar per part de cristians i infidels. Per tal
que els viatges siguin més segurs, concedeix als jutges i cònsols,
facultat per poder jutgar.
El 17 de gener de 1401 el rei Martí I ratifica la donació de la casa,
capella i alguns trossos de Miramar a l'Ordre de Sant Jeroni.
20 de gener de 1401 - A Barcelona comença a operar una Taula de canvi
instal·lada a la Llotja.
26 de gener de 1401-Berenguer Umbert llegeix una carta reial que
ordena la substitució dels jurats Guillem de Santjoan,
Pasqual Cirera, Joan Berard, Berenguer de Marina, Francesc Lodrigo i
Guillem Sorribes (que eren del bàndol dels mallorquins).
14 de febrer de 1401- Guillem de Montornés succeeix al seu avi Ramon Sa
Torre a la possessió de Sineu.
20 d'abril de 1401 - Roger de Montcada és designat governador de
Mallorca.(ACA, C, reg. 2265, f. 132 V.-133 r.).
22 d'abril de 1401 - El rei ordena al governador que expulsi del regne
al framenor Bonacrist per la seva predicació en contra de la decisió
reial de cessar jurats i consellers i la substitució dels mateixos a
dit.(ACA, C, reg. 2244, f. 166 v.).
4 de maig de 1401 - El rei fa cessar els jurats Bernat Febrer (bàndol
dels mallorquins), Arnau Sureda, Francesc de Brossa, Miquel Desdé,
Bernat Terrassa i Joan de Moià i als consellers Bernat Febrer,
jurat ; Pelay Onis, Joan Tagamanent, en Joan Sagranada, Andreu de
Santjust, Ramonet Santmarti, G. Robert, Antoni de Puigdorfila, i en
Jaume de Mora, consellers, per l'estament dels cavallers. Per
l'estament dels ciutadans fa cessar Arnau Sureda, jurat, Francesc de
Brossa, jurat; Lluc d'Abri, Pere Carlet, Joan de Canelles, Andreu
Rossinyol (bàndol aragonès), Mateu Gorcs, Joan Saflor (bàndol
aragonès), Francesc Umbert, Nicolau de Berga, Aparici Cirera, Pere Gual
i Ramon Llull, consellers. Per l'estament dels mercaders fa cessar
Miquel Desde, jurat, Bernat Terrassa, jurat; Joan Dameto, Ramon Gual,
Blai de Juny, Antoni de Clara, Antoni Lores, Joan Cabaspre, Bartomeu
Gibert, Jaume Guitart, Pere Manresa, Antoni Soldevila, Julia Guardiola,
Pere Bac, Jaume Navarro, Ramon Bartomeu, Joan Lledo i Berenguer Ferrer,
consellers. Per l'estament dels menestrals són cessats, Joan de Moia,
jurat; Pere Glasat, Gaver Torrella, Pere Marsol, Pere Estrader, G. Pau,
Arnau Sague, Pere de Vilamajor, Luqui Alcover, Gabriel Ortet, Jaume
Soler, Bernat Busquet, Andreu Bernardet, G. Cauler, Bartomeu Domenec,
Joan Mascaro, Pere d'Olmes, Joan Soldevila, Berenguer Fontanet, Llorenc
Bisbal, Esteve Canoves, Nicolau Truyols, Antoni Navata, Antoni Vives,
Joan Benajam, Pere Llorens, Pere Guibert, Guillem Cursac, Nicolau
Comallonga, Joan Basset, Pere Sagui i Llorenc Mulet de Centelles,
consellers. Els cessats de la part forana són, Macià Aimeric, Antoni
Llobera, Pere Duran, Guillem Pons, Bernat Oliver, Pere Joan, Guillem
Gexat, Pere Colom, Antoni Morgat, Antoni Vidal, Francesc Candell, Jaume
Bennasser, Marti Vives, Ponç Valls, Berenguer Domènec i Ferrer Sabater,
consellers.
En substitució dels cessats
el rei nomena Ramon Santmarti, jurat (partit aragonès); Gispert
Santjoan, Arnau Torrella, Sbert de Roaix (partit dels mallorquins),
Bernat Santacília, donzell, Pere Sentiscla, donzell, Ramon Roig, Guerau
Aderro i Guillem Togores de Roseta, consellers per l'estament dels
cavallers. Per l'estament dels ciutadans nomena Pere Valenti, jurat
(partit aragonès), Pere Font, metge, jurat; Martí Oliver, Arnau Umbert,
Bernat de Fortià, Joan Descortey, Jaume Desmàs, Joanet Umbert, Jaume
Bru, Joan Berat, jurista, Vicenç Salzet, Jordi Roig, Jaume
Sacoma, Pasqual Cirera, Pere Sacosta, Guillem Saragossa, Pere Borrassà
i Perico Rossinyol, consellers. Per l'estament dels mercaders Joan
Sallembe, jurat (partit aragonès), Bartomeu de Bases, jurat; Gregori
Negre, Andreu Cestalla, Guillem Bonet, Joan Despi, Joan Llofriu,
Llorenc Nebot, Pere de Claran, Felip Bricas, Guillem Savila, Joan
Safont, Joanet de Moià, Pere de Santpere, Pere de Claret, Joan de
Tèrmens, Francesc Renovart, Guillem Bramona, consellers. Per l'estament
dels menestrals: Guillem Sorribes, jurat; Bernat Busquet, Nicolau
Despi, Pere Agost, Vidal de Casesnoves, Joan Poquet, ferrer, Mateu
Petro, Bernat Salvador, Bernat Montrants, Guillem Ferran, Joan Pinyol,
Guillem Vicens, Francesc Vives, Ramon Buada, Pere Ses-Eres, Tomas
Romeu, Pere Alcayde i Francesc Sempol, consellers. De la part forana,
nomena Jaume Lombarda, Guillem Malferit, d'Inca; Jaume Arbona, Antoni
Colom, de Soller; Pere Timoneda, Pere Vila, de Pollenca; Pere Gili,
Antoni Arnau, de Sineu;, Gabriel Forner, de Manacor; Guillem Ponç, de
Llucmajor; Jaume Riera, de Porreres; Martí Sarriba, d'Alcudia; Perico
Llorenc, fill d'en Pere Llorenc, de Rubines; Pere Jordà, major, d'Arta;
Real Major, de Selva; Gabriel Fabregat, de Muro; Bernat Bordoy, de
Felanitx; Berenguer Reynes, d'Alaró; Pere Vives, de Campos; Llorenc
Mulet, de Sencelles; Francesc Prió, de Petra; Guillem Muntanyans, de
Montuïri; Guillem Fornar, de Banyalbufar; mestre Monet, de Santa Maria
del Cami; Jaume Bayle, de Puigpunyent; Francesc Mulet, fill d'en Bernat
Mulet, de Castellitx; Bernat Bennàsser, de Campanet; Nicolau
Comallonga, de Calvià; Pere Aimeric, de Marratxi i Domingo Malferit,
d'Escorca, consellers.
Els jurats cessats recorren
la decisió reial i ofereixen 16.000 florins d'or per la revocació del
Contracte de Barcelona i 45.000 florins més pel manteniment del control
institucional.
8 de maig de 1401- Prohibició general y absoluta de portar armes
algunes-Fol. 92. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria
de la Governació.
12 de maig de 1401- Que algun cristià de natura o convers no presumesca
comprar del vin juheuesch que's ven per obs dels juheus, ni negùn
taverner o venedor del dit vin gos vendre d'aquell de per si ni per
interposada persona a algun cristià de natura o convers, sots pena de
x. lliures- Fol. 92. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga
Cúria de la Governació.
13 de maig de 1401-Esbert Bonafeu compra una casa en el carrer de sant
Llorenç a Lluc Mora.
25 de maig de 1401 -Mor Maria, reina d'Aragó i de Sicília.
17 de juny de 1401- Crida del privilegi estatuit en forsa de lley
perpetual a instancia dels sindichs de les universitats de Barcelona,
Valencia, Mallorques, Tortosa y Perpinya, otorgat ab carta real ab lo
segell pendent segellada, dada a Barcelona a 15 de janer del any
present, prohibint que d'aqui avant per negùn temps florentins,
luqueses, seneses, toscans, lombarts, o qualsevol italians deça mar,
puguen aturar ne mercadejar, per si o per altres, en les dites ciutats
ne en altres terres o lochs del Senyor Rey deça mar, ans tots aquells
qui are hi son dins très mesos après de publicades les presens, ab
totes lurs mercaduries e bens se 'n sien exits. Los guiatges empero
concedits per dos anys a Anthoni d'Alexandre, Philipo de Lorino,
Anthoni Philipo fill seu, Barthomeu e Silvestre de Thomas frares,
Francesch Leonart, Johan e Dominico de Manellis filis de Nicholau de
Manellis, e Johan e Francesch filis de moss. Arnau de Manellis santrás,
Andreu de Passis, Aliso d' Alberti, Noroso Ritxardo del Alberti, Guido
de Matheo Caxini, Brunaix de Guido, Brunaix Franch de Marcho de Prato,
Luca de Sera y Christofol de Bartholo, tots mercaders de la ciutat de
Florencia, duren fins a la festa de Nadal prop vinent, que finirán los
dos anys, e aço per quant lo Senyor Rey havia jurât no revocar los dits
guiatges.Fol. 93. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria
de la Governació.
7 de juliol de 1401 -Els sis nous jurats de Ciutat són Miquel Desdé,
Joan Moyà, Bernat Febrer, Bernat Terrassa, Arnau Sureda i Francesc
Brossa.
8 de juliol de 1401- Privilegi per a la creació d'una taula de canvi a
Mallorca (que no es posarà en marxa fins l'any 1454).
8 de juliol de 1401 - Reial
privilegi que permet als Jurats mallorquins aturar qualsevol vaixell
carregat de queviures que arribés al port de Ciutat
8 de juliol de 1401- El rei Martí atorga als mallorquins ser francs de
posada en tots els territoris de la Corona (HGRM, Mut, Dameto, Alemany,
pàgina 351).
6 d'agost de 1401- La Universitat de Mallorca, representada per
Joan Sallembé, jurat (bàndol aragonès), Arnau de Torrelles, donzell i
Pere Joan de Rubines ofereix un donatiu de 52.000 florins d'or al rei
Martí pels privilegis rebuts. Aquests són els privilegis:
- Constitució d'una Taula de
canvi a Mallorca.
- Autorització per a
l'edició de reials d'argent
- Delegació en els jurats i
consellers les ordinacions sobre la fabricacio de draps de llana.
- Reducció dels salaris que
es pagaven al governador, al lloctinent i als jutges
- Reducció dels capdeguaites
a quatre.
- Fi dels abusos de
l'oficina del procurador fiscal.
- Franquicia de host,
forces, cavalcada i redempcio d'aquest serveis.
- L'exigència als jueus
residents a Mallorca de gravar sobre la roba de vestir una roda
vermella i caputxa jueva.
- Impediment a les
prostitutes de conviure fora del bordell.
26 d'agost de 1401-Joan de Montbui ordena als batles de Robines,
Sencelles, Alaró, Inca i Selva que dictin un pregó prohibint la captura
de perdius "ab caldera ne ab filats". ARM, AH (Lletres Comunes) 79,
fol. 48.
7 de setembre de 1401- Guillem Rubí surt amb 40 bótes de vi cap a
Càller (Cagliari).
12 de setembre de 1401-"en pena de xx. sous que null hom degués posar
ni descarregar lenya en tota la ribera del moll, sino en lo loch
antiguament apellat fossar dels jueus e ara plassa de Sancta Caterina,
e que tots aquells qui al present tenen lenya en la dita ribera dins x.
dies la deguen traure" Fol. 98. Llibre III dels Llibres de Pregons de
l'Antiga Cúria de la Governació.
23 de setembre de 1401-Joan de Montbui ordena als batles forans la
cerca d'un "ca lebrer roig barberesch lo qual ha perdut "el ciutadà
Antoni Morgat. (ARM, AH -Lletres Comunes- 80, fol. 175 v.).
9 d'octubre de 1401 - Ferrer Pallisser de Banderola (Sineu) dóna al seu
germà Jaume l'alqueria d'Ariany amb una casa, alau de Jordi Serra de
Santjoan.
17 d'octubre de 1401-Publicació del privilegi, dat a Burjaçot a 8 de
juliol de 140 , a instancia dels jurats y prohomens de
Mallorques, per el qual atorga a tots e sengles estrangers qui
aportarán a la dita illa gra, graxa, vi e altres vitualles, perpetual
guiatge, no sols de marques represalles y deutes civils, sino encare de
tots crims, excessos e delictes fora del dit règne comeses.
Atorga mes avant que en
temps de nécessitât, a conexensa del governador, puguen pendre totes
naus aportants de les dites vitualles qui serán atrobades en los ports
de la dita illa o en la mar entre les puntes de Tralalempa y de Cap
Blanch, y aquelles forsen a descarregar y vendre les dites vitualles en
la dita ciutat. El text de dit privilegi es traduit de lati en pla.
27 d'octubre de 1401- El rei revoca l'elecció de Pere Duran, batle de
Sóller feta per Roger de Montcada perquè era un homicida i home de mala
vida.
Any 1401 Roger de Montcada Lloria, governador, és cessat per Martí el Jove.
Novembre de 1401-El rei suspèn la Pragmàtica d'Anglesola.
7 de desembre de 1401- Joan de Montbui, governador, disposa que "si
alcun daquiavant sera atrobat que hage furtat sach o sachs de
farina ni de forment o de blats de la plassa o Pes de la farina
delà ciutat de Mallorques o dels molins dels moliners delà dita Ciutat
o dels camins per los quals aportaran aquella farina que sia penjat per
lo coll en guisa que muyra". I "si algun lauara daquiauant sach de
farina o de qualsevol blat que sie pesât, o no pesât delà dita plaça o
pes delà farina per ignorancia o in aduertencia, lo quai no sia seu que
pach xxv liures de ban ço es lo terç al senyor Rey e laltre terç al mur
delà Ciutat e laltre terç al acusador e si no haura de que pagar que
perda les orelles. E si es catiu o catiua, o en estament de libertat o
pagara setmana correga la vila ab açots e perda les orelles e stara en
lo costell a coneguda delà cort."
12 de desembre de 1401- Mana a instancia del Oficial del Rev. Senyor
Bisbe y dels Jurats que tots juheus, moros o altres infeels,
encontinent que vejen portar lo Cors precios de Jhu. Xpst. per
qualsevulla parts de la ciutat o defora se deguen ajonollar de dos
jonolls en terra, e ajonollats estien fins que lo dit Cors de Jhu.
Xpst, sia passât e los christians, qui semblantment se ajonollen, se
sien alsats en peus. (Fol. 102. Llibre III dels Llibres de Pregons de
l'Antiga Cúria de la Governació.)
16 de desembre de 1401- Fa a saber lo Senvor Rey, a 8 de juliol del any
présent, haver otorgatper privilegi que no hi hage daqui avant en
Mallorca sino quatre capdeguaytes tant solament, y haver elegits per
tals en P. Mestre, en Sanxo Simon, en G. Esteva y en Bn. Ferrer.
30 de desembre de 1401 - Les tensions entre els bàndols a Mallorca fan
que el Consell de Cent, reunit a Barcelona decideixi enviar
a l'illa a Ramon Savall i Ferrer de Marimon per tal de protegir
els seus interessos.
