Any 1433
Joan de Copons i Alentorn és assessor del lloctinent.
18 de gener de 1433- Joan de Bordils compra a Mateu Gallur el que seria
Son Bordils (Inca).
28 de gener de 1433 - Francesc Ximeni dicta pena d'excomunió als que no
permetin fer col·lectes als frares mercedaris.
Dia 1 d'abril de 1433 el picapedrer Guillem Sagrera compra l'esclava
russa Llucia, de 14 anys al mercader Gabriel Pardo.
18
de maig de 1433 - Ramon Gual Desmur, Antoni Castell, Miquel
Umbert, Llàtzer de Lloscos, Pere Espanyol,
Romeu Rigolf i Francesc Cerdà donen en lloguer els seus drets sobre les
taules de la Peixateria a Joan Xaparot i la seva muller Joana per 116
lliures per any a pagar per mesos.
1 de juny de 1433- El comte Jaume d'Urgell mor a la presó del castell
de Xàtiva.
17 de juny de 1433 -Joan Desfar, lloctinent reial, prohibeix llevar el
llenyam del pont de fusta de davant la Llonja.
27 de juliol de 1433-Albarà del pes de la farina de Pollensa.
1 d'agost de 1433 - El bisbe Gil Sánchez Muñoz arriba a Ciutat en una
nau de Pelai Buiç.
27 d'agost de 1433 - El bisbe Gil Sánchez Muñoz ordena que qui vulgui
ser bisbe de Mallorca ha d'aportat prèviament 300 lliures mallorquines
per a la fàbrica de la Seu, cosa que fa ell per donar exemple.
10 de setembre de 1433- Bernat II de Togores hereda les cavalleries
d'Aiamans i de Lloseta.
27 de novembre de 1433 - El bisbe prohibeix sota pena d'excomunió
l'entrada d'homes als convents de religioses, llevat dels sacerdots i
del metge.(Arxiu Capitular-Llibre de la Cadena, fol.188,189,190).
4 de desembre de 1433 - Es fa pública a Mallorca la treva de Nàpols
signada per 10 anys. (ARM, AH 423, f.112 r-v).
12 de desembre de 1433- Lleis sumptuàries- "E primerament es ordonat a
tot hom generalment e a tota dona de qualsevol ley, condicio o stament
sia, que daqui avant no gos ne presumescha tallarse robes subiranes ne
jusanes, ne mantetes, ne mantells, e axi poch punyets de vellut, ne de
tot altre drap, de seda, ne de brocat daur, ne dargent, ne encare de
seti, ne aportar aquelles qui daquiavant sa tallarien. E si contrafara
sia encorregut en pena de deu lliures e perde les dites robes; e lo
Sartre qui tals robes tallara pach de ban per cascuna vegada cent sous,
e si pagar nols pora stigue cent jorns en la preso."
Item que
negun hom ne dona de qualsevol ley, condicio o stament sia no gos ne
presumescha portar brodadures en robes, punyets, ne en calses, ne en
neguna part, sota la pena de deu lliures e de perdre les robes; e los
brodadors que non fassen sots pena de cent sols o de star cent dies en
la preso."
Item que
neguna dona de qualsevol stament o condicio sia no gos portar rossegay
en algunes vestedures que rossech mes avant de quatre palms, e que lo
dit rossegay no sia folrat de alguna pell o de drap de seda sino tan
solament de tela, e que los perfils de les gonelles no sien pus amples
de dos dits, sots pena de cent sous e de perdre les robes, e lo
menestral qui les farà cayga en pena de sinquanta sous, e si nou pora
pagar stiga sinquauta jorns en la preso"
Item
slatuexen e ordonen los honorables Jurats que daquiavant neguna fembra
qui sia sclave o sempmanera o pach sempmana ne neguna altra fembra
publica o qui stigua en cantonade no puquen ne gosen aportar mantells
verts, ne neg r e s encare que haguessen haude o obtenguda licencia del
vaguer o algún altra official. E si negunes de les dites fembres
contrafaran perden los mantells que portaran e paguen c sous de ban per
cade vegada, e si pagar nols poran o no volran correguen la vila ab
assots per los lochs acustumats. Es empero entes e déclarât que en lo
dit capítol ni en la pena de aquell no sien enteses ne ocmpromeses
aquellas qui hajen marit près en fas de sancta mare Esgleya e que
aquells marits stiguen ab elles. (Llibre de pregons).
