CRONOLOGIA DE L'ANY 1450 A MALLORCA

                                               


                                                Retaule dels sant Joans-Rafel Mòger


Any 1450: Banderes barrades de groc i vermell. Capbrevadors reials rebuts a pedrades a Manacor. Revolta forana. Pedra de Cala Sa Nau per al castell de Nàpols. Prevere té esclava de 25 anys.

Any 1450 - Els corsaris , Joan Funya, de Mallorca, amb una galiota de 9 bancs i de Barcelona,  Bernat de Vilagent amb una galiota de 16 bancs actuen a les costes de Granada.


Any 1450-El cap dels seguidors del bàndol dels Sureda a Alcúdia era Antoni Axartell, del bàndol de l'Almudaina i el dels partidaris de Descatlar era Miquel Renovard.  


Any 1450-Els menestrals acusen Bartomeu Albertí de cobrar un salari per les sentències emeses com jutge ordinari contravenint la llei.

Any 1450 - El mercader Pere Gual "Cellut" de l'illeta d'en Pere de Móra fer a coltellades a Rafel Cotoner, també mercader a la Llotja, i és detingut per aquest fet.
   


Any 1450- El teixidor Pere de Conilleres tenia un alberg en el Pes de la Palla, davant l'abeurador (ARM C-2509 fol. 26v-28).
   


Any 1450-El prevere Joan Costa "Blanc", obté permís del vicari general per tenir una esclava sarraïna de 25 anys.
   


Any 1450- Guillem Nadal aboleix a Manacor els imposts de la cisa de la carn i del ví.
   


Any 1450- Epidèmia a València ocasiona 11.000 morts.
   


Any 1450- Suspès l'ofici de veguer forà. Les seves competències passen al governador.






                              

                Darga de Salvador Sureda (bàndol de l'Almudaina)

   


Any 1450- Salvador Sureda i Safont compra l'actual Can Bordils.
   


Any 1450 - Pere Safortesa, del bàndol de l'Almudaina és senyor de la Bossa d'or.
   


Any 1450- El mercader Francesc Despuig que tenia la casa a sant Jaume tenia a la cambra "dues banderes barrades de groch e vermell en la una de les quals era la figura de Sent Miquel ab hun senyal de Puig.(ARM C-2509 fol. 31-33).
   


Any 1450-La viuda de Pere des Lladó vivia al carrer de Sant Llorenç a la parròquia de Santa Creu.(ARM C-2509 fol. 68-69v).
   


Any 1450- Alfons el Magnànim és aliat de Venècia,Savoia, Monferrat,Ferrara i Màntua. Contactes amb el Negus per tal de bastir una aliança contra els otomans.
   


Any 1450- Mor Antonio Malfante a Mallorca, mercader genovès que havia arribat a l'oasi de Touat al Sàhara.
   


Any 1450-La viuda de Jaume Riera, mercader, tenia un alberg en el carrer de Bonaire.
   


Any 1450- Retaule de la capella de la Pietat a Sant Llorenç de Morunys,obra de Francesc Solives.
   


7 de febrer de 1450-Berenguer d'Oms fa procurador a Jaume Cadell, assessor d'aquest a Bartomeu Albertí, espós d'Elionor Bordils,  i fiscal a Joan Armadans.

   


10 de juliol de 1450-Capbrevadors reials són rebuts a pedrades a Manacor.
   


25 de juliol de 1450 -Dissabte. Un total de 6000 forans s’apleguen a Inca en contra dels abusos de Bartomeu Albertí, espós d'Elionor Bordils.
Bartomeu Albertí, un personatge corrupte, abusava del seu càrrec procurant-se forts ingressos dels forans en la seva activitat i practicant el nepotisme emparat pel partit del procurador reial Descatlar.
   


26 de juliol de 1450 -Els forans, reunits a Inca contra els abusos de Bartomeu Albertí i la seva esposa Elionor Bordils, assalten la seva casa, li destrocen la vinya i maten 60 ovelles. Simo Ballester, Jaume Nicolau  "Rei" d'Inca, tonedor, Esteve Font de Muro i Bartomeu Morer són els dirigents dels forans. Jaume Nicolau feia feina i era amic de Tomàs Gual "Cellut", que seria condemnat per judaitzar.
   


27 de juliol de 1450 -Dilluns. Es tanquen les portes de Ciutat per por a l’assalt dels forans. Bernat Soliveres crida en favor de la corona per a  Renat d'Anjou davant el portal de Santa Fe.
   


28 de juliol de 1450 -Més de 2000 forans acampen a La Real per tal de fer-se valer en la seva confrontació contra el poder.La ciutat és privada d' aigua durant quatre dies.
   


31 de juliol de 1450- Denúncia de la revolta forana per part dels consellers a la Reina: Informats som estats que molta gent de la part forana de Mallorques ço es de aquells qui están fora la dita Ciutat se es levada e han alçada bandera e criden vischa lo senyor Rey e lo poble e muyren los traydors e demanen quels sien liurats .vj. homens de la dita Ciutat  E recusen pagar lo dret de la farina e altres carrechs de la dita Ciutat la qual esta ab los portais tenquats e gran recel maiorment que dins ha molts manestrals pobres e los opulents amaguen diners argent e joyes e estan duptoses de un gran avelot ruyna e destruccio de aquella Ciutat e Regne qui es cosa molt perniciosa e de mal exemple
    Per ço molt honorables e molt savis senyors ab gran afeccio vos pregam que les dites coses axi mal fetes vullats denunciar a la senyora Reyna e que la suppliquets humilment que sa senyoria hi provehescha segons se mereix... Los Consellers de Barchna, a vre. honor apperellats.». (Reg. Letres closes, anys 1450 y 1451, fól. 99.

1 d’agost de 1450-  Els forans presenten el memorial de greuges , alcen el setge a Ciutat i desfan el campament de La Real.

    Greuges que fan constar els forans són:incompliment del Contracte Sant en relació a la quitació del deute públic i altres; denúncia de la distribució injusta de l'impost sobre la sal; demanda dels béns llevats a la Universitat l'any 1405; devolució de les 112.000 lliures pagades pels bàndols al rei per a l'obtenció del poder en el regiment institucional; restitució dels 4.000 florins i 100 lliures pagades per el bàndol de l'Almudaina per tal d'impedir el domini del bàndol del Call; restitució dels 2.000 florins tornats a Pere Descatllar que havia manllevat dels béns públics per a obtenir favors per al seu bàndol; restitució de les partides pagades per la part forana entre els anys 1425 i 1431 per al pagament dels censalistes catalans i que la Universitat va malversar; denúncia de la malversació pressupostària feta pels clavaris de la Consignació i demanda d'una auditoria a partir de l'entrada en vigor del Contracte Sant; anul·lació de les demandes posades pel mercader Francesc Comelles per el blat que s'havia fet malbé per culpa dels ciutadans; devolució dels diners obtinguts en frau pel procurador reial Joan Albertí en l'exercici d'ambaixador; que els  que gestionen la Seca paguin també impostos.


    5 d'agost de 1450- Carta dels jurats de Mallorca als consellers de Barcelona:
    «Als molts honorables senyors e de gran saviesa los consellers de Barchinona.

     Molt honorables e molt savis senyor sobre cert insult conjuracio e avalot intemptat per los pagesos de totes les viles de la part forana contra aquesta Ciutat trametem a vostres honorables savieses lo noble en Guillem de Santapau e lo honorable Pere Vivot donzell portadors de la present los quals vos informaran estesament del dit cas.

     Pregam nos per ço vos placia oir aquells e darlos fe e crehensa scrita en Mallorques a sinch de agost any Mil CCCC sinquanta.

 Los jurats del Regne de Mallorques a Vra. honor aperellats »
    
    7 d'agost de 1450- Lletra dels forans i menestrals al Rei en justificació de la revolta:
    «Als molt Magnifichs e de gran providencia los Consellers de la Ciutat de Barchna.
    Molt honorables e magnifichs mossenyors.
    La magnificha saviesa de cascun de vosaltres certificam com per dret divinal sia disposat que cascun degue haver lo que li pertany segons dret e justicia. Hon com per ambiciositat de régiment del any MCCCC Sinch ença sien stats fets molts fraus per los Regidors de la Ciutat en gran détriment e prejudici e destructio total del présent Règne, e dels creadors de la vra. Ciutat, e principat de Cathalunya, en tant que es en punt de no haver sort principal ni axi poch animal per raho dels quals fraus, a nosaltres de la part forana oppressos per las ditas vexacions. Nos ha covengut mourens, e venir ab ma armada ab bandera reyal del Senyor Rey, exalsant la Corona del dit Senyor Rey, e los drets los quals pertanyen als censalers vostres, fins a les portes de la dita Ciutat, e aqui havem stat per alguns dias per haver reperacio de les personas dels dits mals regidors e restitucio de algunes e grans quantitats per ell [élls] indebitament dels bens de la Universitat rebudes. En los quals dias sic es attrobat lo Reverent Bisbe de Urgell. lo qual molt merauellosament en lo dit negoci ha treballat, hoc e lo Reverent mestre Barthomeu Catany frare de la orde de Sta. Maria de Jhesus lo qual vehent lo gran dampnatge, e la gran destructio del dit Règne iatsesia molt indispost en sa persona, se feu aportar en lo loch ahon era la congregacio de nosaltres, mitgensant los quals disposant nre. senyor Deus havem finat ab lo magnifich Governador de aquest Règne que los qui tenen diners de la universitat que aquells restituheschan per rembre e quitar los carrechs de aquesta pobre de Ciutat, E los manestrals, vahents que nra. peticio es molt justa prevista la destructio total de aquest Règne e quasi sens reparacio per occasio e causa dels ambiciosos e mals regidors. Los quals actes causants se ha covengut elegir per part ntra. dos missatgers e per part ntra. dits manastrals hun missatger altre, los quals devant lo dit Senyor Rey pusquen explicar los preiudicis a nos fets en destructio del dit Règne. Supplicant vras. magnifichas prudencias que si a vosaltres apparra de scriure als vres. missatgers o al dit Senyor Rey per vtilitat del dit Senyor e conservacio del présent Règne vos ho repputarem a singular gracia, E si per maior clarifficacio dels dits actes voliau esser millors de la veritat esser certificats lo dit Reverent mestre Catany lo qual ha legit lany prop passat a Sta. M." de la mar sera molt prest per anar aqui per informar vres, prudencias rescrivint ne empero vosaltres al honorable mossen Berenguer Dolms, governador nre. E no pus per la présent sino que la sanctissima trinitat vos tingue en la sua spécial comanda, e protectio.


scrita en Ma. a VII de Agost [1450].
    A vres. manaments tots prests obeyr los homens de tota la part forana e manastrals de la Ciutat de Ma.»
   


8 d’agost de 1450 -El mercader Pau Pardo és delegat per a la percepció de les taxes contributives en raó del maridatge de les filles del rei Alfons.
   


10 d’agost de 1450  Antoni Olives de Llucmajor i Pere Fàbregues de Petra, són enviats com ambaixadors dels forans a la Cort de Nàpols on arriben a final de mes.
   


14 d'agost de 1450-Els forans sol·liciten al governador que les pensions vençudes es tenguin per anul·lades si l'import de les ja cobrades iguala el capital.
   


14 d'agost de 1450- Els ambaixadors dels consellers de Barcelona informen al rei a Nàpols  que "la gent de la part forana del dit Règne se eren aiustats ab armes en nombre de .VIIJ.m  (8.000) en sus e seguints lo moviment  e compulsa de passions e lexant lo dit dret de la raho sen vengueren devant la Ciutat qui estava ab los portals tencats e trenquaren la ciquia de la aygua ab la quai molen los molins en tant que aquells de la dita Ciutat se agueren a soccorrer de molins de sanch, e no estaven gens segurs dels manestrals qui eren dintre qui en gran part eren parents e afixes a aquells de part de fora. ( R e g . Letres closes, anys 1 4 5 0 y 5 1 , fól. 108 girat).
   


Setembre de 1450-Gaspar Serra, teixidor d´Inca,insta als sineuers contra els ciutadans a l´esglèsia de Sineu
   


3 de novembre de 1450- Es paga a 30 lliures a Domingo Genovès  cada barcada de pedra de Cala Sa Nau (Felanitx) amb destí al Castell Nou de Nàpols descarregada al moll de Mallorques (Ciutat).