Any 1457-Execució salvatge de
Simó Ballester.Can Castell.
Any
1457- Esclaus de Coanegra :
"Primo, una sclaua de natió tartre, apellada llucia, de quaranta anys,
ab una filleta que alleta, de sis mesos apellada Anthonina. LXX
liures.
ítem, una bordeta apellada Lucia, filia de dita llucia. XXX liures.
ítem, altre bordeta apellada Massiana, de sis anys, filia de na
llucia.XX liures.
ítem
un catiu, Martinet, de 35 anys. LXXXV liures.
ítem, altre catiu, Jaume, betzeta, de 45 anys. XXXV liures.
ítem, altre catiu, Jaume, ros, de 50 anys. LXV liures.
ítem, altre catiu, apellat ros, de 55 anys. XXX liures.
ítem, altre catiu tartre, de 25 anys, apellat Jordi. LXXX liures.
ítem, altre catiu, negre, apellat Johan, de 35 anys. LX liures.
ítem, altre catiu, apellat, Andreu, cartaguí, que fonch venut a Rodrigo
de Torrella, per lo dit Johanot, per la vinya que doní al dit
Rodrigo. L lliures.
ítem, altre catiu turch, Mostaffá, de 30 anys. LXXX liures.
ítem, estimaren la servitut que en Llensolat a affer per spay de deu
anys a mi dit Johannot, valer L lliures. Es de natió tartre, e aprés
sia franch".
Any
1457- Fundació del Convent de Santa Maria de Jesús de Sóller.
Any
1457- Guillem Armengol de Manresa (Lloret) ven a Pere Metge, paraire de
Ciutat,deu quintars de llana a raó de 4 lliures el quintar. (ARM M-235,
f.261)
Any
1457-Hi ha un aljub situat en el camí de Portopí davant la creu i la
vinya de Francesc Brossa. L'empra Macià Esteva per a la seva teulera i
per a fer rajoles.
Pere
Arrom, ciutadà,es nega a pagar la talla a Sencelles per què ja ho fa a
Palma.
El 4
de gener de 1457 és decapitat, arrosegat i esquarterat Simó
Ballester, dirigent de la revolta forana.
4 de
gener de 1457- Dimarts, a IIII. Justícia de Déu, desperte’t, que hora
par que sie. Aquest die fonch soterrat en la ciutat de Mallorca lo Tort
Ballaster, qui en dies passats havia sucitats los pobles menuts, axí de
la dita ciutat com encara de la part forana de tot lo regne, contra los
ciutadans e gent groça de la dita ciutat. E, de fet, ab bandera stesa,
ab bombardes e altres artellaries, ab gran multitud de pageses de la
part forana, tench per alguns dies assatjada e combaté stretament la
dita ciutat, de què aprés se seguí que per la dita raó foren molts
pagessos de la dita ylla e alguns altres de la dita ciutat scorterats e
penjats, e se’n seguiren innumerables dans en aquell regne. Plàcie
Nostre Senyor que en breu vejam semblant fer d’aquells traÿdors qui en
aquesta ciutat de Barchinona han suscitats los pobles qui vulgarment
s’apellen de la gabella de la buscha. (Dietari de la Generalitat)
8 de
gener de 1457- Miquel Sagran, pellisser de Barcelona, envia 7 dotzenes
de punyals de Vic, amb la
caravel.la d'En Pujol, a Miquel Sagran, son fill, que és a Mallorca
(ACA, Batlia, c. 7, H-36, f. 35).
El
26 de gener de 1457 Bernat Reus i la seva esposa Eulàlia, els dos
d'Algaida, compren Biniatzent.
26
de març de 1457- De la catalanitat d'Arnau :"XVI die menssis martii
anno a nathivitate Domini M CCC L VII. Com en Pericó Palicer, habitador
de la paròqia de Muntuyri,ssien estades moltes e diverses injúries e
peraules desonestes en Franssesch Arnau, abitador del dit loch, entre
les quals peraules (e) injuries , dix aquel dit Fransesch Arnau que
sson para era moro estat, les quals peraules lo dit Franssesch entén
ara ser var no ser veres per tastimonis dichnas de fe, e per so ffa la
present denunciació en manera de capitol (...)
Totes les persones citades a declarar coincidiren-en termes molt
consemblants als següents- en "que nuyl temps (...) no u hahuy dir a
nulla persona del món, que aquel dit Jacme Arnau ffos estat moro ne
catiu, ne aquel semblanses no n'avia, ans era beyl hom e bé catallà en
parenses e fayssons e feytases e bo " ( Miralles , 1984:210-214v).
9 de
març de 1457-Miquel Sagran des de Barcelona envia a Mallorca 7 dotzenes
9 punyals amb el balener d'En Ribalter que va a Palerm (ACA, Batlia, c.
7, H-36, f. 37).
27
de març de 1457-Contracte matrimonial de Joan Vilasclar, picapedrer,
amb Joaneta Castanyet, filla del paraire Jaume Castanyet.
Abril de 1457-Joan Sagrera acaba la feina encomanada al Castell Nou de
Nàpols.
maig
de 1457- Francesc Sagrera i els dos germans residents a Nàpols venen
per 12 lliures un camp en el camí de les Set Aigües (en el camí de
Bunyola) carregat amb 32 sous de cens.
9 de
maig de 1457-Situació d'extrema necessitat a la part forana.
20
de maig de 1457-Testament del notari Antoni Salvà que vol la sepultura
en la capella de sant Bernadí (la dels Pardo) en la capella novament
construïda.
24
de maig de 1457- Pasqual Morató, mercader, reclamava un deute a Pere
Jofre que tenia l'alqueria del venerable Joan Guitard, que abans fou
d'Antoni Cirera i abans de Lluis Tauler. Perque no pagava li fou
penyorat l'esplet de les olives "ara penjant". "Però sia cert lo
comprador que per fer lo oli del dit splet haura empriu en lo casat de
la dita possessió e en la persona de aquell".
(ARM
Audiència lligall VII, 163)
6 de
juliol de 1457 - Fra Jordi Fabregat de l'Orde del sant Esperit és
condemnat a sis mesos de presó a pa i aigua.
2 de
setembre de 1457 -Bernat Castell compra Can Castell a Alcúdia.
29
octubre de 1457- La Procuració Reial paga 9 lliures, 18 sous i 6 diners
a Cristòfol Vilasclar, picapedrer, per l'obra que ha feta a la presó
reial de Ciutat, "ço és en fer de nou un peu de pedra de Raffalbeyt per
sostenir una gran jassa de fust, la qual sostenia la sala del dit
carcer reyal, en la qual se té audiéncia, com la dita jassa fos
totalment trencada e la dita sala vingués a gran ruyna" (AHM "Dades"
1457 f. 48)
16
de novembre de 1457-En absència de l'assessor de governador Joan de
Copons, Miquel Caburgada ocupa el seu càrrec.
20
de novembre de 1457-Testament de Pere Beltran que vol ser enterrat en
el claustre de sant Francesc, en el carner dels seus davant el Capítol.
6
de desembre de 1457 - Bernat Fàbregues, gerrer d'Inca es queixa de les
destroces fetes pels forans que valora en 2.640 lliures aproximadament.
A la gerreria hi treballaven sis esclaus.(ARM - AH 4799, núm. 30).
13
de desembre de 1457- Sentenciat a mort (però no executat) Tommasso
Caracciolo, senyor d'Anoia (Grècia), arrel de la conjura contra Alfons
el Magnànim. És expropiat.
