Any 1527: La Germania encara és viva. Els menestrals es queixen de la seva situació i s'imposa el proteccionisme.

Any 1527-Joan Baptista Campegio, bisbe de Mallorca, després de dimitir el seu pare.

Any 1527- Estàtua de la dormició de la Verge María a Valldemossa, obra de Joan Salas.

Any 1527-Guillem Noguera de Superna tenia una esclava que era mare d'un infant. Tenia llit propi i un caixonet amb els draps de l'infant.

Any 1527- Detinguts mossèn Joanot Axeló; mossèn Joan de Santacília; Baptista Pont; Joanot de Santacília, Pere Font, notari, Antoni Bauçà, sastre; Perot Verdú, barreter; Gabriel Paris, paraire; Julià Valls, pescador; Nicolau Satorres; Joanot Àvila; Miquel Tender i Bartomeu Mora, acusats de la mort de l'antic agermanat, Bartomeu Forns.

8 de gener de 1527 - Els problemes que causen les importacions de vins. «No ignoran vostres saviesas lo evident dan que aquesta terra patex per causa dels vins strengers que hic aparren per los quals hixan de la terra sobre deu milia lliures [...] y ultre axo que molta gent qui vivia en lo conreu de las vinyas per esser vuy en die la maior part del vinyal destruit se moran de fam y per obviar a tants prejuys apar que seria bona cosa hi molt conferent albe comu que fessen del modo que han proveyt los de ayvisa que han prohibit los vins strengers y han hi plantades tantes vinyes que vuy en die tenen vi per a traura de la terra...
Sobre la qual fonch conclus diffinit y determynat per mes de les dues parts que los vins strengers axi vermels com blanchs sien prohibits de sinch de setembre en avant y que lo preu del vi vermel de la present ylla no puga pujar a mes de III sous lo quintà e que lo vi blanch se puga vendre a sinch sous lo quintà e no mes avant ex comptar en temps de necessitat que en tall cas na pusquen fer venir...» (ARM AGC 24, f. 40)

8 de gener de 1527- Mor el cavaller  Bernat Albertí en la persecució d'agermanats (ARM AGC 24, f. 35v) i deixa fills petits:

«Notifficam lo gran desastre que ses seguit enlos dies passats en la persona de mossèn Bernat Albertí lo quall era capita e lloctinent del spectable loctinent general per a perseguir los desmendats e bendajats de aquesta ylla lo qual ab molta diligencia perseguia aquels e finalment se encontra ab quinza o setza desmendats e bendajats e volent pendre aquells li feren resistencia de tal manera que li donaren diverses ferides e nafres de las quals es mort, de hon a covingut al locht. general per aperseguir aquels rebellos desmendats hi altres bandejats qui van per la ylla, sercar un altre capita.»

10 de gener de 1527 - Com sigui que Andreu Viver per la composició ha sofert presó deixant en desempar a si mateix, la seva esposa i infants, de manera que no pot fer front a les obligacions del matrimoni ni pot pagar el deute de la composició, el Lloctinent General ordena al batle d'Inca que pugui fer els jornals i que una vegada separat el que necessita per a aliments, la resta sigui per pagar la composició sense ser molestat.(AR 276 foli 5 )

31 de gener de 1527-Joan de Brussel·les es compromet a ensenyar a Miquel Puig, de 14 anys, fill d’un paraire de Ciutat, l’ofici de fuster.

4 de febrer de 1527- El Lloctinent General ordena al batle d’lnca fer pagar a tots els elets rebels que participaren en la incautació de 24 quarteres de Gaspar Bordils per proveir el setge contra Alcúdia, i també els que estaren en dit setge.(AR 275 foli 24)

13 de febrer de 1527 - Sobre l'estat de les coses . Instruccions al síndic Gregori Genovard per a la defensa davant el rei. (Arxiu Regne de Mallorca. Acta del Gran i General Consell)

.....per causa de las sedisions populars hi encare per las moltes males anyades y mancaments de forments, aquesta ylla sta tan perduda hi destruida, que no es memoria de persones qui may lagen vista en tal dispositio com sta vuy en die; per forma que si sa M.' noy jira la cara, fora per adespobla molt mes del que sta vuy en die, hi per ço vista la tanta miseria inopia imposibilitar la quall vos li explicareu, Ii plasia a sa M.' fernos gracia y merce deis maridatges y coronatges,  hi majorment que no obstant la dita inopia per acudir al seruici de sa M.', ara pochs dies ha havem pagat mill ducats per perseguir alguns desmendats y bendetjats qui van per la terra segons vos largament explicareu.
Mes avant, com per seguretat del president hi de tots los feels sia molt necessari fortificar lo castell real perqué si en ningún temps se tornaven alsar axi com diversas vagadas aquest poblé ses levat, los bons y faels se puguen retraure y deffensar majorment...

Mes avant splicareu com en dies passats sia stada impetrada per don Miquel de Gurrea una prouisio o gracia de quatre milia C D. ducats sobre los bens dels composats e condempnats per germania, la quall prouisio o gracia es molt prejudiciall e gravatoria per tots los bons y faels qui han seruit molt be a sa M(ajestat),hi ab lurs persones hi escampament de sanch hi ab lurs instancias e miserias han sempre trebellat en la reductio de la terra hi son restats destruits y no son pagats ni satisfets de lurs dans ni roba quels han levada, hi no seria de rao ni justicia que las despesas de la guerra no son pagades hi los dans hi roba quens han sacajade no es satisfeta...

Sobre el perill de Barbarrossa

....per la vicinitat de Barbarossa aqüestes yllas son tant granment molestades per las fustes dels infaels, que no tan solament destiu mes encara en lo mig del yvern nos molesten en tanta manera que ja los navilis no gossen navagar hi las vilas marítimas stan per adesemparar, hi si sa M.' noy proveyex, aqüestes yllas se despobleran abans de molt..per so supplícareu de algún saludable remey pays hi ha dispositio de galeres hi fustes per adestruir tota
la barbaria...

Mes avant com la fortalesa de Alger stiga ab gran paril a causa que no te prouisio hi vituales necesaries, y tenint informado que ha fugit home de la fortelesa qui ha donat avis a Barbarrossa com lo dit castell sta mal proveit e que no tenen menjar ni beure, hi per ço te grans talayes y que si ve socorro lo puxen pendre, hi lo nauili qui aporta las vituales es molt flach hi va molt perdut, si sa M.(ajestat) noy proveyex que hun parell de bones barxes aporten las municions necessaries, sera prou dupta que la dita fortelesa nos perda.

En relació als alçats:

...plasia a sa M.' provehir y manar que dels bens dels qui van e niran bendajats e faran mal o delinquirán, que lurs bens se paguen las costas o despesas com es de raho e justicia: e per lo semblant, que hun pareli dels cavals armats quis pagan dels bens de sa M.', vajan per acompanyar lo dit locht. per a perseguir e pendre dits desmendats perqué una vagada sien desterrats de aquesta illa.

En la mateixa acta el Gran i General Consell sol·licita la permanència del sistema d'elecció per insaculació si bé demana la revisió per tal de retirar els elegibles que amb el temps s'han tornat inhàbils.  També demanen que no siguin francs de pagaments impositius els que prenen l'hàbit de Santiago. Sol·liciten la renovació un trienni més per part del rei del càrrec de virrei que exerceix Carlos de Pomar,i que no es permeti a  Francesc Ubach, encarregat de la repressió de rebels,  partir cap a València com es preveu.

Mal estat del palau bisbal:

Demanen que el bisbe absent es presenti a Mallorca o que no surti el que hi ha interinament i al mateix temps comuniquen el mal estat del palau del bisbe i sol·liciten la reparació: plasia a sa M.(ajestat) proveir que lo Sr.bisbe vingue personalment; hi aximatex la casa del palau, la qual afronta ab la muralla, tota cau, que sia reperada.

Contra el joc en els porxos de la peixateria. (ara és la Plaça de Coll)

.....com se fasa hun gran abus assi en los porxos de la pascataria, ques te jugadissa publica en la taula ahont se ven lo peix de la albufera, e los mossos e servidors qui van a comprar se juguen los diners, y dihuen que nos pot prohibir perqué tenen priuilegi de tenir jugadissa, la qual cosa molt prejudicial a la consiencia et nutritiua pecati, hi specialment que en tota la coresma no cessan de jugar de hon se seguexen innumerables inconuenients, que plasia a sa M (ajestat) que no obstant qualsevoll priuilegi en contrari obtes, sia prohibida tall jugadissa publica.

Queixes del Gran i general Consell per la manca de condemnes en les terres del Pariatge.

.....com per causa de la contensio que es entre la jurisdictio del pariatge, ço es entre lo Senyor rey e lo bisbe de barselona, sobre los de andraig, calvia y altres lochs de dita jurisdictio, los desmendats y agermanats resten inpunits e no son castigats ni punits de tan grans delictas hi ofensas que han fetas, com sien stats en dits lochs dels pijors que poguessen esser y perqué es gran afronta y vergonya de la justitia y molt perjuy a la vniuersitat que no sien condempnats y composats per pagar los dans y despesas, que plasia a sa M.' proveir de vna manera o altre, perqué los delictas e mals factors no resten impunits.

20 de febrer de 1527 - El Lloctinent General ordena al batle d’lnca que faci pagar a Jaume Gual llevador dels composats d’lnca, 71 lliures i 5 sous a Gabriel Serra per el vi pres per al camp reial, el dia 19 de març de l'any 1526. (AH 273 foli 42). Aquest mateix dia determina que es compensi en 25 lliures per la pèrdua de valor a Gabriel Perelló que es va recloure a Alcúdia amb un cavall que va deixar a Francesc Riera i que va ser capturat pels agermanats en un combat. Recuperat el cavall ja no té les condicions d'abans. (AR 275 foli 43/g )

23 de febrer de 1527-Capitulacions matrimonials de Francesc Burgues i d'Oms, senyor de Vallmoll i procurador reial de Mallorca i Joana d'Erill que aporta en dot 4.000 lliures.

Gregori Genovard

Dilluns 4 de març de 1527- Testament de Gregori Genovard, canonge, en presència del notari Alexandre Brondo. Elegeix sepultura en el túmul dels canonges, a la Seu.

13 de març de 1527- El virrei Carles de Pomar nomena lloctinent seu Salvador Sureda, menor, perquè persegueixi els bandolers. Formaven part de l'equip de persecució dels bandolers: Antoni Armengol de Sencelles,Nofre Calafat de Marratxí, Pere Canals de Binissalem, Antoni Coll de santa Maria, Joan Comes, Bartomeu Ferrà de Valldemossa, Gabriel Homar, Antoni Llopis, Marià March, Rafel Marons i Bernadí Tries d'Esporles.

1 de maig de 1527-Damià Cruelles i Rafel Cabot, obrers de la Verge Maria, de la parròquia de Valldemossa, contracten amb Joan Sala, escultor, la talla d'una imatge de la Mare-de-Déu d'agost, de fusta de xiprer.A.R.M.-Jeroni Real (R. 587), s.f.

15 de maig de 1527- "...com en totes las terras ben governades se tinga gran studi e diligencia que las robes e sos havers sien molt privilegiats hi afavorits y maiorment aquellas qui son causa e procuria que las monedes no isquen de la terra de hon ja per los nostros passats fonch proveit e ordonat molt saludablement que los draps strengers fossen prohibits e perquant la esperiencia ha mostrat ques fa lo contrari en gran perjuy e total destrucció del offici dels perayras hi per tot lo regne no solament per que lo dit ofici compre quasi tant com tots los altres mes encare es gran perjuy dels senyors e conredors de bestiar" ( ARM AGC 24 f. 39v)

" fonch conclus diffinit y déterminât per mes de les dues parts que sien prohibides les sedes strangeres texides per a deu anys y las qui vuy son en lo présent Regne sien a axangades per que nos puguen vendre a mes preu del que vuy se ven "

15 de maig de 1527- «... fonch determinat prohibir la entrada de dits vins, ab tal que lo vi vermell de la prnt. Isla no pugues pujar a mes de 3 s . lo cortinello y lo vi blanch a 5 s. excepto en temps de necessitai que en tal cas se ni pora entrar; y sis contra fa a esta resolucio sian los vins perduts y aplicats a obras pias.»— «Mes fonch proposat que las terras ben gouernadas procuren que las robas y sos fruits sian afavorits y ja los antichs prohibiren los draps extranjers fossen prohibits y no se obserua cosa que seria de conueniencia fer crida ab so de trompeta y altabals noticiants dita prohibido, y fonch déterminât que es fes.»—« . . . fonch proposat que seria de conueniencia prohibir que no hi entrassen sedas extranjeras per animar los naturals plantassen moreras com ja havian donat principi los de Soller, y fonch déterminât ques fes ab tal que el preu no pogues excedir del que tenían las sedas forasteras.» (Arxiu general d'Història de Mallorca).

13 de juny de 1527- Carta del rei Carlos al procurador reial Francesc Burgues: "Por quanto en esse Reyno diz que hay muchos bandeiados y personas perversíssimas las quales cometen cada día muy graves casos ... conviene hazer y crear muchas guardas y offiçiales secretos que losvayan a buscar y porque es nuestra voluntad conforme a razon que a estos tales se les paguen las dietas para que puedan entretener en los dichos cargos. Por ende ...vos dezimos y mandamos que de cualquier pecunias de nuestra Corte ...deys y pagueis lealmente a las personas que os nombrará nuestro visorey y capitán general,con consejo del regente nuestra Cancillería en el dicho Reyno, todas las dietas que hauran vacado en sallir de sus casas y así a tomar e prender los dichos bandeiados y delados..."

31 d'agost de 1527- Joan Antoni Bartomeu, jueu convers, propietari de Canet  reclama als jurats, batle i elets que havien intervengut en robar els béns dels mascarats un compartiment de 448 L. 18 s. en què taxava els danys rebuts.

7 de setembre de 1527 - El Lloctinent General  ordena al batle d’lnca que faci execució de béns a Bartomeu Ferrer i Jaume Massana pel valor de 9 lliures i les despeses per la roba presa al Magnífic Puigdorfila en temps de la Germania. (AH 276 foli 129 )

5 d'octubre de 1527.—" fonch daterminat que es posas pena de 10 sous per cada drap foraster que hey entraría en el Regne"

11 d'octubre de 1527-Antoni Andreu, prevere de la vila de Manacor, fa donació entre vius a en Francesc Ballester, notari , d'un cens de 7 quarteres de forment que rep de diferents persones.

16 d'octubre de 1527 - El Lloctinent General ordena al capdeguaita Francesc Reynés perquè es desplaci a la vila d’Inca i segrestri  els béns de Bernardí Gallur que siguin necessaris per satisfer les 24 quarteres de forment preses a Gaspar Bordils, ja que no ho ha fet el batle d’Inca.(AH 275 foli 159/g).

17 de desembre de 1527 - Nicolau Montanyans ordena el pagament del retaule de l'Assumpció de Sa Pobla als obrers de la Benaventurada Maria Augusta.( A. D. Litterarum 1526-1527)