Any 1579

Any 1579- El virrei Antoni d'Oms reglamenta els censals en espècie per tal d' evitar els contractes usuraris.

Any 1579: els ciutadans a Muro representen un 3,05% dels focs, però posseeixen el 32,6% de la riquesa murera.
Construcció de la torre de defensa del Cap de Cala Figuera.

Any 1579-Fundació de l'impremta Guasp.

Any 1579- Joan Abrines, inquisidor interí.

Any 1579 - Ramon de Verí és nomenat fiscal del tribunal de la santa Inquisició.

7 de gener de 1579 - Naufragi en el Portixol d'una nau genovesa carregada d'infanteria que provoca 700 morts. Només un centenar de persones es salven.

16 de gener de 1579 - Es concedeix el guiatge als bandejats que s'inscriguin en la campanya del capità Jeronimo de Rosas.

20 de gener de 1579 - Crida  d 'Antoni d'Oms per a l'indult dels bandejats  que vulguin formar part de dues companyies, una d'arcabussers dirigida per  Cosme de Xeverria  i altra d'arquers dirigida per Jeroni de Roses..

El 7 de febrer de 1579 van morir 800 soldats d'infanteria a conseqüència de la destrucció d'una nau genovesa pel temporal a la Platja de Salavert.
març de 1579-El virrei fa empresonar els jurats Felip Valentí i Ramon de Santmartí, i també l'advocat de la Universitat Horaci de Villalonga.(ARM S 58, f. 59 v, 84 v, 85 v, 86 i 102-103).

21 de febrer de 1579 - Salvador Sureda, donzell de Mallorca i senyor de la cavalleria de Sant Martí i d'Alanzell al terme de Petra, i la seva esposa Onofra Sureda i Campfullós, Pere Sureda, Bernat s'Anglada i Gregori s'Anglada, venen a Ramon Nicolau, mercader de Mallorca, un cens de 220 quarteres de forment per un preu de 2.200 ll. de moneda mallorquina.(Joan Bonet, notari públic de Mallorca. Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt, pergamí 37-3-33 (C-10))

Març de 1579 - Antoni Ferrà, algutzir reial, és empresonat per haver insultat un familiar del Sant Ofici.

11 de març de 1579-Orde per a la construcció d'una torre de planta circular a Cala Figuera (Calvià) i a Rafeubeix (Sa Porrassa).

1 d'abril de 1579 - Ramon de Puigdorfila és acusat pel fiscal del Sant Ofici d'açhaver menjart carn i trencat el dijuni quaresmal.

maig de 1579 - Els jurats de la Universitat sol·liciten al lloctinent general que no es doni guiatge a una nau amb infanteria arribada al port d'Alcúdia i que anava d'Itàlia a Portugal, després que a Cartegena li negaren el guiatge per por d'infeccions.(Llibre.Reg. de Sup. dels Jurats al Loctnent gral. 1579-1599)

4 de juliol de 1579- Una sentència obliga a separar els apotecaris dels especiers.

11 de juliol de 1579 - Instruccions del capità Pere Onofre Sanglada en cas de mobilització per la presència de moros en el terme de Llucmajor:

"...oit la campana, que tota la gent se avista a la plasa, y com vingui avistant la gent lo capita maior, y tots los altres capitans de la dita vila, y allí se recullen tots y se posen en orde, so es: los arcabusers per si y los ballesters per si y los piquers per si, de sinch en sinch per cade dos fileras y de aqui enviaran per cada cami a la part de la marina un cavall a pendre novas de allí ahont sentirán cornar y si tenen noticia ahont serán los moros y si caminan anant a la vila, y tenint lo Sr. Capita avis per ahont venen, que hi tremetren sinquanta arcabusers tots homens de bon peu ab un capita dels de la vila del mes de bon peu, y un sargent lo matex perqué los ¡mpedesca de caminar ercabusetjant y anant desviáts per lo cami, de modo que los inimichs no pugan ferir mes de un y los nostros pugan tirar en els inimichs qui vindran plegats, de manera que no tiren sens fer dan a nels inimichs y aquestos han de tenir las spalles a la part de la vila venintsen tirant a poch poch conforme el designe dels inimichs: y per lo semblant lo magnifich capita tremetra una dotsena de cavalls los quals han de servir aximatex destecats per lo camp pera socorrer la dita nostre gent si haura menester, com encare perqué si algún moro se desmendave, pendre o mata aquell. Y si los moros poguesan arribar a la vila y lo socorro de Algaida no fos arribat, faent un cos de tota la gent de una vila y de altre, juntaran tots los cavalls a una part y feran dos manegas de tots los arcabusers.
Y las ballestas y piques a un esquadro ab les banderas en mig, esteran luny de la vila dos tirs de arcabus a una part de la vila, de manera que representasen la batalla a nels inimichs y si los moros se determinan entrar a la vila, lo que tinch per imposible, la gent de aqui estar en orde y a punt de guerra, y no per dona la batalla en aquex temps, sino pera que tingan temor de ells de veurerlos per lo que sería posible no entras en la villa. Y si dits moros se determinen entrar per sequetjar, per forsa se han de partir los moros en dos parts: los uns per asequetjar y los altresper aguardarlos, y axi podran los nostros impedir la una part y la altre, arcabusetjanlos y caminant lo socorro a poch a poch...(BSAL 1897-1898 pàg 411).

28 de juliol de 1579 - Detenció d'Antonio Pérez del Hierro, secretari d'estat, acusat de la mort de Juan de Escobedo, secretari de Juan de Àustria.

3 d'agost de 1579 - Arriba a El Escorial Antoine Perrenot qui esdevé principal conseller de Felipe II.

18 d'agost de 1579 - Mossèn Pere Joan Gili, vicari perpetu d'Artà, és detingut i processat per haver fet proposicions sexuals a dones en confessió.

19 d'agost de 1579 - Anna, de Tunísia, esclava de Ramon Nicolau de Ciutat, és detinguda pel Sant Ofici, per seguir la religió musulmana.

6 de setembre de 1579- Diego de Luna, musulmà granadí, vidrier, esclau de Miquel Salvà, vidrier, que intentà fugar-se a Berberia , és condemnat a 100 assots i 10 anys de galeres. Gabriel Pacs, morisc de Vélez, esclau de Nicolau de Pacs és turmentat i assotat per haver intentat la fuga, i després tornat al seu propietari. Gabriel Flores, musulmà de Brea (Mondéjar), és capturat a Andratx. Miquel Seguí, convers del cristianisme a l’Islam, natural de Patraix i esclau de Marc Antoni Real, mallorquí, resident a Alger i islamitzat, és reconciliat. Alonso de Benavides, musulmà granadí, esclau de Geroni Berard és condemnat a 3 anys de galeres.
Pere Beltran de Pollença, marit d’Apol·lònia Pons, és condemnat a 3 anys de galeres per bigàmia, perquè quan era soldat a Perpinyà es va casar amb Cecília Fàbregues. Onofre Genovard, pescador, és sotmès a turment i desterrat a perpetuïtat per tenir amics musulmans. Joan Cos d’Inca és penitenciat per haver ajudat a un fugitiu.(Acte de Fe celebrat a la Seu). Francisco Dias, natural de Porto, captiu dels moros, que els ajudà en l'assalt a Andratx és turmentat, però diu que es va convertir a l'Islam per aconseguir la llibertat, és remès a la jurisdicció reial per ser de la seva competència. Diego de Haste, abans Alí, és turmentat i condemnat 10 amys a galeres. Isabel de Granada, abans Fàtima, és condemnada a 100 assots. No és turmentada per tenir més d e70 anys i és reclosa en un hospital o monestir.

El català Joan Cos, habitant d'Inca és jutjat en el procés de la Seu per haver calçat i donat sopar al català Rafel Simó, fugitiu de la Inquisició. Bartomeu López (Llopis), capdeguaita és jutjat per blasfem. El català Joan Darder és turmentat i castigat amb 100 assots per haver ajudat a moros batejats a fugir a Berberia.

29 d'octubre de 1579- Joan Vich, bisbe, fa donació als dominics de l'església i el convent de Lloret.

31 d'octubre de 1579 - És empresonat Diego, esclau granadí de mossèn Rossinyol per intent de fuga.

3 de novembre de 1579 - Detenció de Margarida, vídua de Miquel Mora, matalasser, per blasfèmia.

3 de novembre de 1579 - Margalida Escales és detinguda per haver dit que l'estat matrimonial és superior al de fer-se religiós.

20 de novembre de 1579 - Detenció de Maria, morisca de Granada, esclava de Caterina Seguí d'Artà per haver dit que els moros podien anar al cel com els cristians.

20 de novembre de 1579 - Detenció de Catherina, esclava corsa de Francesc Muntaner a Bunyola, perquè s'havia islamitzat quan era captiva en terra de moros.

20 de novembre de 1579-Joan Lluís Berard i la seva muller Caterina venen a na Joana Isabet Tornamira i d'Olesa, vídua d'en Domènec d'Olesa, donzell de Mallorca, un cens anual de 16 l. de Mallorca que l'esmentat Joan Lluís Gerard rebia d'una banda d'en Joanot Capó Massanet, 9 l. de Mallorca, i de l'altra d'en Rafael Rosselló, 7 l. de Mallorca. El preu de la venda és de 200 l. de Mallorca.

21 de novembre de 1579- És detingut a Pollença Jaume Amorós per haver dit que l'acte sexual d'un fadrí amb una puta no és pecat.

24 de novembre de 1579 -És detingut Mossèn Joan Marçal, tinent de prior de l'església de Pollença per la seva relació amb Francina Llaneres a la que donà de combregar una hòstia no consagrada com si ho fos quan exercia de vicari a santa Eulàlia.

24 de novembre de 1579 - Detenció de Francina, esposa del notari Bernat Llaneres, pels actes sexuals comesos en el confessionari amb el vicari de santa Eulàlia mossèn Joan Marçal i aparentar la posterior comunió per tal de no fer-se sospitosa a la seva sogra que l'acompanyava.