any1602aMallorca(ixent)

Són jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca: Rafel Olesa, Antoni Nadal, Pere Antoni Ballester, forner, Pere Antoni Santmartí, Onofre Font Montornès i Pere Onofre Vicens Salom.

Són síndics clavaris forans,Joan Busquets, de Santa Maria. i Jordi Alomar, de Sineu.

Any 1602-Fundació del convent de Consolació al lloc on ara és la Plaça de Quadrado.

Instituex, ordena y mana que de asi al devant de la festa de Sant Miquel de Septembra
fins a la Pascua de Resurrectio après de tocadas dos horas de nit, e de la festa de Pascua de Resurrectio fins a San Miquel de Setembre après de tocadas las tres horas de nit, ningunas personas de qualsevol estament, grau, conditio que sien, gosen ne presumescan anar de nit per la présent ne per la ciutat de Alcudia, ni per las vilas de la part forana, armats y aquadrillats, declerant se Señoría esser quadrilla de tres en amunt encare que no aporten espases de mida, sots pena per els qui seran trobats contrafaent al dit capítol, per cascun de aquells y per cada vegada, de deu liures o de estar trenta dias a la preso y les armas perdudas, aplicadoras los dos tersos de les ditas deu liures als cofrens reals y las armas ais Oficiáls o oficial qui las pendra.(BSAL 1897-1898 Pàgina 380).

15 de març de 1602 - L'enginyer Tiburcio Spanoqui i el mestre major Antoni Saura informen del retràs en les obres de fortificació de Ciutat i preveuen que manquen encara 140.000 ducats fins a la seva finalització, de manera que amb la despesa anual de 11.000 ducats destinats a la construcció fan pensar que les obres s'han d'allargar al menysdurant onze anys.

19 de març de 1602 - Miquel Joan de Vilallonga estableix en emfiteusi a Bartomeu Serralta de la vila de Petra, una quartera de terra situada al Rafal del Canonge a la vila de Petra, sota domini de Pere Vivot. El cens és d'una quartera i quatre farcelles de forment anuals i l'entrada de 5 s. m.M. (Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt, pergamí 37-9-34 (E-2))

Dijous a 4 de abril de 1602, dia del dijous Saut, arriba avís de França que lo rey Henrich 4 era en Tolosa ab vint y quatre mil combatents y que certament venia sobre Rosselló. Trobava's en Barcelona don Carlos Coloma, general de Rosselló, tinent del castell de Perpinyà, germà
del nostro bisbe, y encontinent prengué la posta per a Perpinyà.(Dietari de Jeroni Pujades)

2 de maig de 1602 - Margarida Villalonga Santmartí es casa amb Joan Baptista Berard Campfullós Armadans a la possessió de Sa Torre (Llucmajor).

26 de juny de 1602-Testament de Margalida Espanyol, donzella, que vol ser enterrada al vas dels Espanyol a sant Domingo.

Diumenje a 30 de juny 1602 fou feta la transtació de la Seu de Helna a la isglésia de Sant Joan de Perpinyà (Dietari de Jeroni Pujades)

20 de juliol de 1602-El virrei Çanoguera i l'Audiència intenten detenir Albertí Dameto, cavaller de Sant Jaume. El bisbe Joan Vich i Manrique es posa del costat de Dameto i excomunica als membres de l'Audiència.

Dimechres a 24 de juliol 1602 se mogué grandíssim temporal de vents y plujas ab trons y llamps y grandíssima pedregada que se'n ha aportat quant hi havia en les vinyes del Maresma devés Mataró, Alella i territoris sircumvehins. Y a Linàs caigueren tres pedres tant grosses que entre les tres pesaren divuit lliures, y una de ellas mal ferí a un fadrí bover del castell en un muscle. Arriba lo
temporal en algunes parts de Valles devés Sant Colgat, senyaladament al Papiol, que no hi a dexat res. En Barcelona en lo fosar del Pi arrencà de sòl a rel una morera grosíssima que tota ma vida la avia vista allí. Als Prats del Rey y partida de Sagarra se entén que ha navat com si fóssem en hivem, cosa portentosa y digna de memoria.(Dietari de Jeroni Pujades)

Dimecres 31 de juliol de 1602 - En lo matex dia se reberen en Barcelona cartas de Mallorcha, que lo fill del rey de Cucó, moro africa, és passat ab una galeota mallorquina a posar-se en reenes en poder del nostre Rey, ab lo qual son pare se és consertat dar-li la terra segura y sis mil homens per anar sobre Alger y que lo rey hi envii certament la armada altres diuen que lo matex rey és passat a cort, y lo nostre Rey a fiat de ell sens reenes y que lo dit rey Cucó a enviat son fill a Mallorca y a fet lliga ab lo rey de la Ves que tots se són rebellats contra lo turch.(Dietari de Jeroni Pujades)

21 d'octubre de 1602 - Dilluns a 21 a la matinada arriba la nau de Antoni Lleu, que venia de Mallorca. Aporta cartas de dos del matex, y entre altres de Pere Vinyes, catala, ab les quals avisava a Joan Vinyes son pare, blanquer de aquesta ciutat (Barcelona), que en la dita islla se deia que no hi hauria armada, sinó socorro ab les galeres per al rey Cucó, y que dit dia avia entrat en Mallorca de Yvica, y deia que de allí havian sentit molts tirs de artilleria a la volta de Denia, y creuen ser les galeras y que en Mallorca les aguardavan per momentos. Y que de las naus no sen sabia cosa alguna, que alguns deian serian anadas ab les caravelas a la volta de la islla Tercera per certa revolta hi ha haguda,altros que quant arribaren en vista de Carthagena los hisqué una galera del port y les féu anar a la volta de Orà, altres pretenian que serian anades a Bugia. Y que se avia donat avís a sa magestat que en Mallorca avian arribades dues sajèties francesas de Alger, y la última digué com estavan allistant tres o cuatre mil geníssaros per anar contra del Cucó, y que Moret Arays era tornat en Alger y que espalmava dos galiotas per pendrer llengua de la armada, y que hi ha gran discordia entre ells en Alger tement de la armada. Y és cert que si no hi va socorro, carragaran sobre del Cucó aquest hivern y li donaran gran treball..(Dietari de Jeroni Pujades)

Dissapte a 9 de novembre 1602 se tingué nova com a Perpinyà se era descubert que havian presos tres francesos qui avian de trehir lo castell de Perpinya a cert dia, aquest hivern, y havian pres lo hoste en casa de qui posaven. La traició havia de ser que aquestos entravan per mosos ab cavallers del castell o qui tenian entrada en ell y axí lo hu estava ya ab T. Uris, y per mort sua se era posat ab Xammar y aquestos assentats ab los cavallers havian de posar foch una nit en certas casas dins lo castell y aquest foc avia de ésser lo senyal a dos mil homens, que com fa ya les nits llargues avian de entrar en Rosselló y estar en parada, y acudir sobre certa part del castell ahont ells tenian senyalat que se apoderarian de la sentinela y ab lo avalot del foch feian compte no se n'auria sentiment. Han-ne avisat al virey. Déu per sa misericordia nos guarde de traydors, que aquest rey de França bravament tenta tot lo que pot. Dels tres francesos que són presos, lo hu és capita, lo altre un alferis, y lo altre un sargento, y havian de entrar trescents homens de dos en dos y de tres en tres en diverssos dies, y aquestos havian de estar dividits per Perpinyà y a la hora de la trayció trobar-se al lloch del consert. Y lo hoste de la Corona qui és pres y és frances, tenia sinch cents ducats per mantenir aquesta gent. Descobrís dijous a 7.(Dietari de Jeroni Pujades)

15 de novembre de 1602 - Fra Francesc Despuig, prevere de sant Francesc de Paula és condemnat a no poder confessar i a ser reclòs en un monestir durant un any per sol·licitar relacions sexuals amb dones durant la confesió. Per el mateix motiu és condemnat el mateix dia Fra Gabrier Ribas de Petra, privat de confessar , a estar reclòs durant sis mesos. També és privat de confessar i reclòs durant dos anys el prevere de Montuïri, natural de Selva, Llorenç Socies que havia tengut relacions sexuals amb 7 o 8 dones aprofitant la confessió.

13 de desembre de 1602 - Els jurats Pere Antoni de Sant Martí, donzell, Antoni Nadal i Onofre Font Montornés, ciutadans militars, Pere Onofre Vicens Salom i Rafel Olesa, mercaders, i Pere Antoni Ballester, menestral,acorden promoure la reforma de les ordenacions i del dret municipal, encarregant el projecte a Onofre Salvà, Oïdor de la Reial Audiència, i als juristes Pere Moll i Jordi Safortesa, però la reforma no arriba a fer-se fins l'any 1621.

19 de desembre de 1602-Mor Antoni Barceló "Pasturana", cirurgià de Manacor que és enterrat en el conventd e sant Vicenç Ferrer.