Any 1639- Jordi Abri-Descatlar és el propietari de Son Pisà a Bunyola.

Any 1639- Jaume Bauló, corsari, captura la Santíssima Anunciata, manada pel corsari Francesco Amadeo, de pavelló genovès.

11 de gener de 1639-Els fusters de Manacor es segreguen del gremi de Palma.

28 de febrer de 1639- Mateu Moragues Pont de la Terra, propietari de Son Moragues (Valldemossa), és nomenat familiar del sant Ofici.

8 de març de 1639 - Pregàries contra la sequera.

21 d'abril de 1639-Persecució dels bandolers-  "Nos don Joseph de Lanuza y Rocaberti...ordenam y manam....qualsevol persona qui tindra cavall o cavalls que tot lo temps que starem personalment fora de la ciutat de Mallorcha en persequtio de delinquents degue tenir aquell o aquells dins la ciutat sola de Alcudia o dins las vilas forenses de son districte ahont serán habitadors" "ordenam y manam que tot lo temps que starem fore de dita ciutat personalment en dita persequtio los qui exiran fora de dita ciutat de Mallorcha fora dels murs de ella, tots los habitadors de la de Alcudia tant dintre los murs de ella com fora, y los de las vilas forenses y sos termes en poblat y fora poblat, tant si aniran a peu com a cavall no aportan capas, ans be vajen en cos y sens ellas" "ordenam y manam que totom generalment de qualseuol stament y qualitat que sian tingan sos mosquets, arcabusos de munitio e escopetas de las que no están proibidas per pragmáticas o edictas reals, condretas, ab munitio de bales, poluora, metxe y tot lo demás necessari, para que sempre que convenga puga acudir ab tota puntualitat en servey de sa real Magestad"

" ordenam y manam als batles reals y sos llochs tinens de la ciutat de Alcudia y vilas forenses que per ningum cas permeten ni tolleren dexar entrar, star o habitar dins ditas ciutats y vilas forenses y llochs poblats algu o alguns delinquents ab armas o sens ellas, tant de las prohibidas com de las que nou son, ans be encontinent que los tals delinquents bandetjats, pregonáts o no pregonats, serán vists y trobats dins poblat o vullan entrar en ell fassan tocar lo attambor y repicar las campanes ab rebato para que tots los habitadors ab las suas armas y los dits balles reals ab sos llochstinents ab las suas, conforme los sera ordenat ab carta apart, vajen en persequtio dels tals delinquents fins a tenirlos capturáts"

"ordenam y manam als dits balles reals y sos llochstinents que durant dit temps posen guardas y sentinellas de vista que sian personas de confiansa y fidelitat, sens que en acó hi haja excepcio de personas, en los campanars de las iglessias, o en alguna part que apparegue mes convenient"

"ordenam y manam que de aqui al devant per nigun temps persona alguna de qualsevol conditio o stament que sia, no gos ni presumesca aportar baló an el sombrero a la part dreta ni squerra, a la part davant ni derrera, ans be aportan aquell sens baló aigu ni altre qualseuol señal que denot ni denotar puga parcialitat"

"...y que axi mateix no pugan aportar mascara, bêcha posada en la cara, mostatxeras grans ni petitas, ni altre cosa qui puga impedir franquear la cara" "...persona alguna que haja de surtir de son districte per anar fora de aquell y constituirse en altre districte, no puga aportaisen pa, vi, carn o altre sustento, en altre districte si no es prenint billet del baile real del districte de hont se partira, y dega aquell entrenar al baile real o a son llochtinent a la vila o lloch ahont anira"

" prometem a qualseuol persona de qualseuol grau o stament que sia qui nos donara notitia de alguns delinquents que estigan escondits o de personas quels hajan afavorits, quels guardarem tot secret"

22 de maig de 1639- Nicolau Calafat , Rafel Mieres i Antoni Sales , de Valldemossa, elegits a sac i sort per a servir al rei a Menorca. Cobraran 30 lliures cadascun, pagats pels veïns.

24 de maig de 1639- Escorca: “Vuy als 24 de Maig 1639 Nosaltres Martí Martorell, Balle Reall, Antoni Càneves de Menut, Juan Amer, Pera Bon Masip, Miquel LLobera y Juan Soliveras y tots los demés habitadors de nostra Parrochia de Osca (vol dir Escorca), tant parrochians neturals com Arrendedors:

Congregats com és custum, fonch preposata per lo demunt dit Juan Amer, Lloctinent de Capità, com tenia una carta de part del Illm. Sr. D. Alonso de Cardona en que manave, an greves penas, fessem estrectió y nomenassem un Soldat al servey de Sa Magestad y subvectió y socorro de Manorca, bax de la Bendera del Capità D. Gregori de Vilalonga ab condicions a la carta contingudas.

E nosaltres, vist y considerat algunas causas y reons a nosaltres contraris si per dit effecte se fes dita abstrectió, avem determinat veura si llibrement troberiem algun perticular per servici de dit effecte.

Y el mateix die se as offert Miquel Llobera, major, de lloch de Son Colom, dient que, si li donavem sinquante lliuras, que ell doneria un soldat per la servitut dita.

Y axí venint a cordia tots, se son acordats que li donem dites sinquante lliuras, ço és, vint lliuras ancontinent y la demés reste, compliment a dites sinquante li prometen pagar al die que lo dit Capità lo tindrà per rebut. Y an cas que lo dit Llobera fos alliberat, ço és, o que no es fes la dita Jornada a Manorca o que la justicia alliberàs dita demanda, no se li pot repetir ninguna cosa de las ditas vint lliuras. Y an cas que anant-se’n los demés soldats de las demés Vilas, fos dit Llobera alliberat y per ell alliberada nostre Parrochia, som de pacta que se li han de pagar tot lo que falte per compliment de dites sinquante lliuras y ditas sinquante lliuras se paga per compertiment fet per dita reó, pegador per tots los allistat a una lliste la qual han de cobrar los dits Juan Amer y Juan Soliveras.

y lo dit Miquel Llobera resta fiança per son fill Pera Llobera, alegit y donat per llur para per la ja dita reó.

Fet dit die y Añy demunt dits."

29 de maig de 1639 - Mor Pere Ramon Safortesa Villalonga, primer comte de Formiguera, a Madrid, on tenia el càrrec de conseller reial. 

2 de setembre de 1639- Boda de Miquel Sanglada Valentí amb Caterina Sunyer i Sanglada, viuda de Mateu Gual de Talapi.

8 d'octubre de 1639-Gaspar Lupertio Taraçona, Regent de la Cancelleria Reial, natural de Saragossa, compra per cent cinquanta lliures mallorquines un esclau de 40 anys, berberesc, bru de color, capturat amb la fragata Nostra senyora del Roser de l'armador Joan Gibert, comandada pel patró Jaume Bauló.