31 de gener de 1922
Any 1922
Any 1922- Miquel Beltran
Planas, republicà federal, primer president del Constància d'Inca.
Any 1922- Fundació del Banc de sa Pobla per Ignasi Planes Serra,
Joan Planes Serra, Pere Serra Simó,Jaume Reinés Crespí, i Pere Ignasi
Crespí Socies.
Any 1922- Antoni Bauzà , comunista, secretari general del Sindicat Únic
de la Construcció és condemnat a presó per haver escrit un article
contra la guerra de Marroc.
Any 1922- Mor Cosme Salvà, militant de la CNT.
Any 1922-Fundació del
Col·legi Cervantes per Andreu Crespí i Francesc de Sales Aguiló.
Any 1922- Simó Fullana Font és el nou secretari general de la
Federació de Societats Obreres.
Any 1922 - Una inspecció fiscal constata que Vicenç Enseñat Enseñat,
fabricant tèxtil d'Inca disposa de 100 telers de teles cotó i una
màquina de parar tot i que només declara per 28.
Gener de 1922- Els picapedrers comunistes i cenetistes conflueixen en
la constitució d'un nou sindicat únic federat a la CNT.
Febrer de 1922- Congrés de la Federació Local de la Casa del Poble. El
Sindicat de fusters proposa l'adhesió de la Federació a la CNT,
l'expulsió de les entitats polítiques de la Casa del Poble, i el rebuig
a la donació de Joan March relativa a la Casa del Poble si no es
canviava l'escriptura. Els socialistes s'oposen a la convocatòria del
Congrés i defensen la presència del partit a la Casa del poble com
consta en l'escriptura.
5 de febrer de 1922- Els socialistes, després de donar suport pràctic
als liberals de Joan March perden la representació a Palma. Obtenen 2
regidors a Manacor, Alaró i Santa Eugènia, i 1 a Binissalem, Esporles,
Inca i Llucmajor.
23 de febrer de 1922 - Mor Benet Pons Fàbregues, comissari de Belles
Arts de les Balears.
23 de febrer de 1922 - Primera pedra de La Porciúncula.
2 de març de 1922 - Jaume Domènech substitueix Joan Estelrich Artigues
en la direció del Diari de Joan March "El Dia".
21 de març de 1922- El sindicat de paletes vota una delegació mixta al
Congrés de favorables a les propostes d'adhesió a la CNT , i de
contraris a la mateixa.
24 de març de 1922 - Joan Alcover Maspons és nomenat Comissari regi de
Belles Arts de les Balears.
Març de 1922-La junta directiva del Sindicat de la Fusta, de majoria
comunista i cenetista, obligada a dimitir.
Març de 1922- Els metal·lúrgics en vaga tornen al treball.
Abril de 1922-Restabliment de les garanties constitucionals a Espanya.
22 d'abril de 1922-Javier Millán García de Vargas, governador civil.
Maig de 1922- Es celebra el Congrés extraordinari de la Federació Local
de Societats Obreres de la Casa del Poble. El comitè central format per
majoria comunista amb suport anarco-sindicalista és destituït, i els
seus partidaris, fusters, metal·lúrgics, oficis diversos i xocolaters
es retiren del Congrés. S'imposa una direcció socialista formada per
Llorenç Bisbal, Jaume Garcia, Josep Romualdo, Simó Fullana, Julià
Ferretjans i Joan Mulet, pròxima a Joan March. La casa del Poble
segueix dominada per un patronat format per socialistes que la
controlen política i administrativament.
15 de maig de 1922- Sebastián Alcover Bennássar, feixista campaneter,
s'afilia al Partido Nacionalista Español.
16 de juliol de 1922-Mor Antoni Rotten Gual.
16 de juliol de 1922- Pren possessió del càrrec el nou governador civil
Javier Millán.
Setembre de 1922-Salvador Seguí, el Noi del Sucre, (CNT) a Mallorca.
Setembre de 1922-Congrés de la Federació Local de Societats Obreres de
la Casa del Poble, dominada absolutament pels sindicalistes socialistes
partidaris de Joan March. Hi participen 21 delegats que
representaven 11 societats i 1.342 afiliats. Es decideix la afiliació a
UGT i a la Internacional Sindical d'Amsterdam. Llorenç Bisbal segueix
en el càrrec de president.
5 d'octubre de 1922- Institució dels comitès paritaris amb igual
representació obrera i patronal, per a la solució dels conflictes.
22 d'octubre de 1922- Constitució de la Confederació Regional del
Treball de Balears, que representa a 1.113 afiliats. Miquel Rigo,
secretari general.
27 d' octubre de 1922 - El primer
ministre Luigi Facta prepara un decret del rei Vittorio Emanuele III en
el qual es declara l'estat de setge
29 d'octubre 1922 - Per invitació
del rei, Mussolini viatja a Roma. A Milà els feixistes ataquen i
destrueixen la seu d'Avanti
30 d'octubre de 1922- Mussolini és
a Roma, on el rei li demana que formi un govern. Es permet als
esquadrons feixistes entrar a la capital sense ser molestats ni per
l'exèrcit , ni per la policia.
31 d'octubre de 1922 - El
rei Vittorio Emanuele III aprova la creació d'un govern d'àmples
aliances encapçalades de Mussolini i els feixistes Alberto De Stefani
(Finances), John Giuriati (terres rescatades) i Aldo Oviglio
(economia), els nacionalistes Luigi Federzoni (colònies), el
filòsof pro-feixista Giovanni Gentile (educació), el conservador José
De Capitani de Arzago (agricultura), Giolitti Teófilo
Rossi, lliberal (agricultura), els demòcrates moderats Giovanni
Antonio Colonna di Cesaro (ingressos) i Gabriel Carnazza (obres
públiques), VincenzoTangorra (tresor) i Stefano Cavazzoni (treball), i
pels militars Armando Diaz (guerra) i Paolo Emilio Thaon de Revel .
Mussolini assumeix personalment els ministeris de l'Interior i d'Afers
Exteriors.
Novembre de 1922-Hilari Arlandís a Ciutat.
20 de novembre de 1922 -
Conferència de Lausana, en la que participa Mussolini com a ministre de
Relacions Exteriors. La conferència tanca el vell tema grec-turc i
marca l'ascens al poder de Kemal Ataturk
18 a 24 de Novembre de 1922 - Llorenç Bisbal representa la Unió de
Curtidors en el XV Congrés de la UGT a Madrid.
Desembre de 1922. Fundació del Sindicat Únic Tèxtil "Unió Obrera " a
Bunyola per part de Salvador Castell Borràs, Joaquim Ferrer, Bartomeu
Llinàs i Eusebi Ferrer.
10 de desembre de 1922 - Victòria
a Milà dels partits governants (feixistes, nacionalistes, liberals i
populars) en les eleccions locals
15 de desembre de 1922 - Per primera vegada es convoc a el Gran Consell Feixista
23 de desembre de 1922-José Sanmartín Herrero, governador civil.
28 de desembre de 1922 - Fundació a Itàlia de la MVSN (Milícia Voluntària per a la Seguretat Nacional)
