Any 1933
Grans propietaris de Mallorca
(Font: RPE-Registre de propietat expropiable):
Joan
March Ordinas és el major propietari rústic de les Illes Balears, amb
6.823 quarterades (4.846,30 hectàrees) repartides entre Escorca
(2053,51), Lloseta (519,59), Manacor (377,19), Selva (333,32) i Ses
Salines (1562,68).
Nicolau
Villalonga Cotoner, IX marquès de Casa Desbrull,casat amb Mercedes
Truyols Villalonga,filla dels marquesos de la Torre, té en propietat
2.420,47 hectàrees repartides entre Artà (378,01) i Llucmajor (2042,46).
Manuel
Salas Sureda,financer del maurisme, propietari de La Petrolera i la
seva esposa Maria Garau Tomavells tenen 3.057,69
hectàrees entre Alaró (620,37), Bunyola (628,43), Palma (710),Santa
Maria (250,40), Marratxí (250,40) i sant
Llorenç (598,07).Entre les seves propietats hi ha Xorrigo,s'Alqueria
d'Avall, Solleric, Es Cabàs, Son Sureda, Pocafarina.
Fernando Truyols Morell té 2.236,84
hectàrees entre Artà (1546,84), Calvià (149,12) i Palma (541,46).
Joaquim Gual Gual de Torrella té 2.130
hectàrees (2035,37 a s'Albufera i 95,10 a Binissalem).
Ramon
Maroto Moxó Orlandís, marquès de Casa Ferrandell té juntament amb la
seva esposa Maria Coll Roca 1.509 hectàrees de terra a Calvià.
Fernando de España Truyols té 1.506,50
hectàrees entre Maria de la Salut, Sineu i Binissalem.
Catalina
Villalonga Zaforteza i el seu marit José Zaforteza Orlandís tenen 1432
hectàrees entre Bunyola (1054,98), Llubí (309,61) i Muro (67,78).
José Quint Zaforteza Amat i la seva esposa
Maria Oliver tenen 874,30 hectàrees a Capdepera i 556,1 a Palma.Gaspar Bonnín Miró té 1372,71 hectàrees a
Manacor.
Manuel
Fuster Fernández-Cortés i Concepción Rossiñol Dezcallar tenen 905,64
hectàrees a Palma, 339 hectàrees a Inca i 172 a Selva.
Enrique Sarriera Villalonga, marquès de
Barbarà, té 1.250,22 hectàrees (1.136,48 a Santanyí i la resta a
santa Margalida).
Luís Sitjar té 1.167
hectàrees a Santanyí.
Francisco Rossiñol
Fuster i Maria Fuster
Rossiñol tenen 830,64 hectàrees a Calvià i 261 a Esporles.
Maria Josefa Alemany Sureda té 635,11
hectàrees a Llucmajor, 222,28 a Palma i 142,45 a Sóller.
Francisco Socías Clar té 557,62 hectàrees a
Llucmajor.
Jaime Sitjar té 514,40 hectàrees a Calvià i
456,7 hectàrees a Santanyí.
Bernat Coll Roca té en propietat 1.136
hectàrees (988 a Mancor de la Vall i 148 a Algaida).
Jordi Fortuny Moragues i la seva esposa
Adela Marquès Luigi tenen 1.002 hectàrees entre Estellencs i Esporles.
Joana Maria Font dels Olors Forteza té
773,17 hectàrees a Capdepera.
Aina Coll Roca i Joan Fortuny tenen en
propietat 600 hectàrees a Bunyola.
Joan Frau Xamena té 574,64 hectàrees a Palma.
Rafael Blanes Tolosa té 553,39 hectàrees a
Artà.
Felipe
Villalonga Dezcallar i Mª Ángeles Blanco Tolosa tenen 605,72 hectàrees
repartides entre Puigpunyent (327), Esporles (127,13), Alcúdia (52),
Pollença (52) i Sa Pobla (47,59).
Juan
Villalonga Feliu i la seva esposa Mª Esperança Amorós Alzina
tenen 511 hectàrees entre Calvià (434,71) i Petra.(76,71).
Manuela
(marquesa de Bellpuig) i Pedro Antonio Satorras Dameto (cònsol a
Melbourne i a Mombai) tenen 497, 92 hectàrees a Andratx.
Damià Jaume Montaner té 497,21 hectàrees a
Petra.Antonio Roten Sureda, marquès de
Campofranco, (Unión de Derechas), té 487,80 hectàrees a Banyalbufar.
Pedro
Cotoner Verí, marquès de la Cènia i d'Argensola, Grande de España, té
353,20 hectàrees a Marratxí, 0,36 hectàrres a Banyalbufar i altres
404,04 hectàrees a Marratxí compartides amb el seu germà Nicolau.
Nicolau Cotoner Verí té 407,6 hectàrees a
Marratxí i altres 404,04 hectàrees a Marratxí compartides amb el seu
germà Pedro.
Luis Antonio Vives
Venezze i Evelina Clarch
tenen 350,68 hectàrees a Valldemossa.
Catalina Verd Mayol té 334,78 hectàrees a
Inca, 44,77 a Selva i 1,42 a Binissalem.
Pere L.Serra Cañellas té 300 hectàrees a
Escorca.
Juan Marqués Luigi té 262,5 hectàrees a
Escorca.
Vicenta Campos Granada
té 189,95 hectàrees a
Bunyola i 91,91 a Palma.
Concepción Gual Villalonga té 340,54
hectàrees a Santa Maria.
Jaime Oleza España té 190,36 hectàrees a
Bunyola.
José Quint Zaforteza i Madico (Banc de
Crèdit Balear) promouen la societat Playas de Cañamel.Fundació
il·legal del port recreatiu del Club Nàutic de Cala Gamba seguint els
consells del militar José Marqués Talet tot i l'existència d'una ordre
militar que no permet les llicències a la costa.
8 de gener de 1933
Revolta anarquista al cinturó de Barcelona (37 morts i 300 ferits)
Revoltes anarquistes a Castelló,Bugarra (5 guàrdies morts) i Gestalgar.
País Valencià.
11 de gener de 1933
Alçament a Casas Viejas. Assalt al quarter liderat per Seisdedos.
Repressió de Casares Quiroga.
2 de febrer de 1933 - En la Conferència de Desarmament a Ginebra,
Itàlia s'adhereix al pla del primer ministre britànic James MacDonald
que proposa una reducció significativa de les forces de terra i aire,
sobre la base de paràmetres precisos per als quatre principals països
europeus (Gran Bretanya, França, Itàlia i Alemanya)
8 de febrer
de 1933, Joan Marquès Luigi i Lluís Mulet
Ferragut es divideixen Son Reus (Palma)
14
de febrer de 1933
Apareix Sindicalismo, periòdic del sector trentista de la CNT.
15 de gener de 1933- Mor Gaspar Bennàssar
Moner arquitecte, a Barcelona.
Març
de 1933-L'eivissenc Josep Costa Ferrer, promou la
urbanització de Cala D'Or.
Març de 1933-
L'executiva d'UGT fa constar que a
Espanya i a les Balears no hi ha un perill feixista.17 de març de 1933-Francisco Franco Bahamonde,
comandant militar de les Illes Balears.
2 de març de 1933 - Neix Miguel Buades Salom, president del Sindicato de Actividades Diversas del Sindicat Vertical franquista.
Primer de maig
:militants i
amics del PCE.
14 d'abril de 1933- Manifestació de protesta davant el
consolat alemany perquè oneja la bandera nazi.
15 de maig de 1933
Els feixistes campaneters Natalio Tortella Mascaró, metge, i Juan
Tortella Pons, s'afilien al Partido Nacionalista Español del doctor
Albiñana.
Maig de 1933 Acte inaugural dels
locals de la FSB-PSOE
a la Casa del Poble.
Maig de 1933-Bernat
Fluxà Monjo, batle de Santa
Margalida.
13 de maig de 1933- Llei sobre
el Patrimoni artístic
nacional.
15 de maig de 1933- Nadal
Tortella Mascaró i Juan
Tortella Pons de Campanet, s'afilien a Partido Nacionalista Español.
20 de maig de 1933- Surt el setmanari "Sa Pedra
foguera", republicà d'esquerres a Felanitx. Joan Cerdà era el seu
director.
18 de juny de 1933-Míting al
teatre Balear de la
Sección Femenina de la Unión de derechas.
23
de juny de 1933-Miquel Beltran Planas és el
nou batle d'Inca després de la dimissió d'Antoni Mateu Ferrer. Antoni
Mateu torna a la direcció de l’àrea de Cultura i és nomenat per posar
en marxa l'Institut de Batxillerat de Sant Domingo.
15 de juliol de 1933- Comencen les
excavacions a Can Basé (Pollentia).
31 de juliol de 1933 - Antoni Servera de
Sóller acomiada sense causa a José Cina.
21 d'agost de 1933 - Inici d'una vaga en
l'empresa d'Antoni Servera a Sóller causada per l'acomiadament de José
Cina.
23 d'agost de 1933- Els patrons acomiaden els obrers
que agafen les vacances d'acord amb les bases signades pel jurat mixt.
L' executiva de la UGT nega el suport al Sindicat Metal·lúrgic de la
UGT en aquest cas perquè no ha deixat la qüestió en mans del jurat mixt.
2
de setembre de 1933 - Als onze dies de vaga els treballadors de
l'empresa d'Antoni Servera de Sóller a més de la readmissió del
treballador acomiadat demanan un augment de dues pessetes en els
jornals i l'aplicació a Sóller de les bases de treball que es fan a
Palma.
3
de setembre de 1933 -José Sampol Ripoll és elegit vocal regional de les
Balears per al Tribunal de Garanties Constitucionals en la candidatura
de Joan March.
9
de setembre de 1933 - Els treballadors en vaga de l'empresa d'Antoni
Servera a Sóller afegeixen a les seves reivindicacions, la retirada
dels esquirols, el reconeixement d'un delegat dels treballadors
afiliats a La Fraternidad, disposició de farmacioles quan els
treballadors ho facin fora de la vila,impediment del prestamisme
laboral entre patrons, pagament als obrers en els mateixos llocs
de feina i setmana laboral de 44 hores.
23 de setembre de 1933-Segon Congrés de la
FSB-PSOE a
la Casa del Poble de Palma. Hi participen 42 delegats de 20 federacions
en representació de 1.139 afiliats.
Octubre de 1933-José Garrido de Oro cap d'estat major
de la comandància militar de Balears.
Octubre
de 1933- Reunió de simpatitzants feixistes a
l'Agència Odisso del carrer de Serinyà 23. Hi participen Antonio
Nicolau de Montaner, Juan Crespí, capellà, Nicolàs Garau, Alfredo
Corominas, Antonio Colom Colom , Jaime Mulet, Jaime Juan, Miguel
Caldentey Salaverri, Rafael Escalas, Bartolomé Barceló.
Octubre de 1933-Boda a l'oratori dels
marquesos de Casa Desbrull de Maria de la Concepción Villalonga Cotoner
i l'oficial de cavalleria José Villalonga Blanes.
4
d'octubre de 1933 . Vaga general a Sóller.
18 d'octubre de 1933- "La Igualdad" demana
aplicar les
bases acordades pel jurat mixt el 29 de desembre de 1932 i la setmanada
de 44 hores.
22 d'octubre de 1933- La
FSB-PSOE proposa una aliança
electoral amb Acció Republicana i els Radicals Socialistes.
26 d'octubre de 1933 - Consell de guerra a Palma
contra 5 nord-americans per agressió a la Guàrdia Civil.
29 d'octubre de 1933-Discurs fundacional de la Falange
Espanyola al Teatro de la Comedia de Madrid.
Novembre
de 1933-Joan March regala l'antiga imprenta
d'El Imparcial a Solidaridad Obrera.Novembre
de 1933-El sabater Cristòfor Pons s'afilia a
la CNT.
Novembre de 1933-Julio Ruíz de
Alda, Manuel Valdés,
Alejandro Salazar i David Jato redacten els estatuts del SEU, sindicat
ultradretà d'estudiants.
Novembre de 1933-
Els escindits del PSOE , i fundadors
del Partit Socialista Independent, adversaris de la coalició amb els
republicans, tornen al partit.
2
de novembre de 1933 - Acord entre els treballadors de l'empresa
sollerica d'Antoni Servera i el sindicat amb la mediació del batle. Els
treballadors aconsegueixen la setmana laboral de 44 hores després de 44
dies de vaga que afectaren 350 obrers.
3 de novembre de 1933-Joan March fuig de
la presó.
14 de novembre de 1933-Una
assemblea general obrera
convoca una vaga a Mallorca a partir del dia 17.
17
de novembre de 1933-Vaga general a Ciutat que durarà 10 dies, per la
jornada màxima de 44 hores i contra l'atur. Només treballen els
ferroviaris i els empleats del gas, però entre les 8 i les 10 hores,
els tramviaris i conductors d'autobusos s'incorporen a la vaga amb
alguns incidents a s'Hort des Ca, la Plaça d'en Coll i a santa
Catalina. El delegat de Treball reprimeix les llibertats democràtiques
i prohibeix les reunions d'obrers excepte les relacionades amb la
tornada al treball. El comunista Miquel Llabrés i altres 30
vaguistes són detinguts i alliberats més tard. La patronal admet les
bases acordades pel jurat mixt, però no admet la disminució de la
jornada setmanal. A la nit l'exèrcit surt al carrer en defensa dels
patrons. Un total de 14 aparadors de comerços són apedregats.
18 de novembre de 1933-El governador
prohibeix la
circulació de bicicletes per tal de dificultar les accions dels
vaguistes. Els sabaters ratifiquen la reivindicació de la jornada
setmanal màxima de 44 hores. Esclaten petards a Sant Francesc, i contra
un autocar de l'Hotel Alhambra que és destruït. Els piquets trenquen
els vidres dels comerços oberts a la Plaça d'Abastos. A les cotxeres
dels tramvies fan esclatar petards i també als pals de l'electricitat
de Sa Portella. L' Unió Protectora Mercantil rebutja la violència i
abandona la vaga. En canvi, els cambrers entren en vaga. Els soldats
asseguren la circulació dels tramvies.
19
de novembre de 1933
Victòria de la CEDA (dreta) i dels radicals lerrouxistes a les
eleccions a les Corts espanyoles.
23
de novembre de 1933 - Nova reunió de simpatitzants de Falange. Signen
una carta col·lectiva dirigida a José Antonio : Juan Crespi, Fernando
Serrano, Antonio Nicolau Montaner, Fernando Cotoner, Pedro Cotoner,
Francisco Borras, Nicolás Garáu, Juan Sureda, Isidro Vicente, Alfonso
Zayas, Joaquín Puigdorfila, José Moragues, Jaime Mulet, José Seguí,
José Tabaque, José Tous Maroto, Bartolomé Barceló, Joaquín Morell, Luis
Cotoner, Ladislao López Bassa i Guillermo Pascual.
Desembre de 1933-Novè Congrés de la UGT de
Balears. Hi
participen 73 delegats en representació de 4.944 afiliats. El Sindicat
Metal·lúrgic s'enfronta a la direcció executiva en relació als jurats
mixts. Antoni Ribas, cap de l'oposició metal·lúrgica a la direcció
executiva és el més votat, i elegit president, seguit de Jaume Garcia
(l'escindit abans en el Partit Socialista Independent, però prietista),
és elegit vice-president. La burocràcia ugetista , perdedora, no
accepta la nova executiva, més radical i dimiteixen Jaume Garcia,
Joan Lladó i Rafel Rigo.Un total de 90
metal·lúrgics de la petita empresa, 102
de La Fertilitzadora i 14 de la Fémur reclamen pels seus contractes al
jurat mixt que no aporta solucions al temps que les empreses acomiaden
personal i redueixen a la meitat les hores de treball.
8 de desembre de 1933
Insurrecció anarquista a Aragó i La Rioja. Assalt al Govern Civil de
Saragossa. Un guàrdia resulta mort a Villanueva de la Serena. El
comunisme llibertari és proclamat a Fuenmayor,Cenicero i Briones .
Enfrontaments a trets a Barcelona. Els revolucionaris controlen
Hospitalet. Un guàrdia civil resulta mort al Prat de Llobregat.
13 de desembre de 1933- Guillem Forteza
Pinya obté la plaça d'arquitecte municipal de Palma.
20 de desembre de 1933
Emili Darder, batle de Palma.
Segons la
cambra de Comerç durant l'any es produïren
28 vagues amb un seguiment de 21.326 treballadors.
