Any 1935
Palma té 94.241 habitants. Manacor arriba als 15.703 habitants, Pollença als 8.867. A Palma, segons la revista comunista "Nuestra Palabra" hi havia 3000 desocupats totals.
Aquest any es construeix Can Florencio (Inca)
Socialistes d'Artà- Amunt::Jaume Valent,Perico Fornera,Jaume Vell,Sebastià Corona, Llorenç Pintat, Jaume Paieres
Avall: Joan Llovetí, Llorenç des Verger, Vicenç Piris, Biel Boira, Mateu Papa
Josep Malbertí Marroi excava la cova prehistòrica Na Fonda a Sa Vall. Després de l'excavació va ser destruïda a benefici d'una cantera.
Enrique Puig Guardiola (Unión Militar Española)
Antonio Garau Pujol, militar colpista.
Gener de 1935
Es constitueix la colpista Unión Militar Española a Mallorca i està formada per els comandants Mateo Torres Bestard i Mateo Llobera Balaguer, els tinents coronels de la Guàrdia Civil, Eugenio Blanco i Juan Riutort, el tinent coronel José Garrido del Oro i el capità de l'Estat Major, Enrique Puig Guardiola, Eduardo Lasala, d'artilleria, José Morey Gralla d'infanteria, Pedro Morey Gralla dels jutjats militars, Agustín Clar Escalas de la Caixa de Reclutes, Ladislao López Basa d'enginyers, Antonio Garau Pujol de Sanitat Militar, José Grifoll, d'intendència.
Gener de 1935
La Comunió Tradicionalista Carlista té una nova junta, de la qual formen part José Cladera Bover, Fernando Cortés Piña, i Pablo Cortés Aguiló.
Gener de 1935
Llorenç Riber publica a "Acción Española", "El españolismo de Aurelio Prudencio"
1 de gener de 1935
El Sindicat de Picapedrers de Sencelles "El Trabajo" s'uneix a la UGT.
6 de gener de 1935
Plou a Palma. Hi ha neu a la Serra i la temperatura és de sis graus.
Joan Viver troba una estàtua de marbre d'una matrona sense cap a la seva finca a Pollentia. Un dia més tard troba una estàtua de cònsol sense cap, mans ni peus, i una estàtua sense cap, ni braços ni peus.
8 de gener de 1935
Futbol
Balears 1 Athletic 1
Constància 5 Mediterrani 0
10 de gener de 1935
Les muntanyes estan cobertes de neu. Fred intens.
Aquest matí, en la caserna del regiment d'Infanteria s'ha celebrat un Consell de guerra contra el paisà Juan Martínez Masip, pel suposat delicte d'excitació o inducció a la rebel·lió. Segons es desprèn del sumari el processat, durant la nit del 6 al 7 d'octubre, va dirigir un telegrama al senyor Companys felicitant-li per la proclamació de la república federal catalana. Ha estat condemnat a la pena de sis mesos i un dia de presidi menor.
11 de gener de 1935
Es reobre la Casa del Poble, clausurada després dels fets d'Octubre.
L'alcalde realitza gestions prop de la Prefectura d'Obres Públiques i de la Junta d'Obres del Port, per a intentar que es faciliti treball als obrers en atur forçós, doncs l'Ajuntament ha arribat al límit dels esforços que pot realitzar, i ha hagut de modificar les condicions dels obrers de les brigades municipals, als quals fins a ara se'ls pagaven fins i tot els diumenges.
Gabriel Torrens Llompart era guàrdia civil i comunista.
Continuen cursant-se telegrames al President de la República i al Govern, en sol·licitud de l'indult del tinent de la Guàrdia civil, Gabriel Torrens Llompart, condemnat a mort per l'actuació del mateix durant els successos d'Astúries, en els quals es va passar al camp dels revolucionaris. Tant les entitats públiques com els cercles polítics i societats de totes classes s'han dirigit al Govern demanant l'indult del citat tinent, d'una manera especial, des d'inca on resideix la família del condemnat, el pare del qual és guàrdia civil retirat.
17 de gener de 1935
Apedregat el
falangista Fernando Díaz Plaja a la processó de Sant Antoni que encapçalava el caputxí Padre Atanasio.
14 de Febrer de 1935
Lerroux, cap de govern espanyol i ministre de la guerra designa Manuel Goded Llopis, comandant militar de Balears. El mateix dia designa a Franco, cap superior militar de les forces de marroc.
1 de març de 1935
El jutge
Salvador Gil Blanco inhabilita el batle de Manacor Antoni Amer Llodrà i Francesc Fernández Truyols el substitueix.
16 de març de 1935
Reintroducció del servei militar obligatori a Alemanya. El govern alemany rebutja formalment les clàusules de desarmament del Tractat de Versalles
25 de març de 1935
Miquel Beltrán Alomar, anarcosindicalista inquer, mor de tuberculosi.
30 de març de 1935
Surt per darrera vegada " La Tierra", periòdic anarquista.
Abril de 1935
Mor a Sóller l'exdiputat socialista francès Pierre Renaudel.
5 d'abril de 1935
Presenten la dimissió al governador civil els gestors de la CEDA, Vich, Corbes,Fortuny i Sentmenat.
6 d'abril de 1935
Surt La Veu de Porreres, periòdic d'esquerres.
Les obres de reforma del Port de Sóller a punt d'acabar.
13 d'abril de 1935
Míting per l'amnistia convocat pels comunistes amb participació socialista i republicana.
Abril de 1935
Miquel Duran Rosselló de Manacor és empresonat per un article a "Voz y Voto"
14 d'abril de 1935
Míting commemoratiu de la proclamació de la República amb les intervencions de Francesc Carreras, Emili Darder i Pere Oliver (Esquerra), Josep Gilbert (PDF), Eusebi Heredero i Jaume Antoni Clar Vidal (Unió Republicana), i Jaume Garcia (FSB-PSOE).
Maig de 1935
Reapareix "Nuestra Palabra", periòdic comunista, després de la seva suspensió pels fets d'Octubre.
Maig de 1935- Pau Chimelis Pol, ferroviari, cap de premsa i propaganda de la Falange.
Maig de 1935
Formació de la CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista), dirigida per Federico Hizner i Pablo Chimelis Pol.
Maig de 1935
Míting del Bloc Obrer i Camperol a la Casa del Poble de Ciutat. Intervenen Joaquím Maurin i Julià Gorkin.
6 de maig de 1935
Es disposa que a títol experimental algunes escoles puguin realitzar colònies escolars: una d'elles va ser la de Porto Colom i els beneficiats van ser 27 alumnes de l'Escola Annexa.
10 de maig de 1935
Mor a Madrid, Pedro Cotoner Verí Allendesalazar Fortuny, marqués de la Cénia y de Anglesola, Grande de España.
17 de maig de 1935
Franco és nomenat cap de l'Estat major.
26 de maig de 1935
Desè Congrés de la UGT de les Balears. Hi participen 32 delegats en representació de 3.822 afiliats. Reivindica la reobertura dels centres obrers clausurats, l'amnistia i la llibertat de premsa, la jornada setmanal de 40 hores de treball. Els partidaris de Largo Caballero, Miquel Fullana i Antoni Gil perden el Congrés en favor de la línia més dretana dirigida per Ignasi Ferretjans i Josep Bernat.
30 de maig de 1935
Terratrèmol a Queta, Pakistan amb 30.000 víctimes
Ferit greument l'obrer metal·lúrgic falangista Julio Moya Torres de Linares.
Assassinat el falangista Miguel Soriano Jiménez a Linares.
Bolívia accepta una treva de trenta dies en el Front del Chaco, gràcies a la mediació d'Argentina i Brasil.
8 i 9 de Juny de 1935
Ple del Comitè Regional del Partit Comunista.
15 de juny de 1935
Constitució de la Federació Provincial de les Joventuts Socialistes. Formen l'executiva els caballeristes Antoni Gil, Joan Simonet Riera, Ferran Radó, Maties Mascaró, Antoni Roca i els prietistes Miquel Rigo i Bartomeu Simó.
22 de juny de 1935
Surt el periòdic d'esquerres "Nosotros" a Manacor.
24 a 27 de juny de 1935
Arriben a
Palma detinguts els 29 "Jinetes de Alcalá" que han de der traslladats
al fort de Sant Carles: Luis Jover Bedia, Jesús Jiménez Momediano,
Clemente Enríquez de Salamanca, José García Landeira, Francisco
Lizasoaín Muguiro. (Mort en combat a Mallorca.), Benito Rodríguez
Frutos,Vicente Menéndez Zapico, Francisco Pérez Rojo, (Mort en combat a
la Península.), Joaquín Crespi de Valdaura. (Mort en combat a la
Península.), Julio Redondo Sepúlveda, Francisco Gómez Jordana, Enrique
Bargues Pozurama. (Mort en combat a Mallorca.), Fernando Morales de
Castilla. (Mort en combat a la Península,), Vicente Torres Socazau.
(Mort en combat a Mallorca.), Ángel Pagés López-Guerrero, Ángel Sánchez
del Águila, Mariano Peñas Gallego, Santiago Grassa Martínez, Fernando
Pulido Goncer, Rosendo Villaverde Goncer, Manuel Ordovás González,
Fernando Uriarte Galainema, Manuel Rubio Moscoso, Carlos Camps Burón.
(Mort en combat a la Península.), Manuel Isasa Navarro. (Mort en combat
a la Península), Manuel Lizasoaín Muguiro, Juan Carlier Goynechea,
Antonio Alós Herrero, Rafael Mendizábal Amézaga.
28 de juny de 1935
Reapareix La Batalla
Juliol de 1935
Constitució de l'Aliança Obrera a Ciutat, formada per UGT,CGTU, Agrupació Socialista, Radi Comunista, joves socialistes, joves comunistes i Bloc Obrer i Camperol.
10 de juliol de 1935
Ocupació policial de la seu de Falange Española i detencions de falangistes
Mateo Palmer
Orfeó Proletari
11 de Juliol de 1935-
Falangistes dirigits per Mateo Palmer Ferrer ataquen el local de la Joventut d'Esquerra Republicana de Sa Vileta i fan suspendre el ball que hi havia organitzat.
23 de Juliol de 1935
Antoni Gil, Ferran Radó,i Bartomeu Simó, joves socialistes, i Josep Gil, Miquel Recaredo Rigo i Obrador pels joves comunistes, formen un comità d'ellaç.
Juan Orpí Serra
6 d'agost de 1935
Fundació del Sindicato de Oficios Varios de la CONS, dirigit per Juan Orpí Serra, Pablo Chimelis Pol i Carlos Galindo.
Agost de 1935
El VII Congrés de la Komintern imposa el criteri dels estalinistes Togliatti, Dimitrov, Wilhem Pieck i Manuilski d'aliança dels comunistes amb els socialistes i els partits burgesos en defensa de les institucions.
24 d'agost de 1935
Comencen a sortir de la presó d'Alcalà els 29 oficials feixistes coneguts com a "Jinetes de Alcalà", desterrats a Mallorca.
22 de setembre de 1935
Acte per l'amnistia al Teatre Balear de Palma.
29 de setembre de 1935
Constitució del Partit Obrer d'Unificació Marxista.
Homenatge a Llorenç Riber Campins a Campanet.
Octubre de 1935
Néstor Gallego Caparrós, mestre gadità, ingressa a la Falange on desenvolupa la direcció de premsa i propaganda ajudat de Bartolomé Oleza i Fernando Ramírez..
Octubre de 1935
Aurora Picornell i dos militants comunistes més són detinguts per repartiment de propaganda subversiva.
Octubre de 1935
L'advocat lerrouxista Josep Lluís Pinya és querella contra el director de "Nuestra Palabra", periòdic comunista.
3 d'octubre de 1935
Invasió d'Etiòpia per les tropes italianes dirigides per Emilio De Bono.
Octubre de 1935
El govern de la Generalitat és detingut i condemnat a presó. L'Estatut d'Autonomia és suspès. S'imposen comissions gestores en els municipis governats per organitzacións d'esquerres després de la seva dissolució.Es deroga la legislació laboral del primer bienni republicà.
21 d'octubre de 1935
L'Associació per la Cultura de Mallorca celebra els Jocs Florals en el Teatre Principal de Palma presidits per Maria Antònia Salvà. El mantenidor va ser Agustí Calvet (Gaziel). Del tribunal participaren Josep Tous Maroto, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. La flor natural correspongué a Guillem Colom Ferrà. L'englantina d'or va ser per a Miquel Forteza. La Viola d'or i argent va ser per al franciscà Rafel Ginard.
30 d'octubre de 1935
La policia mata un pistoler en el carrer de la Concepció i arresta al seu company Ramon Felices Company. Volien segrestrar a Joan March Monjo.
1 de novembre de 1935
Míting de la CNT al Teatre Balear presidit per Cristòfor Pons. Juli Quintero va intervenir en representació de la Confederació Regional del Treball destacant que l'emancipàció dels obrers passava per les barricades i no per les urnes.
Pérez Combina va intervenir en una salutació de la CNT catalana i va cridar a la unitat social al marge dels partits polítics, Francisco Ascaso es va pronunciar contra els pactes i en favor de la lluita al carrer, i Domingo Germinal va intervenir en relació a la llibertat i l'anarquia.
Novembre de 1935
La CONS tenia 70 afiliats i 2 vocals als jurats mixtos.
Novembre de 1935
El Sindicato Libre de Formentera s'integra a la CONS amb 70 afiliats.
Novembre de 1935
Constitució de l'Academia de Ciencias Médicas que té per primer president a Jaime Escalas Real.
17 de novembre de 1935
El Partit Comunista proposa la construcció d'una organització sindical única dins la UGT de Balears.
29 de novembre de 1935
Benet Rosselló Amer pren possessió de la batlia de Manacor.
30 de novembre de 1935
Fi dels treballs d'excavació a la zona de la Capella, a Pollentia.
Desembre de 1935
Joaquín García Cabrera governador civil de Balears.
10 de desembre de 1935
Llorenç Riber participa d'un sopar d'Acción Española a Madrid, amb Victor Pradera, Pedro Sáinz Rodríguez, Antonio Goicoechea, Ricardo La Cierva i altres, en el qual ataca la pedanteria dels intel·lectuals separatistes.
13 de desembre de 1935
Pedro
Grau Daucet és elegit venerable mestre de la Lògia Pitàgores 20 de
Palma. Els altres dirigents són: José Mª Olmos Escobar, Ángel Fernández
Lafont, Dionisiso Pastor Balsero, Josep Vidal Rosselló, Armando Conca
Torregrosa, Bartomeu Duran Caldentey, Jaume Puig Mayor, Joan Matas
Soler, Antoni Roca Alemany, Antoni Coll Sastre, Gabriel Roca Alemany,
Joan Barberán Castronuño, Bartomeu Terrades Estarellas.
18 de desembre de 1935
El mallorquí de la Lliga Regionalista de Catalunya, Fèlix Escalas Chamení, és nomenat president interí de la Generalitat.
Guillermo Pascual Ramis, falangista.
10 de desembre de 1935
Acte falangista a Llucmajor. Hi parlen Alfonso Zayas, Antonio Nicolau, Guillermo Pascual Ramis, Juan Riera, Miguel Fluxà, cap local de Llucmajor i Antonio Garau Aulet, secretari local.
Conrado, Cotoner i Honorato Sureda
11 de desembre de 1935
Honorato Sureda Hernández, José María Conrado Conrado, Salvador Beltran Font, Francisco Durán Llabrés, Nicolás Garau Garau, José Cotoner Verí, Gabriel Montaner Massanet, Miguel Font Jaume, Joaquín Puigdorfila Rosselló, Francisco Pérez Sánchez, Manuel Gaviria Martin, Leocadia Oliver Jaume, formen part de la Junta de Renovación Española.
12 de desembre de 1935
Neu a la Serra de Tramuntana. Temperatura de 4º durant el matí.
Cultura Obrera reprodueix els textos dels discursos del míting confederal de la CNT al Teatre Balear.
Arriben a Palma Winston Churchill i la seva esposa en el vaixell "Ciudad de Palma" procedents de Barcelona.
15 de desembre de 1935
El ple del comitè provincial de les Joventuts Socialistes, que es celebra a Manacor, acorda l'expulsió dels reformistes proposada per Mateu Nadal, i fer possible l'ingrés del PSOE a la Tercera Internacional.
15 de desembre de 1935
Fundació del Partido Agrario. Buenaventura Rubí Rotger, José Casasayas Pizá, Juan Massanet Moragues, Antonio Rigo Sagrera, Bartolomé Simonet Cañellas , Pedro Lucas Ripoll Oliver i Pedro Servera Roca formen part de la seva junta.
