Any 1953

Any 1953- A Palma hi ha un total de 17.705 alumnes entre els dos i els catorze anys.

Any 1953- El tractat entre el Govern de Franco i els Estats Units sobre instal·lacions de bases militars a Espanya deixa el cim del Puig Major per a la construcció d' una base americana de radars.

Any 1953 - Inauguració de la residència de la delegació provincial de sindicats "General Yagüe" a Can Picafort.

Any 1953 - Gabriel Suñer Oliver és el batle franquista de Campos.

Any 1953-La central tèrmica produeix durant l'any 55.831.892 kilowats destinats a 292.000 habitants.

16 de febrer de 1953- Mor Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo, que va ser capità general de les Illes Baleares l'any 1941.

17 de febrer de 1953 - Gabriel Adrover Verger, batle franquista de Santanyí.

9 de març de 1953-Arriba a Palma el ministre d'educació franquista Ruíz Giménez on rep el  Pla d'ordenació cultural de la "provincia" elaborat a iniciativa del governador Alejandro Rodríguez de Valcárcel pels diferents centres docents. Gerardo Maria Thomàs , rector de l'Estudi General Lul·lià i sotscap provincial del Movimiento Nacional.

10 de març de 1953-El ministre d'educació franquista Ruíz-Giménez imposa la medalla d'Alfonso X a Llorenç Riber.

El Pla de Desenvolupament Cultural presentat per Ruíz-Giménez en el plaç de 5 anys preveu la posada en marxa de 45 escoles de nins, 33 de nines, 1 mixt, 19 de pàrvuls i 14 maternals a Palma. A la resta de Mallorca, 12 de nins, 6 de pàrvuls i 22 maternals.

1 d'abril de 1953-Pedro Salas Garau és condecorat pel General Franco amb la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil, en la commemoració de la victòria contra la República.

7 d'abril de 1953 -  VII Congrés Internacional de la Lingüística Romànica promogut pel filòleg català franquista Antoni Griera i Antoni M. Badia Margarit. Hi participen 318 congressistes espanyols i estrangers, i entre ells Francesc de Borja Moll, Sanchis Guarner, Martí de Riquer, Joan Coromines.

Joan Coromines, que disposa de la nacionalitat nord-americana, aprofita el moment per a criticar la política lingüística d'extinció del català practicada per el règim franquista, sense cap repercussió pública per part de la premsa privada i pública, venuda totalment al dictador. Els franquistes Antoni Griera i Martí de Riquer fan les seves intervencions en espanyol i Badia i Margarit i Germà Colon empren en lesa seves intervencions el català i espanyol.

27 d'abril de 1953- El bisbe de Mallorca confirma 22 mariners de guerra del portaavions Midway dels Estats Units.

Maig de 1953- Una companyia aèria anglesa organitza un servei de dos vols setmanals entre Londres i Palma amb un avió de 27 places.

2 de juny de 1953- Surt el Diario de Mallorca, producte de la unió de La Almudaina amb el Correo de Mallorca.

8 de juny de 1953 - Pau Casals es dirigeix al XXVè Congrés del PEN Club a Dublin:"Permeteu-me que us recordi la trista situació en que es troben des de fa llarg temps l'Espanya entera i , d'una manera especial, la meva Catalunya. A Catalunya, el regim s'esforça despietadament per destruir una literatura i una cultura mil·lenàries".

"El Congrés es sent impressionat per les dures penalitats que afecten els escriptors catalans i espanyols ,. prívats de llibertat de pensament, d'expressió i de crítica i obligats a sotmetre llurs obres de creació artística a la censura política "

El Congrés "desitja encorajar els escriptors catalans a produir, malgrat totes les persecucions, en l a seva propia llengua, en el seu propi esperit nacional i en les tradicions de llibertat del seu poblé"

30 de juny de 1953 - El règim franquista aconsegueix l'entrada a la UNESCO.

17 de juliol de 1953- Llei de Reserva. Només 3.037 militars s'acullen a la llei de reserva.

1 d'agost de 1953 - En el "Treball 124" del PSUC s'escriu un missatge que seria oblidat a la transició pel carrillisme:

La nova estructura estatal d'Espanya que necessàriament succeirà al règim franquista o a qualsevol règim provisional, si la niciesa deis republicans, dels demòcrates hispans, li obre la porta, es inconcebible sense una nova estructura militar. Construir un règim federal o confederal i mantenir el mateix exèrcit centralitzat de casta, és tant com condemnar-lo a mort rápida i segura. Car la casta armada per un govern democràtic que cregués "en la palabra de honor" dels generals, inevitablement, s'aixecaria, com abans, contra el poder legal popular. Almenys, a Espanya. Aixo va fer la República i d'això va morir.

I , en regim democràtic, a Espanya, el principi rector d'un exèrcit de nova estructura ha d'esser la descentralització A l 'exèrcit tradicional, un militar cátalà, o basc és assimilat per l'esperit de casta, essencialment castella. Per tant , no seria una solució esperonar l'ingrés de molts oficials catalans i bascos a l'exèrcit espanyol, I per altres raons. Primerament, perqué la vocació deis catalans i dels bascos no és militar , Segonaments perqué aquesta aversió a l 'exèrcit, ultra la vitalitat econòmica de Catalunya i d'EusKadi, és una reacció de tipus nacional. Tercerament, perqué l 'antipatia dels catalans i dels bascos a l'ofici militar només podrà esser trencada per una concepció revolucionaria de l'exèrcit i de la seva
missió en l 'Estat i en la Nació.
L'exercit estatal espanyol de nou tipus ha d'ésser, doncs, la suma dels exèrcits nacionals dirigits tècnicament per un Estal Major Centra] i políticament per cada govern nacional. Aquesta concepció no és nova, ni és negativa, ni és nacionalista. És l a concepció que imposa l'experiencia histórica.

 Joan Comorera comenta  EL PACTE FRANCO: - EISENHOWER' . ;

El 26 de setembre del 1953 sera un dia negre en l'història de l'Estat espanyol : els delegats del President Eisenhower i els secretaris del tirà feixista Franco varen signar els anonenats acords Franco-nordamericans. En virtut d'aquests acords, Espanya ha deixat d'esser un Estat independent i sobirà, esdeve una dependència politica, económica i militar dels imperialistes ianquis. En virtut d'aquests acords, Franco no és un aliat,sino un peó dels Estats Units, un Gauleutier dels imperialistes de Wall Street:ha canviat la lliurea gamada d'Hitler per la lliurea estel·lada d'Eisenhower.
Els acords signats son tres : un de "defensa",un d' "assistència econòmica" i un tercer de''defensa mútua".
En l'acord de "defensa" s'estatueix que els Estats Units proveiran de material militar a Espanya per un període d'alguns anys. Els Estats Ünits nordamericans contribuiran "a la defensa aèria efectiva d'Espanya" i a la millora de l'equip de les forces terrestres....
.....l'assistenda sera condicionada "per les prioritats i les limitacions consegüents a les obligacions internacionals dels Estats Units i a les exigències de la situació internacional i no ultrapassarà els crèdits votats pel Congrés, En compensació els Estats Units podran millorar i equipar zones i instal·lacions militars i bastir-hi les construccions necessàries, Les zones "a" de conjunt restaran sota la sobirania i el comandament espanyol i Espanya sera responsable de llur seguretat exterior, alhora que "en totes circunstancies" "els Estats Units" exerciran la supervisió necessària sobre el personal, les instal.acions i el material americans". Ultra les zones "a" de conjunt,'hi hauran zones i instal.lacions de caràcter secret sota el control i comandament exclusiu dels Estats Units..

.....L'acord d'"assistència económica" especifica els "deures del govern espanyol" i els "drets del govern nordamericà. Els deures del govern espanyol",són : utilitzar els productes i els servéis proveíts d'acord amb el representant ianqui : estabilitzar la moneda, fixar o establir un tipus de canvi acceptable, equilibrar el pressupost, crear o mantenir l'estabilitat financera interior en general, restaurar o mantenir la confiança en
el propi sistema monetari; fixar preus i condicions raonables als productes i servéis proveïts, descoratjar les pràctiques econòmiques de favor a cartels i monopolis....

Tot aqüest enrenou, tot aquost vassallatge econòmic-, a canvi de què?
A canvi de 85 milions de dòl·lars de 1953 que valen una tercera part del dòl·lar de 1940 i encara no segura....

2 d'octubre de 1953 - Cessa el Jefe Provincial de Falange Española Tradicionalista y de las JONS Alejandro Rodríguez Valcárcel y Nebreda.

8 d'octubre de 1953- L'Ajuntament de Palma  aprova el projecte d'ampliació del sanejament i proveïment d'aigua a la Ciutat, proposat per els enginyers Antoni Parietti Coll i  Felicià Fuster Jaume.

Octubre de 1953- Repartiment de fulls a Campos on es critica el pacte dels Estats Units amb el franquisme.

20 d'octubre de 1953-Gerardo María Thomàs dirigeix la delegació balear que es desplaça a Madrid per al I Congrés nacional de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

1 de Novembre de 1953 -Llegit al  "Treball" (portaveu del PSUC) 126:

La direcció del Partit Comunista d'Espanya, de manera patològica, ha reiterat la glorificaió de "los héroes de Santiago y de Cavite", ha tornat a parlar del "despojo inícuo del poderío colonial español", ha denunciat "el inicuo tratado de París de 1899'', i tot.aixo ho ha dit el 22 de setembre darrer, a la vetlla del pacte Franco-Eisenhower que ha vingut a consumar una venda que els pobles hispànics consideren una ignominia i a la qual combatran.

8 de novembre de 1953 - El falangista Honorato Martín Cobos Lagüera és nomenat governador civil de les Illes Balears en substitució d'Alejandro Rodríguez Valcárcel.

21 de desembre de 1953- Pius XII nomena al "amado hijo" Francisco Franco, cavaller de l'Orde de Crist.

28 de desembre de 1953 - Antonio Castejón Espinosa és ascendit a tinent general i nomenat capità general de les Balears, famós per la massacre de Badajoz.

31 de desembre de 1953- L' extensió forestal de Mallorca és de 86.254 hectàrees (79.500 d' aquestes són de propietat privada).