L'Acord Marc Interconfederal  signat en el mes de gener de 1980 per UGT i la CEOE, va introduir al costat de la moderació salarial la possibilitat de despenjar-se dels convenis per a les empreses amb pèrdues, a més de regles sobre productivitat i absentisme.  Comissions Obreres es va negar a signar aquest pacte a “dues bandes”, per considerar que suposava una pèrdua de la capacitat adquisitiva dels salaris, perquè establia un model de negociació col·lectiva rebutjable, i potenciava un model sindical burocràtic, antidemocràtic i corporatiu.

 

1 de gener de 1980 Mor Pietro Nenni, polític italià

La fracció de LCR a assegurances s'expressa amb el Pòlissa (veure)

Les reivindicacions dels militants de LCR al sector d'assegurances.

Gener de 1980: Document de LCR: Ni Estatut, ni acord marc, guanyem els convenis.


3 de gener de 1980 Sa Carneiro, primer ministre portuguès
3 de gener de19800Mor Joy Adamson,naturalista austríaca

6 de gener de 1980 Indira Gandhi venc eleccions
7 de gener de1980 Mor Henry Miller.


18 de gener de 1980Acord dels EUA i Xina contra la URSS a Àsia
8 de gener de 1980-Assassinada Ana Teresa Berroeta, de 17 anys, a Sagróniz pel Batallón Vasco Español
9 de gener de1980 Tractat de defensa entre els EUA i Turquia
10 de gener de 1980 Eta mata Jesus Velasco
12 de gener de 1980 Congrés fundacional dels Verds-Die Grunen.

15 de gener de 1980- Explota una bomba en el bar Aldana de Baracaldo, resultant mortes Liboria Arana Gómez, Manuel Santacoloma, María Paz Armiño i Pacífic Fica Zuloaga. Reivindiquen l'atemptat els Grups Armats Espanyols.
15 de gener de1980 Assassinat Carlos Saldise Corta, militant de les Gestores per l'Amnistia, de 33 anys a Lezo víctima del terrorisme dels Grupos Armados Españoles.


26 de febrer de 1980 -Un escamot ultradretà reivindica una carta bomba enviada al Club d'Amics de la Unesco de Madrid en el qual resulten greument ferits María Dolores Martínez i Luis Enrique Esteban.

22 de gener de 1980 Exili d' Andrei Sakharov-Gorki
17 de gener de 1980 Mercenaris ataquen Gafsa.Tunis


27 de gener de 1980 Aprovació de la Llei del Divorci
27 de gener de 1980 Mor l'escriptor  feixista Llorenç Villalonga


29 de gener de1980 Afganistan és expulsat  de la Conferència Islàmica
31 de gener de1980 Abdica la reina Juliana d' Holanda
31 de gener de1980Agressions ultradretanes a Valladolid
31 de gener de1980 Assalt a l' ambaixada d'Espanya a Guatemala
31 de gener de 1980 Assassinats 40 quixès a l' Ambaixada d' Espanya a Guatemala


1 de febrer de 1980-Mor assassinada Yolanda Gonzalez Martín, militant trotsquista pels franquistes  de Fuerza Nueva  Emilio Hellín Moro i Ignacio Abad Velázquez. Pel mateix crim  varen ser condemnats els col·laboradors en l'assassinat José Ricardo Prieto Díaz i Félix Pérez Ajero i el policia Juan Carlos Rodas Crespo.David Martínez Loza, cap nacional de seguretat de Fuerza Nueva va ser absolt tot i que Emilio Hellín el responsabilitzava dels fets.En el judici declararen altres dirigents de "seguretat" de Fuerza Nueva com José Manuel Diaz Guerra,Alfredo Cardiz i Vicente Arderíus. 

2 de febrer de 1980 Lleis antiterroristes italianes
2 de febre de 1980 És assassinat a Eibar, Jesus M Zubicarai Badiola, simpatitzant d'Euskadiko Ezquerra, pel Batallón Vasco Español
3 de febrer de 1980Action Directe atempta contra la direcció de l'inspecció de treball francesa
10 de febrer de1980- És assassinat Vicente Cuervo Calvo a Vallecas en una manifestació antifeixista a trets d'un feixista. Arrel del crim van detenir Félix del Yelmo i Ignacio Ortega, però poc després quedaren en llibertat.
10 de febrer de 1980Action Directe atempta contra la immobiliària UCPI implicada en expropiacions de vivendes populars
13 de febrer de 1980 Detenció de Josep Manuel Vieites Arca acusat de pertànyer a la Resistència Catalana d'Alliberament Nacional
14 de febrer de 1980 Hu Yaobang president PCX
14 de febrer de 1980 Moren  200 persones a les  inundacions de l'Iran
El 14 de febrer de 1980 són detinguts :
Guillermo Juan Lorenzo, Francesc Medina Hernández, Montserrat Costa Mayoral, Maria del Carme Marin Prados, Albert Rubio Sancho i Josep Manuel Vieites Arca  acusats de pertànyer a la Resistència Catalana d'Alliberament Nacional

16 de febrer de 1980    Inauguració de l'aeroport de Gasteiz
22 de febrer de 1980   Vaga general a Kabul
25 de febrer de1980    Cop d' estat a Suriname
27 de febrer de1980  Presa de l'ambaixada dominicana a Bogotà
29 de febrer de 1980 Rehabilitat Liu Cao Qui pels "comunistes "xinesos

Març de 1980

En el mes de març de 1980 les corts espanyoles aprovaren l'Estatut dels Treballadors. Als  contractes temporals estructurals –d'obres i serveis determinat, d'interinitat i eventuals- s'afegí en el text  la via del contracte temporal conjuntural de foment de l'ocupació, sense connexió amb el caràcter temporal o no de l'activitat realitzada, objecte del contracte.

El rebuig de CC.OO. a l'Estatut  es va basar tant en la frustrada aspiració a nous drets, com a la defensa dels ja adquirits, entre els quals destacava així mateix la qüestió de l'acomiadament, en una doble vessant. D'una banda, el tracte regressiu operat en “l'incident de no readmissió”, en el qual de tenir el treballador al seu favor - després de sentència ferma d'improcedència- l'opció a tornar al seu lloc de treball o acceptar la indemnització, es va invertir en el sentit  que l'opció de readmetre o acomiadar la tingués l'empresari. D'altra banda , la disminució de la quantia de les indemnitzacions en cas d'acomiadament improcedent es van reduir de 48 a 42 mensualitats.

 


Març de 1980  Die Grunen entren al Landtag de Baden Württemberg
Març de 1980 Detencions d'Enrico Bianco,Oriana Marchionni,Franco Pinna i Amadori de Prima Linea
Març de 1980 Prestes ataca la girada reformista del PC Brasiler
Març de 1980 Manuel Cárdenas,secretari de la CNT (Congrés de València)

Març de 1980-En visita a Mallorca el ministre d'obres públiques i urbanisme Sancho Rof diu que no hi ha cap necessitat de fer una autopista.
Març de 1980 Tinsulanonda Prem, primer ministre tailandès
2 de març de 1980- Manifest de 54 advocats contra els mals tractaments
3 de març de 1980 Robert Mugawe primer ministre
5 de març de 1980 La taxa d'atur a l'Estat Espanyol és del 13,5%.
6 de març de 1980 Es constitueix un Comitè de defensa Antifeixista a Carabanchel

6 de març de 1980

Detenció de Jordi Cano acusat de pertànyer a la Resistència Catalana d'Alliberament Nacional

7 de març de 1980 Procés contra Danisz a Kralov
8 de març de 1980 Feixistes feren Alfredo Cabanas
12 de març de 1980 Unificació guerrillera en el FMLN
12 de març de 1980 Assassinat Angelo Mancia, feixista, per un escamot comunista a Roma
12 de març de 1980 Assassinat Martino Traversa, feixista, quan gravava una cançó feixista, a Bari
12 de març de 1980 Mor Renée Lamberet, historiadora,anarquista
13 de març de1980 Vaga del Metro a Madrid
19 de març de 1980 Feixistes feren 3 madrilenys
22 de març de1980 Congrés programàtic dels verds Sarrebruck
23 de març de 1980 Assassinat monsenyor Oscar Romero
24 de març de 1980 Constitució d'Unidad Falangista Montañesa.

24 de març de 1980 - Aprovació de la Fundación Centro Cultural Hispano-Americano Museo Krekovic. El BOE de 18 d'abril de 1980 descriu:Resultando que los esposos Krekovic, mientras vivan, serán indistintamente Directores-Conservadores del Museo y que su Patronato se halla constituido de la siguiente manera: Vocal Predente, don Jaime Enseñat Alemany. Vocales: don José Planas Llabrés de Jomets, don Juan Caldés Lizana, don Kristian Kre· kovic, doña Sina Krekovic, don Bartolomé Ramón Jaume, don Gabriel Ramis Esteva, don Paulina Buchéns Adrover, don Andrés Martín Burguera, don Juan de Vidal y Salvá, todos ellos domiciliados en la ciudad de Palma. La designación de don Jaime Enseñat Alemany es de carácter vitalicio y, mientras lo desee, permanecerá en el cargo, pudiendo elegir a la persona que deba sustituirle debiendo formar parte del Patronato si el señor Enseñat así lo decide un miembro de la familia Enseñat.

25 de març de 1980 Destitució del canceller H.Cubillos
25 de març de1980 ETA mata 3 persones
27 de març de 1980 Manifestació contra l'atur a Bilbao
27 de març de 1980 Detinguts 32 militants implicats amb Action Directe
28 de març de 1980 Assassinat Jorge Caballero Sánchez pels feixistes
28 de març de 1980Jornada de Lluita Autonòmica
28 de març de 1980 Atemptat d'Action Directe contra el Fort de Maison-Alfort i la comissaria de Tolosa del Llenguadoc.
30 de març de 1980 Feixistes fan 40 morts en el funeral de monsenyor Oscar Romero
Abril de 1980 Expulsada per l'aparell la secció sindical de CCOO de Duro-Felguera
Abril de 1980 Un F 104 s'estavella a Funes
Abril de1980 Bobby Sands elegit diputat
Abril de 1980 Assassinat Teodoro Pugliese pel feixista Massimo Carminati de la Banda della Magliana, antic militant del MSI.

4 d'abril de 1980 Detencions dels independentistes a Puerto Rico (Veure)

5 d'abril de 1980- Neu a la serra de Tramuntana de Mallorca.


6 d'abril de 1980 Ocupació de l' ambaixada peruana a Cuba
14 d'abril de1980 Moció contra Del Burgo per estafa
15 d'abril de 1980 Atemptat d'Action Directe contra el Ministeri de Transports Francès
17 d'abril de1980 Independència de Zimbabwe
19 d'abril de1980 Assassinat Felipe Sagarne Ormazábal pel Batallón Vasco Español
20 d'abril de 1980 Assassinat Moisés Medrano, lider camperol, amb 20.000 persones més
22 d'abril de 1980 Alfonso Robelo dimiteix
23 d'abril de 1980 Robert Mugabe guanya les eleccions a Zimbabwe
29 d'abril de 1980 Feixistes feren Carlos Aguirre

Primer de maig a Ciutat

El primer de Maig a l'Iran(Veure)

El primer de Maig a Cuba


Maig de 1980 Un total de 112.000 cubans han sortit cap a Miami
Maig de 1980 La columna milanesa Walter Alasia de les Brigades Roges critica la direcció central
1 de maig de 1980 Assassinat Arturo Pajuelo Rubio pels feixistes. Joaquín Martínez Mecha y Carlos Martínez Bermejo resulten greument ferits.
1 de maig de 1980 Assassinats Conrado de la Cruz, sacerdot i Herlindo Cifuentes, a Guatemala
4 de maig de 1980  Mor Josip Broz Tito cap d'estat de Iugoslàvia
6 de maig de 1980 Saenz de Ynestrillas i Tejero condemnats
6 de maig de1980 Assassinat Juan Carlos Garcia Pérez a la Ciudad Lineal per la Primera Lína de Fuerza Nueva.
6 de maig de1980 Detenció de Jaume Puyoles Garcia acusat de pertànyer a la Resistència Catalana d'Alliberament Nacional.

8 de maig 1980 Apareix a Donòstia, el cadàver de la jove de 17 anys María Joseja Bravo. Té el crani aixafat. És reivindicat pel Batalló Basc Espanyol

12 de maig de 1980 Assassinat Walter Voodeckers, missioner belga, lluitador en favors dels camperols, a Guatemala
14 de maig de 1980 Assassinat Juan Ccaccya Chipana, militant obrer, per la policia peruana
15 de maig de 1980 Moren 600 persones a la massacre del Riu Sumpul a El Salvador

Eleccions peruanes: trotsquistes electes a la Cambra dels diputats.


18 de maig de 1980 Belaunde Terry president del Perú
20 de maig de 1980 Referèndum al Quebec: el 60% de la ciutadania es posiciona contra la independència
22 de maig de 1980 Assalt de Fuerza Joven a la Universitat Complutense
25 de maig de 1980 Proclamació de la .independència de Vamarana.Vanuatu
29 de maig de1980 Assassinat Raimundo Ferreira Lima (Gringo) sindicalista camperol, a Conceiçao de Araguaia (Brasil)
Juny de 1980 El Mossad mata Yahia el Meshad
7 de juy de 1980Mor Henry Miller, escritor
11 de juny de 1980 El Batallón Vasco Español segresta Jose M Etxeberria
12 de juny de 1980  Mor Ohira. Zenko Suzuki és el nou primer ministre.
19 de juny de 1980 George John Rallis,primer ministre grec
19 de juny de 1980 Mor Torcuato Fernández Miranda, franquista reciclat a la democràcia
19 de juny de 1980  Moren 29 persones en els disturbis als barris mestissos de Sudàfrica
20 de juny de 1980  El Partit Baas aconsegueix 175 sobre 250 escons al parlament d' Iraq
24 de juny de 1980 Un inspector policia amaga el feixista Hellin
27 de juny de 1980 Bomba a Ustica contra un DC 9
28 de juny de1980 Vigidis Finnbogadottir primera dona president de la República d' Islàndia
Juliol de 1980 Mor Seretse Khama pre.Bostwana
Juliol de 1980 Detenció d'Eva Serra, acusada de col·laborar amb ETA pm
Juliol de 1980 Carlos Martínez, secretari general de la CNT (Congrés de València)
Juliol de 1980 Detenció de Blanca Serra, acusada de col·laborar amb ETA pm
1 de juliol de 1980 Vagues a Polònia contra els augments de preus.

4 de juliol de1980  Bomba contra l'Ajuntament de Valladolid.

21 de juliol de 1980 - Malgrat la bandera roja un estranger s'ofega a Cala Domingos. Avisada l'ambulància des de Manacor a la Cala tarda en arribar una hora i vint minuts.


21 de juliol de 1980  Alí Akbar Hacherni Rafsanyani, president del Majlis (Parlament iranià).


30 de juliol de1980  Independència de Vanuatu.

Agost de 1980 Expulsat el Secretari del metall de CC.OO. de Xixon.

Agost de 1980 Vaga general als pous petroliers noruecs.

1 d'agost de1980  Assassinats els Marquesos d'Urquijo.


1 d'agost de 1980 -El "Boletín Oficial del Estado" publica les noves tarifes postals vigents.

Cartes interprovincials 10 pessetes. Cartes a l'interior de la població emissora ,5 pessetes. Les tarifes internacionals s'estableixen en 22 pessetes per cartes normalitzades i 15 pessetes per targetes postals.


2 d'agost de 1980 Atemptat feixista a l'estació de Bolonia. Moren 100 persones i 200 més resulten ferides.

2 d'agost de 1980-Una persona es crema a l'estil "bonzo" a la Plaça Roja de Moscou.

El 30% de la població activa de Sabadell és desocupada.

2 d'agost de 1980-És assassinat Mario González Blasco a Aguinaga , en el lloc on havien matat Jesús Mª Zubicaray.


14 d'agost de 1980  Vaga a les drassanes Lenin -Gdansk
18 d'agost de1980 Trencament de relacions diplomàtiques entre Iraq i Siria
20 d'agost de 1980 El Consell de Seguretat de l' ONU condemna la decisió d' Israel de fer capital Jerusalem
23 d'agost de 1980 Militarització dels serveis públics a El Salvador.

23 d'agost de 1980- Un incendi a Sa Comuna de Fornalutx crema unes 40 hectàrees de pinar.

28 d'agost de 1980-Mor assassinat a Irun Jesús Maria Etxebeste.




30 d'agost de 1980-Mor assassinat a Ondàrroa ,Ángel Etxàniz Olabarria a trets del batalló basc espanyol.



Setembre de 1980 Un grup de dissidents de la Lega Comunista s'oposa a l'ingrés a Democrazia Proletaria i funda la Lega Operaia Rivoluzionaria
2 de setembre de1980 ETA mata el General Enrique Briz
3 de setembre de1980 Zhao Ziyang primer ministre xin

6 de setembre de 1980-Mor assassinat a Madrid, José España Vivas, a les dependències de la DGS.
7 de setembre de 1980 El Batallón Vasco Español mata Miguel Arbelaiz Etxeberria  i Luis Maria Elizondo Arrieta a Hernani.
11 de setembre de 1980 Aprovació de la Constitució de Xile
12 de setembre de 1980  Cop militar a Turquia
17 de setembre de1980 Executat Anastasio Somoza

22 de setembre de 1980 Inici de la guerra iraquiana contra l'Iran.

Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). BOE núm. 236, d’1 d’octubre de 1980.

28 de setembre de 1980- El medallista de bronze de ciclisme en pista Bartomeu Caldentey és obligat a tornar la medalla per dopatge.


29 de setembre de 1980 Comença a transmetre el Canal 5 de Silvio Berlusconi
Octubre de 1980 Forlani primer ministre italià
Octubre de 1980 Conferencia Partit Laborista
Octubre de1980 Limitació de la setmana laboral a 40 hores a l'Equador
Octubre de1980 Detenció de Concepció Duran,Dolors Tubau, Ferran Jabardo, Abel Rebollo, acusats de pertànyer a l'Exèrcit Popular Català
Octubre de1980 Detenció de Ramon Subirats, Joan Casas, Maria Tubau acusats de pertànyer a l'Exèrcit Popular Català
19801000 IIIª Conferència Nacional de la Lega Socialista Rivoluzionaria
19801003 Quatre morts a conseqüència d'una bomba contra una sinagoga del Carrer Copèrnic a París
5 d'octubre de 1980 Els Verds obtenen l'1,9% dels vots al Bundestag
5 d'octubre de1980 Suïcidi de Nanni de Angelis, feixista italià, a la presó
23 d'octubre de1980 Dimiteix Kosiguin ,primer ministre soviètic
24 d'octubre de 198  Aprovació de l'Estatut d'Euskadi
30 d'octubre de 1980 Amnistiat Ben Bella
Novembre de 1980 Detingut Salvatore Francia
Novembre de 1980 "Surt ""Il Comunista"", del Grupo Operaio Rivoluzionario (espartaquista dissident)

Conferència sindical de l'esquerra sindical de LCR al sector del volant


1 de novembre de1980 Fotos des de Saturn.Voyager 1

Propaganda trotsquista en les eleccions als EUA


4 de novembre de1980 Ronald Reagan president dels EUA

7 de novembre de 1980- Decret de transferència de competències de l'Administració de l'Estat al Consell General Interinsular de Baleares.


10 de novembre de1980 Gierek reconeix el Sindicat Solidarnosc a Polònia
 

14 de novembre 1980 A Hernani, el Batalló Basc Espanyol assassina a, Joaquín Antimasverás Escoz, i deixa ferit de gravetat a Andrés Etxebarria Etxebarria.

14 de novembre 1980-A Caracas, (Veneçuela), ultres assassinen a l'enginyer basc Joaquín Alfonso Echevarria i a la seva esposa Esperanza Arana.

 
17 de desembre de 1980 Detencions relacionades en l'assalt a la caserna de Berga
de Jordi Puig, Octavi Montagut,Jaume Pradell, Antoni Panella,Pere Ros,
Josep Maria Goñi,Mercè López,Josep Illa, Gloria Millan,Jaume Cabra, Damià Francas,Rosa Forcada, Jaume Capelles, Adela i Fina Gonell.


20 de novembre de1980 Inici del procés a la Banda dels Quatre

23 de novembre 1980 Un escamot ultradretà metralla el bar Hendayais (Hendaia), resultant morts Jean-Pierre Haramendi, de 68 anys, i José Kamio, de 52 anys. Van resultar ferides altres 10 persones.

30 de novembre 1980-A Barcelona, el cap de Fuerza Nueva del Maresme , Salvador Durán Sánchez, amb la complicitat de Cristóbal Garcia, és inculpat del doble assassinat de Juana Caso i José Muñoz, a qui va confondre, segons les seves pròpies declaracions, amb membres de l'Ateneu Llibertari de Mataró. Antonio Camacho va aconseguir fugir. Les armes del crim li van ser facilitades per guàrdies civils.

Desembre de 1980  Indhira Gandhi al poder
Desembre de 1980 "L' abella i el comunista" text teòric en relació amb les futures BR-Partit Guerrilla"
4 de desembre de1980 Mor Sa Carneiro i Amaral da Costa
7 de desembre de 1980 Ramalho Eanes,president portuguès
8 de desembre de 1980 Agressions feixistes a Malaga
8 de desembre de 1980 Assassinat John Lennon, Beatle, per Mark Chapman
12 de desembre de 1980 Ultradretans maten Juan Ignacio Gonzalez (Frente Nacional  de la Juventud)
13 de desembre de1980 V Congres de Fuerza Nueva
17 de desembre de 1980 Milton Obote cap d´estat ugandès
19 de desembre de1980 Mor Kossiguin
24 de desembre de 1980 Mor Karl Dönitz, militar nazi
 

30 de desembre 1980 L'ultra José Palazón Sánchez, mata a tirs a Francisco José Rodriguez López, de 21 anys, que feia el servei militar, i fereix a altres sis joves.

 

L’economia mundial des de la dècada dels 1980 ha viscut moltes transformacions. La principal d’elles és l’agudització de la globalització marcada per una creixent internacionalització de l’activitat econòmica. Aquesta es pot mesurar pel creixement del comerç mundial que duplica la suma del comerç relatiu als mercats nacionals. S’ha produït una intensificació de l’intercanvi de mercaderies, principalment entre els països capitalistes més desenvolupats. El mateix procés es troba en el moviment de les inversions directes i mitjançant les fusions i aliances dels grans grups internacionals. La globalització no s’ha produït amb la lògica vertical de la divisió internacional del treball. Els moviments inversors i de mercaderies es centren el els països capitalistes més importants. Les transferències cap al Tercer Món juguen un paper de segon ordre. Les exportacions de capitals no han conegut un increment qualitatiu: en el cas dels països d’Amèrica Llatina es tracta de desplaçaments provocats pels mercats bursàtils que tenen relació en l’onada de privatitzacions. Aquestes inversions no són més que un flux de capitals especulatius de caràcter molt volàtil. Una característica de la globalització és el lloc pres per les activitats financeres que s’expressa fonamentalment per la pujada de les taxes d’interès, que resulten del finançament per els països europeus, especialment d’Alemanya, però també del Japó , del dèficit exterior dels Estats Units. Aquesta lliure circulació de capitals ha contribuït a alçar els tipus d’ interès.

La pujada dels tipus d’interès ha estat, amb l’alentiment del creixement un factor clau en l’explosió del deute del Tercer Món: nombrosos països amb deutes del 5 o el 6 % d’interès han passat a taxes del 15 % a l’inici dels anys 1980 provocant una major transferència de capitals cap als països rics que d’aquests cap als pobres. A Europa l’alineació amb el marc al sí dels Sistema Monetari Europeu ha representat també un factor per a l’alça. En un context social on els salaris han estat congelats en tant que la producció i la productivitat creixien, i segueixen creixent, els beneficis es realitzen més ràpid i per damunt de les possibilitats i oportunitats d’inversió industrial, i per això es dirigeixen a l’esfera financera on troben una major rendibilitat. Aquesta alça de les taxes d’interès es manifesta sobretot en els dèficits pressupostaris a Europa i en el creixement del deute públic. Amb la globalització, les estratègies de les multinacionals es caracteritzen per interrelacions de competència i de cooperació a la vegada, i s’avancen en autonomia respecte dels seus Estats d’origen. Els camps d’intervenció no coincideixen ja només amb els dels seus Estats d’origen. Normalment mantenen la relació amb els Estats de la casa matriu de la firma multinacional, però van més enllà. D’aquí que els Estats redefineixin els seus marcs de dominació, com és el cas dels EE.UU. amb l’ALENA (Canadà, EE.UU., Mèxic), en tant que d’altres com el Japó i Corea repleguen el seu mercat intern fent-lo impenetrable al temps que s’expandeixen a tots els mercats mundials.

Europa és el menys homogeni dels tres pols de dominació mundial, pel fet que la construcció de l’Estat Europeu avança més lentament que el procés globalitzador. La Unió Europea es significa per potències que mantenen viva la seva competència externa. Així per exemple mentre els EE.UU. dedicaven 15 bilions de dòlars per a salvar les seves companyies d’aviació, la Comissió Europea no arribava a un acord pressupostari per a salvar les empreses europees. Les darreres guerres d’altra banda han posat de manifest la manca d’iniciativa europea que va al remolc del Regne Unit, que es constitueix en portaavions dels interessos nord-americans a Europa juntament amb Irlanda, absolutament condicionada per unes multinacionals americanes (Intel, IBM, HP, Compaq, Sandoz) que suposen el 30% de l’economia irlandesa, el 40 % de les exportacions i el 45% de l’ocupació industrial.
D’altra banda els països de la Unió Europea tenen menor presència externa en relació als EE.UU. i Japó, i no tenen prou relació com per a poder oferir una estructuració, de manera dinàmica, per a la integració dels països de l’entorn Mediterrani i de l’Est Europeu. Aquests, constitueixen més aviat una càrrega inassolible per al capital, després de l’experiència de la unificació d’Alemanya que ha representat un procés massa complicat. En confrontació a les dues potències mundials, la Unió Europea manifesta una gran manca de cohesió interna . No hi ha una identitat europea que correspongui a l’interès dels grans grups de poder, ni tampoc dels pobles, i la manera en que es construeix no és el sistema per a fer possible la il•lusió en un projecte que té tota la càrrega del neoliberalisme més antisocial.
Text de Llorenç Buades.