Any 400 (aproximadament)- Construcció del segon recinte de la muralla de Ciutat. El portal de l'Almudaina és d'aquesta època.
Construcció d'una basílica a Mariana (Còrsega).
Domini bizantí d'Amida (Diyarbakir)
Gamaliel VI patriarca palestí
Estilicó cònsol
3 d'abril del 400 - Neix Arcàdia, filla de l'emperador Arcadi.
4 de setembre del 400 - El concili de Toledo nega la comunió als casats que disposen de concubina.
10 d'abril
del
401 - Neix Flavi Teodosi II, emperador romà
9 de desembre del 400 - Circular d'Honori contra els abusos comesos pels agents fiscals a Hispania.
18 de novembre del 401 - Les tropes d'Alaric I envaeixen Itàlia.
19 de desembre del 401 - Mor Anastasi papa
22 de desembre del 401 - Innocenci nou papa
Any 402
-Reforma de la Porta de Sant Sebastià a Roma
febrer del
402 - Les tropes d'Alaric es planten davant
Milà.
6 d'abril del 402 - Victòria de les tropes d'Estilicó sobre les d'Alaric a la plana de Pollentia. Dona i fills d'Alaric són capturats.
19 de
desembre del 401 - Mor Sant Anastasi papa
22 de desembre del 401 - Innocenci I, papa
6 de juny
del 403 - Batalla de Verona. Derrota de les
forces d'Alaric contra les comandades per Estilicó.
1
de gener de l'any 404 - Darrera competició de gladiadors a Roma. El
monjo Telèmac salta a l'arena del Colisseu per tal d'evitar el combat
de gladiadors i els espectadors el maten a pedrades.
9 de juny del 404 Joan Crisòstom és
destituít i allunyat de Constantinoble 31 de
desembre del 406 - Alans,sueus i vandals passen el Rin,gelat, aprop de
Magúncia (Mongontiacum) 22 de
febrer del 407 - Arcadi,Teodosi i Honori
ordenen la persecució de donatistes i maniqueus, i la confiscació de
béns 1 d'abril
del 407 - Terratrèmol a Constantinoble 14 de
setembre del 407 - Mor Joan Crisòstom bisbe de Constantinoble enfrontat
amb Eudòxia i el patriarca Teophilus 1 de maig
de 408 - Mor Arcadi, emperador bizantí.
8 de febrer del 410 -
Neix Procle, filòsof grec (m. 485).
14 d'agost del 410 - Alaric
destitueix Àtal.
24 d'agost del 410 - Esclaus de la
romana Proba obren les portes de Roma a les tropes d'Alaric que
saquegen la ciutat.
Any 412-Consta l'existència d'un
convent dels frares agustins a
Mallorca fundat per sant Sever
25 d'octubre del 412 - Mor Teòfil, bisbe d'Alexandria. El succeeix Ciril
Any 413 - Breu estada d'Ataülf i
Gal·la Placídia a Barcino.
7 de març del 413
- Mor Heraclià, usurpador del tron imperial, assassí d'Estilicó, comte
d'Àfrica, que
s'havia alçat a Cartago reivindicant-se com
emperador, decapitat en el temple de la Memòria.
8 de maig de 413
A la península itàlica, l'emperador Honori signa un edicte alliberant
d'impostos a les províncies de Tuscia, Campània, Picenum, Samnium,
Pulla, Lucania i Calàbria, que havien estat arrasades pels visigots.
Gener de 414 - Ataülf es casa amb
Gal·la Placìdia, germanastre dels
emperadors Honori i Arcadi, presa com hostatge en el saqueig de Roma.
4 de juliol del 414 - Elia
Pulquèria, filla d'Arcadi és declarada augusta pel senat.
Any 415 - Les tropes d'Ataülf
envaeixen la Tarraconense que passa al domini dels militars visigots
instal·lats a la Gàl·lia.
8 de març del 415 -
Mor Hipatia d'Alexandria, filòsofa, astrònoma i escriptora
egipci-romana (n. 355).
15 de març del 415 (o el 8 de març) -
A Alexandria (Egipte), els cristians lapiden a la filòsofa, astrònoma i
escriptora egipci-romana Hipatia (n. 355).
Any 416 - Wàlia deixa que Gal·la
Placídia torni a Roma a canvi de
600.000 mesures de blat.
5 d'octubre del 416 -El prefecte pretorià Monaxi priva a Ciril
d'autoritat sobre els monjos parabolians
1 de gener de 417 - Gal·la Placídia
es casa amb Constanci.
10 de gener del 417
- Mor Joan II de Jerusalem, bisbe cristià (n. 319).
22 de gener del 417 - Mor Gaudenzio,bisbe de Novara
12 de març de 417
- Mor Innocenci I, papa (401-417).
18 de març del 417-
Elecció del Papa Zòsim
31 d'octubre del 417 - El poeta Rutili s'embarca a Ostia en un viatgle
fins a Luni que descriu a la seva obra De Reditu Suo.
22 de gener del 418 -
Mor Gaudenzi de Novara
30 d'abril del 418 - Zòsim,papa, obté de l' emperador un
rescripte per a l' expulsió dels pelagians de Roma
26 de desembre del 418 - Mor Zòsim I, papa. El succeeix Bonifaci.
29 de desembre del 418 - Eulali,arcedià es fa consagrar papa a Laterà
per tres bisbes partidaris seus
8 de febrer del 419 - Sínode de Ravenna
3 d'abril del 419- Bonifaci confirmat en el papat per l' emperador
Any 420- Constanci III és declarat
august.
Any 420 - Intent vàndal contra
Sicília i Calàbria
26 de febrer del 420
- Mor Porfiri de Gaza, anacoreta grec (n. 352).
30 de setembre del 420 -Mor Jeroni d'Estridó a Betlem.
Febrer de 421- Honori, fill de
Teodosi I associa Constanci a l'imperi
romà occidental.
8 de febrer del 421-
Constanci III es converteix en coemperador de l'Imperi Romà d'Orient.
25 de març del 421-
Fundació segons la llegenda de l'església de Santiago en una de les
illes de Rialto (Venècia)
.
7 de juny del 421 - Boda de l'emperador Teodosi II amb Eudòxia
2 de setembre del 421- Mor Constanci III
Any 422- Castí, general d'Honori és
enviat a Hispània a lluitar contra
els vàndals, contra els quals lluita també el general Bonifaci,
provinent d'Àfrica.
4 de setembre del 422- Mor Bonifaci,papa
10 de setembre del 422-
Celestí, papa
Any 423- Gal·la Placídia i el seu
fill Valentinià, enfrontats a Honori,
i expulsats per aquest, es refugien a Constantinoble a l'empar de
Teodosi II.
27 d'agost de 423 - Mor l'emperador
romà d'Occident Flavi Honori. Castí
fa proclamar emperador Joan el Secretari.
Any 424- Gal·la Placídia i el seu
fill Valentinià amb el suport de
Teodosi II i de l'exèrcit dirigit per Ardaburi,Àspar i Candidià
emprenen la presa de Roma.
Any 425- Gunderic, dirigeix els
vàndals a la conquesta de Mallorca.
Destrucció de Pol·lentia.
Poblats existents:S’Esgleiassa, Es Cuitor,Ca Na Menescala, Gotmar, Can
Bregat, Sa Figuera Rotja, Coma d’En Angi, Can Guinea, La Cisterna,
Masteguera, Vilarets,Vertaient Gran, Sa Coma, S’Alou, Can Capó, Can
Porquer.
27 de febrer del 425
- L'emperador Teodosi II funda la Universitat de Constantinoble, a
instàncies de la seva muller Eudòcia Augusta.
23 d'octubre de 425- Valentinià III
és proclamat august sota la
regència de la seva mare Gal·la Placídia.
Any 428 - Clodion "Le Cheveleu", sobirà dels francs.
10
d'abril del 428 - Nestori esdevé patriarca de Constantinoble
Maig
de 429 -Genseric passa
amb l'exèrcit vàndal des de la Bètica
a Àfrica en ajut del general Bonifaci alçat contra Gal·la Placídia amb
el suport de berbers i donatistes.
Gal·la Placídia es reconcilia amb Bonifaci que s'enfronta als vàndals
als que havia demanat ajut.
30 de maig del 428 - Teodosi i Valentinià ordenen perseguir
Tascodrogites,Batriquistes,Hermogenians,Marcelinaris,Ofistes,
Montanistes o Frigis,Marisonistes,Borboristes,Donatistes,
Eucratistes,Carpocratistes,Sacaforistes,
Enomians,Arians,Macedonians,Pneumatoquians,Apolinaris, Novacians,
Tetradrites,Valentinianistes,Paulinaris,Papianistes i Maniqueus
Any 429 - Els vàndals destrueixen
Igilgili.
Any 430-Els vàndals s'estableixen a Saldae, Bejaïa (Bugia) que esdevé
la seva capital.
16 de gener del 430 - Mor Honorat, bisbe d'Arles.
28 d'agost de 430- Mor sant
Agustí durant el setge dels vàndals a
Hippo Regius (després Bona, i Annaba, a la Numídia).
7 de juny del 431 -Apertura del Concili d'Efes
22 de juny del 431- El concili d'Efes condemna Nestori
Any 432 - Bonifaci es desplaça a
Itàlia amb part de les tropes
africanes reclamat per Gal·la Placídia.
30 de juliol del 432- Mor Celestí, papa.
31 de juliol del 432- Sixte III, consagrat papa.
Any 434 - La pressió dels huns als
Balcans fa que l'exèrcit bizantí
deixi Àfrica per necessitats defensives.
Any 434 - Revoltes dels bagaudes
contra l'imperi a la Gàl·lia i a la
part nord-oriental d'Hispània.
Any 435 - Trigetius en nom de
Valentinià III signa l'armistici amb els
vàndals, reconeix les seves conquestes a Àfrica i els federa a
l'imperi.
9 d'abril del 436 - Mor Tan Daoji, general xinès
6 de gener del 437 - Mor Ruf Antoni Agripí Volusià,procònsol d'Àfrica,
prefecte de Roma i prefecte pretori.
1 de gener del 438 - Entrada en vigor del Codi Teodosià.
25 de desembre del 438 - El Senat de Roma grava oficialment el codi de
lleis redactat per una
comissió de juristes nomenada per
l'emperador Teodosi II
9 d'octubre del 439 - Les tropes de
Genseric ocupen Cartago.
29 de novembre del 439 - Concili de Riez.
31 de desembre del 439 - Mor Valèria Melània
17 de febrer del 440
- Mor Mesrop Mashtots, monjo i lingüísta armeni
Juny del 440 - Tropes de Genseric
ocupen Sicília.
19 d'agost del 440 - Mor Sixte III, papa
29 de setembre del 440 - Lleó , papa
Novembre del 441 - Concili d'Orange.
Any 442 - L'emperador romà reconeix
la independència del regne vàndal i
la seva possessió d'Àfrica.
Novembre del 442 - Concili de Vaison.
27 de juny del 444 - Mor Ciril d'Alexandria
17 de març del 445
- A Roma, Petronio Màxim succeeix a Valentinià III com a emperador.
6 de juny del 445 - El papa Lleó obté un rescrit de Valentinià III
contra Hilari, bisbe d'Arles al que havia excomunicat abans.
Any 448 - Meroveu, sobirà dels francs salis.
17 de febrer del 449 - Mor Flavià de Constantinoble, arquebisbe bizanti
5 de maig del 449 - Mor Hilari, bisbe d'Arles. Ravennius és el seu
successor.
13 de juny del 449- Tomus ad Flavianum:Lleó I
8 d'agost del 449 - Inici del concili d'Efes
Any 450 - Justa Grata
Honòria, gemana de Valentinià, sol·licita
l'ajut d'Àtila.
28 de juliol del 450 - Mor Flavi Teodosi II
Novembre de 450 - Mor Gal·la
Placídia a Roma.
7 d'abril de 451- Àtila saqueja la ciutat de Metz.
26 de maig de 451- Batalla d'Avarayr entre rebels armenis i l'Imperi
sassànida. Els primers, encara que derrotats, obtenen el dret de
mantenir la seva religió. A la batalla mor Vardan Mamikonian,
14 de juny del 451- Aeci i Teodoric alliberen Orleans
20 de juny de 451 - Al nord de França comença la Batalla dels Camps Catalàunics.
20 de juny del 451- Aeci venç
Atila, però el seu aliat Teodoric mor en combat en els
Camps Catalàunics.
8 d'octubre del 451 - Inici del Concili de Calcedònia
8 de juny del 452 - Atila entra a Itàlia
18 de febrer del 453 - Mor Elia Pulquèria, emperadriu i santa, tot i
tenir un amant de nom Paulí i relacions incestuoses amb el seu germà
Teodosi (Segons Suedi). Va assassinar l`eunuc Crisafi, partidari de
seguir pagant l'impost als huns.
16 de març de 453
- Mor Atila
30 de desembre del 453 - Concili d'Arles presidit per l'arquebisbe
Ravennius.
12 de maig del 454 - Neix Teodoric II el Gran
21 de setembre del 454 - Mor
assassinat Flavi Aeci per orde de
Valentinià III.
16 de març del 455 - Valentinià III
és assassinat en el Camp de Mart
per homes (Ezio,Trastila
i Optila )al
servei del senador Petroni Màxim que es proclama emperador.També
és assassinat el polític Heracli, eunuc.
17 de març de 455 - Petroni Màxim esdevé emperador de Roma. És
assassinat més endavant per una multitud enfurismada.
22 d'abril o maig de 455 Mor Petroni Màxim, emperador romà, lapidat.
31 de maig de 455 -Genseric
desembarca a Òstia.
Mor assassinat
Petroni Màxim per oficials de Valentinià i mercenaris burgundis.
3 de
juny de 455 -Saqueig de Roma
pels vàndals.
Els vándals incorporen les Balears als dominis del Nord d'Àfrica.
5 d'octubre del 455 - Batalla de l'Òrbigo (Astorga) entre sueus i
gods amb victòria goda
6 d'octubre del 456- Derrota bagauda-sueva a Braga
26 de gener del 457- Mor Marcià, emperador bizantí
7 de febrer del 457 - Lleó I es
converteix en emperador bizantí.
28 de febrer del 457
-L'emperador romà d'Orient Lleó I nomena magistri militum els generals
de l'imperi d'Occident, Ricimer i Majorià, responsables de la mort de
l'emperador Avit.
31 de març del 457 - Teodoric II surt de Mèrida cap a les Gàlies
-
1
d'abril del 457- El magister millitum Majorià és proclamat emperador a
prop de Ravenna
Juliol del 457 - Mor Meroveu, rei dels francs salis.
28 de desembre del 457 - Majorià és aclamat emperador d'Occident
i reconegut per l'emperador d'Orient Lleó Ier el Gran
17 de març del 461 - Mor Patrici d'Irlanda
13 de maig del 461 -Es produeix la batalla de Cartagena, entre l'armada
romana i la vàndala, en el context dels intents de l'emperador
Mayoriano de reconquistar els territoris romans perduts.
10 de novembre del 461 - Mor Lleó el Gran, papa
12 de novembre del 461- Hilari papa
28
de febrer del 463
- Mor Romain de Condat,abat
10 de juny del 463- Mor Oliva de Palerm, martiritzada pels vàndals
Any 464 - Marcel·lí d'Il·líria
expulsa els vàndals de Sicília.
18 de gener del 465 - Mor Sulpici bisbe de Tongres
Any 466 - Els vàndals saquegen
Corfú.
12 d'abril de 467 -Antemi és proclamat emperador a Roma.
Any 468 - Expedició militar de
l'imperi romà oriental contra els
vàndals dirigida per Basilisc que és vençut per Genseric..
21 de febrer del 468 - Mor el papa sard Hilari
25 de febrer del 468 - Simplici,consagrat papa (diumenge)
Any 468 - Marcel·lí d'Il·líria
expulsa els vàndals de Sardenya.
22 de maig del 472 - Mor santa Quitèria, martir
20 de gener del 473
- Mor Eutimi el Gran, abat bizantí
Any 474
Mor Lleó I el Traci
18 de gener del 474- Lleó II esdevé emperador bizantí.
9 de febrer del 474 - Zenó és coronat
co-emperador de l'Imperi Bizantí
9 de gener de 475 -
L'emperador bizantí Zeno és forçat a fugir de la seva capital a
Constantinoble.
5 de març del 475
- Mor Geràsim del Jordà, anacoreta
9 d'abril de 475 - L'emperador Basilisc mitjançant una encíclica demana
als bisbes bizantins que sostenguin les posicion monofisites.
Any
477- Una revolta contra els vàndals dirigida per Iabdas funda un
primer regne berber independent a l'Aurès.
4 de setembre del 496 - Odoacre fa abdicar Ròmul August
24 de gener del 477 - Mor Genseric.
25 de gener del 477 - Huneric és és
nou rei dels vàndals a la mort del seu pare Genseric
4 de març del 480
- Mor Landry de Sées, bisbe
25 d'abril del 480 - Mor Giulio Nepote
Any 481 - Mor Khilderic I, rei dels francs salis.
1 de febrer del 481-
A Cartago (actual Tunísia) el rei vàndal Huneric organitza una
conferència entre bisbes arrians i catòlics.
26 de desembre del 481 - Mor Childéric Ier, rei dels Francs salis.
10 de març del 483
- Mor Simplici, papa
13 de març del 483
- Fèlix III,papa
11 de maig de 483 - Neix Justinià I, emperador bizantí (527-565).
1 de febrer de 484- Bisbes Balears
a Cartago (Elíes de Mallorca, Macari
de Menorca,i Olipi d'Eivissa).
Materials de Son Piris, Son Vives, Es Figueral Blanc,(S. II a VI) Na
Bou (Santanyí) (S. I a VI) , Es Braó (Consell) (S.I. a VI) Na Fàtima a
Calvià (S.II AC a S.II ), Puig Vermell (Calvià) (S.II AC a S.VI)
Segle V a VII -Material ceràmic de Son Oms (Palma).
28 de juliol del 484- Condemna papal a Acaci
23 de desembre del 484 - Mor Huneric, rei de vàndals i alans. Gundamund
succeeix al seu
oncle Huneric i és rei dels vàndals
d'Àfrica.
Basílica de Sa Carrotja (Porto Cristo)
28 de desembre del 484 - Alaric II succeeix Euric rei visigot.
17 d'abril de 485 - Mor Procle, filòsof grec (n. 412).
29 de març de 487 - Neix Maclu, fundador de Bretanya.
4 de maig del 490 - Neix K'an Joy Chitam I, sobirà de Palenque
9
d'abril del 491 - Mor Zenón, emperador bizantí
11 d'abril del 491 - Flavi Anastasi es converteix en emperador bizantí,
amb el nom d'Anastasi I
25 de febrer del 492
Mor Fèlix III ,papa
1 de març del 492- Gelasi I, papa
15 de març del 493 -
Mor Odoacre, líder germànic (n. 435).
18
de gener del 496- Mor Volusià de Tours, bisbe
Any 496 - Trasamund, fill del
príncep Gento, és el quart rei de vàndals
i alans després de la mort del seu germà Gundamund.
14 de febrer del 496 - S'estableix la festa de Sant Valentí
19 de novembre del 496- Mor Gelasi, papa
24 de novembre del 496 - Anastasi II, papa.
25 de desembre del 496 - Clovis (I) batejat a Reims per Saint Remi
14 de març del 497 -
Neix Teodora, emperadriu bizantina
21 de gener de 498
- Mor Epifani, bisbe de Pavia
19 de novembre del 498 - Mor Anastasi II papa. El succeeixen Simac
I i Llorenç, antipapa que té el suport d'Anastasi I, emperador bizantí.
25 de desembre del 498 - Clovis, rei dels merovingis,es batejat pel
bisbe Remigi de Reims. Aixi
assegura el suport de l'Església
catòlica a l'Imperi Franc.
1 de març del 499 - Símac convoca un concili a Roma en el que
l'antipapa Llorenç accepta el papat de Símac i és nomenat bisbe de
Nocera.
26 d'abril del 499
Mor Xiaowen emperador del Nord Wei
Son Peretó