Ramir I d'Astúries i el seu oncle Joan, abat del monestir de Lorvão,
conquisten als musulmans el castell de Montemor-o-Velho (Coimbra;
Portugal), que queda en poder d'aquest i resisteix un setge d'Abd
al-Rahman II aquest mateix any.
Ramir I construeix un palau campestre prop d'Oviedo, al costat d'un
bosc abundant en caça, que avui és l'església anomenada Santa Maria del
Naranco i al costat d'ell l'església palatina de Sant Miquel de Lillo.
Neix (a Oviedo o a Lugo) el futur Alfons III d'Astúries (o 849), fill del futur Ordoño I.
Incursió d'Al-Mundhir ibn Abd al-Rahman II, fill de l'emir, contra Àlaba (o 849).
Sant Eulogi surt de Còrdova (acompanyat pel diaca Teudemundo) per
demanar informació de dos dels seus germans, que havien anat a les
Galias i Germania, però la guerra del comte de Barcelona (aliat d'Abd
al-Rahman II) contra Carlos el Calb li impedeix creuar per Catalunya
els Pirineus i es dirigeix a Navarra, on passa el mateix, ja que els
bascos estan en guerra amb els francs, per la qual cosa visita a
Pamplona al bisbe de la ciutat, Vilesinde (Wilesindo o Guilesindo: 848
-60), i també visita els cenobis pirinencs de Sant Salvador de Leyre,
que apareix en la història per 1ª vegada (i on se suposa que descobreix
per un llibre l'existència de Mahoma, el que significaria per a algun
autor que no hi ha musulmans a Andalusia sinó heretges), Igal, Urdaspal
(Navarra) i Siresa (Osca) (en aquest últim descobreix diverses obres de
tradició grecollatina que no s'han conservat al sud de la Península).
Pipí II d'Aquitània probablement gestiona el suport cordovès perquè
Guillem de Septimània pas a la Gòtia per atacar-ho, ja que amb ajuda
d'un exèrcit musulmà Guillem s'apodera violentament dels comtats de
Barcelona, Empúries i Rosselló (848-50) i ataca Girona, causant
probablement la mort al marquès Sunifred I (fidel defensor del seu rei)
i al comte Sunyer I:
Salomó, possible parent del mort Sunifred I (o d'origen franc, segons
altres), comte d'Urgell i Cerdanya (848-70?) (Pot ser que ocupi aquests
comtats per protegir els drets dels fills del mort i després sigui
ratificat en la assemblea de Narbona).
El comte Frèdol de Tolosa i Carcassona pren a Galindo I d'Aragó els
pagaments (denominats ja "comtats") de Pallars i Ribagorça, que
reincorpora al seu comtat de Tolosa (848-52) i aquest any o el següent
atorga un decret de protecció sobre el monestir de Vilanova (després
anomenat de Lavaix, avui sota el pantà d'Escales; Lleida) en Ribagorça.
L'abat Trasoari de Lavaix (Alta Ribagorça; Lleida) funda el monestir de
Sant Julià de Sentís (munic. Sarroca de Bellera; Pallars Jussà;
Lleida), al límit occidental del Pallars, en una església propietat del
seu monestir i que dóna a els nous monjos, segregant les dues cases.
Esment del castell d'Almonacid (Toledo).
Una flota andalusí ataca Marsella (saqueja la ciutat, destrueix
el Mº de Sant Víctor i captura a clergues i monjos) i la costa fins a
Pisa (alguns inclouen Roma).
Mor el cèlebre jurista andalusí d'origen berber (el seu pare era de la
tribu masmuda de Tànger) Yahya ibn Yahya al-Laythi, resident a Còrdova,
alumne del gran Malik ibn Anas a Madinat al-Nabi (Medina) i autor de la
més prestigiosa redacció d '"Al-Muwwata", antologia jurídica impartida
pel fundador de l'escola jurídica malikí musulmana, preponderant en
Al-Andalus.
6 de juny del 848
Consagració de Carles el Calb que ja era rei feia 5 anys
23 de juny del 848
Consagració de San Miguel de Lillo
5 d'agost del 848
L'emir de Còrdova envia una expedició de 300 vaixells que ocupa
temporalment Mallorca i Menorca, que estaven només nominalment en poder
musulmà, per castigar els illencs per no respectar els tractats i
perjudicar la navegació dels vaixells musulmans, exigint a els illencs
un terç dels seus béns per haver trencat el pacte de submissió. Els
musulmans també ataquen Eivissa i Formentera, niu de pirates cristians.
Octubre del 848
A causa de la curta edat dels fills , a l'assemblea de Narbona Carles II el Calb designa al comte Alerán de Troyes
com a comte de Barcelona i Narbona (848-52), a Guifré (potser el
vescomte de Girona documentat en 841) com comte de Girona (848-52?) ja
Isembard de Borgonya (fill del comte Garí de Alvèrnia i Autun) com a
comte d'Empúries i Rosselló i marquès de Septimània (848-52) i adjunt
de Alerán, qui té l'expressa missió de derrotar a Guillem.
Desembre del 848
Acaba l'ampliació de la gran mesquita de Còrdova per Abd al-Rahman II
