Any 884
Arriba a Còrdova (9 ena) l'ambaixada d'Alfons III, encapçalada pel
prevere toledà Dulcidio, que negocia les condicions de pau i es porta a
Oviedo les restes dels fonamentalistes mossàrabs Eulogio i Leocricia
(serà coneguda per Santa Leocadia), executats 26 anys abans, que són
guardats a la capella de Santa Leocadia de la catedral (traslladats a
1303 a la Càmera Santa) i Dulcidio rep com a recompensa la dignitat de
bisbe (segurament de Salamanca, on consta a fins d'aquest segle).
La pau amb l'emir permet la repoblació de la frontera: Alfons III
l'encarrega a Diego Rodríguez Porcelos (o Diego Porcelos), 2n comte de
Castella, qui repobla Ubierna (Burgos) (el castell gairebé segur
aixeca) i funda la ciutat de Burgos com a nova capital de Castella
(884-1087) en substitució de Amaya (Burgos), al no ser ja necessari
romandre a les muntanyes (el comte aixeca una fortalesa al turó de Sant
Miquel que presideix la confluència dels rius Pico i Vena, volada pels
francesos en 1813).
L'emir intensifica els seus atacs contra els muladís a l'Ebre i
al veure perdut, Muhammad ibn Lubb ibn Qasi, ara senyor de Saragossa,
ven aquesta ciutat per 15.000 dinars al seu cunyat el comte Ramon I de
Pallars i Ribagorça, amb la pretensió de recuperar-més tard, però és
l'emir qui s'avança i el seu general Hashim ibn Abd al-Aziz s'apodera
d'ella (884-85), instal·lant com a governador a Ahmad ibn al-Barra
al-Qurashi, descendent directe del 4t califa omeya igual que l'emir
(alguns opinen que el comte va ser només un intermediari en la venda a
l'emir).
Carloman II mor amb 18 anys i sense descendència (12 des), heretant el
tron de França un rei germànic, l'emperador Carles III el Gros
(884-88), nét de Lluís I el Piadós i cosí del mort.
menció del castell de Sant Llorenç o de Planeses, a Sant Julià de Vilatorta (Osona; Barcelona).
Entrada d'Ismail ibn Musa a Lleida i atac infructuós a aquesta per part
del comte Guifré de Barcelona (amb l'objectiu d'aturar la reconstrucció
de les muralles), l'exèrcit pateix quantioses pèrdues durant el setge.
L'emir reconeix el poder d'Abd al-Rahman ibn Marwan ibn al-Yilliqi
sobre Badajoz (els seus descendents governaran aquest estat
semiindependiente fins a 930) i tots dos signen un tractat pel qual
aquest governarà un extens principat que abasta la vall del Guadiana i
el sud de Portugal, que serà respectat pels successors de l'emir
(884-89).
Disturbis a Màlaga organitzats pel muladí Umar ibn Hafsum (Omar ben
Hafsum), que s'instal·la amb els seus seguidors a les ruïnes de la
fortalesa romana del Municipium Singiliense Bobastrense, conegut com El
Castillón (Bobastro, al costat de la riba de l'actual pantà Comte
Guadalhorce; munic. de Ardales; Màlaga), creant un regne semicristiano
independent en la regió muntanyenca de Ronda (884-928) i es lliura al
bandolerisme (884-917 / 8).
Els marins andalusins de Tenes (Algèria), mig comerciants i mig
pirates, s'estableixen en Badjdjana o Bayyana (avui Petxina; Almeria),
on funden la "República" de Pechina (884-922) i instal·len una factoria
al territori immediat a la "Mariya" (torre sentinella) de Petxina, que
aviat es coneixerà simplement per Al-Mariya (Almeria), que serà el port
andalusí de major trànsit.
15 de maig del 884
Mor Marí I, papa
