Any 942
Primer esment del monestir de Sant Joan de Poyo (Pontevedra).
Sant Rosend II abdica com a bisbe de Sant Martí de Mondoñedo (Lugo) per
traslladar-se al monestir de Sant Salvador, a Celanova (Orense), fundat
per ell en 936: d'aquesta data és la inscripció del seu germà Froila
Gutiérrez a la capella mossàrab de Sant Miquel Arcàngel, acabada de
construir aquest any.
Tropes de Fernán González ataquen la reforçada fortalesa de Saktan
(potser Penya Muñana; municipi de Cadalso, Madrid), que protegeix la
Marca Mitjana, però són derrotades
El califa nomena el jurista Mundhir ibn Said al-Balluti cadí (jutge) de
les regions frontereres (Marques), supervisor de tots els seus cadis i
governadors, inspector dels que a elles vénen del país franc (regnes
cristians) i responsable de les relacions amb els regnes cristians
(febrer o mar) (942-45), un exemple del canvi de política de
confrontació militar a negociació diplomàtica que va suposar el punt
d'inflexió de Simancas.
Possible construcció del castell de Collbató (Baix Llobregat, Barcelona), la primera cita documental és del 1113.
Milers de guerrers magiars (hongaresos) enviats per Hug d'Arlés, rei
d'Itàlia (926-48), contra els musulmans de la Península, creuen els
comtats de Rosselló, Empúries (a l'extrem S saquegen Fontanilles;
Girona), Besalú (on saquegen el Mº de Banyoles), Girona (on saquegen Mº
de Sant Medir de Cartellà i Santa Coloma de Farners) i Barcelona,
devasten el Bages (Barcelona) i el Solsonès (Lleida), destruint el
primer temple cristià de Solsona.
Aprofitant les tropes provençals arribades en ajuda dels catalans
contra els hongaresos, el comte Sunyer captura breument Tarragona i la
Conca de Barberà (Tarragona), amb les seves fortificacions, però els
musulmans les recuperen immediatament.
L'esclau Galib , que en ser lliure afegirà al seu nom el del seu patró
Abd al-Rahman III, comença a dirigir campanyes militars.
Mercaders d'Amalfi i de Sardenya arriben a Còrdova i inicien un actiu comerç.
Construcció de la calçada que unia Medina az-Zahara (Còrdova) amb la residència del califa, la munyat (casa de camp) Al-Naura.
La cort es trasllada a Madinat al-Zahra (Medina az-Zahara) i aquest any
el nombre de visirs (títol honorífic, però que rep un sou de l'estat)
és de 16, xifra abans mai assolida, mentre que el doble visir Ibn
Shuhayd és destituït quan l'encarregat de la seca, que estava sota la
seva supervisió, és declarat culpable de frau.
Abd al-Rahman III, que va haver de destituir el seu cunyat Nayda ibn
Husayn com a general després del desastre de Simancas (en part a causa
de la desafecció dels altres generals, que rebutjaven tenir per igual a
qui era de baixa estirp), el nomena prefecte de la policia superior.
Fracassa un nou atac bizantí, en aquest cas de l'emperador Romà
Lecapeno, ajudat pel rei Hugo d'Arlés que també és marquès de Provença
(des 905), contra la base pirata andalusí de Fraxinetum (avui La
Garde-Freinet, a Provença).
Aquest any o el següent el midrarí Muhammad ibn Wasul, fidel aliat dels
omeyas cordovesos, en les files combatre en Simancas, dóna un cop
d'estat i es proclama emir de Siyilmasa (Sijilmassah; Marroc) (942 /
3-58).
5 d'abril del 942
Tropes de Fernán González al costat del rei García Sánchez de Pamplona
ataquen Muhammad ibn Hasim de Saragossa intentant la conquesta de
Tudela (Navarra), però han d'abandonar després de ser derrotats
17 d'abril del 942
El comte Sunifred dóna al Monestir de Cuixà (Conflent) la parròquia de Sant Vicenç de la Llagona i el seu alou .
16 de maig del 942
Mor Saadya Gaon, rabí egipci
1 de juny del 942
Cesari compra a la seva tia Druda, vídua, i al seu cosí, el castell
Marró i l'església de Santa Cecília de Montserrat (tots dos a
Marganell; Bages; Barcelona), adquirits per aquella cap al 901 (el
document de compra és la 1a menció de Monistrol de Montserrat). El
comte Sunyer dóna el castell Marró a l'església de Santa Cecília de
Montserrat, a petició de la seva esposa Riquilda.
Juliol del 942
Milers de guerrers magiars enviats per Hug d'Arlés, rei
d'Itàlia (926-48), apareixen en la Frontera Superior musulmana, on són
combatuts per Muhammad ibn Hashim, ataquen Lleida i el seu districte
per sorpresa i capturen al governador de Barbastre (Osca)
Yahya ibn Muhammad al-Tawil
15 d'agost del 942
Hug d'Arles, rei d'Itàlia és a Pavia
17 d'agost del 942
El comte Sanxo, fill de Ramiro II, atorga carta de poblament a Peñafiel (Valladolid)
Agost del 942
Els tuyibís ataquen Castella
21 d'agost del 942
Els magiars enviats per Hug d'Arlès són derrotats en la 1a batalla de
Baltarga (Cerdanya; Lleida) per musulmans, catalans i francs
14 de setembre del 942
Alliberat previ pagament d'un recat als guerrers magiars, el governador de Barbastre (Osca)
Yahya ibn Muhammad al-Tawil
26 de setembre del 942
El document de donacions de Sant Rosend al seu monestir és la primera menció d'Arteixo (La Corunya) .
19 d'octubre del 942
Mor Gozlin, noble franc
30 d'octubre del 942
Marí II, papa
Novembre del 942 - En morir l'abadessa Emma , el seu germà el comte
Sunyer I intervé al monestir de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès;
Girona) i nomena una successora (942-49) que resultarà inepta per
el càrrec.
18 de novembre del 942
Mor Odó, abat de Cluny
17 de desembre del 942
Mor assassinat Guillem I de Normandia
