Any 1505- Bunyolí disposa de 5 esclaus i és propietat d'Elionor de Lloscos i de Miquel de Pacs.
Any 1505-La possessió de Santa Eulàlia (Palma) és propietat del procurador reial Gregori Burgues. El procurador reial s'encarregava de l'administració del patrimoni reial.
Any 1505- S'exigeix l'examen previ per a l'accés a l'ofici de mestre picapedrer.
1 de gener de 1505-Contracte matrimonial de Pereta Vilasclar, filla del picapedrer Joan Vilasclar, difunt, amb el paraire Antoni Domènec. Tenia una casa al carrer de l'adoberia vella (costa d'en Brossa) que confrontava amb la del picapedrer Joan Sagrera.(A.R.M., Prot. M-594, ff. 4-5.)
8 de gener de 1505-Dimecres. A l'església de santa Anna del Palau Reial oficien el funeral per la mort de la reina Isabel de Castella i d'Aragó.El dol és obligat: "...que, en senyal de tristiçia e dol, algú, de qualsevol condició ostament sia, no gos ne presumescha tenir les botigas ubertas, ne les taules perades, ans age star ab les portes tancades, e la feyna que fassa e lo que vendran, hagen fer e vendre dins les botigues, ab les portes tancades; e aportar abits e vestits de dol e, les dones, vels negres, e aço sots pena de 25 lliures al fisch reyal aplicadores".(ARM, AH, 426, f. 41.)
El 24 de gener de 1505 és executada Clara, esposa del notari Francesc Barceló.
5 de febrer de 1505-Mateu Domingo de Bunyola col·loca al seu fill Jaume per a l'aprenentatge de l'ofici de picapedrer amb Antoni Armengol.
11 de març de 1505-Processó contra la sequera a iniciativa del canonge Gregori Genovard des de Ciutat fins a Cura de 300 homes vestits de blanc i descalços.
19 de març de 1505- "Lo die present arribà en lo present regne per a regir la cansilleria, lo magnífich misser Johan Ardiles (ARM, AH, 64 f. 53).
5 d'abril de 1505 -Mateu de Bonapart, comerciant de Mallorca, firma rebut a Pere de Sant Joan, cavaller de la mateixa ciutat, de 94 lliures de reals menuts de Mallorca que li devia Salvador Ferrer, pagès, per 235 ovelles venudes a l'atorgant per Antoni Serdà, canonge de la Seu de Mallorca. (Biblioteca de Catalunya. Perg. 435, Reg. 10340).
17 d'abril de 1505-Ítem lo dit jorn paguí a mestre Joan Desí, pintor, 10 11. per pintar 5 senyals ab les armes reals de forma cascun de un full de paper, qui foren afixos en les portes e lochs públichs del monestir de Sant Francesch hon dits frares observants fan resistència, en demostració e senyal de la protectió e custòdia dequells, segons en dita crida és manat, a raó de 2 lliures per cascún. (AHM. -Llibre de dades 1504 - 1505 Ibid. I, p. 87.)
17 de maig de 1505- Incendi de l' església de Sineu.
28 de maig de 1505 - Els jurats del Regne es dirigeixen al rei Ferran per exposar les seves queixes sobre els intents del pare Fenals de fer fora a l'abadessa Sor Serra del convent de santa Clara arribada de Menorca per a la reforma de la vida conventual que fins al moment s'havia caracteritzat per la vida deshonesta. (ARM. AH 686.fol.37-38)
26 de juny de 1505 -El mostassaf Pere Joan de Santacília és assassinat quan intentava pacificar una baralla entre el bàndol del Born (Gaspar Thomàs, Mateu Sala, Pere Miró, Baltasar Manera) i el de l'Almudaina (Felip Fuster, Miquel Sureda, Jeroni de Sant Joan, Lluís Anglada, Martí Torres )a la costa de la Seu. El lloctinent Jordi Miquel Aymerich resulta ferit quan volia pacificar la baralla. " dijous pus prop passat que comptavem xxvj del présent mes de juny, circa mitja hora de nit, los del Born y de la Almudayna se encontraren de tal manera, que, segons som informats e tenim relacio dels dits lochtinent e regent, entre les parts nafres algunes nos son seguides, per quant eren molt armats pero lo dit lochtinent e veguer de la ciutat son stats nafrats de cantères ho teules que tiraven per los terrats les dones" , "mossen Pere Johan Sanctacilia, mostassaff l'any présent de la ciutat, , volent metre en pau la gent armada, la dita nit ques segui lo dit cas es stat ferit de un colp de lansa de botar en lo ull squerra, nos sap de qui ni de qui no: fins assi del colp es mort" (ARM, AH, 686 f 41).
6 de setembre de 1505 -El Tribunal del Sant Ofici executa Joana Olivera “Llagostera”, la seva filla Esperança Llagostera i Blanquina Vida.
12 d'octubre de 1505-Ferran rei d'Aragó, de 54 anys, signa per poders a Blois un tractat d'aliança i amistat amb Lluis XII de França, al temps que es compromet en matrimoni amb Germana de Foix que tenia 18 anys.
13 d'octubre de 1505-"Lo die present, quasi sol post, entrà en la present ciutat, lo spectable senyor don Johan Aymerich, lochtenent general, e jurà en la Seu de Mallorcha, presents los magnífichs jurats e officials reyals e molts altres" -Muntaner, Un noticiari del segle XV, 20.
15 d'octubre de 1505-Clara, vídua d'en Nicolau Crespi, notari de la vila de Manacor, ordena testament. Nomena marmessors a en Pere Andreu, natural de la vila de Manacor i ciutadà de Mallorca, a la seva cosina Isabel, vídua d'en Pere Estaras, mercader, i al seu cosí Pere Constantí, notari. Disposa ser enterrada a l'església del monestir de Sant Francesc. Institueix com a hereu universal al dit Pere Constantí.
30 d'octubre de 1505-Amb motiu de la conquesta de Mazalquivir es faran celebracions el divendres i dissabte després del repic de campanes de la Seu, i s'ordena que es col·loquin adorns i alimares, i una processó solemne per al diumenge on tothom hi ha d'acudir amb els millors abillaments. No es pot portar dol, i en el cas del homes tampoc es pot vestir lloba i capiró.
24 de novembre de 1505-La Concòrdia de Salamanca fa de Felip l'Hermós i Joana la Boja reis de Castella, tot i que Ferran el Catòlic queda com governador perpetu del Regne.
24 de novembre de 1505 - Dilluns- Pere Torres de Valldemossa es compromet a fer un molí fariner a la possessió que té el ciutadà Felip Pont a Puigpunyent. (ARM, Prot, P-401, 120 v).
12 de desembre de 1505- A partir d'aquest moment cadascú pot vendre draps cruus en el mercat excepte els sobreposats de l'ofici que no podran vendre draps cruus i que controlaran la legalitat de les vendes d'acord amb les normes establertes.
31 de desembre de 1505-En l'any MDV lo darrer dia de dezembre, dia de sant Silvestre i de Santa Coloma fiu io Johan Menorca, mínimo entre'ls mestres de la sagrada theologia lo sermó de la Conquesta de Mallorques.
