|
Traducció de Miquel Garcia (Espai
Alternatiu)
Declaració del Consell d’Administració
En les seves anàlisis precedents Attac havia afirmat la seva
oposició categòrica al contingut neoliberal del projecte de tractat
constitucional europeu. L’associació havia fet contrapropostes, transmeses
al govern francès i àmpliament difoses, en forma de 21 exigències precises i
argumentades. En la seva versió a partir d’ara definitiva, el tractat
confirma i de vegades agreuja la seva vocació de fer d’una vegada per sempre
impossibles polítiques monetàries, econòmiques i socials europees- i per
tant nacionals -veritablement alternatives, encara que fossin reclamades per
sufragi universal. Tenint en compte la magnitud del que està en joc, Attac
continuarà la seva campanya d’explicació sobre els perills que suposa aquest
text, principalment en termes de restricció dels àmbits dintre dels quals es
poden exercir la sobirania popular i la intervenció democràtica.
L’associació consultarà a tots els seus membres abans de decidir la seva
posició en el referèndum de ratificació previst a la tardor del 2005 (Nota
del traductor: S’estan referint a França)
27/08/2004 - Comunicat
1.- Un projecte de santificación de les polítiques liberals
Després de la publicació, al juliol del 2003, del projecte de tractat emanat
dels treballs de la Convenció per al futur d’Europa presidida per Valery
Giscard d’Estaing, Attac havia analitzat aquest text com una forma de tornar
irreversibles- donant-les simbòlicament un caràcter “constitucional” -les
polítiques neoliberals engegades des de fa diversos decennis en la Comunitat
Econòmica Europea (CEE) transformada, al novembre de 1.993, en Unió Europea
(UE).
Aquesta santificación s’efectuava de dues maneres: d’una banda,incorporant
en el cos del tractat (tercera part) el conjunt d’aquestes polítiques,
mentre que una Constitució deu limitar-se a fixar marcs constitucionals
dintre dels quals polítiques distintes, fins i tot contraposades, poden ser
desenvolupades; per altra banda, blindant aquest corpus liberal mitjançant
la imposició de la regla de la unanimitat dels 25 estats membres de la UE
per a qualsevol revisió.
En altres paraules, el projecte de tractat anul·lava i impedia en el futur
tota expressió del sufragi universal en favor de polítiques alternatives al
liberalisme en un país donat: aquestes polítiques xocarien inevitablement
amb les disposicions del tractat que, jurídicament, s’imposen sobre tota
legislació nacional. En aquestes condicions, un veritable canvi deuria
esperar que els altres 24 països, amb cadascun dels calendaris electorals
específics, es posessin d’acord sobre el seu contingut. Qui pot seriosament
creure en semblant miracle?
2.- L’ocasió fallida de les eleccions del 13 de juny
Es va presentar una ocasió per a debatre aquest tractat davant la opinion
pública: les eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny. No obstant això
els principals partits de govern, es reclamin d’esquerres, de centre o de
dretes, han evitat curosament abordar aquesta qüestió. Com si un nou tractat
europeu no fos motiu suficient per a constituir el tema central d’unes
eleccions europees!
Aquesta hipocresia era àdhuc més xocant en la mesura que no ignorava que el
projecte de tractat tenia totes les possibilitats de ser adoptat per la
conferència intergovernamental menys d’una setmana després de les eleccions.
Certs partits de la ex ‹‹esquerra plural›› han dut la xerrameca fins
l’extrem de donar a entendre no tenia sentit evocar la qüestió davant els
electors perquè el tractat podria, segons ells, ser modificat
substancialment en breu lapse de temps (principalment suprimint la tercera
part) a la vista dels resultats del 13 de juny; o bé que el nou Parlament
Europeu es podria transformar en assemblea constituent decidint sobre el
contingut del tractat.
Els 25 caps d’Estat i de govern han cridat secament a l’ordre a aquests
mercaders d’il·lusions: el tractat ha estat adoptat el 18 de juny amb la
seva tercera part, i serà oficialment signat a la fi d’octubre a Roma. Es
posarà en funcionament a continuació el procés de ratificació que, a França
i en altra dotzena de països, prendrà la forma d’un referèndum.
3.- Considerades 2 exigències de Attac sobre 21 formulades
El text adoptat el 18 de juny (la versió "definitiva"oficial del qual no es
troba al dia d’avui disponible més que en anglès, la qual cosa diu bastant
sobre el respecte al pluralisme lingüístic al si de la UE) reprèn segons
Valery Giscard d’Estaing, el 90% del contingut del projecte de la Convenció.
I el 10% diferent es situa, en l’essencial, en el domini institucional:
forma de càlcul de la majoria qualificada, nombre de comissaris, presidència
per grup de 3 Estats del Consell, Calendari d’aplicació...
Pel que concerneix les 21 exigències que Attac havia formulat per a fer el
tractat compatible amb les seves pròpies posicions, només 2 han estat preses
en consideració: una totalment, l’exigència nº 2, relativa a la igualtat
homes-dones que l’associació desitjava fer passar del rang d’objectiu al de
valor de la Unió, l’altra parcialment, l’exigència nº 6 (“Impedir la
mercantilització de la cultura, de l’educació i de la sanitat per la
política comercial comuna”). La nova versió de l’article III-217 resitúa en
efecte, tal com havíem demanat, els serveis socials, d’educació i de sanitat
en el terreny del vot per unanimitat, però combinant-lo (com en el cas dels
serveis culturals) amb clàusules molt restrictives que converteixen la seva
execució en molt problemàtica.
Les altres exigències de Attac no s’han satisfet. En un domini que se situa
en el cor de l’activitat de l’associació- la fiscalitat -el text definitiu
agreuja sensiblement el de la Convenció. En l’article III-62, la
possibilitat, prevista en el §2, de decidir per majoria qualificada la
cooperació administrativa entre Estats contra l’evasió fiscal i la lluita
contra l’evasió fiscal han estat suprimides. Quant a l’article III-63,
relatiu a l’impost sobre societats i concernent a la cooperació
administrativa o a la lluita contra el frau fiscal i l’evasió fiscal
il·legal, ha estat enterament suprimit. Els defraudadores del fisc no podran
més que acollir favorablement aquests “avanços” en relació al text inicial.
El projecte de tractat estava marcat amb el segell del liberalisme més
estricte. Qualssevols que siguin les modificacions aportades aquí o allà per
la conferència intergovernamental, el tractat definitiu queda exposat al
mateix retret descalificatori.
4.- Una comissió de combat per a “vendre” el tractat
Fins els analistes més indulgents amb les lògiques actuals de la construcció
europea han denunciat el caràcter excessivament liberal de la nova Comissió
Europea, en la mesura que podria perjudicar la ratificació del tractat a
França. Els llocs clau (mercat interior, concurrència, comerç internacional)
estan en mans de ultraliberales decidits. És significatiu que el comissari
Jacques Barrot, antic president del grup parlamentari UMP en l’Assemblea
Nacional, hagi vist com se li atribuïa una cartera de segon rang no per
francès, sinó per sospitós de “dirigisme”! El relleu dels comissaris
Bolkstein, Monti i Lamy està bé assegurat...
Profundament liberal, la Comissió és igualment profundament atlantista,
qualificatiu que el seu president, Joao Manuel Barroso, reivindica amb
orgull. Ha afavorit, en conseqüència, als partidaris, com ell, de la guerra
de L’Iraq. No serà amb aquesta Comissió amb la qual Europa sigui més social
i més europea! Aquesta Comissió, per tant, aprofundirà més la fisura entre
les aspiracions de la ciutadania i les polítiques europees, amb el risc de
desacreditar la idea d’Europa.
Joao Manuel Barroso ha fet de la propaganda en favor del tractat una de les
primeres prioritats de la Comissió. La primera vicepresidenta, la Sra.
Margot Wallstrom, ha estat explícitament encarregada de l’estratègia “de
comunicació”. Es pot doncs esperar, amb grans pressupostos en suport, un
gran bombardeig publicitari unilateral en favor del tractat, sense gens que
envejar a les campanyes de promoció de les grans marques.
A aquesta ofensiva mediàtica anunciada, Attac respondrà mitjançant l’examen
meticulós dels textos, i sobretodo d’aquells que es vol transvestir o
ocultar , i això en ocasió de centenars de trobades de debat en tot el país
durant els pròxims mesos. AL mateix temps, Attac continuarà elaborant
continguts alternatius al tractat, en col·laboració amb els altres Attac
d’Europa. AL final d’aquests debats, tots els nostres membres seran
convidats a pronunciar-se sobre la posició que prendrà Attac en relació al
referèndum de ratificació i sobre la seva participació en la campanya. Els
resultats d’aquesta consulta seran fets públics i debatuts durant
l’assemblea general de l’associació prevista els dies 11 i 12 de desembre
del 2004.
Arles, 24 d’agost de 2004 |
