Els beneficis
El valor de tota mercaderia es descompon en dues parts: una part que constitueix un valor conservat, i una part que és un valor produït de nou.
La força del treball té una doble funció, un doble valor d’ús: la de conservar tots els valors existents dels instruments de treball, de les màquines, dels edificis, incorporant una part d’aquest valor, en la producció en curs, en la creació d’un valor nou, una part del qual és la plus-vàlua, el benefici.
Una part d’aquest valor nou va al treballador; és el valor de canvi del seu sou. L’altra part, la plus-vàlua és acaparada sense compensació pel capitalista.
L’equivalent dels sous forma el capital variable, és a dir, el conjunt de diners que el capitalista avança abans que es realitzi el valor de les mercaderies produïdes, mitjançant la seva venda. El capital variable és l’única part del capital que permet al capitalista augmentar el seu capital.
Les màquines, edificis, primeres matèries, no augmenten el valor del que es produeix, només el conserven. És el capital constant. Aquesta forma de capital tendeix sempre a augmentar a mesura que la competència obliga a augmentar la productivitat del treball.
El capitalista, obligat a augmentar aquest capital constant, comprant noves màquines, necessita la producció de plus-vàlua. Si un capitalista fa fabricar sabates, amb les sabates no pot comprar màquines ni edificis. Per això les ha de vendre primer, i una part d’aquesta venda li servirà per a la compra de noves màquines, d’un capital constant suplementari. És a dir, que la realització de la plus-vàlua, la venda de les mercaderies, és la condició de l’acumulació del capital.
Dins el producte que es ven hi va la part de les primeres matèries usades en la producció, el valor de les màquines i edificis, els sous dels treballadors i la plus-vàlua que s’endú el capitalista, i que retirada la part per al seu consum, constitueix un capital suplementari, que pot dedicar a incrementar el capital constant, màquines, o edificis o el capital variable(més assalariats).
Si analitzem d’on surt el valor de les màquines i edificis, i de les primeres matèries (una poma a l’arbre no val res: s’ha de collir perquè valgui ) veurem que tot es redueix a treball. L’assalariat és aleshores qui permet al capitalista la plus-vàlua, és a dir l’expropiació d’una part del treball de l’obrer és el que permet la propietat del capitalista. És l’assalariat el qui col·loca al capitalista, i no el capitalista el qui col·loca a l’assalariat.
