Illes - Eleccions 2007

Per Miquel López Crespí, escriptor

tornar

Aquests dies hi ha reunions de delegacions del PSM, EU i ERC per mirar de tirar endavant una coalició electoral per a les autonòmiques del 2007. Per ara no hi ha acords definitius; simples contactes i res més. Sembla que els reunits, en vistes de les actuals circumstàncies de crisi del PSM, volen ajornar fins que passin les vacances de juliol i agost qualsevol decisió definitiva no fos cosa que complicàs encara més les possibilitats electorals de les cúpules dirigents d'aquestes organitzacions. ERC, que potser pensa que pot consolidar la seva presència a les Illes una vegada que ha constatat la crisi del PSM, encara no ha donat el vist-i- plau a l'operació electoral i, molt manco, a la formació d'una nova força política, el bloc d'esquerra nacionalista, que indubtablement faria innecessàries les seves sigles com a partit independent. En el moment de redactar aquesta crònica no hi ha res d'aclarit per a l'any 2007. A hores d'ara estam, doncs, sense saber si els partits que s'han reunit volen tirar endavant només un procés d'unitat electoral o si voldrien anar més enllà i prioritzar la construcció d'una nova força política illenca, un bloc d'esquerra nacionalista pastat des de la base en la línia que han defensat sempre homes com Miquel Àngel Maria, Pep Juárez, secretari general de la CGT de les Illes, Cil Buele, Llorenç Buades i qui signa aquest article, que d'ençà fa anys pugna en la línia de concretar aquest bloc de lluita i mobilització. Un bloc de lluita contra la dreta especuladora; un bloc que, per altra banda, ja existeix en la pràctica quotidiana del poble, de les seves avantguardes més combatives.

Però, per a desgràcia de tots aquells sectors de l'esquerra alternativa que volem aquest bloc de l'esquerra autèntica de la nostra terra i que hauríem desitjat que s'hagués anat concretant de seguida que s'esdevengué la derrota del Pacte de Progrés ara ja farà tres anys, mai no veiem que aquest desig tantes vegades demanat pels distints col·lectius que lluiten activament contra la dreta es concreti per part ni banda. Moltes reunions per discutir de llistes per a servar sous i cadiretes però res de treball unitari des de la base per donar suport i enfortir els moviments de base. Caldria tornar llegir en referència a aquestes qüestions el que va escriure el secretari general de les Illes de la CGT Pep Juárez en un magnífic article titulat "Per un bloc desbloquejat".

Pensam que els dirigents de PSM, EU i ERC no poden ajornar fins passades les vacances una decisió quant a si s'ha de bastir una coalició electoral o un autèntic bloc d'esquerra nacionalista que, per descomptat, és quelcom de ben diferent de barallar-se per qui ha d'anar el primer o el segon en les llistes.

Els dirigents que s'han reunit aquests dies no han donat encara cap resposta engrescadora als col·lectius polítics, culturals i sindicals, a les plataformes que des de fa anys fan política des de la base com a servei al poble, mai pensant en anar els primers en una llista electoral. Com molt bé explicava Pep Juárez, secretari de la CGT-Illes en l'article abans esmentat, la unitat que vol l'esquerra alternativa va molt més enllà "de les intencions electoralistes d'alguns dirigents, només guiades pel seu instint de supervivència política".

No es tracta solament de canviar de polítics, sino de política. En moltes de les declaracions que demanen una coalició electoral, i que sovint confonen amb un bloc, que seria quelcom de ben diferent, una nova força política per enfrontar-se a l'efecte devastador del PP i aliats, en moltes d'aquestes declaracions, repetesc, fetes amb tota la bona intenció del món, hi ha molt poc de programàtic, de política alternativa a la depredació present i al neoliberalisme dominant. Recordem que la destrucció ambiental no és solament responsabilitat del PP. El PSOE, com escriu Llorenç Buades, l'històric dirigent de l'antifranquisme illenc en un article titulat "Un bloc electoralista per servar les cadiretes?" "hi té bastant a veure, i també UM, que fa formar part del govern del Pacte de Progrés". Un bloc d'esquerra s'ha d'oposar activament, com diu Llorenç Buades al model neoliberal europeu que s'expressa en el Tractat de Maastricht, o en el projecte constitucional europeu. A nivell estatal només la CGT s'ha oposat activament al poder de les multinacionals. I, en relació a la precarietat laboral, aquest futur bloc d'esquerra hauria de tenir una política ben diferent, per exemple, a les pràctiques quotidianes de CC.OO. i UGT que recentment han signat amb la patronal una reforma laboral que ataca greument els interessos dels treballadors.

Nosaltres estam totalment d'acord amb les idees expressades pel dirigent de la CGT illenca en e magífic article "Per un bloc desbloquejat". Es tractaria, com ha escrit Pep Juárez i han defensat tants i tants activistes de l'esquerra alternativa de les Illes, d'anar bastint un bloc de lluita des de la base de la societat, no des de les cúpules dirigents que des de la transició han abandonat les idees de socialisme, transformació social, república i autodeterminació i ara, en veure que poden perdre poltrona i privilegis, s'apunten, de forma oportunista i interessada, a qualsevol moguda que pugui arreplegar un parell de vots que els salvi de l'extraparlamentarisme i els obligui a guanyar-se la vida com tots els altres mortals, fent feina en una professió, en un ofici. Aquest és l'autèntic drama que amaga la confusió intencionada en el debat "coalició electoral per al 2007 o bloc d'esquerra nacionalista". Els dirigents que són a punt de perdre el sou en no arribar al 5% de l'electorat són els primers que atien i fomenten la confusió en referència a aquesta important qüestió cabdal per al futur polític de les Illes. A molts dels polítics de la moqueta i el cotxe oficial ja els va bé una simple coalició electoral per a provar de salvar el sou. Però a nosaltres ens interessa el futur de Mallorca i de les Illes i ben poc els problemes que pugui tenir un polític professional per a provar de continuar en nòmina.

L'esquerra alternativa, els sectors, col·lectius i plataformes que estam mobilitzats contra la dreta depredadora que ens malgoverna volem anar mol més enllà d'aquesta simple batalleta per a la supervivència d'aquells que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Necessitam acabar amb la incompetència de la dreta i de la falsa esquerra, fer fora del govern de les Illes tots aquells entestats en la destrucció de Mallorca i de les Illes, tots aquells que, per activa i per passiva, no fan res per aturar l'especulació, la depredació constant de recursos i territori. I la crítica de l'esquerra alternativa va evidentment contra el PP i els seus satèl·lits, però també contra aquella esquerra de la moqueta que quan va governar no sa saber fer un autèntic Pla d'Ordenació Territorial que aturàs la destrucció del país. O, ara mateix, una esquerra oficial que pacta amb el PP la marginació del català en el nou estatut de les Illes, així com pacta amb el PP el flirteig amb el secessionisme lingüístic en el nou estatur valencià. Per a l'esquerra alternativa de les Illes el canvi que volem no solament és estètic, llevar aquells que no ens agraden en la gestió del règim, sinó, i sobretot, el que volem és un canvi de política, un canvi autèntic que aturi els efectes devastadors -i en alguns casos irreversibles- del pacte PP-UM.

Per això volem, i hem escrit nombrosos articles al respecte, que es comenci a bastir un bloc d'esquerra nacionalista com cal, un bloc allunyat del simple oportunisme electoralista, lluny del simple instint de supervivència dels polítics fracassats, com molt bé apunta Pep Juárez. Un bloc de l'esquerra alternativa on tenguin cabuda, des de la base i amb dret de decisió, tots aquells col·lectius socials que han estat i estan a l'avantguarda de les mobilitzacions socials contra l'especulació, en defensa del territori i els nostres minvats recursos naturals; un bloc de lluita (i també electoral) on l'autèntic protagonisme correspongui a l'avantguarda real de la nostra terra, els grups i plataformes que s'han manifestat contra la guerra i contra l'imperialisme, en defensa dels drets laborals dels treballadors, per la convivència i la integració igualitària dels immigrants; tots aquells col·lectius que són en primera línia de la lluita en defensa del català, cada vegada més marginat i minoritzat amb pactes com el de l'estatut de les Illes, signat per PP i PSOE. Un bloc d'esquerra nacionalista que presenti a la societat un programa que tengui en compte el problema de la violència masclista contra les dones, que estigui a l'avantguarda de la lluita pels nostres drets nacionals i socials, que sigui actiu en el combat contra el renaixement del feixisme a les nostres ciutats.

Aquest és el bloc d'esquerra nacionalista que volem i pel qual lluitam activament des de fa molts d'anys, des del primer dia que començàem la lluita contra el feixisme en els anys seixanta del segle passat, quan teníem quinze anys i ja érem enmig del carrer sense por de la Brigada Social lluitant per aquest país lliure i solidari al qual hem donat els millors anys de la nostra vida i al qual donarem tot el que ens resta de la nostra existència. Un instrument d'intervenció política útil, vàlid i necessari per als sectors populars de la nostra societat, un bloc de lluita que ja existeix enmig del carrer, en el combat quotidià contra la dreta i els depredadors, contra el feixisme i l'imperialisme, un bloc que té poc a veure amb la trista història de nòmines, cotxes oficials, privilegis, moqueta de palau i altres misèries semblants.

Vist i comprovat el que s'ha esdevengut ran del darrer congrés del PSM, i per a desgràcia del nacionalisme d'esquerra, ja podem afirmar, i basta llegir els diaris o sentir les declaracions que fan els que han marxat, que el PSM està ben tocat. Almanco aquell PSM que sabia agombolar en les seves fileres diverses sensibilitats nacionalistes i d'esquerra. Potser mai com ara, quan l'esclafit és talment un brillant foc d'artifici, podrem valorar la feina feta per homes com Sebastià Serra, Mateu Morro, Jaume Montcades, Joan Perelló i Pere Sampol, que durant tants d'anys tengueren la visió política de saber acumular forces i mai de dividir-ne. L'amic Sebastià Serra m'explicava fa uns dies que ells, en aquell passat que cada vegada sembla més lluminós, lluitaven per a entrar a les institucions, si era possible, però mai no haurien abandonat els principis per a poder trepitjar moqueta o tenir cotxe oficial. El primer era el servei al país, la lluita en defensa de la nostra cultura i dels interessos de les classes populars mallorquines; després venia la lluita per a provar de fer política des de les institucions. De cadiretes sempre en va oferir el PSOE i mai no s'escoltaren aquests cants de sirena. Mentre sentia Sebastià Serra pensava com han mudat els temps i quina diferència més abissal hi ha entre els polítics d'aquest recent passat i els d'ara mateix.

Em deman com és que els dirigents de fa quinze, vint anys tenien clar que no eren en política solament per a fruir dels privilegis que atorga el règim als seus fidels servidors sinó, i això era el que de veritat importava, per a romandre sempre a l'avantguarda de la defensa dels interessos culturals, socials i nacionals de la nostra terra.

El declivi final del PSM... ¿no podria ser a conseqüència d'haver oblidat aquests postulats fundacionals, la pràctica quotidiana de tants d'anys de lluita contra la dreta i per la nostra cultura i territori? Les derrotes electorals d'aquests darrers temps... ¿no podrien ser conseqüència precisament d'haver mudat la forma d'actuar i d'estar en política, d'haver prioritzat la cadireta a la lluita per la reconstrucció nacional, la república i el socialisme?

Comprovant el penós i trist espectacle de fragmentació actual no podem deixar de pensar com, finalment, els poders fàctics de les Illes, tant els econòmics com els polítics i tots aquells partits i organitzacions als quals el PSM dificultava la penetració electoral, i parl concretament del PSOE, UM, la mateixa Esquerra Unida, a partir d'ara poden, dormir satisfets. O potser no si el PSM, unit a ERC i els sectors de l'esquerra alternativa de les Illes, sap trobar una fórmula nova i creativa per a la supervivència de les idees de justícia social, nacionalisme, república i socialisme que sempre havia defensat.

Lluny de les presses electorals que han dinamitat des de dins el nacionalisme progressista, molts dels que de fa anys lluitam activament en defensa de la creació d'un autèntic bloc d'esquerra nacionalista des de la base, pensam que potser ens trobam davant la darrera oportunitat de regenerar la vida política illenca. Però la creació des de la base d'una nova força política d'esquerra no té res a veure, com hem escrit una mica més amunt, amb aquesta desesperació per servar sous i cadiretes. El problema autèntic, la supervivència de les idees d'esquerra nacionalista dins la nostra societat, va molt més enllà de les cadiretes. Es tracta de cohesionar la societat civil per a resistir les envestides de la dreta per a, posteriorment, agafar força i poder vèncer aquesta mateixa dreta depredadora que ens malgoverna i fa malbé els nostres minvats recursos naturals. Una política d'esquerra es concreta en la pràctica quotidiana de lluita contínua, en un programa de defensa dels interessos dels treballadors i de les classes populars, mai en la pura i simple demagògia d'aquells que solament són en política per a fruir dels privilegis que comporta la gestió del règim.

Per quins motius l'excel·lent idea que sempre hem defensat de creació d'aquest bloc d'esquerra nacionalista ha canviat per a esdevenir una simple repetició de "Progressistes"? A qui li interessa la confusió?

Estudiant a fons els passats resultats electorals i la tendència al vot que evidencien les darreres enquestes, els analistes polítics arriben a la conclusió que una simple coalició electoral PSM-EU-ERC tan sols salvarà els mobles. De cinc diputats que tenen ara PSM i EU, es passaria a tenir-ne tan sols tres, i això si es pot aconseguir la incorporació d'ERC a la coalició. Una coalició que, com hem dit, té poc a veure amb la creació d'un bloc nacionalista d'esquerra com a nova eina per al futur. Com han afirmat destacats analistes com Pep Juárez, Cecili Buele, Llorenç Buades o Llorenç Capellà, la "suma" de la coalició podria restar, com s'ha demostrat en totes les eleccions del passat.

Com a intel·lectuals que sempre hem donat suport al PSM i a la unitat, ni que sigui electoral, de l'esquerra oficial -en el seu moment vaig signar el manifest de suport a "Progressistes"- ens demanam si s'ho pagava dinamitar l'herència de trenta anys de feina nacionalista solament per a salvar els mobles, com escrivia l'històrica dirigent de l'antifeixisme illenc, el militant de la CGT Llorenç Buades.

Em sembla que ni "renovadors" (Mateu Crespí) ni "oficialistes" (Gabriel Barceló) han sabut estar a l'alçada de l'actual circumstància històrica. Bastir el PSM, fer créixer el partit, preservar-lo dels depredadors, ha estat una obra titànica, una obra de generacions. Per desgràcia, les dimissions en cadena de dirigents i membres del PSM ens fan copsar que, després del congrés, aquesta obra de generacions surt amb ferides males de guarir. Mateu Morro, Sebastià Serra, Pere Sampol i molts d'altres dirigents històrics del nacionalisme d'esquerres saberen en el seu moment ser unitaris, com ho demostraren els anys d'existència del Pacte de Progrés, alhora que sabien mantenir i enfortir la unitat del nacionalisme d'esquerres lluny de guerres fratricides que només beneficien el PP, el PSOE i els voltors que són a l'aguait per a provar de sobreviure institucionalment quatre anys més sobre les despulles del PSM.

Que oficialistes i renovadors no hagin sabut trobar fórmules de compromís, el necessari consens que unifica i enforteix una organització, ens fa témer per la futura supervivència del nacionalisme d'esquerra a Mallorca. Aquesta és la nostra preocupació en aquests moments tan difícils i complicats per al PSM, uns moments que han estat esperant tots aquells que fa trenta anys que esperen la seva mort o neutralització política: la dreta, determinats poders fàctics i empresarials i la socialdemocràcia espanyola.

Continuació...