La cadireta fa més miracles que el debat .
El 31 de desembre de 1229,
data de la conquesta catalana de Medina Mallorca va situar en el
calendari una fita anual de celebració de la festa de l'estendart.
Era una festa en acció de
gràcies que el Partit Socialista de Mallorca va incorporar en el seu
bagatge per a la celebració de la diada de l'illa.
Les primeres celebracions del
PSM no tenien l'adhesió de les altres forces polítiques i es feien
actes en locals tancats, com el del Palau de la Premsa.
La manifestació del 31 de
desembre sorgeix del MDT, Catalunya Lliure, la Crida a la Solidaritat,
LCR , MC , del jovent del PSM, i de moltes persones d'aquest
partit.
Quan ERC va organitzar-se a Mallorca també va promoure la manifestació.
Al voltant d'aquestes fites
també es feien conferències promogudes per la Crida, de manera que
Heribert Barrera, Jordi Sánchez, ara columnista de l'Avui, o Josep
Guia, convocat per Catalunya Lliure hi participaven. Heribert Barrera
va venir promogut per la Crida perquè en aquell moment ERC no tenia una
organització pròpia a Mallorca.
Unió Mallorquina, que
provenia en bona part del CDS va inventar la seva pròpia diada, la del
12 de setembre, que ara és festa institucional de Mallorca i que no és
festiu al calendari. La festa de les Balears és el 1 de març com podria
ser qualsevol dia de l'any. No tenen cap significació política de caire
popular.
El PCE no va adherir-se mai a
la festa del 31 de desembre. Només l'escindit PCPE va adherir-se a
vegades a alguna manifestació, i en el retorn a Esquerra Unida, la
celebració va ser rebutjada perquè es considerava que el 31 de desembre
consistia en la celebració del genocidi de la població musulmana, quan
allò que es celebrava en positiu era la catalanitat de Mallorca, i quan
la bandera que es plantava a l'estàtua del Rei Jaume situada en
l'actual Plaça d'Espanya, i abans Plaça de Joanot Colom, instador de la
Germania, era l'estelada.
Avui 30 de desembre
dirigents d’Esquerra Unida a més de participar de la manifestació
conmemorativa de la diada de Mallorca, en la que mai no han cregut,
encapçalaven la marxa amb una pancarta. París val més que una missa i
les conviccions resten al marge de les raons tàctiques.
Aquesta és una poderosa raó
per a la desconfiança. Qui mai no ha participat d’una diada del 31 de
desembre sempre és benvingut, però hi ha gent que entra al convent
sense convicció i només pel fet que la fam--en aquest cas de títols
institucionals--fa miracles.
Els que com jo no ens menjam
la pastanaga, i que no atorgariem ni un cèntim de confiança a candidats
electorals que es diuen d’esquerra, tot i que quan arriben al poder fan
polítiques de dreta ho feim perquè tenim memòria històrica. Els que ara
mateix esdevenen sobiranistes, van desaprovar-me per dogmàtica
partidària quantes iniciatives vaig fer durant anys (més de 15) dins
les Comissions Obreres en favor de l'autodeterminació i del model
republicà d'Estat.
Efectivament són sobiranistes
i conseqüèntment federalistes espanyols, i amb aquesta lectura
també ho pot ser Rodríguez. En qualsevol cas estam d’enhorabona perquè
han vingut a les nostres, encara que sigui només simbòlicament.
Jo per si de cas m’he adherit
al seguici dels Maulets que a més de ser el més nombrós és ara per ara
el de la gent que lluita amb més convicció i menys interesada pel
possibilisme institucional. I a més, el seguici més combatiu i divertit.
Els Maulets si que mereixen
estar al Parlament i donar veu a la gent que no en té, a les seves
preocupacions socials, ecològiques i nacionals.
Convé que s'ho pensin.
Llorenç Buades