L'AMOR CORTÈS

Al cap de vint-i-tres anys
-jo en tenia cinquanta-cinc-
ella em va clavar un punyal
que m'esqueixà ben endins.

Mai ningú no em va fer el mal
que amb traïció em va fer ella,
quan franquejà el portal,
un encisador mortal
que aviat la faria seva.

No em vull sentir robat,
perquè ella no era meva.
No sé si mai m'ha estimat,
però jo, feliç ,no ho era.

Diuen que l'amor s'ofereix
de bon cor i amb alegria,
i qui en fa mercaderia
no sap estimar, ni estima,
mai res de bo no és mereix.

És l'amor un esclavatge
que genera dependència
i qui el viu amb innocència
és aquell que més pateix.

I ara que ja n'he après
no vull repetir l'experiència
de suportar la indecència
de donar i no rebre res.