http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/
Facultat de dret. Primer curs.
Fill de pares guanyadors de la guerra. Fins
arribar a la facultat no descobreix l’explotació capitalista.
Primers llibres de Lenin, Marx, Mao, Trotski, etc. La plusvàlua.
La completa manca de llibertats democràtiques. La necessitat
objectiva de la Revolució Socialista. El Maig del 68, la
Revolució Cubana, la Gran Revolució Cultural xinesa. Tota una
ensenyança elitista de la qual els fills de la classe obrera
resten exclosos. Reunions amb exseminaristes i algun obrer
d’avantguarda. Primeres detencions. Organitzar-se: Foc, Bandera
Roja, PCE(ml), OEC, PCE, LCR...
Segon curs.
Combatre el liberalisme burgès a l’interior
de l’organització. Cal una estricta formació marxista-leninista
que aturi el pas als elements oportunistes, trotskistes i
nacionalistes petit-burgesos. Assemblees i mobilitzacions
permanents. Cal expulsar de la classe a feixistes i agents de la
policia política. Cap preparar-se per ser un dirigent. Els
obrers no poden anar enlloc sense una ferma direcció
revolucionària. Com va dir Lenin: "La consciència del
treballador només por arribar fins al sindicalisme. La ideologia
revolucionària li ha de venir de fora. Els mateixos fundadors
del marxisme eren burgesos il·lustrats.
Tercer curs.
Els òrgans inferiors del partit han de restar
sotmesos als òrgans superiors. No hi cal liberalisme en matèria
d’organització. Sempre inflexibles amb els principis. Dins el
partit hi ha massa idees anarquistes, massa intel·lectuals que
porten al dubte i al qüestionament de la direcció. Hi cal més
pràctica de masses i menys llegir. La línia la marca el
secretari general després del Congrés i no hi caben desviacions.
El centralisme democràtic és la forma més adient de portar
endavant un programa de canvi. Stalin ja digué: "El partit torna
més fort i més poderós després de cada depuració".
Quart curs.
Combatre l’esquerranisme que no pot portar
res de profit al poble. Aprofitar ara les contradiccions
internes del règim franquista. Aprofundir novament en el text de
Lenin L’esquerranisme, malaltia infantil del comunisme.
Ara és l’hora de la democràcia, de les aliances per aconseguir
la llibertat. La Revolució es donarà en la següent etapa. Cal
anar alerta amb el moviment assembleari car nosaltres som
comunistes i les assemblees són una forma d’anarquisme. Però no
som reformistes. Nosaltres pensam que cal arribar primer a la
democràcia per tal de poder aprofitar la llibertat per anar
avançant. Al cap i a la fi Santiago Carrillo no és un agent de
la reacció i Occident no és la Rússia del 17. Ja no queden
palaus d’hivern per conquerir.
Cinquè curs.
Hem oblidat el problema nacional. El partit
no ha tengut mai en compte el problema nacional. S’ha
d’aprofundir molt més en la qüestió dels drets dels pobles a
l’autodeterminació. Aquest partit no pot defensar conseqüentment
el que és nostre, la nostra terra, la nostra pàtria. Hi ha una
ignorància molt gran de la nostra llengua i de la nostra
cultura. Fins i tot homes com Jordi Pujol ho tenen més clar. El
comunisme és un dogma allunyat de la nostra realitat i les
nostres arrels. D’aquesta manera si arriben les eleccions no
farem res. Cal organitzar-se en partits nacionalistes. Fundar un
grup nacionalista mallorquí.
Llicenciatura i doctorat.
Assessor econòmic d’una Caixa d’Estalvis. El
negoci de les urbanitzacions. Matrimoni. Fills. Esquiar a Suïssa.
Tanmateix els petits partits nacionalistes no poden portar
endavant la tasca del desenvolupament progressiu d’una societat
avançada com la nostra. El Govern té una clara visió de futur.
Cal col·laborar amb el Govern central amb tasques que a la
llarga serviran per consolidar el nostre estatut i la nostra
autonomia. Al cap i a la fi nosaltres havíem lluitat sempre per
la llibertat i per la democràcia. Cal treballar amb el Govern
per aprofundir i defensar les institucions democràtiques. Aviat
diputat al Parlament de les Illes, més endavant a Madrid.
Defensar la Llei i l’Ordre. La policia dispara contra els
manifestants. Els diaris porten la notícia d’un estudiant de
primer de dret mort en els enfrontaments. Però és hora d’anar a
dormir. Les píndoles. La son.
Notícies d’enlloc (Premi de les Lletres
1987) (Palma: Ifebal-Documenta Balear, 1987).