Una bona carrera

 

 

Miquel López Crespí

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

 

Facultat de dret. Primer curs.

 

Fill de pares guanyadors de la guerra. Fins arribar a la facultat no descobreix l’explotació capitalista. Primers llibres de Lenin, Marx, Mao, Trotski, etc. La plusvàlua. La completa manca de llibertats democràtiques. La necessitat objectiva de la Revolució Socialista. El Maig del 68, la Revolució Cubana, la Gran Revolució Cultural xinesa. Tota una ensenyança elitista de la qual els fills de la classe obrera resten exclosos. Reunions amb exseminaristes i algun obrer d’avantguarda. Primeres detencions. Organitzar-se: Foc, Bandera Roja, PCE(ml), OEC, PCE, LCR...

 

Segon curs.

 

Combatre el liberalisme burgès a l’interior de l’organització. Cal una estricta formació marxista-leninista que aturi el pas als elements oportunistes, trotskistes i nacionalistes petit-burgesos. Assemblees i mobilitzacions permanents. Cal expulsar de la classe a feixistes i agents de la policia política. Cap preparar-se per ser un dirigent. Els obrers no poden anar enlloc sense una ferma direcció revolucionària. Com va dir Lenin: "La consciència del treballador només por arribar fins al sindicalisme. La ideologia revolucionària li ha de venir de fora. Els mateixos fundadors del marxisme eren burgesos il·lustrats.

 

Tercer curs.

 

Els òrgans inferiors del partit han de restar sotmesos als òrgans superiors. No hi cal liberalisme en matèria d’organització. Sempre inflexibles amb els principis. Dins el partit hi ha massa idees anarquistes, massa intel·lectuals que porten al dubte i al qüestionament de la direcció. Hi cal més pràctica de masses i menys llegir. La línia la marca el secretari general després del Congrés i no hi caben desviacions. El centralisme democràtic és la forma més adient de portar endavant un programa de canvi. Stalin ja digué: "El partit torna més fort i més poderós després de cada depuració".

 

Quart curs.

 

Combatre l’esquerranisme que no pot portar res de profit al poble. Aprofitar ara les contradiccions internes del règim franquista. Aprofundir novament en el text de Lenin L’esquerranisme, malaltia infantil del comunisme. Ara és l’hora de la democràcia, de les aliances per aconseguir la llibertat. La Revolució es donarà en la següent etapa. Cal anar alerta amb el moviment assembleari car nosaltres som comunistes i les assemblees són una forma d’anarquisme. Però no som reformistes. Nosaltres pensam que cal arribar primer a la democràcia per tal de poder aprofitar la llibertat per anar avançant. Al cap i a la fi Santiago Carrillo no és un agent de la reacció i Occident no és la Rússia del 17. Ja no queden palaus d’hivern per conquerir.

 

Cinquè curs.

 

Hem oblidat el problema nacional. El partit no ha tengut mai en compte el problema nacional. S’ha d’aprofundir molt més en la qüestió dels drets dels pobles a l’autodeterminació. Aquest partit no pot defensar conseqüentment el que és nostre, la nostra terra, la nostra pàtria. Hi ha una ignorància molt gran de la nostra llengua i de la nostra cultura. Fins i tot homes com Jordi Pujol ho tenen més clar. El comunisme és un dogma allunyat de la nostra realitat i les nostres arrels. D’aquesta manera si arriben les eleccions no farem res. Cal organitzar-se en partits nacionalistes. Fundar un grup nacionalista mallorquí.

 

Llicenciatura i doctorat.

 

Assessor econòmic d’una Caixa d’Estalvis. El negoci de les urbanitzacions. Matrimoni. Fills. Esquiar a Suïssa. Tanmateix els petits partits nacionalistes no poden portar endavant la tasca del desenvolupament progressiu d’una societat avançada com la nostra. El Govern té una clara visió de futur. Cal col·laborar amb el Govern central amb tasques que a la llarga serviran per consolidar el nostre estatut i la nostra autonomia. Al cap i a la fi nosaltres havíem lluitat sempre per la llibertat i per la democràcia. Cal treballar amb el Govern per aprofundir i defensar les institucions democràtiques. Aviat diputat al Parlament de les Illes, més endavant a Madrid. Defensar la Llei i l’Ordre. La policia dispara contra els manifestants. Els diaris porten la notícia d’un estudiant de primer de dret mort en els enfrontaments. Però és hora d’anar a dormir. Les píndoles. La son.

 

Notícies d’enlloc (Premi de les Lletres 1987) (Palma: Ifebal-Documenta Balear, 1987).