El govern del PSOE pretén tenir llest en 3 mesos un calendari de privatitzacions d'empreses públiques entre les que podria trobar-se Correus

 

El passat 2 d'abril es publicava al BOE un paquet de mesures per a, entre altres coses, "millorar el funcionament dels serveis postals i de transports" i, dins del mateix, el que han denominat "l'estratègia de participació de l'estat en el sector públic empresarial " que, en un termini de 3 mesos, haurà de presentar el ministeri d'Economia i Hisenda a la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics.

Segons se cita textualment en tal BOE "l'objectiu és avaluar la participació de l'estat en cada una de les empreses integrades a la cartera de SEPI i Patrimoni , definir una estratègia de futur i proposar, si és el cas, les mesures de privatització que s'estimen oportunes amb un calendari d'actuació ". (Correus és una de les empreses públiques incloses dins del Patrimoni)

Tot això dins de la bogeria propiciada pel neoliberalisme europeu i avalada per governs (tant els de dretes com els que es diuen d'esquerres) i sindicats majoritaris; fomentant, a través de les seves directives i la seva constitució (ratificada únicament per 1/3 de l'electorat de l'estat espanyol), la lògica irracional de la competitivitat, l'increment de la productivitat dels treballadors i el benefici empresarial.

Precisament amb aquest argument la Sots-direcció General de Regulació dels Serveis Postals hi ha encarregat a l'empresa Deloitte una memòria del sector postal en què figuren quals són les línies de Correus i de la resta d'operadors privats per al seu posicionament en el mercat i l'augment de la productivitat i els beneficis empresarials.

En la dita memòria, i quant a Correus destacar la mala qualitat del servei , a anys llum de la de la resta de la U.Europea; a pesar d'això sense cap pudor assenyala l'alt cost en despeses de personal (encara que la plantilla s'haja reduït en més de 1700 treballadors des de 1995) i la baixa productivitat (deguda sobretot a la falta d'ingressos en matèries com a màrqueting, publicitat directa, enviaments internacional o missatgeria). A això i a allò que s'ha exposat en els dos primers paràgrafs s'uniria la participació privada en els Correus d'Alemanya, Holanda (majoritària) i Irlanda i la previsible venda d'accions a Bèlgica i Itàlia.

En CGT entenem que el govern, en compte de crear incertesa, hauria de donar les garanties suficients de què Correus continuarà sent un servei públic de titularitat pública i, fins ara, cada pas que dóna no fa més que crear més inseguretat entre el col·lectiu .

Per a mostra un botó i, en aquest sentit, el govern del PSOE segueix amb la política de destrucció de serveis propis i externalització dels mateixos posant ara a la picota la XARXA DE TELECOMUNICACIONS DE CORREUS , estant previst es licite per als pròxims 5 anys els serveis de telefonia i internet de Correus i Chronoexprés, pel mòdic preu de 109,4 milions d'euros (uns 18.000 milions de les antigues pessetes), sent aquesta una situació irreversible que acabarà amb l'última xarxa de telecomunicacions de titularitat pública.

La política continuista del govern actual en temes econòmics i la nul·la resposta sindical a aquest model ens deixa en una situació poc clara quant a l'estabilitat i els drets del col·lectiu.

Des de CGT volem deixar molt clar que les privatitzacions no responen a exigències europees (que permeten però no obliguen), apostem fermament pel manteniment dels serveis públics i denunciem que el seu desmantellament respon únicament a l'acceptació per part d'alguns de la lògica empresarial.