Cec per un instant

Quan arriba la nit
i cobreix el carrer
amb els ulls reduïts
la visió es perd.

M'envaeix un neguit
quan s'escampa el fosc tel:
el que és lluny no existeix
i el cos es més present.

No veig el final
d'allò més proper
des del petit pis
ja res no és distant.
Tot es fa a mí
i no hi ha ni un fanal
per guiar els sentits
i fer segur l'instant.

Els moviments són lents,
por fa el caminar,
lluna nova, no llueix
i s'allarga un braç
cercant, que no hi és,
paret o portal,
poc a poc es fa el pas
per tal de no xocar.

Ara sé que és ser cec
només en un moment:
cada acció és un torment
per mí ignorat,
quan la polpa dels dits
cerca tactar el ble
i l'espelma no hi és:
On la vaig ficar ?

26/12/2012