Cimera del G8 a Alemanya

Caça de bruixes contra els activistes i l'esquerra

Per Mark Turm, des d'Alemanya

La reunió del Grup dels Vuit (G8), de la qual, segons les enquestes, el 75% de la població a Alemanya “no espera res”, s'ha vist acompanyada per accions de protesta que van tenir com resposta una escalada repressiva inèdita.

La caça de bruixes s'emmarca en una cínica estratègia de “pacificació” del govern, els tribunals i la policia que, presumint de la democràcia burgesa, estan violant diversos drets fonamentals com el secret de correspondència, la llibertat d'informació i el dret a manifestació, a més del control de fronteres, la instal·lació de llocs de control i els registres domiciliaris en territori alemany i és clar, l'abús i la repressió policials.

La  “pacificació” és un doble discurs que, d'una banda, “comprèn els desitjos de la gent” i la necessitat i el dret a manifestar-se pacíficament, i per l'altre, estreny més les rosques contra els sectors més radicalitzats.

Marxes massives i repressió

De les manifestacions programades, la del dissabte 2 de juny en Rostock ha estat fins a ara la més important. Va estar convocada per un bloc de coalició entre diferents organitzacions de diferents orientacions polítiques i van participar al voltant de 80.000 persones. A tres hores de començada la marxa que fins a aquest moment havia transcorregut amb tranquil·litat (i en la qual alguns dirigents dels Verds van ser esbroncats), va ser dispersada per la policia amb pals, gasos i mangueres d'aigua, amb l'excusa d'un  atac dels sectors més radicals. Es va originar una lluita que va durar fins a altes hores de la nit i la policia va reprimir durament.

 Els mitjans burgesos de difusió massiva, fent-se cor dels butlletins policials i de les autoritats, justifiquen les crrides a una major repressió amb titulars com “Rostock: orgia de violència”, “Brutalitat desconeguda fins a ara” o “Extremistes, voleu morts?”. Per la seva banda, representants democristians exigeixen l'entrada en acció de la GSG9, les forces d'èlit de la policia, mentre els socialdemòcrates i el Sindicat de la Policia Alemanya, representat en la Confederació Sindical Alemanya (DGB), han exigit que es permeti utilitzar fins i tot bales de goma  i altres armes de distància per a “salvaguardar la integritat física” dels agents policials. No obstant això, dels 30 a 41 agents “ferits d'extrema gravetat” dels que parla la premsa només un estava en observació en un hospital.

 La justificació d'aquesta manipulació mediàtica, la dóna el portaveu de la policia de Rostock qui el 5 de juny va afirmar que “si la retiréssim [l'afirmació dels ferits d'extrema gravetat], de quina manera podríem seguir amb l'engany?”Quina violència?

 Per altra banda, el govern i la policia exigeixen també que els organitzadors de les protestes es distanciïn inequívocament dels “violents”, la qual cosa implica “col·laborar amb la policia” per a “la seva neutralització”. La discussió sobre la violència omet naturalment la violència que exerceixen Alemanya i altres països imperialistes cap a països semicolonials com Afganistan, l'Iraq o Kosovo. Omet també la violència als seus propis proletariats i classes subalternes en forma de retallades socials, acomiadaments massius, encarint els costos de vida. Finalment, posa un signe igual entre la violència dels oprimits amb la dels seus opressors, una hipocresia sostinguda pel reformisme dels vells partits socialdemòcrates i estalinistes, així com pel pacifisme altermundista.

 Tant l'organització altermundista Attac, que en boca dels seus representants “comprèn l'acció policial” com el Linkspartei, que segons el seu president “està per la protesta pacífica”, s'han distanciat inequívocament dels sectors violents. En els fets se sumen a la caça de bruixes que han engegat. No diuen res dels presos i copejats. Un manifestant ja va ser condemnat en un judici sumari a deu mesos de presó sense llibertat condicional per llançar pedres contra la policia, diversos detinguts més correran la mateixa sort.

Fins a ara s'ha donat curs a 208 procediments penals contra joves manifestants. Els joves resisteixen Contraris a les declaracions dels representants de l'altermundisme i neo reformisme estalinista es mostren els joves anti G8 en els campaments organitzats per a albergar als manifestants. També els funcionaris i membres de la Joventut de Ver.di (el sindicat dels treballadors de serveis) retreuen l'acostament “a la canceller alemanya Angela Merkel, i el seu ministre d'Interior, Schäuble, de part del sector moderat dels crítics a la globalització”,de manera que la Joventut de Ver.di. és contrària a “un distanciament indiferenciat dels denominats autonomistes violents” perquè  això representa “un perill que amenaça amb fer retrocedir el moviment de protesta en molts anys”.

 El dilluns 4 de juny, va tenir lloc una nova marxa a favor dels refugiats i immigrants sense papers de 10.000 persones, molts d'ells immigrants indocumentats que de ser capturats correrien el perill de ser expulsats del país. La policia va provocar als manifestants en tot moment, mentre que la població de Rostock va mostrar la seva solidaritat amb la marxa i els seus participants oferint-los aigua i menjar. La nostra solidaritat és envers la joventut lluitadora, els indocumentats i els lluitadors detinguts. Avui, tota organització que es consideri revolucionària o contrària als dictats “neoliberals” està cridada a exigir la immediata llibertat sense causes pendents dels detinguts, així com la fi immediata de la repressió policial.

 Com ens contava una companya des d'un dels campaments juvenils, a pesar del constant sobrevolar dels helicòpters, els policies amb les seves armes, dolls d'aigua, gasos i gossos, i la impossibilitat de manifestar-se en un ampli perímetre entorn de Heiligendamm, la joventut i alguns sectors de treballadors no s'ha deixat atemorir i segueixen les protestes. Amb l'arribada de Bush i la resta dels “hostes” s'esperava que hi hagués més protestes encara. Entre altres accions ja va haver bloquejos de les principals vies d'accés a Heiligendamm i la de l'aeroport de Rostock-Laage.

En els moments que escrivim aquestes línies, i poques hores abans de l'inici oficial de la cimera, 6.000 joves anti G8 van enganyar a la policia eludint els llocs de control arribant a les tanques de contenció al voltant de Heiligendamm. Deu helicòpters els busquen i els joves fan bloquejos de camins i carrers amb troncs i branques, impedint el rastreig per terra. La policia ha estat completament sobrepassada i els agents han de ser transportats en helicòpters per a poder reprimir als manifestants. Els primers cent manifestants han entrat a la “zona vermella” i els periodistes acreditats han hagut de ser transportats en barques de la marina perquè assolissin arribar a l'hotel on es realitza la conferència.

En resum, una victòria per als manifestants i un desengany total per a la policia i el govern, però també un dur cop polític per als sectors moderats del moviment, com Attac i el Linkspartei, que davant la repressió estatal van optar per mostrar la seva “serietat” allunyant-se dels joves.

Permís de residència i treball per a tothom!

Llibertat i fi dels processos contra els detinguts !

Abaix la repressió policial!

Abaix el G8!