Temàtica (clicar la data)

Adulteri (1455) (1467) (1468) Arbres fruiters (1419), Balls a l'església (1392), (1397) Bandejats (1584) , Bàndols (1639)(1651) (1666), Caçadors (2005), (2006) ,Carreteres (2005), Objectes de l'alberg de Ramon de Sant martí (1434), Un canonge (Dezcallar) assassí (1674), Cerca d'or (1500), Clergues disposen d'esclaus a Mallorca (1240) (1414) (1418) (1492) (1686) Clergues contra la llibertat  (1804) (1812) (1813) (1814) (1822) Condemnats a galeres (1682) Contra el rei de Castella (1429) Corsaris Mallorquins (1674)(1677)(1700), Cremats en viu per la Santa Inquisició (1675), Dol (1410)  (1500) Eclipsi (1539), Esclaus que fugen (1365),Exclusivitat de culte i devoció (1523) ,Expulsió dels forasters (1811)  ,Fogatge (1570) Fonts i poadors (1379), Forns de Palma (1812),  Forques (1408),Frares observants s'enfronten als caputxins (1674) ,Gegants a Cort (1760), Guardians i talaiers (1374), imposició de la llengua castellana (1778) Jocs vedats (1394) (1395) (1681) La pedra filosofal (1398) El Col·legi de Lluc no admet preveres que siguin fills il·legítims, conversos o moriscos (1531) Mallorquins captius  (1339) (1344) , Mallorquins en el comerç d'esclaus (1653) (1674)  (1716), Mallorquins viuen y son reputats per catalans (1511),   Muralla de Ciutat  (1444), Prostitució a Mallorca (1247) (1367) (1414) (1430) (1479) (1520) (1772) La pesta (1652) ,La defensa de Mallorca front als Borbons (1706-1716), Lletra de canvi (1399), Neu a la platja (1697),Noces (1486),Ordinacions en relació als esclaus (1399) , Pedòfils i pederastes (1458) (1466) (1607), Pobresa (1632), Preus (1389) (1398) Segrest i violació (1469) (1607)  Rebels (1468) (1469)  Religió i dejuni obligatori (1388) (1389) (1395) (1401)  Revolta forana (1450) Satànics (1458) Setmana Santa (1636) Sexe entre esclaus (1455) Prohibició del cant de la Sibil·la (1666), Proteccionisme (1527),(1548),(1620), Russos a Mallorca (1445),(1452), Torres de defensa (1597),Tropes de Carlos V saquegen Eivissa (1518) , Turcs mallorquins (1483) , Vaga (1519) Vestits i pentinats (1384) (1433) (1454) (1636) (1658) (1666),Violència contra les dones (1469) , Violència contra els esclaus (1632), Xarquesos (antics esclaus provinents de Kabardínia) (1471-1472)

Així era Ciutat (1478-1512)

Descobreix Ciutat (1478-1512)

El nom de Palma es va popularitzar a partir de l’any 1717, després de la conquesta de la Ciutat pels Borbons. Abans, Palma, era Ciutat de Mallorca, o només Ciutat, especialment pels forans, perquè, per molt que Carles I d’Espanya, emperador donés a Alcúdia el títol de ciutat, després de la conquesta de Mallorca per l’exèrcit mercenari que havia enviat contra els agermanats, Ciutat, dins el sentiment popular, era la de sempre. L’altra havia estada imposada a la majoria de la població que, llevat de l’aristocràcia parasitària estava a favor de la Germania.

L’any 1478 , Ciutat de Mallorca era una ciutat emmurallada,  que s’obria a per la Porta de Santa Catalina (Parròquia de Santa Creu)   la Porta del Sitjar (Parròquia de Sant Jaume ), la Porta Plegadissa (Torrent de la Riera cap al pla del Carme), la Porta Pintada (Santa Margalida), la Porta de Sant Antoni, i la Porta de Santa Fe (Porta del Camp). Cap a la mar hi havia Sa Portella la Porta de la Calatrava i la Porta del Mar que donava al carrer de la Mar

Quan els carreters entraven a la Ciutat havien d’anar a peu i guiar la bístia.

La muralla era aleshores la de la ciutat musulmana, una mica reformada, i en mal estat, de manera que l’any 1512 es va fer un tall (impost directe) per adobar-la.

Era una muralla que s’assemblava a la que amb merlets poligonals és va reproduir a la Porta del Camp. Les restes de muralla actual corresponen a les noves muralles que es construïren a la meitat del segle XVI, i fins a principis del segle XVII que, seguiren externament el traçat de la musulmana. Aquelles muralles tenien moltes torres (174 segons Desclot) que eren quadrades o rectangulars.

El torrent de la Riera encara no s’havia desviat cap a l’actual Passeig Mallorca ( es va fer ús del fossat de la muralla per a desviar-lo l’any 1613) i entrava per la Porta Plegadissa que donava a l’actual Rambla (torrent) i continuava fins a la mar per la part baixa de l’actual ciutat (Born). A un costat quedaven el barri mariner de  Sant Pere a Santa Creu, que es caracteritzava per concentrar  oficis relacionats amb el transport marítim i la pesca: mariners, pescadors, mestres d’aixa i calafats, fusters, boters, apuntadors (del gremi de paraires, treballaven en l’embalatge dels productes) , hostalers, guàrdies de mar.. La drassana tenia sortida directa a la mar.

La part de baix de Santa Creu era el barri dels estaments superiors que vivien prop de la Llotja dels mercaders, i especialment al carrer de Sant Feliu.

Al carrer de Sant Feliu, hi havia la capella de Sant Feliu on s’hi enterraven els Burgues que aleshores exercien funcions de lloctinència de govern a les Illes. Els Burgues tenien el seu palau a la cantonada del Born.

Sabem que a les festes dels boters, l’any 1453 ja ballava Sant Joan Pelòs, però les danses a les esglésies varen ser suprimides després del Concili de Trent.

El carrer d’Apuntadors,(darrer procés de l’ofici de paraires)  ja es coneixia per aquest nom l’any 1520, tot i que la divisió parroquial funcionava per illes que, canviaven de nom, i duien moltes vegades el nom del habitant viu amb més fortuna. També es coneixia el carrer de la Mar que era lloc d’hostals, i el de Sant Joan.

La parròquia de Santa Creu estava separada de la parròquia de Sant Nicolau  pel Born. El Born era el lloc de les justes entre cavallers, lloc on s’entrenaven contra l’estaferm , jugaven a la sortija (a passar la llança per l’anella) o feien carreres. El dia de Sant Jordi es celebrava un torneig al Born presidit per la bandera amb la creu dels cavallers de Sant Jordi, que tenien capella  a Sant Francesc. L’any 1494, i com a conseqüència de les rivalitats senyorials que començaven sovint amb exhibicions d’orgull i acabaven amb violències varen prohibir les carreres. Però no s’acabaren les rivalitats que sempre existiren de manera encoberta entre els bàndols del Call i Almudaina, o dels Espanyols i Armadans.

Al Born s’hi celebrava el Carnestoltes i es sap que era costum d’aquestes festes tirar-se taronges i tirar aigua des de la finestra als qui passaven.

Al costat oposat de Santa Creu,  hi havia la illa de la Carnisseria d’Avall, que ja era de Sant Nicolau i tota la vorera del torrent era el lloc on hi havia la gent més miserable dins Ciutat, en tant que, extramurs de la Ciutat  hi malvivien els barranis (sense sostre).

A l’actual carrer dels Paraires hi havia la botiga del ofici de paraires, i un poc més amunt, de Sant Nicolau cap a Cort, a la quarta illa hi havia la botiga dels teixidors de llana. La parròquia de Sant Nicolau tenia aleshores els punts de trobada  més importants dels menestrals, i els seus parroquians jugaren un paper clau en la revolta agermanada. Els residus dels obradors dels paraires anaven a parar a Sa Riera.

El lli i el cànem s’amarava fora de la Ciutat, a una distància mínima de dues mil passes.

A l’actual Plaça de les Tortugues hi havia la Llotja dels Genovesos.

Des de l’any 1299, els frares trinitaris dirigien l’església del Sepulcre que era a la parròquia de Sant Jaume, un barri que tenia en el carrer Major de Sant Jaume la seva via d’accés cap a l’exterior de les muralles cap a la Porta Plegadissa. Aleshores, el carrer de Sant Jaume era més llarg que ara en direcció als Instituts, i ja hi havia el convent de Santa Magdalena que en temps de Germania va ser totalment vigilat perquè no servís de refugi als mascarats, que així i tot ho varen intentar fent una mina subterrània que va ser descoberta.

L’Hospital General ja hi era perquè es va fundar l’any 1456 prop de la Porta del Sitjar, i la seva funció era unificar els hospitals dispersos arreu de Ciutat. A la part damunt de la parròquia de Sant Jaume, a l’actual passeig de Mallorca hi havia l’hort d’en Moranta, dins els murs, per on hi passava un aqüeducte que arribava a la Vila d’Avall.

La porta Plegadissa, que donava entrada al torrent de la Riera (Exequin en temps de la dominació islàmica) cap al pla del Carme, era lloc de sortida cap al Convent de Jesús. Prop d’aquesta Porta s’escanyaven a garrot i es cremaven els sentenciats amb la pena màxima pel  Sant Ofici.

A la costa dels Oms hi havia un molí draper i pujada la costa,  hi havia l’entrada de la Porta Pintada cap al carrer de la Sèquia (actual Sant Miquel), d’on sorgien ramals que abastaven  d’aigua gran part de la Ciutat. Un d’ells, el canó dels tintorers, baixava paral·lel al carrer dels Oms  pel costat de la muralla, en aqüeducte del que encara queden restes a la Plaça dels Bous antiga (actual Plaça de Berenguer de Palou o Plaça dels Patins). L’aigua del carrer de la Sèquia arribava fins al palau de l’Almudaina passant abans pel convent dels Predicadors ( Sant Domingo).

A la Seu, davant l’altar major hi havia el sepulcre del rei Jaume cobert per un drap groc i vermell i tela negra.

On és l’edifici de la Seguretat Social de la Rambla, hi havia en aquell temps el convent del Carme (dels Carmelites) que va ser enderrocat perquè cada vegada que el torrent inundava la ciutat, el Convent rebia,  fins al punt d’alçar també les tombes del convent. En aquest convent hi havia un retaule de Pere Terrencs iniciat l’any 1483.

Del Carrer dels Oms (que era també carrer de Lleida perquè en el Repartiment va ser adjudicat als combatents de Lleida)  cap a la banda de l’actual Missió es deia de la Partida de Barcelona, perquè en en Repartiment després de la conquesta les cases dels musulmans varen ser repartides als guerrers provinents de Barcelona. On és la Missió era un barri on hi vivien àvols fembres, dones enamorades o amistançades, dones que no tenien dot i vivien en concubinat. L’any 1507 es promulgaren ordes contra l’amistançament i el joc, de dubtosa eficàcia.

Prop d’enllà hi havia a l’Hort dels Muts (carrer dels Horts). El carrer de Sant Elies es va obrir l’any 1867, i aleshores no existia. A la costa d’en Sintes, pujant cap a l’actual plaça Major, hi havia molins drapers que, per funcionar havien d’ instal·lar-se sobre corrents contínues d’aigua, i que descarragaven cap al pas de Sa Riera formant basses pestilents.

A prop de la Porta Pintada, hi havia el convent de Santa Margalida , i tota aquesta zona corresponia a la parròquia de Sant Miquel, que s’havia construït sobre una mesquita. De l’antic Sant Miquel, la part que existia a l’època era el campanar que a la Germania servia per a vigilància, però també de refugi de l’inquisidor en funcions. El dia del patró, el 29 de setembre era quan es renovaven els contractes dels missatges a Mallorca, i el sobreposats dels oficis prestaven sagrament a Cort.

Els sobreposats dels oficis eren  mestres de l’ofici triats per a convocar les reunions de l’ofici i presidir-les, vigilar la producció i la seva qualitat, imposar les sancions en cas de necessitat, garantir la qualitat professional mitjançant la valoració dels exàmens de mestre i de l’accés a l’aprenentatge, i representar l’ofici davant les institucions. Els clients i consumidors havien d’adreçar les seves reclamacions als sobreposats.

Aquests sobreposats dels gremis s’assessoraven amb la prohomonia de l’ofici, que estava formada pels millors  mestres de l’ofici. Els prohomes eren els encarregats de defensar qualsevol membre de l’ofici.

A més d’aquests representants, cada col·legi menestral tenia un clavari o comptable i dos oïdors de comptes.

                         

Devora la Porta Pintada, on penjaren el cap engabiat de Joanot Colom, el dirigent agermanat, durant segles, hi havia uns abeuradors, perquè per aquesta Porta entrava la gent  que arribava de Bunyola i Sóller.

La Porta de Sant Antoni actual conserva el nom de la Porta de Sant Antoni antiga, perquè hi havia l’església de Sant Antoni de Viana, al davant de la qual hi vivien molts paraires. La porta de Sant Antoni donava accés al carrer Major, de Sant Silvestre i Santa Coloma (actual carrer del Sindicat), o de la Capelleria. En aquest carrer, l’any 1500 hi havia l’Hospital de les Minyones. I els botiguers, per tal de decidir la seva adhesió a la Germania es reunien en consell a Sant Antoni de Viana. Prop de la Porta de Sant Antoni es feia la fira de Sant Tomàs el 21 de desembre

A l’església del Sant Esperit hi havia la capella dels teixidors de lli.

On és ara l’església dels Caputxins  fins a la Porta de Sant Antoni era la zona del Bordell, el barri dedicat a la prostitució que, les mallorquines no podien exercir legalment a Mallorca. Les mallorquines ho feien a València o Barcelona, i les valencianes a Ciutat. L’any 1479 les prostitutes havien de pagar 8 diners per cada dia d’acollida a l’hostal. Al Bordell no es podien dur armes sota pena de tallar el puny al que fos trobat armat.

En aquesta zona hi havia també la plaça dels hortolans (ara  plaça d’Espanya)

De la Porta de Sant Antoni per avall cap a la Mar, hi havia el carrer del Socors, on hi havia l’església de Gràcia (actual Desemparats) que, provisionalment va ser el primer convent dels agustins. Els jueus conversos s’hi agrupaven en una confraria amb el nom de Nostra Dona de Gràcia.

En la confluència actual del carrer del Sindicat amb l’actual Plaça Major hi havia els banys d’en Granada, un lloc de banys on hi arribava la prostitució il·legal cercant clients entre els forans que arribaven a Ciutat, i també la saboneria dels paraires.

Les cases del carrer de l’Argenteria tenien porxos al davant que varen ser destruïts l’any 1791 perquè era un carrer massa estret.

L’església de Santa Eulàlia era la parròquia més gran de Ciutat amb molta diferència. Davant  Santa Eulàlia hi havia la Plaça de les Cols, i en aquest mateix barri hi havia la Carnisseria d’Amunt amb les taules dels carnissers i també la Peixateria. Qui controlava tota l’activitat de venda era el mostassaf. A la Plaça de les Cols els ajudants del mostassaf revisaven la verdura, la fruita i els productes de l’horta, indicant amb una bandera negra els qui es venien en mal estat. A les taules dels carnissers, no es podien mesclar les carns, que s’havien de tallar a la taula, i les pells dels animals morts havien d’estar penjades fins a migdia, i havien de tenir els senyals de la carn que es venia. Després del migdia ja podien vendre les pells als assaonadors. La carn de moltó es venia entre Sant Miquel i l’inici de la Quaresma.

Els venedors de teixits havien de vendre al llum del sol, i no davall porxos o veles que impedissin veure la qualitat de les teles.

A les taules dels peixaters el peix que no era fresc tenia la cua tallada, i els peixaters no podien vendre peix salat (arengades).

El carbó que entrava de la part forana havia de dur-se al Pes del carbó.

El vi s’havia de vendre en botes.

El pa defectuós es venia amb una creu a la cara.

La Nova Inquisició en aquests anys s’allotjava al castell del Temple  perquè encara no s’havia construït la Casa Negra que va ubicar-se a l’actual Plaça Major. La costa del Teatre Principal és el que ens queda de record de la seva ubicació. El carrer de Sant Bartomeu ja hi era, i l’existència actual d’un carrer de les Monges és el referent que en queda d’un antic convent que hi havia on és el Banc d’Espanya.

L’any 1435, amb la conversió oficial dels jueus mallorquins, el Call, lloc on eren obligats a habitar,  i les formes de vestir dels jueus varen perdre el seu sentit. Famílies importants de la noblesa com els Descatlar (Pere Descatlar va ser en la pràctica un dictador a la Mallorca del segle XV i cap del  bàndol del Call).

L’any 1510 es va fundar la Casa de la Criança que gestionava Sor Isabel Cifre per a l’educació de les nines dels estaments rics. Entrar a la Criança era molt car, i fins i tot per entrar a un monestir de monges havien de tenir dot. Es donava a les nines una educació elitista per tal que en sortir poguessin disposar-se a servir a un marit del seu estament.

El monestir de Santa Clara s’havia fundat l’any 1256 i l’església de Santa Fe l’any 1323. A Santa Fe s’hi reunia el col·legi de Blanquers i Assaonadors, la majoria dels quals eren calatravins. Davant Santa Fe, que era portal de sortida cap a la Marina de Llucmajor hi havia una creu de pedra.

                                                   Sant Jeroni

L’any 1485 es va fundar el monestir de les monges jerònimes on era Santa Elisabet d’Hongria , després de l’expulsió de les monges  terceroles, per raons de conducta sexual deshonesta, però sobretot per la pressió dels estaments nobles que hi volien col·locar les seves filles. Santa Elisabet va esdevenir Sant Jeroni, i la campana major d’aquest convent s’estrenà l’any 1506. Sant Jeroni era en conseqüència un convent d’èlit.

De Santa Eulàlia era també la Plaça de Sant Andreu o de Cort, on hi havia la Universitat, on es reunia la representació del poble, els consellers i els jurats. Al costat de la Universitat hi havia la presó.

Quan s’havia de reunir el Consell, es tancava el carrer Cadena, amb una cadena.

Els jurats, representants dels estaments, vestien gramalla vermella, i negra quan hi havia dol.

Santa Praxedis tenia una gran devoció a Mallorca perquè hi havia les seves relíquies des de l’any 1342 i la Mare de Déu de Lluc no va arribar de Flandes fins l’any 1518, i el braç de Sant Sebastià , més tard patró, va arribar en acabar la pesta sorgida arrel de la Germania, l’any 1523, després de la presa otomana de Rodes. En qualsevol cas l’any 1442 Sant Sebastià ja era festiu . Aleshores la gent no treballava tant com ara , i es feien menys dies de treball a l’any.

A la Ceca, lloc on s’encunyava la moneda hi havia 5 obrers i 10 moneders.

L’any 1508 s’encunyava una nova moneda, el ducat d’or.

A Sant Domingo convent dels predicadors, del qual posaren la primera pedra l’any 1296, on és l’actual Parlament,  hi tenien el túmul funerari els notaris.

Al Castell Reial hi havia dos molins fariners.

A Sant Francesc s’hi reunien els cavallers de Sant Jordi, i el seu estandard estava al costat de l’altar major.

Els corredors de coll tenien la capella dels Sants Joan a Santa Eulàlia.

A Ciutat hi havia nombrosos hostals com el d’en Garau al carrer de Camaró (1521), el d’en Nebot (1461) o d’en Climent (1505) al carrer de la Ferreria. La posada de Montserrat, al carrer del actual nom, es va fundar l’any 1302.

Fins l’any 1519 els paraires varen tenir el control absolut dels teixidors de llana. Els paraires estenien els seus draps al Tirador. Hi havia una Casa dels Paraires al carrer actual del mateix nom.

A la Porta del Moll hi havia aleshores el parc d’artilleria, format bàsicament per bombardes. L’any 1515 es va fondre el primer canó de bronze.

En aquells anys l’exèrcit era el poble entre els 17 i els 60 anys, i es feien pràctiques de tir de ballesta. Els guanyadors (36) obtenien culleres d’argent l’any 1515, i abans (1509) 12 espingardes. Els cavallers i ciutadans tenien el privilegi de dirigir la milícia mallorquina. A Ciutat, la milícia s’organitzava en gremis i aquests triaven entre l’estament superior els seus capitans.

Coincidint amb la guerra de Granada, una creuada, a Ciutat sortiren processons els anys 1486,1487 i 1491. Alguns nobles mallorquins com Pere de Sant Joan varen participar en la campanya de Granada en penitència pels seus enfrontaments de banderies.

Però el fet més important de creuada popular es va manifestar en la defensa de Bugia pels mallorquins l’any 1515, i la realització de la mostra militar prèvia.

EXTRAMURS

Extramurs de Ciutat, l' únic raval existent era el de Santa Catalina, de la parròquia de Santa Creu.

La Torre de Paraires va ser llatzaret, on els morbers feien passar la quarentena als possibles apestats (els anys 1475,1505 varen ser anys de pesta a Ciutat). També hi havia la Torre del Diable (d’en Carroç) on s’hi posaren els patíbuls dels agermanats condemants a la forca, i l’oratori de Sant Nicolau de Portopí des de l’any 1249.

El castell de Bellver o de Sant Marc, ja hi era des del seu inici l’any 1309.

El convent agustí de Nostra Senyora d’Ítria es va construir l’any 1480.

El convent del Socors, extramurs, i el de Nostra Senyora d’Ítria varen ser esbucats l’any 1544, coincidint amb la necessitat  defensiva de les noves muralles. Els nous baluards del Socors, Santa Margalida i el Príncep, s’alçaren entre 1540 i 1549.La construcció del baluard  de Sanoguera es va aprovar l’any 1606.

A Sant Llàtzer dels messells (malalts de lepra) l’any 1512 hi havia 15 malats

A la Bonanova hi havia l’ermita de Sant Antoni i la Mare de Déu.