Clamor davant la conselleria de Pastor pels drets dels immigrants
Tots els sindicats i desenes de nouvinguts se sumaren a la
manifestació
LL.LORENZO. Palma. Diari de Balears.
Santa Llúcia, patrona dels cecs, no evità que centenars de persones veiessin
com tots els sindicats (UGT, CCOO, CGT, STEI-i, USO, i CNT) i desenes
d'immigrants reclamaven al Govern que intercedís en la protecció dels drets
laborals dels immigrants. Aquesta protesta, que es realitzà sota la fórmula
d'una manifestació i sota una estricta vigilància policíaca, va finalitzar
just davant la seu de la Conselleria d'Immigració i Cooperació, regentada per
Encarnación Pastor.
La
mobilització començà reflectint la diversitat cultural, i sobretot socioeconòmica,
de les Balears. D'una banda, la colònia sueca i un bon grapat de ciutadans
europeus celebraven, cantant, menjant saltxitxes i bevent vi calent Santa Llúcia
a la plaça de Cort (més informació a la pàgina 52 d'aquest diari). De
l'altra, en el mateix indret, quasi un centenar d'immigrants dels països del
Sud i prop de 200 ciutadans nascuts a Balears i a altres bandes de l'Estat, la
majoria afiliats als sindicats esmentats, iniciaven una manifestació en contra
de l'explotació dels extracomunitaris. Tot i això, la confusió serví perquè
Santa Llúcia il·luminàs amb la seva espelma una realitat que molts no poden
veure en el seu dia a dia.
A
partir d'aquí, la manifestació transcorregué amb tranquil·litat cap a la plaça
Major, el carrer del Sindicat, el carrer dels Oms, via Roma, via Alemanya, el
carrer de Jesús, fins arribar a Sant Joan de la Salle, on, devora el col·legi
Lluís Vives hi ha la seu de la Conselleria d'Immigració.
Precisament
ahir s'estrenava aquest edifici, i la seva consellera, si és que a les nou del
vespre encara hi era, també a rebre manifestacions. De fet, l'ocasió fou tan
especial que no hi faltà cap sindicat generalista de Balears. Aquesta coincidència
fou significativa ja que d'ençà de les manifestacions contra la guerra o a
favor del medi ambient i el primer de maig del 1999 no succeïa res de semblant.
El color el posaren les banderes i els trets físics d'africans, europeus i
sud-americans defensant els mateixos drets.
Finalment,
el sindicalista Madiop Diagne conclogué la protesta llegint un manifest en què
recordava que «tots i totes som immigrants» i que lluitar pels drets dels
nouvinguts «és fer-ho pels drets de tots els treballadors».