La CGT s’oposa a la nova Reforma Laboral i exigeix un debat democràtic sobre els seus efectes.

Crònica de l’acte de la CGT al Club Diario de Mallorca.

Amb les intervencions de Sebastià Ferrer i Josep Juárez, dels secretariat permanent de CGT-Balears i de Desiderio Martín, del secretariat confederal, la CGT va encetar i exterioritzar la necessitat de debatre una Reforma Laboral que es prepara amb greus mancances democràtiques. La primera d’aquestes mancances és la informació. Els negociants: govern, patronal ,CC.OO. i UGT han evitat en tot moment el debat social sobre el que tracten. Els afiliats i afiliades de CC.OO. i UGT, desconeixen allò que fan les seves cúpules.

La intervenció de Josep Juárez va repassar els darrers 29 anys d’història sindical, des de la posada en marxa dels Pactes de la Mocloa que inauguraren el retrocés en drets laborals i socials que pas a pas s’han anat consolidant en favor de la patronal, i que han generat l’actual model social precaritzat. Desiderio Martín i Josep Juárez coincideren en manifestar la responsabilitat de CC.OO. i UGT  en aquesta evolució social negativa, que es va iniciar amb l’admissió de models contractuals cada vegada més precaris, amb el fals argument de lluitar contra l’atur.

Desiderio va incidir en que l’arrel dels mals del model actual, i que molts treballadors i treballadores no són conscients o ignoren, es generen en el moment en que CC.OO. i UGT agafen la bandera de la competitivitat, i el seu discurs antisolidari. Aquest fet  marca la integració d’aquests sindicats en la cultura dels patrons i genera les dinàmiques antisocials del retall de drets, i la reducció de costos socials i laborals  per tal de ser més competitius. La nova Reforma Laboral significarà si no ho evitam, l’enterrament de les garanties que es mantenen amb la indemnització de 45 dies per any treballat, per 42 mesos, que quedaran de manera residual, en favor d’una pretesa extensió del treball fixe a partir de la reducció a 33 dies i un màxim de 24 mensualitats.

La pretensió de fer que el contracte actual de Foment d’Ocupació sigui el model normal significa en realitat un retall més en drets cap a un model laboral més precari.

Desiderio va significar que és l’article 35 de la Constitució Espanyola el que atorga el poder als patrons, el que marca els seus drets i el model social de privilegi en relació a la gent treballadora. De l’article 35 sorgeix l’extensió del poder patronal que es genera sobre l’explotació de la gent treballadora. L’exaltació de l’economia de mercat  condueix a la competitivitat, i aquesta, a l’actual regressió social.

Desiderio va significar que el 93% dels expedients de regulació de l’ocupació dels darrers deu anys s’han firmat amb l’acord de CC.OO. i, o d’UGT, que s’han instal·lat de cap i peus en la “cultura” de la competitivitat, una cultura antisindical per excelència.

Davant aquest fet la CGT s’inspira en un model sindical alternatiu que vol superar en benefici de la gent treballadora  l’actual model social i laboral. El model sindical de CC.OO. i UGT és absolutament integrat i forma part de l’engranatge que la patronal i el govern necessiten per accentuar la regressió social  per a poder ser més competitius.

L’acte va acabar després d’un debat que es va allargar en temps i temàtiques com el comerç just, les prejubilacions, i altres temes col·laterals que formen part d’un mateix problema: un model social actual fonamentat en la injustícia.