Matem el pensament crític, pensem en positiu.

Llorenç Buades Castell

Els temps del pensament políticament correcte segueixen a l’alça. Fa devers una vintena d’anys que el sindicat on militava, i que gaudeix ara dels incentius del poder institucional, va fer l’aposta per les consignes en positiu. Era simptomàtic. Reflexaven de fet que no estaven contra res sinó per fer cabòries i glorioses aportacions positives per tal d’avançar i fer-se amb una part del pastís, tot i confonent la seva organització amb les necessitats de la gent que deien representar. La millorança econòmica i social dels seus buròcrates va ser ràpidament interpretada com la progressió cap a la satisfacció general. De les seves acceptacions més minses en van fer bastió, i si era necessari culpabilitzaven la gent que traballava per la seva manca d’entusiasme en la lluita, tot això després de signar acords que incentivaven la precarietat i la indefensió dels treballadors dels quals exigien el suport.

Aquest discurs del pensament positiu, de la proposta enlloc de la protesta, a l’hora de la veritat només ha servit per fer que el pensament crític, fonamental per bastir una societat millor, passi al catàleg de la marginalitat. El no rotund, l’expressió radical de la divergència, ha deixat lloc a un si però, que en realitat és assimilat a les necessitats dels que regeixen la societat, les seves institucions i els seus polítics. Quan la proposta real és l’anticapitalisme, que a més és la que cal per fer front al món que ens envolta, no es ben acceptada. La consideren irreal, allunyada de les necessitats immediates, del assistencialisme que els regeix a l’ombra del poder.

Però en definitiva, bona part dels que diuen fer propostes positives cap al poder no fan altra cosa que agarantir el seu sistema de vida a l’ombra del mateix per tal d’evitar que el pensament crític creixi i les situacions de lluita que aquest pensament alternatiu genera.