JAUME FONT I ELS 400 POUS
DONES MALTRACTADES: 48.000 A LES ILLES
ELS CONVENIS SEGUEIXEN EN CASTELLÀ AL BOCAIB
SALARI MÍNIM
IPC PREVIST
LES
SEGONES RESIDÈNCIES DE BALEARS EN PODER DELS NO RESIDENTS
SA PRINCESA I UM AMB
EL PP CONTRA LA LLENGUA
L’IPC
DE BALEARS ÉS D'UN 2,3% L'ANY 2003
PREMIS
CIUTAT DE PALMA: RIDÍCUL DE L'ESQUERRA POLÍTICA
L'ATUR
A LES ILLES BALEARS VA CRÉIXER UN 3,13% EN UN ANY, DOS PUNTS MÉS QUE A TOT
L'ESTAT (1,13%)
UNA SANITAT DE VERGONYA
EL PREU DEL PA PUJA UN 10%
LA
CONFERÈNCIA EPISCOPAL EVOLUCIONA CAP AL FONAMENTALISME
L’ULTRADRETÀ EL DIA DEL MUNDO NO VOL QUE ELS INFANTS
ES MANIFESTIN CONTRA L'AUTOVIA
LA JOVENTUT HO TÉ
CRUU PER A COMPRAR UN PIS
HISTÒRICA MANIFESTACIÓ A MALLORCA EN CONTRA DE LES AUTOVIES
Les
pensions de les Balears són inferiors en 54,25 euros a les d’Espanya
Professors
d’Institut: 990 baixes per raons psicològiques l’any 2003
La independència dels
joves cada vegada més difícil
Més desocupats
Més ciment
Revisions salarials a Balears per davall de la mitja estatal
La cultura no arriba a tothom
Les hores extra dels
bombers de Ciutat
Els joves perden 5.513
llocs de feina
LA FAMÍLIA TRADICIONAL EN CRISI
UN NOU SINDICALISME ÉS NECESSARI
INCREMENT DELS PREUS DEL TRANSPORT
INCREMENT DE LA TERCIARITZACIÓ
Tot preocupat (és un dir) per aprofitar l’aigua fins la darrera gota, per així evitar la salinització, Jaume Font va anunciar la posada en marxa de la canalització de l’aigua de Sa Costera amb 56 milions d’euros, al mateix temps que Ventura Rubí anunciava la posada en marxa de 400 nous pous, no tant per les necessitats dels empresaris com dels propietaris dels xalets. (Per les necessitats de les seves piscines: una prioritat social sense dubte).
Així que aviat de tants forats passarem per ull.
***
DONES MALTRACTADES: 48.000 A LES ILLES
Isabel Llinàs va informar que 48.000 dones rebien maltractaments a les Illes. Si les dades són correctes es tracta d’una situació de terrorisme quotidià esgarrifós. I no obstant, en les enquestes sobre les preocupacions que tan sovint ens freguen pels morros els informatius mai no he vist que sigui un tema de preocupació col·lectiva. O és que els qui fan les enquestes no el situen entre les opcions a triar per els entrevistats o qualque cosa falla aquí ? Si el terrorisme domèstic és una preocupació del PP seria bo que hi dediqués tant com dedica al que ve del Nord.
***
ELS CONVENIS SEGUEIXEN EN CASTELLÀ AL BOCAIB
Alguns ingenus pensàvem que en el camí cap al bilingüisme gaudiríem de la possibilitat de veure els convenis col·lectius que es signen a les Illes en la nostra llengua. Però el mal en aquest cas no ve del PP, sinó de la manca de preocupació dels qui regiren la Conselleria de Treball en el Pacte de Progrés, que no dotaren en atenció d’aquest concepte ni un cèntim d’euro.
És evident que els treballadors illencs que cursaren estudis en el franquisme en castellà desconeixen majoritàriament la llengua escrita, i que tot sumat a l’ immigració existent calien polítiques actives en aquest sentit. La Conselleria de Treball tenia altres prioritats i no es va fer res.
Amb aquest precedent del pacte no és de pensar que el PP millori les coses.
***
Setmana final de 2003. Són 118 els morts en accident de trànsit, quinze més que l’any anterior. Encara no hem acabat, i com aquell que diu, tenim més baixes a l’asfalt que els soldats dels EUA fins al final de la guerra d’Iraq (que segons ells va acabar fa temps).
Però tot sembla normal. El terrorisme és una gran preocupació: els accidents de trànsit, en canvi, sembla que no.
El tabac mata, i el trànsit, també, però tot està al servei de la gran indústria dels vehicles, i no de les necessitats. Els cotxes poden córrer més del que permeten les condicions d’un parc automobilístic saturat. Els vehicles d’avui, estan pensats perquè tenguin menys durada, i estan fets amb materials poc resistents als impactes, perquè els fabricants han de reduir costs.
Els vehicles ocupen espai, massa espai, per una illa: espai en carreteres, en aparcaments públics i privats. Consumeixen massa territori, i encara en volen més.
El cotxe es menja la ciutat, els seus carrers, les seves places, els camps de conreu, els jocs dels infants, la vida en comunitat.
Però tot segueix sotmès a les decisions que beneficien als fabricants, i sense compensacions.
Si el tabac mata, els cotxes també, però la publicitat no atura d’impulsar el consum del tabac, i dels cotxes: la del tabac es qüestiona, però, la dels cotxes mai.
El cotxe és un dels millors símbols d’ostentació.
El transport públic, en canvi, és marginat. L’esmenten si, diuen que si, però no en fan res, i els pocs autobusos de Ciutat són incòmodes, van plens, i els trajectes no responen a les necessitats de la ciutadania. Fa trenta anys i amb molt menys habitants hi havia més línies d’autobús fent alguns trajectes que no ara. El tren no ha arribat encara a assolir la xarxa de l’any 1950 quan a Mallorca encara hi cabí
Els morts de trànsit són més dels que diuen, perquè altres moren més tard, de les conseqüències dels mateixos.
Però al marge dels morts queden els ferits greus, gent invàlida de per vida.
L’assistència sanitària és molt cara i els fàrmacs també, i no per la seva composició, sinó perquè les indústries químiques no tenen tampoc un objectiu social sinó el benefici del accionista.
Les companyies d’assegurances volen limitar les despeses que fan (que fem solidàriament els assegurats) per aquest concepte mitjançant exclusions i retalls en les garanties contractuals. A la fi volen el negoci i per això, enlloc d’assolir riscs els exclouen: un jove que vulgui fer-se una assegurança, ho té malament, i acaba al Consorci de Compensació (que és públic, i ja se sap que els empresaris tenen clar que els beneficis s’han de privatitzar i en canvi, s’han de socialitzar les pèrdues).
La funció social de l’assegurança privada es redueix només a un objectiu: incrementar els beneficis de l’accionista.
I així ens va amb aquest model social Tornar
No analitzarem el decret (reial com la vida mateixa) del salari mínim perquè , ni que fos de 600 euros (promesa dels socialistes cap al proper engany electoral) bastaria per a viure en una barraca de fustes i cartrons al costat de Sa Riera. I així i tot, molta gent no arriba a l’actual salari mínim.
Basten 600 euros per a garantir les condicions de vida a Ciutat ?. És clar que no. Estirem el llistó per amunt fins a una renda mínima que garanteixi una vida digna.
El pensament nouliberal sobre aquest punt és que no s’hauria de fixar el salari mínim i deixar que el mercat l’establís tan “sàviament” com regula l’economia africana.
Ja sabem que les previsions del govern en relació a l’any que comença és d’un IPC del 2,5 %.
Molta gent no creu que l’IPC reflexi en absolut l’evolució real del preus, i del consum.
Molta gent es conformaria en que les pujades dels preus de l’habitatge aquests darrers anys, siguin lloguers o compra, s’haguessin establert en base al que puja l’IPC com a indicador dels salaris o rendes.
LES
SEGONES RESIDÈNCIES DE BALEARS EN PODER DELS NO RESIDENTS
Tornar
Segons el Ministeri de Foment, de 94.350 segones residències (les legals) existents a les nostres Illes, només 16.357 estan en mans dels residents, i les altres 77.993 corresponen a gent no resident a les Illes. Aquest fet, típicament colonial es correspon a una política de desenvolupament insostenible perquè a la fi és un luxe quan molta gent que hi viu i treballa té problemes d’habitatge.
En aquest sentit manca una política fiscal progressiva contra aquests fets que clivellen la societat.
SA
PRINCESA I UM AMB EL PP CONTRA LA LLENGUA
Tornar
Els fantasmes que encara defensen la vessant nacionalista de la cort de Sa Princesa tenen molt a escriure en els papers per a intentar demostrar que UM és un partit “nacionalista”. Les mesures preses pel PP en matèria lingüística, l’aproximació al franquisme en matèria repressiva i d’exaltació nacional espanyola, no són objecte de la menor reflexió d’un partit que no és més que un apèndix del PP.
La majoria de la gent creu que UM es
una colla de personatges units per l’oportunitat de fer calaix. Alguns
escrivents repeteixen una vegada més la farsa que en el seu dia volgueren
fer-nos empassar quan els Canyelles i Forcades havien de constituir-se en
caps tribals de la redempció de les Illes.
L’IPC DE BALEARS ÉS D'UN 2,3% L'ANY 2003 Tornar
Increïble. La política institucional és un circ i n’hi ha que fan jocs malabars.
PREMIS CIUTAT DE PALMA: RIDÍCUL DE L'ESQUERRA POLÍTICA Tornar
L’esquerra institucional ha demostrat una vegada més no estar a l’alçada dels moviments socials. Quan els escriptors planten el govern municipal, allò que ha de fer l’esquerra conseqüent és estar amb la gent que boicoteja uns premis que deriven políticament cap a l’espanyolisme ranci..
Que alguns escriptors, els que viuen sempre a l’ombra del poder, sigui convergent, social-liberal o pepero participin de la cerimònia de la confusió no ens ha de venir de nou, però el lloc de l’esquerra no és fer la cort a la batlesa Cirer.
L'ATUR A LES ILLES BALEARS VA CRÉIXER UN 3,13% EN UN ANY, DOS PUNTS MÉS QUE A TOT L'ESTAT (1,13%)
Els aturats registrats a les oficines del SOIB són 37.501 el mes de gener (8,84% de la població activa). El mes de gener de 2004 només 75 persones aconseguiren trobar feina.
Dels aturats registrats, 30.039 pertanyen al sector de serveis, 1.951 a la indústria, 4.346 a la construcció, 191 a l’agricultura i 972 es registraven per primera vegada.
Tothom sap, no obstant,
que aquestes xifres són molt relatives pel fet que molts aturats no es
registren. Registrar-se significa per a molta gent ,vistes les xifres
d’ocupació mensual que surten del SOIB, una pèrdua de temps i gairebé una
humiliació més, per la burocràcia que genera, i la manca de prestacions.
UNA SANITAT DE VERGONYA Tornar
Aina Castillo consellera de Sanitat va dir que 11.335 persones estan a la llista d’espera a la Sanitat Balear: 4.439 esperen operar-se a Son Dureta i 3.378 a Son Llàtzer. És tracta d’una situació d’indecència total.
Quantes d’aquestes persones no moriran per la mancança d’una sanitat com cal ?
És ben hora d’obrir la Sanitat Pública al control de la ciutadania que la finança. Allò que no pot ser de cap manera és que després de pagar tota la vida, et donin sis mesos per fer una radiografia, tres mesos per tal de visitar un centre de salut mental i que una visita no passi dels cinc minuts, i surtis del centre d’atenció primària igual que has entrat.
El cas és que Aina Castillo estava tota contenta pel fet que, segons ella, només una vintena de persones estan a l’espera per més de sis mesos. Però, el pitjor del cas, i ja s’ha produït és que els ingressos programats en motiu d’intervencions quirúrgiques no s’han complert, al temps que es disposava d’una planta buida a Son Llàtzer.
De tots es sabut que el PP i altres partits que es diuen d’esquerra estan contra la Sanitat Pública, i per més que ho amaguin la seva voluntat és la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues. Així que amb aquests gestors, de dreta o “esquerra moderada” mal anam. Com pitjor vagi la Sanitat Pública millor anirà el negoci de la Sanitat Privada.
La darrera setmana de febrer un
home amb dues embólies está al mig d'un passadís de Son Dureta. No cal dir
res més. És tot un detall d'humanitat de la gestió horrorosa del PP.
EL PREU DEL PA PUJA UN 10%. Tornar
El preu del pa, aliment necessari i imprescindible, ha sofert aquest passat mes de gener una pujada de gairebé el 10%. Es tracta d’un encariment que en un sol mes es superior als increments de salaris i pensions que el govern del PP hagi pogut fer els darrers anys. La barra de pa ha passat de 40 a 50 cèntims i les baguettes i altres pans, han passat de 55 a 60 cèntims, sense que aquest major cost serveixi per a millorar la condició de l’agricultor.
Suposa una pujada tres
vegades superior al IPC de 2003 (2,65%). Es tracta d’un fracàs de la
política “popular” del ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete.
LA
CONFERÈNCIA EPISCOPAL EVOLUCIONA CAP EL FONAMENTALISME
Tornar
El pronunciament de la Conferència Episcopal en relació a la violència contra les dones és pròpia d’una antologia del disbarat. Fruit amarg de la revolució sexual, diuen.
L’obsessió contra el sexe sembla incurable per aquesta genteta per a la qual, l’activitat sexual és el pitjor dels mals.
Possiblement el pitjor mal és la transmissió del rol de la dona que han fet els que es dediquen al comerç de Déu a la Terra. No eren ells els qui deien que la dona no tenia ànima, o que estava feta de la costella d’Adan ?
No han jugat ells amb
el negoci escolar un paper fonamental per a la transmissió dels valors
masclistes a la societat?
L’ULTRADRETÀ EL DIA DEL MUNDO NO VOL QUE ELS INFANTS ES MANIFESTIN CONTRA L'AUTOVIA Tornar
El panflet ultradretà El Dia del Mundo que, com diria Pere Serra, només es llegeix als avions perquè és gratis, no vol que els nins de l’escola de Son Sardina manifestin el seu rebuig pel segon cinturó. Diuen que es tracta d’una instrumentalització política.
La doble moral dels poques vergonyes diu que els infants poden ser subjectes de menjades de coco com la religió obligatòria a l’escola, o instrumentalitzats pels “educatius” medis de comunicació, com són el periòdic referit o les TV.
Quan els infants són víctimes de pocavergonyes tenen tot el dret del món a criticar i a manifestar-se.
Es veu que Alemany Dezcallar, descendent de jueus conversos i fill d’un aliat dels nazis a la campanya de Rússia (anormalitat total) ha pres les mateixes cullerades del duce Berlusconi, que ha prohibit als infants anar a les manifestacions, imposant en el seu cas una multa de 2000 euros als pares.
LA JOVENTUT HO TÉ CRUU PER A COMPRAR UN PIS Tornar
Les dades aportades per la Caixa de Catalunya manifesten la cruesa de la realitat social per al jovent de les Illes. El preu del metre quadrat construït ha arribat als 1728 metres, de manera que al llarg de 2003 l’increment causat és d’un 13,20% :més de 5 vegades per damunt del IPC, i de qualsevol pujada salarial als convenis.
Convendria que els sindicats deixàssin de fer el beneit, perquè si qüestions tan bàsiques com el pa o l’habitatge tenen aquests increments, res no justifica la moderació salarial que prediquen Fidalgo i Méndez.
La realitat és que el jovent de les illes no pot de cap manera fer-se un futur.
HISTÒRICA
MANIFESTACIÓ A MALLORCA EN CONTRA DE LES AUTOVIES
Tornar
Prop
de 50.000 persones
-45.000, segons la
Policia
Local
i 30.000 segons el diari ultradretà El (In)Mundo van abarrotar el
centre
de Palma
en una
multitudinària manifestació en contra
de la
política territorial del PP-UM especialment en matèria de carreteres..
La
manifestació havia estat convocada per distintes plataformes sorgides en
contra
de projectes viaris de l'Executiu
com
l'autovia
Inca-Manacor, la
construcció del segon cinturó, el gasoducte,
l'autopista
Inca-sa Pobla i la
urbanització de la
Real. A ella es van sumar el GOB, ARCA,
la
OCB i el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca,
així
com
altres
entitats.
La
mobilització va començar a les
sis de la
tarda en una
plaça d'Espanya que
aviat
es va quedar petita per
a acollir als nombrosos assistents a la
cita. Representants de les
organitzacions convocants portaven una
gran pancarta en la qual podia llegir-se « Qui
estima
Mallorca, no la
destrueix», el lema de la
manifestació. A la
pancarta de capçalera es va sumar a última hora l'hoteler Josep Forteza-Rei
i la
cantant
Maria del Mar Bonet, qui va assegurar que
la seva presència
es devia al seu amor per Mallorca i la seva oposició «a
tot
el
que
l'embruti».
Per
a Bonet, el Govern està actuant en contra
de la
cultura i de l'ecologia
i això no és polític
sinó «pensar sense sentit
comú».
La
manifestació va recórrer els
carrers
Oms, Rambla, Unió, Born, Conqueridor, Palau Reial i Colom,
per
a desembocar en la
Plaça
Major a les
19.10 de la
tarda, a aquesta
hora, la
plaça d'Espanya estava encara plena
de manifestants que
van tardar encara més
d'una
hora a arribar al lloc on el cantant
d'Antònia Font, Pau
Debón, i l'escriptora
Maria Antònia Oliver van llegir el manifest.
La
plaça Major va ser
incapaç d'absorbir als milers de manifestants
que es van
concentrar allí una
vegada finalitzat el recorregut,
de forma
que
part
dels concentrats
van haver d'abandonar la
plaça per
a deixar espai a nous manifestants.
Les pensions de les Balears són inferiors en 54,25 euros a les d’Espanya Tornar
Si
Espanya « va bien » a les Balears, encara que els medis de manipulació i
publicitat ens vulguin vendre que es viu d’allò més bé, les coses no van bé.
El retrat de la pensió a les Illes Balears és prou clar: el pensionista
mitjà quí només té l’ingrés de 518,60 euros, en tant que un pensionista
espanyol el té de 572,85 euros.
En qualsevol cas allò que queda clar és que amb pensions per davall dels 600
euros fa molt mal viure, pel fet que no basten ni per al lloguer d’un pis.
Però allò que fa més ràbia és que molts dels nostres pensionistes són tan
ignorants que mantenen al govern que els discrimina.
Professors d’Institut: 990 baixes per raons psicològiques l’any 2003 Tornar
Els
professors d'Institut de les Balears demanaren un total de 990 baixes per
motius psicològics, segons es desprèn de les dades de la Conselleria
d'Educació referides al 2003. Cada cop que un professor sol·licita una baixa
d'aquest tipus té dret a gaudir de quinze dies de descans. Però no vol dir
que les 990 baixes sol·licitades el 2003 siguin de professors diferents,
sinó que una mateixa persona en pot fer més d'una, segons la gravetat de la
situació.
La depressió i l'ansietat representen el cinquanta per cent del total de
dolències psicològiques patides pels ensenyants. I aquestes malalties
assoleixen una gravetat forta en 81 casos
La independència dels joves cada vegada més difícil Tornar
Un jove de Balears destina el 76,4 per cent del seu sou mensual a finançar l'adquisició d'un pis, en cas de subscriure una hipoteca mitja a 25 anys, o el que és el mateix, destina a pagar el seu habitatge el salari íntegre de 16 anys de treball, segons dades de l'últim Observatori d'habitatge realitzat pel consell de la Joventut d'Espanya amb dades del tancament del tercer trimestre de 2003.
Un 44'3% dels joves entre 18 i 34 anys que resideixen a les Illes Balears viuen fora de la llar familiar, i el 74'8% té feina. Així es desprèn de l'estudi realitzat pel Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) sobre la situació d'aquest col·lectiu en referència a l'habitatge o el mercat laboral.
Però aquest accés al mercat laboral és relatiu pel fet que el 21% dels joves de té un contracte de menys d'un any de durada i només el 38% gaudeix d'un contracte indefinit. Aquest fet juntament amb la manca de possibilitats d’accedir a un habitatge fa que els joves ho tenguin difícil per a independitzar-se dels seus familiars . A les Illes Balears, mantenir un pis durant un any costa més de 20.000 euros, mentre que el salari mitjà se situa entorn dels 11.000, i està 1000 euros per davall de la mitjana espanyola.
Més desocupats
Tornar
El nombre de desocupats
registrats en les
Oficina d'Ocupació
de l'INEM a Balears va
augmentar en 873
persones al
febrer, un 2,48 per cent respecte al mateix mes de l'any anterior, de
manera que
afecta
a 36.608 treballadors
de les
illes. Així,
la
taxa
d'atur
es va situar en el 8,5 per cent de
la
població activa
mentre que
a Espanya es va situar en el 9,2 per cent, segons dades facilitades ahir pel
ministeri de Treball
i Assumptes Socials.
Més ciment
Tornar
El GOB
assegura
que
les
operacions de reconversió territorial
que
potencia el PP impliquen un
increment de
8.500 places turístiques i el
consum
de més
de 700 hectàrees de sòl
rústic. Denuncia
el GOB
que són
reconversions qüestionables
les
de
Cala Carbó a S´Ullal,
hotel Don
Pedro a Ds. Vinyola, hotel
Rocamar a Port
de Sóller, dues àrees d'Alcúdia i
una
operació que
permet
l'aparició
de 35,3 hectàrees d'ús
hoteler i residencial a Son
Durí (Campos),
amb actuacions en el ANEI
d'és Salobrar "sense
que
en aquest
cas
es tracti
d’un
sector desclassificat o permuta". Segons el GOB,
es tanquen 11.587 places turístiques i es
creen
20.100, el
que
suposa 8.513 noves.
Revisions salarials a Balears per davall de la mitja estatal Tornar
Les revisions salarials dels convenis signats a les Illes Balears durant el mes de gener de 2004 han obtingut una mitja de 2,81 punts . La mitja estatal va ser de 2,85 punts. Tot i que la vida es més cara a Balears que a gran part de l’Estat, la patronal no fa concessions , ni contribueix en absolut a millorar els salaris. Aquest fet que va contra el poder adquisitiu topa després amb els plors d’uns comerciants que es lamenten de la manca de vendes
La cultura no arriba a tothom Tornar
Són 36.097 les dones de Balears que no tenen cap tipus d’estudi i 3.231 les dones que no saben llegir ni escriure.
Les hores extra dels bombers de Ciutat Tornar
Els bombers de l’Ajuntament de Palma han fet al llarg de l’any 2002 hores extres equivalents als salaris anuals de 40 bombers. Però allò més trist és que aquesta situació es produeix des de fa més d’onze anys. A tot això cal afegir-hi que no són pocs els bombers que fan altres feines remunerades.
Ni els sindicats dels bombers, ni l’oposició ( si es que n’hi ha) han pogut o volgut fer res per tal de generar uns llocs de treball que es demostren més que necessaris al llarg de tots aquests anys. Es veu que la ja vella consigna de “treballar menys per a treballar tots” només és per a treure al carrer els primers de maig.
Els joves perden 5.513 llocs de feina Tornar
Durant l’any 2003 s’han perdut 5.513 llocs de feina en els trams d’edat compresos entre els 16 i 29 anys segons dades oficials del SOIB. Així les coses hi ha algunes contradiccions entre allò que diuen els responsables de la política educativa que, segons diuen, els joves passen dels estudis perquè tenen l’accés al treball massa fàcil i això que diuen els del SOIB que són del mateix partit. D’allò que no queda cap dubte és que tan inútils semblen uns com els altres per a integrar el jovent al món educatiu o al món laboral.
LA FAMÍLIA TRADICIONAL EN CRISI
Segons "Anuari Social d'Espanya 2004" elaborat per la Fundació "la Caixa", referits a l’any 2001, Balears va registrar aquest any 4.326 matrimonis, dels quals 2.714 es van celebrar sota el ritu catòlic; 1.597, pel civil; i 15, sota altres religions.
Cal constatar aleshores que un 37% dels que es casen ja no ho fan per l’església.
Si a aquestes dades es sumen els que
constitueixen parella de fet sense passar per jutjats, vicaries o
ajuntaments cal destacar que la influència de la religió sobre el futur de
les parelles és cada cop menor.
Aquest mateix any es van produir en les Illes 1.142 separacions i 839
divorcis, el que llança uns índexs de 12,5 i 9,1 casos per cada 10.000
habitants, respectivament, el que dóna lloc a una taxa de ruptures
matrimonials de 6,2 per cada mil matrimonis.
________________________________________
A les Illes Balears hi viuen 133.383 persones majors de 65 anys, el que
suposa un 14 per cent de la població.
_________________________________________
UN
NOU SINDICALISME ÉS NECESSARI
A les Illes Balears amb només 300 treballadors en vaga i 1.200 jornades
perdudes durant el passat any va ser la Comunitat amb els índexs més baixos
de conflictivitat social, mentre que en el 2002 es van comptabilitzar 30.900
persones en vaga a les illes.
L'augment salarial mitjà pactat en els 31 convenis col·lectius registrats a les Illes Balears en els dos primers mesos de l'any 2004 va ser del 2,69 per cent, el tercer més baix d'Espanya, i afecten a un total de 113.391 treballadors, segons dades del butlletí d'estadístiques laborals del ministeri de treball.
Aquest fet posa en evidència la relació entre manca de pressió sindical i baixos salaris.
___________________________________________
ELS DARRERS EN EDUCACIÓ
A les Illes, dels 434 centres escolars, 293 són
públics, fet que representa un 67'5% del total, i 141 són privats (32'5%).
Un estudi del departament d'Inspecció educativa sobre els resultats del curs 2002-2003 indiquen que l'índex de fracàs escolar de les Illes Balears està en la mitjana estatal. Així, dels alumnes d'ESO, tant de centres públics com concertats i privats, 5.949 aconseguien obtenir la titulació, xifra que representa el 73,3 per cent del total. En canvi, 2.169, un 26,7%, no van obtenir-la i van engrossir la llista de fracàs escolar, fracàs que sempre es personalitza en l’alumne i no en el sistema educatiu i social que el genera.
Les Balears són a la coa de l'Estat en l'escolarització de la població a tots els nivells educatius. Les Illes tenen el percentatge més baix de joves d'entre 12 i 17 anys i d'entre 18 i 23 anys cursant estudis d'ensenyament secundari i universitari. També es troben entre les autonomies amb una taxa menor d'infants de 0 a 5 anys i de 6 a 11 anys matriculats en educació infantil i primària, segons es desprèn de l'Anuari Social de La Caixa, que recull dades del curs 2002/2003. En l'educació infantil, un 54'1% dels nins d'entre 0 i 5 anys estan matriculats, mentre que la mitjana estatal és d'un 59%.Pel que fa a la taxa d'escolarització a l’educació secundària, les Illes Balears són la comunitat on el percentatge és més baix entre la població de 12 a 18 anys. Mentre que la mitjana estatal és del 92'5%, a l'arxipèlag només un 82'8% dels joves d'aquesta edat cursen l'ESO.
Les Illes Balears estan per sota de la mitjana estatal en presència de ciutadans amb títol universitari. Mentre en el conjunt de l'Estat són un 13'3%, a les Illes només són un 10'5%.
______________________________________________
INCREMENT DELS PREUS DEL TRANSPORT
Ara, amb l'increment de preus generalitzat de més de tres euros, un bitllet
anada i tornada Palma-Maó o Palma-Eivissa arriba a costar 102,78 euros a
residents, excepte si aconsegueixen una de les places existents a uns 50
euros, de les quals només hi ha un quatre per cent en determinats horaris i
dies, com van informar.
Si el bitllet d'anada i tornada que es preveu comprar és d'Eivissa a Maó -o
viceversa-, la quantitat a desemborsar ascendeix ara fins els 205,56 euros,
ja que no hi ha cap vol directe entre ambdues ciutats i el preu del servei
públic s'estableix per trajecte. És a dir, que com s'ha d'aterrar a Palma,
el preu és el de quatre trajectes, segons fonts de Serviberia.
_______________________________________________
El Govern balear podrà gastar enguany en cada ciutadà de les Illes 1.998 euros gràcies als seus 1.892 milions d'euros pressupostats. Els seus 1.998 euros contrasten amb els 3.540 euros per habitant del Govern extremeny i queden molt lluny dels 2.818 euros de mitjana de totes les comunitats autònomes.
Aquest deficient finançament es posa de manifest en un ampli estudi realitzat pel responsable de la comissió d'Economia d'UM, Miquel Àngel Flaquer, en col·laboració amb Maria del Mar Gual. L'estudi revela que l'escassa base financera de la Comunitat té conseqüències directes en la forma en la qual el Govern es gasta els doblers i en les vies que empra per aconseguir-ho.
En aquest últim cas, el de les vies per aconseguir els doblers, l'estudi demostra que el Govern balear es finança bàsicament amb càrrec als imposts. Els ingressos del Govern per habitant arriben als 1.852 euros, per sota tan sols de Madrid. Al costat oposat es troba la comunitat extremenya, els ingressos tributaris de la qual per habitant són de només 935 euros.
I d'on aconsegueix els doblers la comunitat que presideix Juan Carlos Rodríguez Ibarra? Bàsicament, de transferències d'altres institucions, ja siguin el Govern central o l'Administració europea. Per aquest concepte, cada ciutadà extremeny aconsegueix una mitjana de 2.508 euros. Les xifres de Balers són especialment eloqüents en aquest aspecte: 92 euros per habitant en concepte de transferències, mentre que la mitjana estatal és de 1.181 euros per habitant.
__________________________________________________
INCREMENT DE LA TERCIARITZACIÓ
El sector
industrial de les Illes Balears va passar d'ocupar a 41.224 persones l’any
1999 a només 33.925 l’any 2002, fet que va suposar un descens de 7.299
ocupacions en tres anys, segons es reflecteix en un estudi publicat per
l'Institut Balear d'Estadístiques
(Ibae)
En aquest temps, la indústria va passar d'emprar a 37.158 habitants a 33.925
en 2002, és a dir, que en cinc anys es van perdre 3.233 llocs de treball.
Aquest descens, no obstant, es va produir en els tres últims anys del citat
lustre, pel fet que de 1997 a 1999, es va registrar un augment de 4.066
contractacions en aquest sector, després d'arribar a en aquest any les
41.224 ocupacions.
En el sector serveis, que proporciona ocupació a les tres quartes parts del
mercat laboral de Balears, es va passar dels 219.755 treballadors
contractats en 1997 als 278.975 de 2002, el que va suposar que en aquests
cinc anys s'incorporessin 59.220 persones.
La construcció també va experimentar un increment important, ja que de les
33.866 ocupacions de 1997 es va passar als 57.600 de 2002, un augment de
23.734 llocs de treball.
L'agricultura, el sector amb menor pes en el mercat de treball balear, també
va registrar un augment de 991 ocupacions, ja que de les 6.434 persones
ocupades de 1997 es va evolucionar fins les 7.425 de 2002
No obstant això, aquest sector també va experimentar un decreixement de
l'ocupació des de 1999, ja que en aquest any 7.996 persones treballaven en
el camp balear, de manera que va significar una pèrdua de 571 ocupacions en
els últims tres anys del període citat.
________________________________________
Set barriades de Palma superaven a principi del 2004 la densitat de població de les regions amb més habitants per quilòmetre quadrat del món: els territoris xinesos de Macau i de Hong Kong, i els microestats de Mònaco i de Singapur.
Segons les dades disponibles a l'Ajuntament de Palma, les zones de la ciutat que s'inclouen en aquest club «selecte» són Son Ximelis, amb 567'03 habitants per hectàrea; el Camp d'en Serralta, que en té 391'77; Pere Garau, que arriba a 368'63; Can Capes, que en té 323'02; Foners, amb 290'94 i Son Canals, que en té 288'91.
Macau, que segons la base de dades internacional de l'Oficina del Cens del Govern dels Estats Units, és el territori amb major densitat del món, té 278'3 habitants per hectàrea. Mònaco, que vendria a continuació, arriba a 160 habitants per hectàrea. Singapur, el següent territori més dens, en té 76'4. Per acabar, Hong Kong, moltes vegades exemple d'aquestes situacions, se situa com el quart territori amb més densitat, amb els seus 75'6 habitants per hectàrea
__________________________________________
L'evolució de l'ocupació dels joves
balears de 16 a 29 anys va registrar un descens mig de 5.513 llocs de
treball durant 2003, en el que va suposar una tendència contrària a
l'experimentada en la resta de segments de la població, segons les dades del
SOIB
El director del SOIB, Antoni Mulet, va informar
que la Conselleria de Treball del Govern balear estudia les causes
d'aquest descens, que afecta especialment als afiliats a les Seguretat
Social de 16 a 19 anys, entre els quals es va detectar un decreixement del
nombre d'ocupacions del 10,7% .
En aquest tram, el nombre d'ocupacions va passar dels 11.801 de 2002 als
10.543 de 2003, el que va suposar una pèrdua de 1.258 llocs de treball.
Dels 20 als 24 anys la disminució va anar de 3.143 ocupacions, al passar
d'un exercici a un altre de 42.027 llocs de treball a 38.884, el que va
significar una reculada del 7,5%.
La tendència negativa també es constata en el segment de 25 a 29 anys, amb
una pèrdua de 1.112 ocupacions, dels 61.484 de 2002 als 60.373 de l'any
passat, en un descens del 1,8%.
En el segment entre 30 i 34 anys s'ha passat de 59.164 ocupacions en 2002 a
60.418 en 2003, el que es tradueix en un augment de 1.200 ocupacions. En la
franja d'edat entre 35 i 39 va haver 54.507 ocupacions en 2002, mentre que
en 2003 la xifra va arribar a 55.737, el que va suposar un augment de 1.230
ocupacions, segons xifres difoses ahir per la Conselleria de Treball.
